Pintor i militar, Josep Cusachs i Cusachs va néixer a Occitània, on el seu pare estava destinat temporalment com a metge, però la família tornà a Barcelona durant la seva infantesa, passant temporades a Mataró, ciutat d’origen familiar. Als catorze anys ingressà a l’Acadèmia d’Artilleria de Segovia, on ja va col·laborar com a dibuixant en una revista humorística que realitzaven els cadets. El 1871, acabada la formació com a tinent d’Artilleria, fou destinat a Barcelona i participà en diverses campanyes de la Tercera Guerra Carlista; en una d’aquestes accions fou ascendit a capità pels mèrits de guerra (1873). Després, fou traslladat a València, on la participació als combats per la defensa del fort de la collada d’Alpuente (1875) li suposà l’ascens a comandant, i, finalment, passà a Navarra participant en la conquesta de Santa Bárbara de Oteiza, Montejurra i Estella (1876), romanent a Pamplona fins al final del conflicte. Posteriorment, va tenir diverses destinacions breus a Barcelona, València i Maó, on se sap que muntà un estudi de pintura. El seu amic i company Francisco Barado, també escriptor i crític d’art, explicava que Cusachs sempre portava a sobre, fins i tots a les conteses, un quadern on realitzava apunts de tipus militars i escenes de batalles, notes que li serviren després per a realitzar dibuixos i olis.
Durant els anys destinat a Barcelona (1876-1878), va prendre classes del pintor Simó Gómez (1845-1880) i el 1879 participà per primera vegada en una exposició, a la barcelonina Sala Parés, on exposaria també un any després, ja establert a la Ciutat Comtal, a la mostra que dedicà la galeria a Gómez després de la seva prematura mort. Van ser anys en què Cusachs compaginava i es debatia entre la dedicació a la professió militar i a la pintura, que ja començava a donar-li satisfaccions comercials i personals. El 1881 va demanar una llicència a l’exèrcit per a viatjar a París, ciutat a la qual tornà després en diferent ocasions, com el 1885 quan va tractar amb Ramon Casas, qui anys després realitzà el seu retrat (MNAC). En aquest primer viatge entrà en contacte amb el pintor Édouard Detaille (1848-1912), especialista en temes militars, que es convertí en el seu mestre. Així mateix, es relacionà amb Alphonse de Neuville (1835-1885), especialitzat també en assumptes militars, i amb la pintura de Jean-Louis-Ernest Meissonier (1815-1891), a qui admirava, la imatge del qual utilitzà de model en algunes ocasions. El 1882, una vegada aconseguida oficialment la retirada de la milícia que havia sol·licitat anteriorment, tornà a exposar a la Sala Parés, en aquesta ocasió una sèrie de retrats. A partir d’aquell moment es dedicà per complet a la pintura.
A cavall entre el realisme i l’impressionisme, els temes militars, retrats, escenes d’hípica, de caça o de l’elegant vida quotidiana de l’alta burgesia, així com els costumistes de planxadores, bugaderes i obrers, tractats amb una visió amable i gran qualitat pictòrica, van assolir aviat un èxit comercial destacat, ja que s’adaptaven perfectament al gust de la clientela privada. Així va participar sovint en moltes de les exposicions col·lectives que se celebraven a les galeries de Barcelona com la Sala Parés, l’Establecimiento Higueras y Esteve sucesores de Hoyos, la Sala Rovira, la Sala Miralles o el Círculo Artístico.
La major part de la seva producció, però, estigué centrada en la pintura militar que, a diferència de la d’altres pintors també vinculats a aquesta temàtica com Marcelino Unceta, Enrique Esteban, Román Navarro o Víctor Morelli, no buscava tant despertar sentiments patriòtics representant fets bèl·lics famosos i arrabassats, sinó mostrar l’aspecte més costumista de la vida castrense amb una visió més asèptica i anònima, captant l’essència dels tipus militars. L’interessava molt l’aspecte iconogràfic, la qual cosa feia que, si bé pintava de manera força esbossada, ocultant o desdibuixant els rostres dels personatges, s’entretingués amb molta fidelitat en els detalls dels equipaments militars, uniformes, corretjams, etc. Probablement amb la intenció de participar als salons de París, cap els anys noranta introduí també a la producció militar la representació de soldats i comandaments francesos com dragons, mosqueters o zuaus.
