Camprodon (Ripollès), 21-11-1879 - Olot (Garrotxa), 25-12-1964

La carrera artística de Joaquim Claret i Vallès es desenvolupà majoritàriament a França, on visqué, malgrat algunes interrupcions, prop de trenta anys. La producció de Claret està relacionada íntimament amb el Noucentisme català i amb el nou classicisme francès, que aleshores eren les tendències més rellevants en l’escultura de l’Europa meridional.

Joaquim Claret començà la seva formació artística a l’Escola Menor de Belles Arts d’Olot l’any 1893. Estudià en aquest centre fins al 1896 i, sota la tutela del pintor Josep Berga i Boix (1837-1914), Claret va poder gaudir d’un sistema d’aprenentatge renovat, en el qual el treball a l’aire lliure tenia un lloc preponderant. Claret continuà la seva educació a l’Escola de Llotja de Barcelona, aleshores dirigida pel pintor Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907). S’hi formà durant dos anys, un temps que aprofità per fer pràctiques a l’estudi de l’escultor Pere Carbonell i Huguet (1855?-1927), on coincidí amb el també escultor Josep M. Camps i Arnau (1879-1968), amb qui mantindria l’amistat al llarg de tota la vida. Finalitzats els estudis, Joaquim Claret inicià la seva carrera artística entre l’Empordà, la Garrotxa i el Ripollès. Aquest fou un període de transició durant el qual començà a acaronar la idea de traslladar-se a França.

S’instal·là a París (França) el desembre del 1906 i, durant els primers temps a la ciutat, ocupà diferents tallers al barri de Montparnasse. Fou el primer praticien d’Aristides Maillol, al seu obrador de Marly-le-roi (França). A partir del 1907, assistí a Maillol —la carrera com a escultor del qual estava despuntant— en l’elaboració de peces de dimensions considerables, tasca per a la qual el rossellonès disposava de pocs coneixements tècnics. En aquest sentit, la intervenció de Claret fou decisiva en la creació d’obres tan significatives per a la trajectòria de Maillol com ara El desig, El ciclista, El cicle de les estacions i el Monument a Cézanne. És possible, tal com han sostingut alguns autors, que Claret hagués també col·laborat en la posada en funcionament de la foneria establerta per Maillol i gestionada per Florentin Godard (1877-1956). En paral·lel, Claret va estudiar a l’Académie Ranson (1909) i va desenvolupar una obra personal que exposava als salons parisencs amb assiduïtat. Les seves primeres obres, encara de regust acadèmic, il·lustren a la perfecció un període complex, de recerca de referents i de construcció d’un llenguatge madur que Claret assoliria a mitjan dècada del 1910. En són bons exemples Nu femení (1908), Retrat masculí (1909), La model (1909), Dona nua (c. 1910; figura 1) o Venus (1910), obres en guix donades per l’artista a la Diputació de Girona i que es conserven al Museu de la Garrotxa.

Durant la Primera Guerra Mundial, l’escultor romangué a Catalunya i produí obra a cavall entre el Ripollès i Osona, tot consagrant-se principalment a l’escultura funerària i a l’aplicada a l’arquitectura. D’aquella època són els relleus en diversos edificis de Camprodon, nombroses làpides historiades i panteons, i la figura El repòs, situada sobre la porta principal del cementiri municipal de Camprodon (figura 2). Un cop acabada l’escomesa, Claret retornà a França i s’establí a Saint-Germain-en-Laye.

La dècada del 1920 fou testimoni de l’establiment de la reputació de l’escultor a banda i banda dels Pirineus. El 1921 tingué lloc la seva primera exposició individual a París, a les galeries Bernheim-Jeune, i, el 1926, la de Barcelona, a les Galeries Areñas. Durant aquells anys, prengué part en diverses exposicions de l’Associació d’Escultors i de Les Arts i els Artistes, esdeveniments que contribuïren a donar-lo a conèixer entre el públic català. Per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, l’Ajuntament de la ciutat li encarregà el grup La Terra, destinat al Palau d’Agricultura (ja desaparegut; figura 3). Es tracta d’una peça monumental en terra cuita que feia tres metres i mig d’alçada i tenia una figura femenina al centre envoltada de tres infants, cadascun d’ells amb fruits típics de les diferents estacions de l’any. A més, esculpí els relleus decoratius i les figures al·legòriques que ornamenten el Saló del Tron del Palau Nacional. Claret és un dels creadors que el 1927 participaren en el concurs per dotar d’estàtues la plaça de Catalunya, però les seves propostes per a les figures Els Pirineus, Empordà: Marina i Empordà: La Terra no foren seleccionades.

