Valls (Alt Camp), 27-3-1864 - Barcelona (Barcelonès), 3-3-1938

Anselm Nogués García va néixer a Valls el 27 de març de 1864. La família, molt modesta, s’oposà a la seva vocació artística, però de jove ja demostrà una gran determinació per consagrar-se en el món de l’art. Aquest somni es materialitzà gràcies a una pensió de 1.500 pessetes anuals atorgada per la Diputació de Tarragona, que li va permetre dedicar-se a l’escultura. Amb el camí traçat es traslladà a Barcelona, on es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Llotja. Allí rebé el mestratge de Rossend Nobas (1841-1891) i d’Agapit Vallmitjana Barbany (1832-1905) i entrà en contacte amb els postulats del realisme que defensaven els seus mestres, alhora que compartia aules amb Eusebi Arnau (1863-1933), Francesc Galofre Oller (1864-1942) i Enric Galwey (1864-1931).

La qualitat demostrada el va fer mereixedor d’una borsa de viatge per continuar els estudis a París (França). A la capital francesa es matriculà a l’École des Beaux-Arts i treballà al taller del mexicà Jesús Fructuoso Contreras (1866-1902), duent a terme tasques menors per al pavelló de Mèxic a l’Exposició Universal del 1889. Durant aquest temps de formació, a més de rebutjar els ambients bohemis, es concentrà a perfeccionar el seu interès pel realisme i s’interessà per l’escultura de temàtica animal, tal com testimonien peces posteriors com Gos (c. 1894) i Vaca i vedell (c. 1894). La passió pel treball culminà amb la seva presència al Saló de París dels anys 1888 i 1889, així com a l’Exposició Universal del 1889.

L’èxit i la fama assolits li permeteren ocupar una plaça de professor d’art a Cauterés (França), ciutat balneària situada al sud del país, on es relacionà amb importants personalitats polítiques i culturals d’ambdues bandes dels Pirineus, a les quals aprofità per retratar. Malgrat estar molt ben posicionat laboralment, l’enyorança el va fer tornar a Catalunya i va triar Barcelona per instal·lar-s’hi i obrir-hi un taller d’escultura religiosa. Assentat a la capital catalana participà en la Primera Exposició General de Belles Arts (1891) i oposità a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid per prendre part en la decoració de la façana de la Biblioteca Nacional. El resultat fou un medalló que representa l’efígie d’Antonio Agustín (figura 1) i una escultura de grans dimensions d’Antonio Nebrija (figura 2). Aquesta darrera peça constitueix una gran demostració de la seva perícia en el treball dels plecs, així com l’aposta decidida pel realisme.

El triomf a Madrid li obrí les portes a participar en altres programes decoratius. L’any 1894 esculpí una figura d’Antonio Agustín per a la façana del Palau de Justícia de Barcelona. El 1899 guanyà el concurs convocat pels pares caputxins i franciscans destinat a escollir l’artista que duria a terme el Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat (figura 3). El conjunt, una captació perfecta del dolor i el patiment de Crist mentre era turmentat per dos soldats romans, esdevingué per mèrits propis la cúspide del seu art. Aquesta experiència li reportà els coneixements necessaris per realitzar un relleu en bronze per al Quart Misteri de Goig per al Rosari Monumental de Lluc (1908-1913) i el Bust de Lluís Dalmau (1909), destinat a la façana del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona, edifici que acull el Parlament de Catalunya des del 1980.

Tot i trobar-se en el cim de la seva popularitat, l’evolució de l’art català a partir del 1910 provocà que l’interès per la feina de Nogués —centrada en la temàtica religiosa, l’escultura monumental i d’estètica realista— comencés a decaure. La manca d’encàrrecs l’obligà a obrir mercats i a acceptar feines a: Artés (Bages), on dugué a terme la lauda sepulcral de Frederic Faura (1912); Granollers (Vallès Oriental), on treballà en el bust del pedagog Antoni Espí i Grau (1921); Montblanc (Conca de Barberà), població per a la qual feu una Sagrada Família destinada a l’església de Santa Maria (destruïda durant la Guerra Civil). També recuperà la relació amb Valls.

Els vincles amb la seva ciutat natal havien estat molt estrets als inicis de la seva carrera artística, tal com testimonien els dos medallons esculpits el 1882 per a la façana del Teatre Principal, que representen Leandro Fernández de Moratín i Pedro Calderón de la Barca. La voluntat de treballar per embellir Valls feu que el 1916 regalés la primera pedra de la Biblioteca Popular, que el 1918 creés una placa commemorativa en honor del militar Andreu Avel·lí Comerma, que el 1924 donés una imatge de la Mare de Déu del Carme (fou destruïda durant la Guerra Civil) i que el 1925 col·laborés en l’elaboració del Monument a Lluís Bonifaç (1925; figura 4). També va realitzar una placa dedicada a la nissaga d’artistes Bonifaç, destinada a la casa que habitaren a Valls, i, a petició de Cèsar Martinell (1888-1973), tallà en fusta vuit àngels per al santuari del Lledó (Valls), cremats l’any 1936 i recuperats posteriorment en guix gràcies als motlles conservats.

Els darrers anys de la seva vida estigueren marcats per la mort dels fills, per greus dificultats econòmiques i per un creixent desinterès per l’art que practicava, que era presidit pel realisme après a Llotja i per la temàtica religiosa que sempre li interessà. D’aquest difícil moment, conservem la notícia que esculpí un sagrat cor de Jesús per a un santuari situat a Karachi (Pakistan). Malauradament, greus problemes de salut li provocaren la mort el 3 de març de 1938, quan tenia setanta-tres anys.

