Barcelona (Barcelonès), 1804 - Barcelona (Barcelonès), 1860

Nascut a Barcelona el 1804, fill de Mariana Moles i de Pau Alabern, fou batejat a l’església de Santa Maria del Pi. Va morir a la mateixa ciutat el 1860. Era net del gravador Pasqual Pere Moles (1741-1797) i germà de Ramon Alabern i Moles (1811-1888), que també era gravador i que fou artífex del primer daguerreotip fet a Barcelona.

L’aprenentatge de Pau Alabern com a gravador de talla dolça va del 1814 al 1820 segons consta en el llibre de matrícules de l’Escola Gratuïta de Dibuix i Nobles Arts, institució que depenia de la Junta de Comerç i on va ser deixeble de Josep Coromina Faralt (1756-1834). Com la resta de companys de la segona generació de calcògrafs formats a la ciutat, té una obra gràfica molt variada, plena d’estampes soltes i d’il·lustracions de llibres, amb una tècnica del gravat detallista i minuciosa. La seva activitat professional es caracteritza per l’heterogeneïtat temàtica, que inclou estampes de devoció i d’història, retrats, vistes de ciutats, paisatges, monuments arquitectònics, etc.

La Guía de forasteros de Barcelona dels anys 1841 i 1842 recull, en la categoria de «grabadores de lámina fina», que Pau Alabern visqué a la baixada de Viladecols.

Les estampes que il·lustren llibres són el grup documental que més s’ha conservat. Són les estampes que van ser encarregades per algunes de les més destacades impremtes barcelonines actives durant la primera meitat de segle XIX, com ara la Imprenta Antonio Bergnes de las Casas, la de Francisco Oliva, la Viuda e Hijos de Gorchs, la Imprenta Oliveres y Gabarró o la Imprenta de Ignacio Estivill. Durant aquesta època es considerava un mèrit que les estampes referenciessin o copiessin directament una edició estrangera anterior més luxosa o, simplement, més reconeguda. Més endavant detallarem com Alabern practicà aquesta manera de treballar.

Un altre conjunt destacable dins la seva obra gràfica és el de les estampes soltes, de més difícil conservació, però amb una varietat suficient per apreciar la diversitat de gèneres en què treballar, malgrat que predominen les de temàtica religiosa. En són exemples: El justo moribundo (sense data; figura 1); l’estampa dedicada a N.^a S.^a de Misericordia (1849), venerada a l’església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (figura 2); N. S. de Corbera (sense data), dibuixada per Josep Puig i gravada per Alabern (figura 3), o la de S.^ta Gertrudis la Magna (c. 1825; figura 4).

El primer llibre il·lustrat amb estampes de Pau Alabern és el Tratado de física completo y elemental... (1818), escrit pel francès Anton Libes (1752-1837). Les disset estampes de tema científic que conté es realitzaren durant el seu període formatiu a l’Escola de Llotja. És un tractat teòric dels molts que va editar la Junta de Comerç i que van ser impresos per Antoni Brusi Miravent (1775-1821).

Durant la dècada dels anys trenta destaca el Diccionario geográfico universal…, publicat per l’impressor José Torner en deu volums. D’aquests, només el primer conté el gravat de representació de l’esfera armil·lar signat per Alabern (figura 5). La publicació d’aquest diccionari es complementava amb Colección de mapas geográficos antiguos y modernos del acreditado Tardieu y otros autores clásicos publicada por los redactores del Diccionario geográfico universal en el año 1835 (1835), que estava formada per les estampes dels cinc continents, un mapamundi i mapes de països europeus, africans, etc. Hi ha mapes signats per Pau Alabern i d’altres que són obra del també gravador calcogràfic Domènech Estruch i Jordan (1786-1851).

