iec  mnac

Diccionari d'artistes

catalans, valencians i balears

Diccionari d'artistes

Presentació Crèdits Matèries Institucions adherides



A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Domènech Estruch i Jordán

Muro (Alacant), 1786 - Madrid (Comunitat de Madrid), 1851

Art del segle XIX  Gravat  Il·lustració 


Obra - Obres destacades - Bibliografia


Domènech Estruch i Jordán fou un gravador nascut a la localitat de Muro el 1786. Començà la seva formació artística a València amb el seu oncle Francesc Jordán, qui li procurà els primers ensenyaments artístics. Es traslladà, en algun moment, a Barcelona, on va continuar l’aprenentatge de l’especialitat de gravat com a deixeble de Josep Coromina Faralt (1756-1834), tal com consta en el llibre de matrícules de l’Escola Gratuïta de Dibuix i Nobles Arts, en data 28 de novembre de 1814, dins la segona generació de calcògrafs formats a Barcelona.

Domènech Estruch es va establir a Barcelona com a «grabador de láminas» i com a «torculista impressor»; més concretament, les guies de forasters dels anys 1841 i 1842 el situen al carrer del Pont de la Parra. Cridat a Madrid l’any 1851 per dur a terme diferents encàrrecs, morí en aquella ciutat.

L’obra gràfica d’Estruch és excel·lent i minuciosa i, principalment, atén la demanada de les editorials barcelonines que il·lustren les publicacions amb estampes calcogràfiques. Col·labora amb la Imprenta Garriga y Aguasvivas, la Imprenta de Juan Francisco Piferrer, la Imprenta de Tomas Gorchs (posteriorment, Viuda e Hijos de Gorchs) o la de Manuel Saurí y Compañía. La temàtica de les estampes inclou mapes, retrats, tractats teòrics, obres literàries, obres de religió, etc.

Entre les estampes soltes, el grup més nombrós és el de les estampes dedicades a temes religiosos (figures 1 i 2) que es venien en establiments especialitzats; de fet, algunes anuncien «Se hallará en Barna calle Ripoll tienda de estampas». En aquest carrer, encara a principis del segle XXI, molt proper a la catedral de Barcelona, els creients satisfeien la seva devoció comprant aquest tipus d’obra gràfica, com per exemple: Sta. Catalina de Sena particular abogada en la hora de la muerte (1821) o Santa Ana. Madre de María Santísima (sense data). El mateix Estruch tenia una «tienda de estampas», situada també al carrer del Pont de la Parra.

Pel que fa a les estampes dins publicacions, les primeres daten del anys 1816 i 1817. I malgrat que inicià la seva formació a l’escola barcelonina el 1814, no són obres d’un artista principiant, sinó que es tracta d’obres d’un gravador de talent. La primera referència és Relación de la pompa fúnebre (1816), de Francisco Satue (capità d’Infanteria i ajudant d’Álvarez de Castro), una obra d’homenatge al protagonista del setge de Girona, que conté dues estampes: una és la invitació al funeral celebrat a Barcelona i l’altra representa el túmul construït a Santa Maria del Mar, on van tenir lloc les exèquies (figura 3). La segona publicació és Relación del solemne y suntuoso aniversario que en cumplimiento… (1817), dedicada també a Álvarez de Castro i que va ser editada per subscripció popular a Girona, amb una estampa del monument que contenia les cendres d’Álvarez de Castro erigit a la catedral gironina el 30 d’octubre de 1816.

L’obra Arte de saber ver en las bellas artes del diseño (1823), de Francesco Milizia (1725-1798), és un tractat teòric en el qual trobem addicionalment un altre títol, que és el que va ser il·lustrat amb estampes d’Estruch. Ens referim al Tratado de las sombras y de adornar con casetones…, que és obra de l’arquitecte neoclàssic italià establert a Barcelona Antonio Ginesi (1791-1824) i que presenta sis estampes calcogràfiques amb les diferents decoracions d’arcs, voltes arquitectòniques i columnes (figures 4 i 5). Els gravats de Domènech Estruch tradueixen els dibuixos de Juan Merlo (1804-1896) i Antonio Sancho, dos arquitectes que eren deixebles de l’editor del tractat, el també arquitecte Pedro Serra i Bosch (1773-1837).

Els mapes van ser una especialitat a la qual Estruch es va dedicar amb èxit i amb la qual va obtenir un cert reconeixement professional. Entre aquests mapes, un dels més primerencs és un petit mapa de Catalunya dins el llibre Itinerario de las provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona (1823). Aquesta obra és una guia de camins amb un gravat d’Estruch segons un dibuix de Salvador Magriña, que es titula Mapa de la antigua Cataluña en el que están señaladas las varias carreras

Entre la tipologia documental de material cartogràfic destaca la Carta geográfica de la isla de Cuba: Reducida de la grande geógrafo topográfica, dada a luz en el año 1835 (1835). Aquesta estampa li aportà reconeixement professional i li permeté ser admès a diferents acadèmies i corporacions artístiques.