La seva proximitat amb el Noucentisme i amb el nou classicisme fou estètica, però també personal, atesos els vincles d’amistat que l’unien amb alguns dels creadors més cèlebres del moment, com ara Enric Casanovas (1882-1948) o Maurice Denis (1870-1943). Claret freqüentà el cercle de Denis a Saint-Germain, i fou l’autor de les figures dels àngels i de les piques baptismals del Museu Departamental Maurice Denis d’aquesta localitat francesa. En termes generals, l’escultura que produí durant els anys vint i trenta s’acosta a l’esperit clàssic i a la recerca de modernitat que promulgaven els moviments mencionats, tot atorgant una rellevància especial a les peces d’inspiració grecollatina, de temàtica mitològica i centrades en l’esfera d’allò popular (figura 4).

La figura femenina és, indubtablement, el fil conductor de l’obra de Joaquim Claret. Com és sabut, es tracta d’una temàtica molt conreada pels escultors del moment, que consideraven el cos de la dona com el vehicle idoni per transmetre sentiments, idees i valors. Claret es consagrà particularment a l’escultura de saló, de petit format, d’estil mediterranista i regust arcaic, principalment destinada al col·leccionisme (figura 5). La seva obra és poc narrativa, marcada per la senzillesa compositiva i per les línies delicades i decoratives.

Joaquim Claret i Vallès tornà definitivament a Catalunya a principis de la dècada del 1940, empès pel desig de retornar a la seva regió natal, així com per l’avançament de la Segona Guerra Mundial. S’instal·là a Olot i dedicà els darrers temps a col·laborar al taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, un projecte endegat el 1880 per la família Vayreda i per qui fora el seu professor, Josep Berga i Boix. Per a L’Art Cristià va dissenyar models de tota mena, majoritàriament dins de l’esfera de la iconografia catòlica típica de la institució, alguns dels quals se segueixen produint ben entrada la segona dècada del segle XXI, com ara el Davallament de la creu o el pas de processó Jesús entra a Jerusalem.

El Museu de la Garrotxa d’Olot i el Museu Departamental Maurice Denis de Saint-Germain-en-Laye conserven obra de l’escultor Claret. També n’hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya, però es troba al magatzem de la institució.

Obra

Obra en museus (selecció)

Cap de nan (ant. 1902), guix policromat (Museu dels Sants); Nu femení (1908), guix (Museu de la Garrotxa); Retrat masculí (1909), guix (Museu de la Garrotxa); La model (1909), guix (Museu de la Garrotxa); Dona nua (c. 1910), guix (Museu de la Garrotxa); Venus (1910), guix (Museu de la Garrotxa); L’infant i el gat (c. 1920), terra cuita (Museu de la Garrotxa); Dona asseguda (c. 1920-1930), terra cuita (Museu de la Garrotxa); L’Anunciació (c. 1920-1930), guix (disseny de Maurice Denis; Saint-Germain-en-Laye, Museu Departamental Maurice Denis); piques d’aigua beneïda (c. 1920-1930), pedra (disseny de Maurice Denis; Saint-Germain-en-Laye, Museu Departamental Maurice Denis); Jeux de Nausicaa: Acis et Galatée, deux femmes et un enfant (c. 1923), pedra (disseny de Maurice Denis; Saint-Germain-en-Laye, Museu Departamental Maurice Denis); Els Pirineus (1927), guix (Museu Nacional d’Art de Catalunya); Empordà: Marina (1927), guix (Museu Nacional d’Art de Catalunya); Empordà: La Terra (1927), guix (Museu Nacional d’Art de Catalunya); El despertar (c. 1930-1940), terra cuita (Museu de la Garrotxa); L’hiver o L’oiseau mort (1932), ciment (disseny de Paul Vera; Saint-Germain-en-Laye, Museu Departamental Maurice Denis); Fredolica (c. 1935-1940), bronze (Museu de la Garrotxa); Fredolica (c. 1935-1940), guix patinat (Museu de la Garrotxa); Tot observant l’horitzó (c. 1940), terra cuita patinada (Museu de la Garrotxa); Santíssima Trinitat (c. 1940-1944), pasta de cartró fusta (Museu dels Sants); Davallament de la creu (c. 1940-1944), pasta de cartró fusta (Museu dels Sants); Jesús entra a Jerusalem (c. 1940-1944), pasta de cartró fusta (Museu dels Sants); Immaculada Concepció (c. 1940-1944), pasta de cartró fusta (Museu dels Sants); Leda juga amb el cigne (c. 1940-1950), guix patinat (Museu de la Garrotxa); Leda juga amb el cigne (c. 1940-1950), terra cuita (Museu de la Garrotxa); Maternitat (c. 1940-1950), bronze (Museu de la Garrotxa); Maternitat (c. 1940-1950), terra cuita (Museu de la Garrotxa); Venus (c. 1940-1950), bronze (col·lecció particular); Venus (c. 1940-1950), guix patinat (Museu de la Garrotxa); Mare i fill (c. 1940-1950), terra cuita patinada (Museu de la Garrotxa); Mare i fill juguen (c. 1940-1950), terra cuita patinada (Museu de la Garrotxa).

