Vilanova i la Geltrú (Garraf), 30-1-1924 - Vilanova i la Geltrú (Garraf), 4-12-2009

El pintor Salvador Masana i Mercadé va arribar al món l’any 1924 i fou el segon fill del matrimoni format per Antoni Masana i Campanera i per Teresa Mercadé i Ametller. Va néixer a la localitat costanera de Vilanova i la Geltrú, concretament al castell de la Geltrú, on la família Masana Mercadé ocupava la plaça de porter i de masover que els havia ofert l’Ajuntament vilanoví quan es restaurà l’edifici (1921).

La Geltrú va ser un referent important en la vida i l’obra artística de Salvador Masana, ja que en aquest espai és on tindria lloc la seva formació inicial. Prop del castell, el 1933 es va produir la trobada entre un jove Masana i el pintor Joaquim Mir (1873-1940), casat amb Maria Estalella el 1921 i instal·lat en aquesta ciutat. Ben aviat esdevingué el seu mestre i, al llarg de vuit anys, Masana va rebre un intens aprenentatge per part de Mir, qui li va permetre participar en les seves tertúlies i enriquir-se culturalment, tot compartint la quotidianitat del paisatgista (figura 1), ja madur. L’agost del 1939, un cop acabada la Guerra Civil, Masana, que aleshores comptava quinze anys, va organitzar una exposició col·lectiva dels deixebles de Mir a les sales del primer pis del castell de la Geltrú. Mir mateix envià una postal des del terapèutic allunyament de Gualba (Vallès Oriental) interessant-se per la mostra, que Masana titulà Exposició de l’Acadèmia Mir. Juntament amb obres de Masana s’hi exposaven peces de Pau Roig Estradé (1914-1994), Marcià Angrill Puig (1917-1972) i Ramon Bernadó Massó (1922-2016).

Joaquim Mir va morir l’any 1940 i, pictòricament parlant, va deixar orfe el jove Salvador Masana. Tanmateix, Masana seguiria en el camí de la pintura. Les dependències privades del castell, on vivia la família, es distribuïen al llarg de les golfes, i no va ser fins al 1940 que Salvador Masana va ocupar pròpiament l’espai lliure de les golfes com a taller. Per tant, aquest espai emblemàtic i singular emmarcaria la infància i primera joventut d’un Masana ja ben despert des de nen. Mir li ensenyà a observar i analitzar el paisatge, copsant-lo amb pinzellades modeladores segons la impressió de la llum, mentre que l’artista dominicà Jaime Antonio Colson (1901-1975) li influencià el traç i el dibuix quan estudià figura humana amb l’esmentat pintor. La suma d’ambdós referents —i de l’esposa de Colson, Toyo Kurimoto, dibuixant japonesa d’una gran sensibilitat i delicadesa— dotà Masana de múltiples estratègies i recursos artístics, així com d’inquietuds per explorar en el camp de les tècniques del gravat. Mig any després del decés de Mir, tingué lloc el que l’historiador vilanoví Francesc X. Puig Rovira considerà el «veritable llançament de Salvador Masana», ja que el gener del 1941 tingué lloc una exposició de quadres de temes vilanovins a les Galeries Pallarès del cèntric carrer de Consell de Cent de Barcelona. Masana complí disset anys celebrant aquesta mostra i ja aleshores va rebre bona crítica i comentaris estimulants. L’exhibició també va ser un estímul per a la galeria, que proposà al joveníssim artista fer una segona exposició en començar la nova temporada. En aquesta segona ocasió, Masana va presentar vistes de Vilanova (figura 2), Alforja (Baix Camp), Montserrat (Bages) i Torla i la vall d’Ordesa (Sobrarb, Osca). En relació amb aquesta mostra, Alberto del Castillo, un dels crítics més fidels a l’evolució de Masana, va confirmar que es feia palès el fet que Masana s’anés distanciant d’alguns postulats de Mir. Salvador Masana va ser un paisatgista fidel als manaments impressionistes i pintava a plein air vistes de diversos indrets, com ara Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Flix (Ribera d’Ebre), Vinebre (Ribera d’Ebre), Begues (Baix Llobregat), Tona (Osona), Alforja, Montserrat, Tarragona (Tarragonès), Eivissa, Andorra, el Pirineu aragonès, Madrid, Bilbao (Biscaia, País Basc), Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc)…