Una altra menció especial a obres d’aquesta tipologia és la Colección de mapas geográficos antiguos y modernos del acreditado Tardieu y otros autores clásicos publicada por los redactores del Diccionario geográfico universal en el año 1835 (1835). En aquest cas veiem com el diccionari es completava amb una col·lecció de mapes, entre els quals Estruch signa els següents: América Meridional (1831), Egipto (1831), Mapa-mundi (1831) (figura 6), Asia (1832), Italia é Iliria (1835), i Germania, Pannonia, Dacia, et Sarmatia (1835).

Les publicacions de temàtica pedagògica com ara El teatro de los niños (1828) o Peligros del mundo en la primera edad (1828; figura 7) són exemples de com Estruch va treballar assíduament per a la impremta de Francisco Piferrer amb delicades composicions. Una altra obra d’aquesta mateixa temàtica és La hermosura y la fealdad… (1828; figura 8), però aquesta vegada és de la impremta de Manuel Saurí y Compañía; l’obra conté estampes segons els dibuixos de Pere Esplugas (1787?-?).

Entre les obres il·lustrades per Estruch, les novel·les també són molt comunes. Saint-Clair de las islas o los desterrados a la isla de Barra (1828) és una novel·la històrica de l’escriptora anglesa Elisabeth Helme (1743-1814) publicada en tres toms, cadascun dels quals porta una estampa frontispici que només va signada per Estruch (figura 9). El títol Las veladas de la cabaña (1834) conté quinze estampes, repartides entre els quatre volums, totes signades per Estruch, amb una composició peculiar, ja que a la part superior hi ha la imatge i a la inferior llegim un poema.

En definitiva, l’obra gràfica de Domènech Estruch té una varietat temàtica i compositiva molt semblant a la dels seus col·legues gravadors integrants de la mateixa generació de calcògrafs formats a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX. Alguns d’aquests gravadors són Joan Amills, Pau Alabern, Antoni Roca, Joan Masferrer o Esteve Mas de Xaxars.

Obra

Estampes soltes

Immaculée Conception* (sense data); La Anunciación* (sense data); N. S. del Remedio* (sense data); Nuestra Señora de los Dolores* (sense data); Mira triste pecador / Clavado aquí el Redemptor* (crucifixió; sense data); Ynclinada la cabeza dio su espíritu* (crucifixió; sense data); B.º Juan Baustista de la Concep: Fundador de los Trinit Desc.s (sense data); Santa Ana / Madre de María Santísima (sense data); S. Juan de la Cruz (sense data); Semana Santa / Barcelona Oficina de Piferrer (sense data); El Exmo. Sr. Dn. Mariano Alvarez de Castro, gobernador de Gerona (1819); Sta. Catalina de Sena, particular abogada en la hora de la muerte (1821); La Divina Pastora* (1825); Santa Teresa de Jesús (1826); Carta geográfica de la isla de Cuba: Reducida de la grande geógrafo topográfica, dada a luz en el año 1835 (1835); Vista de Barcelona bombardeada en 1842 (1842). 

* Estampes que pertanyen a la Colección Antonio Correa, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid).

