Guillem Perés i Paque, fill de l’intel·lectual modernista Ramon D. Perés, fou dibuixant i il·lustrador, que signà part important de la seva obra com a Billy, el seu diminutiu familiar ja que era de mare mig anglesa, mig belga, motiu pel qual residí llargues temporades a Londres, cosa que dificulta un tant el coneixement detallat de la seva biografia.
La seva formació artística sembla que va fer-la al Cercle Artístic de Barcelona, entitat a la qual sempre va estar vinculat. El 1909 el seu nom aparegué al peu de diversos dibuixos il·lustratius del conte de Hans Christian Andersen El company de camí, així com a diversos números de la publicació periòdica La Rondalla del Dijous. Il·lustrà també Pòrtic (1910), el primer llibre de poemes de Josep Massó i Ventós, fill de Jaume Massó i Torrents, l’erudit que havia estat company del seu pare en la transcendental aventura cultural de L’Avenç, editora de totes aquestes publicacions.
Col·laborà després al llibre del seu pare Bocetos ingleses (1913), a Alba triunfante (1916) de Robert Hugh Benson, i a Llibre d’estrenes (1920), altre cop de Massó i Ventós, així com a la segona etapa de La Rondalla del Dijous (1924). També va fer cartells publicitaris (Heno de Pravia 1916).
Establert a Londres, hi va fer il·lustracions a The Daily Mail (1929) i il·lustrà fullets publicitaris per a la casa de modes Ninette House (1930). Tornà fugint dels bombardeigs nazis sobre Londres, vers 1941. A Barcelona il·lustrà el Tiempos de lucha (1942), de seu pare, llibre obertament franquista, o fullets publicitaris i cartells de Núria i de Montserrat. Hi ha una segona edició de Bocetos ingleses, publicada a Buenos Aires en data imprecisa.
Malgrat la seva brevetat i que ell era encara pràcticament un adolescent, la seva millor època va ser la primera, que a més va donar-li una notable popularitat entre el públic infantil. Eren composicions de caire simbolista i una evident influència d’Aubrey Beardsley, a la qual ell aportava un lirisme més gran. La seva obra personifica la fase final del Modernisme català, paral·lela i similar a les aportacions d’Ismael Smith o Laura Albèniz.
Perés també pintava, dins un estil que pot recordar el de Néstor, però no era habitual de les galeries d’art, i per tant aquesta faceta va quedar pràcticament reclosa a l’àmbit domèstic. A la seva segona època, menys coneguda i menys incisiva, deixà de signar com a Billy, i perdé la seva unitat d’estil. Un cert noucentisme i fins i tot algun cop un cert avantguardisme semblen incorporar-se a la seva obra, que habitualment és, però, en sintonia amb les típiques il·lustracions de premsa europees dels anys vint.
Il·lustracions de Hans Christian Andersen, «El company de camí», L’Avenç, Barcelona 1909; Josep Massó i Ventós, «Pòrtic», L’Avenç, Barcelona 1910; J. Massó i Ventós, Llibre d’estrenes, Edit. Catalana, Barcelona [c. 1920] i de diverses narracions de «La Rondalla del Dijous», L’Avenç, Barcelona 1909 i 1924.