El 1940, el jove Masana va guanyar el premi de l’exposició de dibuixos i pintures organitzada pel Frente de Juventudes, poc abans d’obrir el seu taller al castell, com ja s’ha comentat. Més tard, en els anys cinquanta, Masana començà a mostrar-se com un referent en l’àmbit cultural i les exposicions que celebrava gaudien d’èxit. Va ser l’època de l’enllaç amb Magda Saburit i Caba, filla dels propietaris de la reconeguda pastisseria Caba de Vilanova i la Geltrú, que s’oposarien a aquesta unió. El casament tingué lloc a l’església de Santa Maria de la Geltrú, a tocar del castell, i el primer domicili de la jove parella va ser un vell magatzem de sal fora d’ús i proporcionat per la família d’ella. L’espai es convertiria en una casa acollidora, atapeïda de pintures fetes per ell mateix: les parets del menjador i de l’habitació de matrimoni presentaven pintures a la cola, i el bany va ser decorat amb un paisatge mariner. També l’habitació dels tres fills —Salvador (1953-2024), Heribert (1956-1974) i Abel (1964)— presentava una decoració amb dibuixos d’animals de circ, que Masana pintà al guaix sobre cartolina negra. Ben aviat, la llar es convertí en un petit museu i el pintor seguiria ben vinculat a la ciutat: Masana va participar com a activista del moviment associatiu amb substrat cristià, sota l’aixopluc de les parròquies vilanovines de Santa Maria de la Geltrú i de Sant Antoni Abat. Així mateix, participà en la restauració dels quadres de la rectoria de la Geltrú que van sobreviure a la crema de la Guerra Civil i pintà alguns plafons de fons de les fornícules del retaule major. Les obres que perdurarien en el temps serien l’escena del bateig de Jesús en la decoració de l’absis del baptisteri i unes imatges d’àngels de la decoració del sagrari de Santa Maria de la Geltrú.

Parlar de l’obra de Salvador Masana és parlar, també, de gravat (figura 3). El 1945 s’inicià en el gravat al boix per trobar nous camins plàstics alternatius a la pintura i són nombrosos els gravats xilogràfics realitzats per encàrrec i exposició: estampes religioses, nadales, vinyetes, participacions de bateig, exlibris, caplletres i escenes de les festes populars vilanovines, entre d’altres. Artista inquiet, Masana seguí explorant dins la tècnica del gravat i trobà en la xilografia un llenguatge nou, proper a la pintura en la realització de xilografies a color estampant fent ús de la pressió dels braços i aconseguint textures i acabats plàsticament molt interessants. Va ser autor de gravats en fusta a tot color emprant la tècnica del gravat al fil. Els fruits d’aquesta cerca originada al taller es mostraren cap als anys setanta a les Galeries Syra, de Barcelona, exposició en la qual va obtenir comentaris positius i elogiadors. En aquest llenguatge artístic, hi trobem temes tan evocadors com l’Univers i l’espai exterior, fent ús de la geometria, les formes de la natura, les masses i la relació espai-temps. En aquesta producció es palpa un Masana més introspectiu: la seva sensibilitat traspua pels suports artístics emprats i algunes de les peces s’agruparan sota el títol Resquícies, fruit de restes de material pictòric divers aprofitat per trobar nous camins plàstics.