Obra a cementiris i espais de culte (selecció)

El repòs (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon —l’original es troba a l’Ajuntament de Camprodon—); nínxol de la família Claret Sitjar (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família Ciscu (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família de Domingo Claret i Carrera (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família de José Güell i Coma (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família Marsè (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); panteó de Surinyach i Bertranpetit (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família Antonio Pradell (c. 1914-1916), pedra (cementiri de Cavallera); nínxol i àngel (c. 1914-1919 o 1925-1929), pedra (cementiri de Cavallera); panteó de la família Rigat i Regí (c. 1914-1919 o 1925-1929), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família Anglada Cabanach (c. 1914-1919 o 1925-1929), pedra (cementiri de Camprodon); nínxol de la família de Juan Cabanach (c. 1914-1919 o 1925-1929), formigó policromat (cementiri de Camprodon); nínxol de la família Yglesias Pradell (c. 1914-1919 o 1925-1929), formigó policromat (cementiri de Camprodon); monument funerari de la família Vilaró (c. 1917), pedra i ferro (cementiri de Manlleu); monument funerari de Jamot (1921), marbre (París, cementiri de Montparnasse); nínxol de la família de José Pascal (1929), pedra (cementiri de Llanars); Verge del petó (1920-1930), pedra (disseny de Maurice Denis; Thonon-les-Bains, monestir de la Visitació de Marclaz); Lamentacions (1939), pedra (cementiri de Mareil-Marly).

Escultura laica aplicada a l’arquitectura i a l’espai públic (selecció)

Relleu Jubert (c. 1914-1919), pedra (Camprodon); Cavalls i cavallers (c. 1914-1919), pedra (Camprodon); Les quatre estacions (c. 1914-1919), pedra (Camprodon); Els àngels del bosc (c. 1914-1919), pedra (Camprodon); relleu del monument al doctor Robert (1924), bronze (Camprodon); Garlanda dels amorets (1928-1929), pedra (Saló del Tron del Palau Nacional de Montjuïc); grup escultòric amb el corn de l’abundància (1928-1929), alabastre i guix (Saló del Tron del Palau Nacional de Montjuïc).

Escultura en col·leccions particulars (selecció)