Obra

Escultura

Retrat de Gabriel Nogués, pare de l’artista (1878-1880); Prometeu encadenat (1878-1880); medalló que representa Pedro Calderón de la Barca (1882, Teatre Principal de Valls); medalló que representa Leandro Fernández de Moratín (1882, Teatre Principal de Valls); Bust de militar francès de l’època de Lluís XIV (1883); Estudi (1884); Retrat de l’escultor Venanci Vallmitjana (c. 1884-1885, Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC]); Buidat en guix (1885); David a la Bíblia (1886); Indíbil (1886); Repòs (1886); Bust de senador romà (1886); Cap d’estudi (1888); Tipus català (1889); Florentí o Jove florentí (1889); esbós per a l’al·legoria de la Llei per a la façana de l’Ajuntament de Bilbao (1891); esbós per a l’al·legoria de la Justícia per a la façana de l’Ajuntament de Bilbao (1891); esbós d’Antonio Nebrija (1891-1892); esbós per al medalló d’Antonio Agustín (1891-1892); Antonio Nebrija (1892-1894, Biblioteca Nacional de Madrid); medalló d’Antonio Agustín (1892, Biblioteca Nacional de Madrid); Retrat (1893); Retrat de D. M. B. (1894); Gos (c. 1894, Museu de Valls); Vaca i vedell (c. 1894, Museu Frederic Marès); esbós per a l’escultura d’Antonio Agustín per al Palau de Justícia de Barcelona (1894); Antonio Agustín (1894-1895, Palau de Justícia de Barcelona); Nostra senyora del Carme (1897); Bust de vell (1897); Crucifix (1897); Egípcia (1898); esbós per al Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat (1899); Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat (1899-1900, Montserrat); Mare de Déu del Carme (c. 1899); Sant Lluís de Tolosa (1899); Escolanet (c. 1899, col·lecció particular); De la terra (1907); Labor prima virtus (1907); Figura (1908); Dolorosa (1908); Quart Misteri de Goig per al Rosari Monumental de Lluc (1908-1913, santuari de Lluc); La Prudència per a l’altar de Sant Josep Oriol a l’església del Pi de Barcelona (1909, desaparegut el 1936); La Justícia per a l’altar de Sant Josep Oriol a l’església del Pi de Barcelona (1909, desaparegut el 1936); La Fortalesa per a l’altar de Sant Josep Oriol a l’església del Pi de Barcelona (1909, desaparegut el 1936); La Temprança per a l’altar de Sant Josep Oriol a l’església del Pi de Barcelona (1909, desaparegut el 1936); vuit escultures per a l’església de Sant Martí de Provençal (desaparegudes el 1909); Bust de Carolina García Ramon, mare de l’artista (ant. 1909 —any en què va morir la model—); Bust de Lluís Dalmau (1909-1910, Parlament de Catalunya); Retrat del senyor J. (1910); Retrat de D. N. N. (1910); projecte del monument als Herois del Setge de Tarragona (1911); premi per a l’Acadèmia Bibliográfico-Mariana de Lleida (1911); lauda sepulcral de Frederic Faura (1912, església de Santa Maria, Artés); Testa de dona (1912); primera pedra per a la Biblioteca Popular de Valls (1916, Biblioteca Popular de Valls); Bust de Beethoven (1917, Museus de Sitges); medalló amb el retrat de Manuel Francitorra Arenas (1918, cementiri de Montjuïc, Barcelona); placa en homenatge a Andreu Avel·lí Comerma (1918, Valls); Melangia (1919); Nen amb barretina agafant una oca (ant. 1919); Concepción Arenal (ant. 1919); Alt relleu amb nu masculí (ant. 1919); El gran de la casa (1920); Testa de noia (1920, Museus de Sitges); Zíngara (c. 1920, Museus de Sitges); Relleu (1921); Retrat (1921); Bust d’Antoni Espí i Grau (1921, Museu de Granollers); Sagrada Família per a l’església de Santa Maria de Montblanc (1923, desapareguda el 1936); Mare de Déu del Carme (1924, desapareguda entre el 1936 i el 1939); Bust de Lluís Bonifaç (1924, Museu de Valls); Al·legoria de la música (1924, col·lecció particular); Monument a Lluís Bonifaç (1925, Valls); Bust de Sant Francesc (1928, Museu de Valls); Sant Francesc (1928, Museu de Valls); Sant Joan Baptista (1928, Museu de Valls); Sagrat Cor de Jesús (1928); Crist (1928); Retrat (1929); vuit àngels en fusta per al retaule del santuari del Lledó (1930, santuari del Lledó, Valls —els originals van desaparèixer, però foren refets en guix l’any 1942—); Sant Antoni de Pàdua (1930); Sant Antoni de Pàdua (c. 1930); placa per a la casa Bonifaç de Valls (1930, Valls); pas processional de la Crucifixió La carretada (1931-1934, desaparegut el 1936); Bust de Cèsar Martinell (1933, col·lecció particular); Bust de nena (1935, col·lecció particular); Sant Cesarí (1936, Museu de Valls); Monument al Sagrat Cor (1936, santuari a la ciutat de Karachi); Sant Cesarí (1936, col·lecció particular); Bust de nena (1937); medalló amb el retrat de Josep Anselm Clavé (s. d., MNAC); Crist en creu per a l’altar del Sagrament de l’església de la Bonanova de Barcelona (desaparegut entre el 1936 i el 1938).

Medalles

Medalla commemorativa de la romeria franciscana a Montserrat (1901), encunyació en plata (MNAC); medalla devocional de la romeria franciscana a Montserrat (1901), encunyació en bronze (MNAC); Labor prima virtus (1907).

Dibuixos

Asesinato del fraile cobrador del derecho de leuda y de palmada (1881), publicat a Historia de la villa de Valls, de Francisco Puigjaner.

Obres destacades