Així mateix, Masana també va treballar el gravat calcogràfic: aiguafort, aiguatinta i punta seca, que estampava a tot color i d’una sola tirada, tot prescindint de tòrcul o d’altres tipus de premsa. La recerca no s’aturà i els decennis de 1960 i 1970 foren de gran efervescència: Masana presentà un suport que permetia resultats més immediats que les planxes tradicionals, en què la matriu era el mateix paper degudament tractat per poder estampar i oferia resultats propers al dibuix.

Salvador Masana estigué arrelat a la ciutat tot participant en el seu teixit associatiu, ja que formà part de la primera colla de manaies de la Geltrú, dissenyats pel pintor i gravador vilanoví Enric C. Ricart (1893-1960), va ser membre portant de la confraria del Sant Crist de la Geltrú i de Sant Antoni Abat, va participar en la construcció dels monuments de la Setmana Santa de la ciutat i, en temps de postguerra, va intervenir en el disseny de les catifes i altars per a la processó de Corpus de Vilanova i la Geltrú. Sota l’aixopluc del Foment Vilanoví, l’octubre del 1969, Masana va organitzar i va ser el primer president del Cercle Artístic de Vilanova, entitat que aglutinà artistes que eren o havien estat alumnes seus, i va propiciar i va aconseguir dur a terme la primera restauració dels quadres de Joaquim Mir del Cafè Foment. Entre el 1970 i el 1986 va ser patró de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i, a banda d’assessorar la Junta de Patrons i apostar per l’art en pro de Vilanova, va promoure la cessió dels quadres del Cafè Foment al museu. Entre altres comeses que el vincularien a la seva localitat per sempre més, Masana va contribuir a la creació i l’inici de la Colla del Drac de la Geltrú, que s’originà el 1977 amb la creació d’un drac immers en la cultura popular de Vilanova, que fou anomenat Tigre, nom del carrer on viuria el matrimoni Masana i llurs fills a partir del 1968.

Reprenent el transcurs pictòric, a finals del 1958 les Galeries Syra del passeig de Gràcia de Barcelona van acollir una exposició en què Masana mostraria la tècnica de l’ús de l’espàtula per evocar colors empastats, gruix de pintura i traços i textures diversos. Hi va presentar més de vint teles i, en certa manera, aquesta exposició va assenyalar una fita en la seva trajectòria. Les Galeries Syra, que van acollir obra de Masana en totes les exposicions que el pintor feu a Barcelona, eren un espai ple d’identitat pròpia, amb una línia de qualitat i de coherència expositiva. Així mateix, la galeria acollia tertúlies en què Masana participava i va ser-ne un expositor assidu fins al 1974, quan se’n separà amb motiu de l’estat de la malaltia irreversible de la seva esposa.

El 1959, Salvador Masana anà per primera vegada a París (França), tot fent campanya a Montmartre i als quais del Sena (figura 4). Els resultats pictòrics d’aquest viatge es van mostrar al Foment Vilanoví en una exposició titulada «París vist per Salvador Masana», que va causar un gran impacte. Tornà a París el 1962, any en què començaria a donar classes a l’Escola Pia de Vilanova. Alguns anys després, el 1969, un grup de deixebles i amics de l’artista van suggerir al Foment Vilanoví l’organització d’un homenatge a Masana. Tal empresa es va traduir en una gran exposició antològica que il·lustrava els trenta anys de creació artística i, fins i tot, se celebrà un sopar al restaurant vilanoví Roxy per homenatjar-lo. Magda Saburit, la seva esposa, recolliria les sensacions d’aquest acte en uns acurats i bells escrits que Rafael Manzano va transcriure a Salvador Masana. Aventura d’un pintor (Barcelona, Manuel Pla, 1983).

