Ramon Riu Dòria va ser alumne de l’Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble d’Antoni Caba, el 1889 demanà permís per copiar obres del museu de l’Acadèmia i obtingué bones qualificacions (1893 i 1894). Fou company i amic de Pablo Picasso, a qui va fer un intens retrat a l’oli, d’adolescent cap al 1895 (figura 1), que es conserva al Museu Picasso de Barcelona. Participà amb els olis Efecte de pluja i Marina en la I Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891 i, en la segona (1894), hi presentà l’oli Records del rebaix.
El 1898 era a París, on pintà paisatges d’influència impressionista propers a l’estil dels pintors de la Colla del Safrà, sense tenir-hi una relació directa coneguda (figura 2). Il·lustrà el llibre Poesías, d’Amadeu Dòria i Gasull (Barcelona, 1902), amb una coberta amb un estil influït per Ramon Casas i dibuixos interiors marcats per l’art nouveau.
Sembla que, amb aquest estil, col·laborà força amb Ricard Urgell i Antoni de Ferrater en pintures murals decoratives per a establiments que no han subsistit; les més notables segurament foren les del restaurant i cafè Maison Dorée, de la plaça de Catalunya (1903), en les quals també participaren Alexandre de Riquer, Joaquim Vancells i Adrià Gual.
Fou un dels participants en l’exposició d’art que el 1906 tingué lloc a Barcelona, organitzada per la Lliga Regionalista, «en obsequi als senadors i diputats que van impugnar al Parlament la llei de jurisdiccions». La seva carrera quedà truncada per una mort prematura.
Estigué representat al Museu d’Art de Barcelona, actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, i ara per ara, fora de l’obra ja referida del Museu Picasso, només se li coneixen obres en col·leccions particulars, que se situen en l’estela d’un realisme tocat d’impressionisme.