Una altra obra col·lectiva en la qual Pau Alabern va participar és el Diccionario histórico o biografía universal compendiada (1830-1836), publicada per la Imprenta Oliva, amb un format enciclopèdic de dotze volums, més un tretzè de suplement. En aquesta obra es recull la biografia de personatges cèlebres i, aleatòriament, hi ha també un retrat, elaborat prenent com a model «los más auténticos que se conocen». Del total de 147 estampes que il·lustren l’obra, només dotze són d’Alabern; concretament, són els retrats dels personatges següents: Alexandre el Gran, Alexandre I, Alfons el Savi, Marc Antoni Triumvirat, Aristòtil, Carles III d’Espanya, Caro y Sureda (marquès de La Romana), Neró, el duc d’Orleans, Francisco Jiménez de Cisneros i l’escriptor anglès Walter Scott (figura 6). D’aquests gravats d’Alabern, quatre es realitzaren segons un dibuix de Joaquim Planella (c. 1800-1875) i dos segons un dibuix de Pere Esplugas (1787?-?). En la resta no hi figura el nom del dibuixant.

Pau Alabern també va ser un gravador que participà en publicacions de tema històric. D’aquestes obres, en destacarem només dues: la primera com a exemple paradigmàtic de la còpia d’altres il·lustracions i la segona com a recull dels importants esdeveniments de la seva ciutat.

La primera és, doncs, l’obra Historia de España, desde el tiempo primitivo hasta el presente… (1839-1845), de Charles Romey, publicada per Antonio Bergnes y Cª en quatre volums. És una obra il·lustrada amb vint-i-nou estampes calcogràfiques gravades per tres gravadors: Pau Alabern, el seu germà Ramon Alabern i Antoni Roca (?-1864). La temàtica representada inclou fets històrics, retrats, paisatges i monuments arquitectònics. Pel que fa a aquests últims, els gravats barcelonins copien les estampes de l’obra de Thomas Roscoe The tourist in Spain (1835-1838), editada per Robert Jennings and Co. a Londres, en quatre toms (Granada, Andalusia, Biscay and Castiles i Spain and Morocco). L’obra londinenca es va il·lustrar amb les excepcionals estampes sobre acer segons el dibuix de David Roberts (1796-1864). Aquest pintor escocès viatjà per tota la península Ibèrica per tal de dibuixar les composicions que serviren després per fer les estampes de l’obra, signades pels gravadors Ebenezer Challis (1806-1881), James Charles Armytage (1802- 1897), James Carter (1798-1855), Robert William Wallis (1794-1878), James Tebbit Wilmore (1800-1863), John Cousen (1804-1880) i John Charles Varrall (1795-1855), entre d’altres.

En l’obra barcelonina Historia de España, hi ha setze estampes signades per Pau Alabern: dues reprodueixen fets històrics, quatre són retrats i deu corresponen a paisatges, castells, esglésies i catedrals, copiades directament de les que il·lustraven The tourist in Spain, com apuntàvem més amunt. Un exemple concret de com les composicions de Roberts van ser reproduïdes sense més ni més per Alabern és el paisatge Desfiladero de Pancorbo (figura 7). L’aquarel·la original signada per Roberts (c. 1833) la trobem en l’edició londinenca en forma d’estampa gravada per John Charles Varrall (figura 8), gravador especialitzat en arquitectures i paisatges, dins el volum dedicat a Biscay and the Castiles (1837, tom III). I, finalment, a Historia de España (1839, tom II) tenim el mateix desfiladero amb l’estampa gravada per Alabern (figura 9). En definitiva, aquí tenim una mostra de la manera de treballar dels gravadors o dels editors barcelonins, que no s’aturaven a considerar l’autoria de les estampes, de manera que les composicions eren utilitzades a discreció.

El segon exemple destacat dins la temàtica històrica d’Alabern és la sèrie de vuit estampes titulada Escenas de la revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842 (figura 10). Malgrat que les estampes no van signades, sabem que els gravadors van ser Pau Alabern i el seu germà Ramon gràcies a un exemplar complet de la sèrie, conservat en una col·lecció particular, que conté la nota manuscrita del dibuixant de les estampes, Josep Puiggarí (1821-1903), que anuncia l’autoria dels gravats: «Láminas referentes al movimiento insurreccional de Barcelona en noviembre de 1842: Grabadas por los hermanos D. Ramón y D. Pablo Alabern: dibujos originales y texto explicativo de D. José Puiggarí. Colección dedicada a su buen amigo José Serra y Marsal por el infrascrito. José Puiggarí.»