Al començament del curs 1967-1968 es va habilitar un espai en el Col·legi Sant Bonaventura que es va anomenar primerament Escola de Pintura, que el 1970 es va convertir en l’Escola d’Art Sant Bonaventura, en la fundació de la qual Masana va tenir un paper molt destacat. En aquesta escola, que es convertiria en un referent artístic —i no tan sols a escala municipal—, s’agrupaven alumnes nois i noies del mateix centre i també d’altres, que rebien classes seguint les diverses seccions que estructuraven l’escola (des del dibuix, la pintura i l’escultura fins a la ceràmica, el gravat, l’esmalt i la música). La gran vocació pedagògica de Masana li va merèixer la Medalla de Plata al mèrit docent de l’Escola d’Art Sant Bonaventura el 1971. En aquella època, Salvador Masana va fer un viatge a Nàpols (Itàlia) com a docent juntament amb un estol d’alumnes, com a premi que va rebre la seva deixebla Teresa Domingo en el II Certamen d’Art Jove organitzat per El Correo Catalán i l’Institut Italià, al qual Masana presentà deu estudiants seus. Tres anys després, Masana fou nomenat acadèmic honoris causa de l’Acadèmia de la Cultura Internacional Mario Gori d’Itàlia. També va ser nomenat soci ordinari de l’associació Artisti e Professionisti Vouritelli de Nàpols. El seu vincle amb Itàlia es fa palès també en la medalla d’or que va rebre de l’AIAL, Accademico d’Italia Salsomaggiore i el nomenament d’acadèmic honoris causa de S. Arte Vanvitelli.

Salvador Masana va recórrer el territori català amb la família per captar entorns en les seves obres. Va anar, per exemple, a Riells del Montseny (Selva), on va iniciar una llarga amistat amb l’eclesiàstic Pere Ribot (1908-1997), autor d’obres poètiques de temàtica religiosa i molt vinculada al paisatge del Montseny. Hem d’incloure altres indrets com Arbúcies (Selva), Sant Hilari Sacalm (Selva), Viladrau (Osona) i Montserrat, on Masana enquadraria bocins de natura en punts de vista molt personals, picats i contrapicats de gran plasticitat. Pel que fa als procediments i tècniques emprades, Masana utilitzava ceres, aquarel·les i llapis de colors per fer apunts en un bloc i treballar-ho més tard al taller o bé s’enfrontava al tema a plein air, amb el cavallet, la tela i els colors. En una d’aquestes campanyes pictòriques, el 1972 sorgí l’obra titulada La col, un quadre pintat a l’oli a cops d’espàtula a l’hort de l’hostal Bell-lloc, que seria adquirit per l’Estat per destinar-lo a l’aleshores Museo de Arte Contemporáneo de Madrid.

El Garraf seguiria sent el punt clau de la producció artística de Salvador Masana: des de les vistes que li oferien els paisatges mediterranis amanits per pins, garrofers, atzavares, margallons i vinyes, fins a les veles dels vaixells que esquitxaven el passeig Marítim de Vilanova. Un altre indret a considerar va ser el conegut amb el nom les Delícies, un terreny situat al Fons del Cuscó dins el terme de Vilanova, heretat per la seva esposa, que es convertiria en protagonista de moltes de les pintures de Masana.

L’any 1973 va ser nomenat soci d’honor amb insígnia d’or del Foment Vilanoví. Tanmateix, el decenni dels anys setanta seria ben tràgic per a Salvador Masana: la seva esposa, Magda Saburit, havia ingressat en una clínica a causa d’una embòlia cerebral que la paralitzà i, l’agost del 1975, mentre ella es trobava hospitalitzada, el segon fill del matrimoni, Heribert, va morir ofegat a les platges de Vilanova. Masana i els seus dos fills li amagaren una temporada la terrible tragèdia a la mare, qui morí el novembre del 1978.

Abans de tancar el fatídic 1975, Masana va dedicar una exposició a la memòria del seu fill a la galeria Pic de Vilanova i la Geltrú. I no deixà de pintar i de lluitar. El 1976 va inaugurar-se la Pinacoteca Masana al número 21 del geltrunenc carrer del Tigre, lloc on preservà les col·leccions d’art pròpies, on, entre altres tresors, es conserva el cavallet de taller de Joaquim Mir, un giny que es desplega per mitjà de manetes, construït expressament per a l’ús del mestre, així com la caixa moble de pintures i el barret del gran paisatgista Mir. Aquests estris li foren regalats per Pep Mir, hereu del llegat del seu pare, el 1977, com a gran mostra d’afecte i amb motiu de la inauguració de la Pinacoteca.