Una altra part fonamental del repertori fou la representació de cavalls, que van anar adquirint gran protagonisme a mesura que avançava la seva carrera. Si bé, fins i tots en les recreacions de la vida castrense, no va mostrar massa interès en l’estudi detallat de la figura humana, sí va dedicar molta atenció i cura a l’estudi anatòmic i d’expressió dels cavalls, que, sobretot als últims anys, retratava de forma magistral en els més diversos detalls i actituds. Moltes de les escenes d’hípica o de la vida social de l’alta burgesia barcelonina estan inspirades en l’hipòdrom de Can Tunis (1883-1934), emblema de la burgesia i de l’aristocràcia de la ciutat, el projecte del qual es va impulsar des de la confiteria de Pere Llibre de Barcelona, on es reunien persones de l’alta societat i que també freqüentava el pintor.
El certificat d’honor que obtingué a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1887 i l’adquisició de la reina regent d’una de les tres obres que hi presentà van suposar la consolidació de l’artista dins dels àmbits oficials i del mercat artístic. Un any després es publicà el llibre La vida militar en España, crònica de la milícia espanyola del segle xix, amb text de Francisco Barado i il·lustrat amb 264 dibuixos i olis del pintor, col·laboració que es reeditaria el 1909 en Nuestros soldados, versió abreviada de l’anterior. A partir d’aquesta edició la Sala Parés organitzà el 1889 una de les primeres monogràfiques que realitzà la galeria, dedicada a mostrar els originals que il·lustraven el volum. En aquests anys d’exitosa activitat artística es va casar amb Maria del Pilar Pujol de Pastor i Magarola, d’una notable família barcelonina, amb la qual va tenir tres filles.
El 1891, a més d’exposar de nou a la Sala Parés, fou premiat a l’Exposició Internacional de Barcelona i començà la projecció internacional obtenint una medalla d’or a l’Exposició d’Art de Berlín. Se sap també que el 1892 va enviar quadres a l’Exposició Internacional d’Art de Munich i que el 1893 va exposar a l’Exposició Universal de Chicago. Un any després presentà a l’Exposició de Belles Arts de París el gran quadre Viva França!, que li suposà grans elogis de crítica i públic, i també participà als salons parisencs del 1895 i del 1896.
En l’etapa final de la vida va rebre importants encàrrecs pictòrics, como el del president de Mèxic Porfirio Díaz, d’una sèrie de obres sobre la presa de la ciutat de Puebla, així com del seu retrat eqüestre, per la qual cosa passà uns mesos a Mèxic entre el 1901 i el 1902. Del pas per Nova York, arran d’aquest viatge, resultà l’encàrrec d’una família espanyola establerta en aquesta ciutat d’un quadre per a donar-lo al monestir de Montserrat, La fugida a Egipte (1904), on es conserva des d’aleshores. També va exposar en les mostres de pintura espanyola contemporània que organitzava anualment José Artal a Buenos Aires, almenys en les del 1902 i 1905. Així mateix, retratà els reis Alfonso XIII i Carlos I de Portugal i el 1907 exposà individualment a Nova York i a Londres, amb gran èxit, i a la V Exposició Internacional de Barcelona. Tan sols un any després moria a Barcelona d’una dolència cardíaca. La gran exposició que li dedicà la Sala Parés de Barcelona el 1909, amb olis, estudis i una col·lecció inèdita dels últims dibuixos, tingué una gran repercussió.
Sabem que va establir col·laboracions puntuals al llarg de la seva carrera amb alguns pintors paisatgistes com Josep Masriera (1841-1912), Josep Reynés (1850-1926), Enric Galwey (1864-1931) i fonamentalment amb Joaquim Vancells (1866-1942), amb qui se sap que col·laborà en diverses ocasiones, realitzant Cusachs las figures i Vancells els paisatges, en obres que signaven indistintament o conjunta. També sembla que en ocasions utilitzà fotografies per a ajudar-se en la composició d’escenes i enquadres.