Aquesta vegada l’originalitat de la sèrie, pel que fa als dibuixos, es deu al polifacètic Josep Puiggarí, que realitzà les composicions amb un estil periodístic i minuciós. Les vuit escenes narren el segon cicle de les bullangues de Barcelona de l’any 1842, acompanyades del text corresponent (figura 11).

Per acabar el recorregut per les estampes de Pau Alabern ens referim a una obra de format enciclopèdic titulada Biografía eclesiástica completa… (1848-1868), editada entre Madrid i Barcelona i dirigida per l’erudit Basilio Sebastián Castellanos de Losada (1807-1891). El text conté el retrat del biografiat, per la qual cosa en paral·lel també es va publicar el títol Retratos y láminas de la Biografía eclesiástica completa: publicados hasta ahora… (1851). Entre les estampes de l’obra només n’hi ha tres d’Alabern: S. Agustín (figura 12), S. Pedro de Alcántara i S. Buenaventura, tots segons el dibuix de Segimon Ribó (1799-1854). Les 45 estampes restants són obra dels gravadors Joan Amills (c. 1800-1853) i Antoni Roca, calcògrafs de la mateixa generació que van compartir amb Alabern els ensenyaments artístics a l’Escola de Llotja.

Obra

Estampes soltes

N. S. de Corbera* (sense data), dibuix de José Puig; Creo en un solo Dios* (sense data), dibuix de Segimon Ribó; retrat Belenna* (sense data); Derrota de los franceses en Roncesvalles* (sense data), dibuix de Janet; Nuestra Señora de la Ayuda* (sense data), dibuix de Lorenzale; El B. Bernardo de Corleon* (sense data); Fr. José Serra* (sense data); Fr. Rosendo Salvádo* (sense data); José Arimatea puso a Jesús en un sepulcro que estaba abierto en piedra y arrimó una losa a la boca del mismo sepulcro* (sense data); Orbis / Romanus Christianus / Partibus praecipuis suis / Delineatus Nº 1; La Purisima Concepción (sense data); El justo moribundo (sense data); N.ª S.ª de la Merced (sense data); N.ª S.ª del Rosario (1818); Sn. Magin Mr., el Illmo. Sr. Dn. Pablo Sitjar obispo de Barna. concede 40 días de indulgencia a los que rezaren devotamente un Padre nuestro y Ave María delante esta Santa Imagen (1825); Sta. Gertrudis la Magna / Se vende en Bar[celo]na: debajo los arcos de los Encantes Fca. de estº de Nicolas Roca y Mª Teresa Sellent (c. 1825); S. Cayetano Fun.r (1829); Mundo conocido de los antiguos esta carta presenta el estado de los conocimientos geográficos de los antiguos (1830); África (1830?); Rusia europea (1833); un full amb quatre escenes titulat Historia de Gil Blas de Santillana (c. 1836?); Mapa de España y Portugal arreglado en presencia […] (1839); Orbis romanus christianus ex partibus praecipuis suis delineatus (1840); Germanorum et Slavorum per me dium aevum Orbis Christianus […] (1840); N.^a S.^a de Misericordia / que se venera en la parroql iglesia de S. Miguel del Puerto de Barcelona […] mu- / chos dias de indulgencias* (1849); Planisferio que comprende los tres viajes de Cook y tierras últimamente descubiertas (1850); Nuestra Señora del Rosario* (1858); Confesión* (c. 1860); Alzar la Hostia* (c. 1860); Comunión* (c. 1860).

* Estampes que pertanyen a la Colección Antonio Correa, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid).