Avi Ciscu (1898), guix policromat; Cap de dona o Anita (1913), guix patinat; La dona i l’ocell (c. 1918), guix; Flora (c. 1920), terra cuita; Samaritanes (c. 1920), terra cuita esmaltada i pedra; Somniadora (c. 1920), terra cuita; Dona al bany (c. 1920), talla directa de marbre blanc; L’infant i el gat (c. 1920), terra cuita; Noia nua (c. 1920), terra cuita; Joventut (c. 1920-1926), terra cuita patinada; Tanagra asseguda o Ansiosa (c. 1920-1926), terra cuita; El passeig (c. 1920-1928), terra cuita; El bany (c. 1920-1930), bronze; Maternitat (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Banyista asseguda (c. 1920-1930), bronze; Tres figures femenines (c. 1920-1930), terra cuita i pedra; Dones que ballen (c. 1920-1930), terra cuita i pedra; Dona amb cabra (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Les dues amigues (c. 1920-1930), terra cuita patinada i pedra; Ritme (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Meditació (c. 1920-1930), terra cuita; Èxtasi (c. 1920-1930), terra cuita; Samaritana (c. 1920-1930), marbre blanc; Leda enamorada (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Dona i nens amb garlanda (c. 1920-1930), terra cuita; Dona i nens amb garlanda (c. 1920-1930), bronze; Nimfa (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Model nua pensativa (c. 1920-1930), terra cuita patinada; Pagesa que cus (c. 1920-1940), terra cuita patinada; Diana després del bany (c. 1920-1940), marbre; Figura femenina (c. 1925), marbre blanc; El despertar (c. 1925-1930), marbre blanc; Cap de nen o Manuel (1926), bronze; Cap de nen o Manuel (1926), guix; Escena familiar o Tendresa (1926), bronze; Escena familiar o Tendresa (1926), terra cuita; Cap antic (c. 1930), pedra; Nu assegut (c. 1930), terra cuita i pedra; Dona amb càntir (c. 1930), terra cuita; Dues bacants (c. 1930), terra cuita; Nimfa i Faune amb la flauta de Pan (c. 1930), terra cuita; Dona asseguda (c. 1931), bronze; Dona asseguda (c. 1931), terra cuita; Dona, nen i cabres (c. 1932), porcellana de Sèvres; capitells de xemeneia del Château du Mouchet, a Chavannes (1933), pedra; decoracions al pou del Château du Mouchet, a Chavannes (1933), pedra; Pensativa (c. 1935-1940), marbre; La perla de l’ostra (c. 1935-1940), guix patinat; Nu (c. 1935-1940), estany; Timidesa (c. 1935-1940), terra cuita; Timidesa (c. 1935-1940), bronze; Fredolica (c. 1935-1940), guix patinat; Noia amb coloms (c. 1935-1940), terra cuita i pedra; Noia amb ocell (c. 1940), terra cuita patinada; Joia primaveral (c. 1940), terra cuita patinada; Cap de noia o Lola (c. 1940), guix patinat; Cap de noi o Manuel (c. 1940), guix patinat; Por (c. 1940-1950), guix; Marià Vayreda, de nen (c. 1940-1950), terra cuita patinada; Tanagra (c. 1940-1950), bronze; Leda i el cigne (c. 1940-1950), alabastre; Relleu del senyor i la senyora (c. 1940-1950), bronze; Amorets (c. 1940-1950), bronze; Maternitat (c. 1940-1950), bronze; Dona arrupida (c. 1940-1950), bronze; Bust del Sr. Ricart (c. 1940-1950), bronze; Pomona (1941), terra cuita patinada; Verge i nen (c. 1945-1950), argila; Verge i sant Josep (c. 1960), argila; Rapte del faune (c. 1963), alabastre; Repòs (c. 1964), alabastre.

Escultura en localització desconeguda (selecció)

Noi amb flauta (c. 1900), argila; Retorn dels camps (c. 1910-1920), guix; Jove Eva (c. 1913), argila; Pudor (c. 1914), argila; La vella Sebastiana (c. 1918), terra cuita; Poruga (c. 1920), terra cuita; Tot cavalcant (c. 1920), terra cuita; Cansament (c. 1920), pedra?; Verge i fill (c. 1920), argila; La font (c. 1920), terra cuita; Petó maternal (c. 1920), argila; Diana caçadora (c. 1920), guix; Dona que posa (c. 1920) marbre?; El bany del matí (c. 1920), argila; Adam i Eva (c. 1920), terra cuita i pedra; La dansa (c. 1920), terra cuita i pedra; La verema (c. 1920), terra cuita i pedra; Bacants (c. 1920), terra cuita; Dona que renta (c. 1920), guix; El rapte d’Europa (c. 1920), guix; El primer àpat (c. 1920), terra cuita; El cigne acaricia Leda (c. 1920), terra cuita; Mare, fills i flors (c. 1920), terra cuita; La nit (c. 1920), guix; Nimfa i petits sàtirs (c. 1920), terra cuita; Dona amb vel (c. 1920), talla directa de marbre blanc; Rentadora (c. 1920), terra cuita?; Venus i cupidell (c. 1920-1926), terra cuita; Noia que desperta (c. 1920-1926), marbre blanc; Leda abraça el cigne (c. 1920-1930), terra cuita; Retorn de la verema (c. 1920-1930), terra cuita; Sàtir que rapta Venus (c. 1920-1930), terra cuita; El bany (c. 1920-1930), talla directa de marbre; La Terra (1928-1929), terra cuita; Somnolència (c. 1930), terra cuita; Elevació (c. 1935-1940), argila; La catalana (c. 1935-1940), terra cuita patinada; La guerra (c. 1936), argila.

Obres destacades