Estampes per a la il·lustració de llibres

Habiendo dispuesto el rey Nº Sr. / que se efectue […]; Fran.co Renart y Closas lo dibujó - Domingo Estruc lo Grabó 1816. // En la yglesia parroquial de Sta. Maria del Mar de Barcelona á 26 de octubre de 1816 […] (a Francisco Satue, Relación de la pompa fúnebre que en virtud de Real Orden de S. M. se ha efectuado en esta capital a los restos del Excmo Señor Don Mariano Alvarez de Castro Gobernador que fue de la plaza de Gerona […], Barcelona, Oficina de Garriga y Aguasvivas, 1816); Túmulo, en que se colocaron las respetables cenizas del Heroe Gober- / nador de Gerona el inmortal Álvarez, durante la pompa fúnebre / celebrada en aquella Catedral el 30 de octubre de 1816 (a Relación del solemne y suntuoso aniversario que en cumplimiento de Real Orden de S. M. acordada en 18 de agosto último se celebro en la insigne Colegiata de S. Felio de la ciudad de Gerona, el dia 14 de noviembre de este año 1817 […], Girona, Vicente y Antonio Oliva Impresores de S. M., 1817); Arrojase Amelia sobre su herido Dolcey […] / y sus padres la arrebatan de su presencia (a Amelia o desgraciados efectos de la extrema sensibilidad […], Barcelona, Piferrer Impresor de S. M., 1818); mapa a El nuevo Robinsón. Historia moral reducida a diálogos para instrucción y entretenimiento […], de Joachim Heinrich Campe (Barcelona, Imprenta de Sierra y Martí, 1821); làmines I-VII d’Arte de saber ver en las bellas Artes del diseño […], y aumentado con un Tratado de las Sombras, y otro de la distribución o compartimentos de casetones en todo género de arcos y bóvedas […], de Francesco Milizia (Barcelona, Imprenta de Garriga y Aguasvivas, 1823); Mapa de la antigua Cataluña en el que están señaladas las varias carreras que contiene el itinerario y los límites de las cuatro provincias con arreglo al decreto de las Cortes de 27 de enero de 1822 (a D. F. C., Itinerario de las provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona, Barcelona, Imprenta de Domingo Feyner, 1823); mapa de Catalunya a Itinerario de Cataluña, adornado con su mapa, y una tabla alfabética, que sin necesidad de operación alguna manifiesta las horas que distan entre si sus principales pueblos. Obra útil para los militares y viajeros poco prácticos del país (Barcelona, Imprenta de Domingo Feyner, 1823); Luego que concluimos nuestra obra, depositamos [...] i Duerme en paz en esta tierra extranjera, joven desgraciada! […] (a François René, vescomte de Chateaubriand, Átala y René, episodios del genio del cristianismo […], Barcelona, J. F. Piferrer Impresor, 1827); Desembarco de soldados españoles en el puerto de la Concepción de Chile (a Alonso de Ercilla, La Araucana, Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1827); Teatro de los niños // en la oficina de Piferrer (a José Ulanga y Algocin, Teatro de los niños, o colección de composiciones dramáticas para uso de las escuelas y casas de educación, Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1828); Conserva, fili mi, preacepta patris tui (a Abate de La Mennais, Peligros del mundo en la primera edad […], Barcelona, Juan Francisco Piferrer Impresor, 1828); Reconoce al caballero danés y recibe la / muerte por mano de Monteith (tom I), ¡Ah monstruo! El puñal de Monteith dirigido por la mano de su hijo debe / terminar tu vida criminal (tom II) i Abrazaos á mi, oh Rey mío, yo / os salvaré o pereceré con vos (tom III) (a Elizabeth Helme, Saint-Clair de las islas o los desterrados a la isla de Barra (Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos de Gorchs, 1828); Lam. 1 - Allí! dijo, allí! y dejando caer el mis- / mo tiempo la cabeza dio un profundo suspiro, y espiro i Lam. 2. - Apoyaos en mi brazo, buen anciano, / y, os acompañaré a vuestra casa (als toms I i II de La hermosura y la fealdad, o los efectos de una mala educación, Barcelona, Imprenta de Manuel Sauri y Compañía, 1828); Longitud E. del meridiano de Madrid. // Mapa / del Reino / de Argel / Levantado por A, M., Perrot / 1830. // Leguas de España i Vista / de la ciudad, puerto y alrededores de Argel […] (a Argel: Noticia topográfica e histórica del reino y de la ciudad: acompañada de un mapa general del reino y de la vista de la ciudad y alrededores, con todos sus fuertes y preparativos de la defensa para contrarrestar la espedición francesa, Barcelona, Viuda e Hijos de Gorchs, 1830); América Meridional (1831), Egipto (1831), Mapa-mundi / en dos / hemisferios / Antiguo hemisferio - Nuevo hemisferio (1831), Asia (1832), Germania, Pannonia, Dacia, et Sarmatia (1832) i Italia é Iliria (1835) (a Colección de mapas geográficos antiguos y modernos del acreditado Tardieu y otros autores clásicos, publicada por los redactores del Diccionario geográfico universal en el año 1835, Barcelona, Librería de José Torner, 1835); Al trabajo sudor / Nació el hombre condenado […] (tom 1, p. 7), En medio de un bosque umbroso […] (tom 1, p. 70), La naturaleza infame […] (tom 1, p. 149), De qué sirve ó codicioso […] (tom 1, p. 252), Tus agravios nunca escribas […] (tom 2, p. 17), De un dulce padre amoroso […] (tom 2, p. 93), Huye de la vanidad […] (tom 2, p. 167), En los bienes temporales […] (tom 2, p. 279), Si eres reo, en confianza […] (tom 3, p. 20), Hiena, que escondida espera […] (tom 3, p. 162), Del campo en el verde asiento […] (tom 3, p. 263), A perder a su Emiliano […] (tom 4, p. 54), De todos es errar […] (tom 4, p. 132), Al espectáculo horrendo […] (tom 4, p. 164) i Por evitar de un suplicio […] (tom 4, p. 286) (a M. Ducray-Duminil, Las veladas de la cabaña o lecciones de un padre anciano […], Barcelona, D. Juan Francisco Piferrer, 1834); Napoleón Bonaparte (a Emmanuel-Auguste, comte de Las Casas, Diario de la isla de Santa Helena. Contiene todo lo relativo a la vida pública y privada de Napoleón, y al mismo tiempo cuanto dijo é hizo en el espacio de diez y ocho meses de su cautiverio, Barcelona, Imprenta de Oliva, 1835); Lam. 1ª - Cuida Juanita mia de mi hija de / este tesoro inestimable que pongo / á tu cuidado y esmero i Lam. 2ª - Este le dice, es de mi opinión y acusa- / rá a Vuds. de ser unos padres bár- / baros si no se sujetan a mis deseos (a Juanita, o la inclusera generosa. Historia instructiva y divertida, Barcelona, Librería de D. Manuel Saurí, 1835); Acercando sus manos á los labios / del estrangero derramó en su boca el precioso liquido (vol. I), Rinaldo comparece llevando sobre / sus hombros el lastimoso paso que va- / lerosamente ha robado al incendio (vol. 2), No se equivocaba, la piedra sepulcral se levantó lentamente y Angelina vio salir del monumento una figura cubierta de un largo ropaje (vol. 3.) i Viva Carlos de Valois! Viva el Prin- / cipe francés! Viva el amigo del / Soberano Pontifice! (vol. 4) (a Mr. L’homme de Saint-Alphonse, El Campo Santo o los efectos de la calumnia, Tarragona, Imprenta de F. Sanchez, 1836-1837); España (a P. Duchesne, Compendio de la historia de España, Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1838); Reconoce al caballero danés y recibe la / muerte por mano de Monteith (tom I), ¡Ah monstruo! El puñal de Monteith dirigido por la mano de su hijo debe / terminar tu vida criminal (tom II), Abrazaos à mi, oh Rey mío, yo / os salvaré o pereceré con vos (tom III) (a Elizabeth Helme, Saint-Clair de las islas o los desterrados a la isla de Barra, Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos de Gorchs, año 1838).

