Joan de Salas, deixeble destacat de l’escultor Damià Forment, ha passat a la història de l’art espanyol com a introductor de les formes renaixentistes a l’escultura i arquitectura de Mallorca. En especial, l’obra executada per Salas a la catedral de Mallorca es configura com el catalitzador del gust estètic classicista que es va estendre arreu de l’illa.
L’escultor aragonès Joan de Salas fou fill de Joan de Salas, mestre de maçoneria. La col·laboració professional del pare amb l’escultor valencià Damià Forment, documentada des del 1513, va facilitar l’ingrés del fill al taller d’escultura de Forment situat a Saragossa, en el qual va entrar l’any 1515 en qualitat de mosso d’imatgeria. Com a mestre escultor és documentat a Mallorca entre el 1526 i el 1537, un període d’onze anys durant el qual va desenvolupar una intensa activitat professional. Va treballar en escultura exempta i en relleu, obrada en pedra i fusta, i, preferentment, de temàtica religiosa. La seva producció escultòrica a Mallorca es localitza tant a Palma com a la part forana, en particular a Valldemossa, Campos, Sineu i Orient. A Mallorca des del 1529 és documentat Joan de Salas com a casat amb Pràxedes Creix, filla del picapedrer Jaume Creix, que fou mestre major de la catedral de Mallorca i morí el 1512. Miquel Burguera, mestre picapedrer i gendre de Creix, el va succeir en el càrrec catedralici, de manera que es va configurar com la persona més rellevant de la trajectòria mallorquina de Joan de Salas, cunyat seu i de qui també fou l’administrador.
Des del segle XIX, la historiografia ha certificat la producció de Joan de Salas a Aragó, Mallorca i València successivament. L’etapa mallorquina va ser la més significativa a causa de l’impacte artístic de la seva obra en l’art insular. L’any 1537 va obrir taller a València, on va morir sobtadament el 26 de juny de 1538 a conseqüència d’una violenta agressió. La trajectòria de Joan de Salas ha estat estudiada, sobretot, des de dos àmbits geogràfics diferents: l’etapa aragonesa, vinculada a la seva formació en el taller de Damià Forment, i l’etapa mallorquina, definida principalment per la intervenció a la catedral de Mallorca en qualitat de mestre escultor. En el primer cas, Joan de Salas va col·laborar tant amb el seu mestre Damià Forment com amb l’aragonès Gil Morlanes el Jove, el florentí Joan de Moreto o el picard Gabriel Joly, entre d’altres. En el segon cas, el tancament del cor a la nau central, previ a la finalització de la fàbrica catedralícia, és considerat una obra de referència en l’art de l’època moderna a Mallorca, amb implicacions directes en la bifrontalitat de la façana principal del segle XVI i en la reforma interior de la catedral duta a terme per Gaudí a partir de l’any 1904. Igualment a Mallorca, Joan de Salas va introduir el retaule escultòric de grans dimensions, va reinterpretar en clau classicista la tipologia escultòrica de la marededeu morta i va delimitar l’aplicabilitat i el contingut dels repertoris renaixentistes a l’arquitectura de façanes de la ciutat de Palma.
Joan de Salas va néixer a Saragossa l’any 1497, va rebre la primera formació del seu pare, que era mestre de maçoneria. S’han documentat diferents intervencions d’aquest darrer com a maçoner en obres retaulístiques per a les esglésies del Pilar i de Sant Pere del Burgo i per a l’Hospital de Nostra Senyora de Gràcia, totes elles a Saragossa, així com per a la confraria de sant Pere i sant Pau a Jaca (Osca, Aragó). Fou en aquest context que va col·laborar amb Damià Forment, la qual cosa va facilitar l’encartament del seu fill Joan de Salas el 28 de març de 1515 en qualitat de mosso de l’ofici d’imatgeria (el seu pare figurava com a fiador). El 4 de febrer de 1518, complerts els tres anys establerts, es va resoldre notarialment la relació d’aprenentatge entre Damià Forment i Joan de Salas, en presència una vegada més del seu pare. En aquest document de cancel·lació, Joan de Salas ja consta com a imaginaire.