Una altra faceta de Salvador Masana que hem avançat va ser la pedagògica i didàctica, desenvolupada a través de diverses vies. D’una banda, feu publicacions que enaltien els costums vilanovins: Festes i places de Vilanova i la Geltrú (1991); Festart. L’art de la festa, festa de l’art (1997), que compartí amb els seus fills Salvador i Abel i amb el seu net Heribert, i Apunts de bloc de les festes de Vilanova i la Geltrú (2000). De l’altra, també hi havia el vessant de mestre que aproximava l’estol d’alumnes al coneixement del dibuix, la pintura i el gravat. Primerament, ho va dur a terme en el taller que obrí a les golfes del castell de la Geltrú el curs 1941-1942 i, des del 1965, ho va fer en el taller del carrer del Tigre. A més, Masana ensenyà a l’Escola Industrial entre el decenni del 1940 i l’any 1959, centre on entrà el 1943 com a ajudant de l’escultor Damià Torrents (1883-1965), qui substituïa Alexandre de Cabanyes (1877-1972) com a docent de dibuix. A partir del 1962, Masana va entrar a formar part del claustre de professors de l’Escola Pia i, el 1964, ho feu a l’Escola Sant Bonaventura dels pares franciscans, ambdues a Vilanova i la Geltrú. En aquests dos centres d’ensenyament, Masana impartí classes de dibuix artístic, perspectiva, geometria i treballs d’art.

Masana no va deixar mai d’investigar i juntament amb Santiago Milà, qui tenia grans coneixements tècnics de la ceràmica, van crear una ceràmica genuïna caracteritzada per l’ús d’esmalts de gran intensitat, utilitzant colors molt concrets: el blanc en relació amb la llum dels nostres paisatges, el blau del mar Mediterrani i el negre en relació amb la terra. Va ser un treball a quatre mans, ja que Milà tornejava i Masana hi afegia els elements iconogràfics. Llurs resultats es van exposar a les Galeries Syra, on despertaren interès. L’activitat pedagògica de Masana en els centres anteriorment esmentats s’aturà el 1989, any en què es jubilà.

El decenni del 1990, Massana mostrà una obra molt més propera, ja que presentà una sèrie de pintures amb composicions forçades, d’encaixos i punts de vista incòmodes, que revelaven un domini de la perspectiva en el paisatge rural i urbà de la Geltrú i dels seus entorns locals. Contribuïa així a captar detalls arquitectònics que el temps i la falta de sensibilitat esborrarien: carrerons, ferros forjats, relleus, monuments i edificis que coneixem gràcies a la seva aportació artística, de gran valor plàstic i, alhora, documental.