Obres destacades

Bibliografia

Guía de forasteros de Barcelona: manual de agentes y de curiosos: dáse á luz conforme al estado de esta ciudad en 1841 (Barcelona, Imprenta de D. Manuel Saurí, 1841, p. 165); Guía de forasteros en Barcelona, judicial, gubernativa, administrativa, comercial, artística y fabril (Barcelona, Imprenta de D. Manuel Saurí, 1842, p. 28, 32 i 63); Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (Madrid, Ramón Moreno, 1884, p. 220); Ángel M. Barcia, Catálogo de los retratos de personajes españoles que se conservan en la sección de estampas y de bellas artes de la Biblioteca Nacional (Madrid, Est. Tip. de la Viuda e Hijos de M. Tello, 1901, p. 839); J. Francesc Ràfols, Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares (Barcelona, Millá, 1951, vol. 1, p. 362); Elena Páez Ríos (dir.), Iconografía hispana. Catálogo de los retratos de personajes españoles de la Biblioteca Nacional (Madrid, Sección de Estampas de la Biblioteca Nacional, 1966-1970, vol. 1, núm. 339, p. 90, i vol. 2, núm. 2777, p. 80); Antonio Correa, «Repertorio de grabadores españoles», a Cinco siglos de imagen impresa (Madrid, Subdirección General de Museos, 1981, p. 260); Elena Páez Ríos, Repertorio de grabados españoles en la Biblioteca Nacional (Madrid, Ministeri de Cultura, 1981, vol. 1, núm. 688, p. 326-327); Allgemeines Kunstlerlexikon: Bio-bibliograficher Index nach Berufen (Múnic i Leipzig, Saur, 2002-2003, vol. 3, p. 516); Meritxell Verneda Ribera, L’art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843 (tesi doctoral en línia; Universitat Autònoma de Barcelona, 2012, vol. I, p. 47, 83-84, 88, 101-102, 106, 115-118, 121, 123, 125, 131, 151, 158, 172-173, 175, 184, 198, 200 i 224; vol. II, p. 77-79. 112, 126-130, 135, 146, 157-158, 161, 172, 183-185, 340, 354, 452-458 i 483).

Les versions digitals d’algunes de les obres, estampes i publicacions citades són consultables a: Catálogo digital de estampas RABASF (en línia; Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando [consulta: 19 febrer 2024]); Gravats del CRAI Biblioteca de Fons Antic (en línia; Barcelona, Universitat de Barcelona [consulta: 19 febrer 2024]).

Meritxell Verneda Ribera
Informació sobre l'autor

Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya

IEC

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. diccionari.artistes@correu.iec.cat - Informació legal

MNAC

Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. Telèfon +34 936 22 03 60. Contacte - Informació legal

Amb el suport de

Diputació de Barcelona