Les primeres notícies de Joan de Salas, una vegada superada l’etapa formativa amb Forment i ja com a imaginaire, l’associen a l’escultor Gil Morlanes el Jove, amb qui va signar un contracte el 25 de febrer de l’any 1521 per obrar la imatgeria que li corresponia a Morlanes en el retaule major de la parroquial de Taüst (Saragossa, Aragó), l’execució del qual compartia a parts iguals amb l’escultor picard Gabriel Joly. D’aquesta relació amb Morlanes —a més de l’aproximació a Joly—, van sorgir altres contactes professionals, com l’establert amb el florentí Joan de Moreto, qui va actuar de testimoni de la concòrdia entre Morlanes i Salas per al dit retaule de Taüst, així com de pèrit per avaluar la qualitat de l’obra realitzada per Salas.
El 9 d’agost de 1521, Gil Morlanes va pactar amb Joan de Moreto un conveni de companyia que tenia com a objectiu la realització de la portada, la coberta i el retaule de la capella de Sant Miquel de la catedral de Jaca. Amb anterioritat —el 2 d’agost—, Morlanes i Salas havien subscrit una nova concòrdia, la qual cosa va determinar la intervenció de Joan de Salas en aquesta empresa, que es va cenyir als motius decoratius i a la major part de la imatgeria del retaule. Conclosa aquesta capella l’any 1523, Joan de Salas va treballar en un grup escultòric del retaule de Santa Anna per a la col·legiata de Santa Maria de Carinyena (Saragossa, Aragó) i, a principis de l’any 1524, va donar poders al maçoner Colau Gilbert per cobrar l’obra realitzada.
Del 12 de setembre de 1524, data el contracte de treball que Joan de Salas va subscriure amb el seu mestre Damià Forment per a llavorar imatges, tant d’alabastre com de fusta. L’acord preveia una durada de dos anys i Salas s’obligava a no contractar per compte propi; això no obstant, en el segon any i per un període de tres mesos com a màxim, sí que ho podia fer (prèvia autorització del mestre Forment).
A partir d’aquesta documentació i suposadament amb la llicència de Forment, localitzem Joan de Salas a Mallorca. El dia 22 de febrer de 1526, l’escultor aragonès pactava amb el capítol de la Seu, mitjançant document notarial, la realització del portal del cor catedralici en pedra de Santanyí (Mallorca), així com les dues crosses en fusta de noguer que havien de delimitar el cadirat a l’entrada del cor (figura 1). Dos dies després, el mateix Salas s’obligava també notarialment amb dos representants de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Palma a dur a terme una imatge exempta de l’Assumpció de la Mare de Déu. El contracte preveia l’execució d’una talla de fusta de la Mare de Déu jacent que havia de seguir el model visual de la imatge de la mateixa advocació existent a la capella catedralícia de la Clastra. Particularment, havia d’ajustar-se en la proporció i en la forma de la corona i dels àngels de la vora del mantell, mentre que, per a la resta, es deixava la resolució a criteri de l’escultor (figura 2).
Des de la seva arribada a Mallorca l’any 1526 i fins al 1537, Joan de Salas va intervenir com a mestre escultor en una nombrosa i diversificada producció artística, que va estendre’s arreu de l’illa. El 30 de març de 1537 es registra la darrera dada relacionada amb la presència de Joan de Salas a Mallorca. Es tracta del document de liquidació del retaule de Sant Sebastià de la Seu, firmat per l’escultor i que va ser gestionat pel seu cunyat Miquel Burguera, mestre major de l’obra de la catedral. A partir d’aquí, les notícies relatives a Salas el situen a València: en concret, el mes de novembre del 1536 se l’hi documenta amb motiu de la signatura de les capitulacions per a un retaule a la capella de les Febres de l’església parroquial de Sant Martí. També a València va signar un document notarial el 18 de juliol de 1537 amb Francesc Baró i Arcís Mas, jurats de la localitat de Sant Mateu (Baix Maestrat), en virtut del qual es comprometia a prosseguir l’obra inacabada del retaule major per a l’església de Santa Maria d’aquesta localitat. Concretament, s’havia d’ocupar de la part central que afectava una fornícula que havia d’inscriure’s en un frontispici classicista a fi d’acollir la imatge del titular, així com de l’àtic, on havia de representar-se un calvari amb les imatges del Santcrist, la Verge i sant Joan, tots ells de cinc pams d’altura. El contracte fixava un pagament de 75 ducats d’or i un termini de quinze mesos. La mort sobtada de Joan de Salas el dia 26 de juny de 1538 va interrompre la que havia de ser la seva darrera obra, la qual va ser parcialment continuada per un col·laborador seu —l’entallador de Sant Mateu, Jaume Galià— a partir del 5 d’agost de 1538. El retaule va acabar-se l’any 1559 gràcies a la intervenció conjunta de Galià i de l’imaginaire valencià Pere Dorpa.