Estampes per a la il·lustració de llibres

Làmines 1-6 del tom 1, làmines 7-10 del tom II i làmines 11-17 del tom III de Tratado de física completo y elemental, presentado bajo un nuevo orden […], d’Antonio Libes (Barcelona, Imprenta de Brusi, 1818); Pelea dormido D. Quijote con / unos cueros de vino i Fatal suceso de la batalla de D. / Quijote, con los imaginados gigantes (a Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha, Barcelona, Imprenta de A. Bergnes y Comp., 1832); Esfera armilar (a Diccionario geográfico universal […], Barcelona, Imprenta de José Torner, 1830); Oceania ó Australasia y Polynesia, Mundo conocido por los antiguos, América Septentrional, Europa, Imperio Chino y Japón, Islas Antillas y golfo de Méjico, Italia antigua i Planisferio que comprende los tres viajes de Cook y tierras ultimte. descubiertas (a Colección de mapas geográficos antiguos y modernos […] publicada por los redactores del Diccionario geográfico universal en el año 1835, Barcelona, José Torner, 1835); Alejandro el Grande, Alejandro I - autócrata de todas las Rusias, Alfonso el Sabio, Marco Antonio Triunviro, Aristóteles, Carlos III de España, Caro y Sureda - marqués de la Romana, Nerón, Duque de Orleans, Francisco Ximenez de Cisneros i Walter Scott (als toms I-XII de C. Mh. y O., Diccionario histórico o biografía universal compendiada, Barcelona, Librería de Narciso Oliva / Antonio y Francisco Oliva, 1830-1834, i al tom XIII de C. Mh. y O., Suplemento al Diccionario histórico […], Barcelona, Librería de los Editores Antonio y Francisco Oliva, 1836); làmina 1: Cráneo según el Apolo (tom 1), làmina 2: Hostentota Bosjesmana (tom 1), làmina 3: 1. Mujer árabe - 2. Hindo - 3. India (tom 1), làmina 4: 1. y 2. A - Sam Chinos - 3. Americana (tom 1), làmina 5: 1. Ostiático, 2. y 3. Mujer y niño Kamtschadales (tom 1), làmina 6: 1. Mogol 2. Americano. 3. Malayo austral (tom 1), làmina 7: Mujer malaya de la isla Sta. Cristina (tom 2), làmina 8: Especies (tom 2), làmina 9: Orangutan / Satiro (tom 3), làmina 10: Orangutan chimpanzé y o Joco (tom 3) (a Julien-Joseph Virey, Historia natural del jénero humano, Barcelona, Imp. A. Bergnes, 1835); El juramento en el trinquete, Muerte de Luis XVI, Carlota Corday, Rasgo de amor paterno, Muerte del diputado Feraud i Bonaparte en los quinientos (als toms I-IV d’Adolfhe Thiers, Historia de la revolución de Francia, Barcelona, Librería de D. Antonio Bergnes i Librería de Don Francisco Oliva, 1836); nou il·lustracions als toms I-III d’Aventuras de Gil Blas de Santillana, d’Alain Rene Le Sage (Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos de Gorchs, 1836); Los dos cadáveres / ¿Es seguro el tiro? […] (a Frédéric Soulié, Carlos Cromwell o Los dos cadáveres […], Barcelona, Imprenta de Oliveres y Gavarró, 1837); Cervantes (a Miguel de Cervantes Saavedra, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, Barcelona, Imprenta de Antonio Bergnes y Compañía, 1840); Heroismo de los saguntinos, La Giralda, Vista del acueducto romano, Vista del Alcazar, Paso de Pancorbo, Puerta del Perdón, Reconciliación de Abd el Rahman y Abdalá, Toledo, Vista interior de la Mezquita, Ruinas del convento de los carmelitas, La Alhambra, Carlos V de Austria, Felipe II, Don Carlos, Torre de las siete bóvedas i Cervantes (als toms I-IV de Charles Romey, Historia de España, desde el tiempo primitivo hasta el presente […], Barcelona, Imprenta de A. Bergnes y Cª, 1839-1845); vuit estampes d’Escenas de la revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842, de Josep Puiggarí i Llobet (Barcelona, 1843); D. Francisco Balmas / Abogado del ilustre Colegio de Barcelona / pág. 164 (a Barcelona en julio de 1840. Sucesos de este periodo con un apéndice de los acontecimientos que siguieron, hasta el embarque de S. M. la Reina Gobernadora en Valencia. Vindicación razonada del pueblo de Barcelona, Barcelona, Imprenta de José Tauló, 1844); il·lustració a Simón de Nantua, o el mercader forastero, de Laurent de Jussieu (Barcelona, Imprenta de Ignacio Estivill, 1844); D. Diego Hurtado de Mendoza / publicado por Castelló (a Diego Hurtado de Mendoza, La Vida de Lazarillo de Tormes y sus fortunas y adversidades, Madrid, Imprenta de D. Pedro Omar y Soler, 1844); La Sagrada Familia, S. José i S. Juan Evangelista (a P. Croiset, Año cristiano y fastos del cristianismo. Gloria, martirios, peregrinaciones, padecimientos, vida, virtudes y milagros de todos los santos, del año que celebra la iglesia, con las dominicas, epístolas y evangelios de cada día [febrer, març o desembre], Madrid, Imprenta de D. Ramon Campuzano, 1846); Jesús crucificado (a Tomas Kempis, Imitación de Cristo y menosprecio del mundo, Barcelona, Imprenta de Pons y Cª, 1849); S. Agustín / meditando sobre el misterio de la S. S. Trinidad, S. Pedro de Alcántara i S. Buenaventura (a Basilio-Sebastián Castellanos de Losada, dir., Biografía eclesiástica completa: vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos en orden alfabético, 30 vol., Madrid i Barcelona, Impr. y Libr. de Eusebio Aguado i Impr. y Libr. de J. M. de Grau y Compañía, 1848-1868); retrats a Retratos y láminas de la Biografía eclesiástica completa: publicados hasta ahora (Barcelona, J. M. de Grau, 1851); mapa d’Austràlia, EXmo. é Ymo. RRf. Jose Serra / Obispo amdr. de Perth, YLMO. F.r Rosendo Salvadó / Obispo de Puerto Victoria i dotze il·lustracions no signades (a Rosendo Salvadó, Memorias históricas sobre la Australia, y particularmente acerca la misión benedictina de Nueva Nursia, y los usos y costumbres de los salvajes […], Barcelona, Imprenta de los Herederos de la V. Pla, 1853); Confesión y Comunión, S. Antonio, La Elevación, Ite Missa est, Lababo, Sn. Jose, Domingo de Ramos, Oración en el Huerto, La Cena, Cristo Crucificado i Mater Dolorosa (a El Diamante de la cruz, ó sea práctica del cristiano en la misa diaria y en la Semana Santa, Madrid, Imp. de D. M. Romeral y Fonseca, 1853); Mapa etnográfico del antiguo continente, levantado para formar parte de la obra del Emo. Wisseman - lámina 1ª (a Du Clot, Vindicias de la Santa Biblia contra los tiros de la incredulidad […], Barcelona, Librería Religiosa i Impr. de don Pablo Riera, 1854); il·lustracions a Novísimo diamante divino: devocionario que comprende las horas divinas […] (Barcelona, Libr. de Jaime Subirana, 1857); Domingo de Ramos, Oración en el huerto, S. Antonio i Mater Dolorosa (a Tomas Kempis, Imitación de Cristo, Madrid i París, Imprenta de D. Ramón Campuzano, 1858); Padre Nuestro, Comunión, Últimas oraciones i Bendicion (a La muger católica: devocionario completo que contiene las horas divinas, el ejercicio cotidiano, máximas de Santa Teresa, ordinario de la Misa, y modo de oírla por medio de oraciones, ejercicios para antes y después de la confesión y comunión, Semana Santa y otras oraciones de mucha utilidad para los fieles, Barcelona, Librería Española, 1857); El hombre feliz (a Theodoro de Almeida, El hombre feliz independiente del mundo y de la fortuna. Arte de vivir contento en cualesquier trabajo de la vida, Barcelona, Librería Religiosa i Imprenta de Pablo Riera, 1860).

Obres destacades