Salvador Masana va ser un pintor de tendència impressionista, dedicat al paisatge i a les seves masses de color i de llum. La influència de Joaquim Mir va ser inesborrable i la devoció cap al mestre fou apassionada i permanent. La seva trajectòria plàstica revela un temperament vigorós i apassionat, i la seva obra més personal i nombrosa és la realitzada en el camp de la pintura. Els seus paisatges evolucionaren des del punt de vista tècnic en pro de la vibració del color a través de l’ús de l’espàtula, més que del pinzell, i les exposicions de finals del 1950 denoten que Masana havia arribat a un punt de maduresa i de regularitat en la trajectòria, en què el paisatge esdevé el pretext més que l’argument. Masana captava els conceptes impressionistes i l’ús de l’espàtula li va permetre geometritzar les taques de color i treballar amb gran gestualitat i expressivitat. Les taques de colors brillants se superposen en simfonies cromàtiques, creant vistes abstractes trencades per algun element figuratiu que ens duu a una arbreda del Montseny, a l’aigua del Sena o a les roques de la muntanya de Montserrat. A banda de la pintura, una de les seves facetes més destacades va ser la recerca infatigable en els procediments de gravat. La seva dedicació al gravat no fou eventual. Les primeres produccions en matriu de fusta foren fetes sota la influència d’E. C. Ricart, si bé la labor en aquest camp va ser extensa i prolífica, amb el desig d’adaptar el gravat a la seva essència de pintor. A més de l’ús de la fusta dura de boix gravada per testa —en sentit perpendicular a les fibres—, Masana va provar fustes més toves, com el faig. A més, va executar gravats en color per mitjà de tècniques no recollides en cap manual de gravador, com el «gravat al paper» i «fusta a tot color» i d’altres innovacions personals que quedaren dins el secret de l’artista. Si en la pintura reconeixem paisatges i indrets més o menys propers a Masana, en moltes obres fetes amb procediments de gravat, l’artista ens endinsa cap a un món oníric i màgic, sorgit d’una gran activitat tècnica que anà explorant i perfeccionant. El 2005, Masana va rebre la Medalla de la Ciutat de Vilanova.