En termes generals, la crítica ha valorat l’ascendent del taller de Damià Forment en la producció artística «a la romana» de Joan de Salas, tant en l’etapa aragonesa com en la mallorquina (figura 3) i, fins i tot, en la breu estada valenciana. L’escriptura formal, els models visuals i la metodologia de treball defineixen Joan de Salas com un escultor fortament influenciat pel mestratge de Damià Forment, però també pels escultors del seu cercle professional amb els quals Salas va col·laborar en l’etapa aragonesa —en particular, Gil Morlanes el Jove, Gabriel Joly i Joan de Moreto.
De Joan de Salas com a mestre imaginaire —un cop superada l’etapa aragonesa de les subcontractacions—, s’ha destacat l’empremta artística renaixentista a Mallorca associada a la manera de Damià Forment. És, en concret, el taller de Forment el que explica el trasllat de Salas a Mallorca. Des de Jovellanos a principis del segle XIX, la crítica ha argumentat la hipòtesi d’una relació anterior de Forment amb Mallorca a través de l’encàrrec del retaule major de la cartoixa de Valldemossa. L’any 1512 se n’executava la part escultòrica a València, atribuïda per la crònica cartoixana al taller de Forment, mentre que la maçoneria ja havia estat traslladada a Valldemossa, a causa de la contractació del pintor castellà Fernando de Coca per daurar i policromar l’arquitectura del retaule. Aquesta circumstància explicaria l’antecedent del taller de Forment i l’arribada del seu deixeble Joan de Salas l’any 1526 per finalitzar l’obra del cor de la seu de Mallorca, que afectava la seva delimitació perimetral en el bell mig de la nau principal. Es tractava d’una obra principal que donava per finalitzada la fàbrica fins a la quarta navada, la torre del campanar i el portal lateral de l’Almoina. En aquest context, es va tancar l’àmbit coral i s’actualitzava l’espai litúrgic. D’aquesta manera, es podia passar a la fase constructiva següent, la qual finiria durant la dècada del 1630 i inclouria les darreres quatre navades i la façana principal —marcada en superfície l’any 1503. El treball de Joan de Salas en el cor va acabar l’obra vella catedralícia i es va concretar en les dues crosses de fusta del cadirat que en delimitava l’accés, en l’arc d’entrada general al recinte per la banda del nord i en els dos púlpits i la reixa de balustrada entre ambdós a la banda sud, tots ells esculpits en pedra (figura 4). La irradiació de la manera de Salas en l’art mallorquí del Renaixement ha estat àmpliament estudiada, tot i que la seva obra no ha estat objecte de cap monografia ni de cap exposició específica. Des del segle XIX i de manera continuada, s’han anat publicant documents i estudis de context que han perfilat el més destacable de la seva producció artística, sobretot a Mallorca. No obstant això, no s’ha confirmat la idea d’un taller al seu voltant, més enllà de la identificació de diversos col·laboradors. Tanmateix, la traçabilitat artística de Joan de Salas a Mallorca és ben evident a partir de la segona meitat del segle XVI, de manera que la historiografia local l’ha argumentada com a referència d’autoritat en els inicis de l’art insular de l’època moderna.