Gran dibuixant, és destacable una col·lecció de dibuixos existent al Museu Militar de Figueres, dipositat en la Inspecció General de l’Exercit de Barcelona, que recullen personatges diversos, tipus populars, planxadores, etc., i interessants apunts realitzats en el transatlàntic de tornada de Nova York. Com a il·lustrador, a part dels llibres mencionats de temàtica militar, participà, juntament amb altres autors, a l’obra de Manuel Martínez Barrionuevo Barcelona monumental, pintoresca y artística, de costumbres, de tipos y de paisajes (Heinrich y cía., 1893) i a revistes com Álbum Salón, Hojas Selectas, La Hormiga de Oro, La Ilustración, Ilustración Artística, La Ilustració Catalana, La Ilustración Hispano-americana o La Ilustración Ibérica. Així mateix, portà a terme treballs com a cartellista, molts dels quals per a l’empresa La Cepillería Militar de Barcelona o el que realitzà el 1903 com anunci del Concurs Hípic Internacional d’aquell any, i va reproduir la seva obra en targetes postals i capses de llumins.
Per acabar, cal mencionar també les pintures que decoren les parets del menjador i la galeria de la casa familiar, el Mas Janer de Valldeix, a prop de Mataró. En les estades es dedicava a pintar anècdotes de la vida quotidiana, fantasies i escenes humorístiques en les parets de la casa, amb un gran protagonisme de la representació d’animals: gossos, ànecs i cavalls.
A part dels grans museus que conserven pintures de l’autor (Museu de Chapultepec de Mèxic, Museu Comarcal del Maresme de Mataró, Capitania General de Barcelona, MNAC, Abadia de Montserrat, Museu de l’Exèrcit de Madrid, antic Museu Militar de Montjuïc, Palau de Pedralbes de Barcelona, etc.), gran part de la seva obra es troba repartida en col·leccions privades nacionals i internacionals.
Pintura
Maniobres d’artilleria muntada i Paisatge amb soldats (1879, conjuntament amb Joaquim Vancells, col·leccions particulars); Batalla d’Arlaban (1888, Museu Nacional d'Art de Catalunya); Maniobras de Calaf (1892, Museo Histórico Militar de Figueres); Viva França! (1894, col·lecció particular); Pensée Lointaine (1894, Museu del Modernisme de Barcelona); Abnegació (1895, col·lecció María Cristina Masaveu); Retrat de la reina regent Maria Cristina i Alfons XIII (c. 1896, Museu Comarcal del Maresme, Mataró); Retrat de la seva dona, Maria del Pilar Pujol de Pastor i Magarola (1896, col·lecció particular, Terrassa); Salida en batería (1896, Museo del Ejército de Toledo); Càrrega de la Cavalleria (1897, Capitanía General de Barcelona); Un paseo militar (1900, conjuntament amb Joaquim Vancells, col·lecció particular); Presa del fort de la collada d’Alpuente (1900, Museo Histórico Militar de Valencia); Retrat de Josep Puigcarbó (1901, Museu Nacional d'Art de Catalunya); Retrat de Porfirio Díaz (1902, Museo de Arte del Estado de Veracruz, Orizaba, Mèxic); Batalla del 2 d’abril de 1867 (1902, Museo Nacional de Historia, Castillo de Chapultepec, Mèxic); De facció al camp (1904, Museu Nacional d'Art de Catalunya); La fugida a Egipte (1904, Monestir de Montserrat); Desfilada al camp davant el rei Alfons XIII (1905, Museu Nacional d'Art de Catalunya); La favorita (1906, col·lecció María Cristina Masaveu); Retrat eqüestre d’Alfons XIII (1906, col·lecció particular); Esperant el retorn (c. 1906, Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Il·lustració
F. Barado y Font, La Vida Militar en España, Sucesores de N. Ramírez Editores, 1888; F. Barado y Font, Nuestros soldados, Imprenta Henrich y Cía, 1909.