Obra

Selecció

Retrat de Joaquim Mir (1930-1937), llapis (Pinacoteca Masana); Estudi del castell de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú (1930-1937), llapis (Pinacoteca Masana); Puig Montgròs (1932), oli sobre fusta (Pinacoteca Masana); Afores de Vilanova i la Geltrú (1932), oli sobre fusta (col·lecció particular); Jardí de la casa de Joaquim Mir, Vilanova i la Geltrú (1933), oli sobre fusta (Pinacoteca Masana); Racó de l’estudi de Joaquim Mir, Vilanova i la Geltrú (1936), oli sobre fusta (Pinacoteca Masana); Casa de Joaquim Mir, Vilanova i la Geltrú (1937), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Carrer Mercaders, Vilanova i la Geltrú (1937), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Plaça Font i Gumà, Vilanova i la Geltrú (1938), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Carrer Barcelona (1938), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Tertúlia a can Mir, Vilanova i la Geltrú (1938), carbonet (col·lecció particular); Sant Pere de Ribes (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Torre d’enveja, Vilanova i la Geltrú (1940), aquarel·la sobre paper (Pinacoteca Masana); Carretera de Barcelona (1940), aquarel·la sobre paper (Pinacoteca Masana); Afores de Vilanova i la Geltrú (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Clariana (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Pallers (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Plaça de les Cols, Vilanova i la Geltrú (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Plaça Miró, Vilanova i la Geltrú (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Carrer Casernes, Vilanova i la Geltrú (1940), oli sobre fusta (col·lecció particular); Castell de l’Eramprunyà (1940), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Mondarruego, Alt Aragó (1941), oli sobre cartró (Pinacoteca Masana); Plaça d’Eivissa (1941), oli sobre tela (col·lecció particular); Alforja (1941), oli sobre tela (col·lecció particular); Plaça Miró, Vilanova i la Geltrú (1944), oli sobre cartró entelat (col·lecció particular); Mercat, Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès (1945), oli sobre tela (col·lecció particular); Rambles de Barcelona (1945), oli sobre cartró entelat (Pinacoteca Masana); Plaça del Pou, Vilanova i la Geltrú (1945), oli sobre fusta (col·lecció particular); Plaça de les Neus, Vilanova i la Geltrú (1946), oli sobre tela (col·lecció particular); Afores de Vilanova i la Geltrú (1946), oli sobre tela (col·lecció particular); Carrer d’Armanyà, Vilanova i la Geltrú (1946), oli sobre tela (col·lecció particular); Plaça de les Cols (1947), oli sobre tela (col·lecció particular); Vilanova i la Geltrú nevada (1948), oli sobre cartró entelat (Pinacoteca Masana); Paisatge d’Eivissa (1949), oli sobre tela (col·lecció particular); Alforja (1950), oli sobre tela (col·lecció particular); La Festa Major de Vilanova i la Geltrú (1950), gravat al boix (Pinacoteca Masana); La vinya (1953), gravat al boix (Pinacoteca Masana); Bateig de Jesús amb sant Joan Baptista (1954), tremp (absis del baptisteri de Santa Maria de la Geltrú); Àngels (1954, sagrari del baptisteri de Santa Maria de la Geltrú); Tardor (1955), oli sobre tela (col·lecció particular); Hivern (1955), oli sobre tela (col·lecció particular); Primavera (1955), oli sobre tela (col·lecció particular); Parròquia de mar (1958), aquarel·la sobre paper (Pinacoteca Masana); La Riba (1958), oli sobre tela (col·lecció particular); París (1959), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Paisatge de Canyelles (1959), oli sobre tela (col·lecció particular); Orquestra (1959), guaix (Pinacoteca Masana); E-C. Ricart (1960), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); El Sena, París (1960), oli sobre tela (Biblioteca Museu Víctor Balaguer); Paisatge d’Arbúcies (1961), oli sobre tela (col·lecció particular); Joaquim Mir (1962), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Josep Font i Gumà (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Manuel M. Almirall i Albà (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Antònia Inglada i Roig (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Marià Fort i Olivella (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Josep Polles i Oliver (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Pilar Bagües i Bages (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Francesc Coll i Bonvi (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Salvador Samà i Martí (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Francesc Gumà i Ferran (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Francesc de Sales i Vidal (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Vicens Iturat (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Sant Francesc de Sales (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Sant Oius X (1963), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Iu Pascual i Soler (1965), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Joan Llaverias i Llabró (1965), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Francesc Armanyà i Font O.S.A (1967), gravat en fusta de boix (col·lecció particular); Montserrat (1967), acrílic sobre cartró entelat (col·lecció particular); Tremolor - Montserrat (1967), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Nu femení (1968), gravat en fusta a tot color (Pinacoteca Masana); Marina (1969), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Autoretrat de Salvador Masana (1969), gravat en fusta a tot color (Pinacoteca Masana); Vista al·legòrica de Vilanova i la Geltrú (1969), fresc (Caixa Penedès); El Montseny (1969), ceres sobre paper (Pinacoteca Masana); Magda (1969), gravat en fusta a tot color (Pinacoteca Masana); Les Delícies (1970), ceres sobre paper (Pinacoteca Masana); Atzavares (1970), aquarel·la i llapis (Pinacoteca Masana); La Pau (1970), xilografia (Pinacoteca Masana); Muntanyes del Garraf (1971), ceres sobre paper (Pinacoteca Masana); Passat, present i futur (1971), xilografia monocroma (Pinacoteca Masana); Passat, present i futur (1971), xilografia (Pinacoteca Masana); Grans espais (1971), xilografia (Pinacoteca Masana); Grans espais (1971), nou procediment de gravat al paper (Pinacoteca Masana); Autoretrat de Salvador Masana (1971), aiguafort, aiguatinta i punta seca (Pinacoteca Masana); La col (1972), oli sobre tela (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia); Grans espais (1972), gravat en fusta a tot color (Pinacoteca Masana); Ceràmica (1972), tornejat de Santiago Milà i esmaltat i pintat de Salvador Masana (col·lecció particular); Ceràmica (1973), tornejat de Santiago Milà i esmaltat i pintat de Salvador Masana (col·lecció particular); Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú (1973), oli sobre tela (col·lecció particular); El garrofer (1974), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Aus (1974), xilografia a tot color (Pinacoteca Masana); Cel (1980), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Marina Nàutic (1985), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Marina (1986), oli sobre tela (Pinacoteca Masana); Sínia l’Estrella, Vilanova i la Geltrú (1997), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Mercat a la plaça de les Cols, Vilanova i la Geltrú (1999), gravat al boix il·luminat amb aquarel·la (Pinacoteca Masana).

Obres destacades