Alacant (Alacantí), 2-5-1783 - Barcelona (Barcelonès), 23-1-1858

Art del segle XIX  Art del segle XVIII  Dibuix  Fotografia  Pintura del segle XIX  Pintura del segle XVIII 

El pintor Vicent Rodes i Aries, potser el principal retratista de la Catalunya del seu temps, es va formar a l’Escola de Dibuix del Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant, almenys des del 1799 —any en què està datat el primer dibuix acadèmic escolar que se’n coneix, una Estudi de mà (figura 1). D’aquesta etapa són els primers dibuixos coneguts de l’artista, la major part conservats a l’IES Jorge Juan d’Alacant, que atresora centenars de dibuixos fets a l’escola alacantina als segles XVIII i XIX. De seguida va destacar per la mestria en el dibuix que el va caracteritzar sempre i, el 1807, el Consolat d’Alacant li concedí una pensió per continuar els estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València. El 1809 va tornar temporalment a Alacant per substituir interinament el director, l’artista navarrès Vicente Suárez Ordóñez, durant la seva malaltia, càrrec que desenvolupà només un any, ja que el 1810 el trobem de nou a l’escola de València, guanyant premis i relacionant-se amb pintors importants, com el seu mestre Vicente López Portaña o el seu company Vicente Castelló Amat, entre d’altres. Segons alguns autors, fou també en els anys de formació i durant la Guerra del Francès quan Rodes començà a despuntar com a retratista, fent nombrosos retrats als militars de la guarnició que ocupava València, que s’anomenaren retrats al minuto per la rapidesa i l’habilitat amb les quals els pintava, però dels quals malauradament no ens n’ha arribat cap mostra.

El 1815 acabà els estudis i el 1817 obtingué el títol d’acadèmic supernumerari de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València. Un any després, obtingué el títol d’acadèmic de mèrit per la pintura, que havia sol·licitat ja el 1814, demanant aleshores el tema per fer l’obra normativa que li permetés optar a la titulació. L’assumpte escollit fou el tema al·legòric Espanya col·loca en el tron Ferran VII, obra que presentà el 1818 i que es conserva al Museu de Belles Arts de València (figura 2.1). A la vegada, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) conserva el dibuix preparatori d’aquest oli (figura 2.2), exemple destacat dels treballs sobre paper tan característics de la seva producció.

Durant aquests anys començà a rebre encàrrecs com a retratista arran d’assistir a tertúlies, com les que organitzava el duc de Frías a la seva casa valenciana, on es reunien polítics, intel·lectuals i artistes. I sembla que també fou aleshores quan desenvolupà la tècnica dels seus famosos retrats al pastel, sobre paper o seda, que es convertiren en una de les fórmules del seu treball creatiu més personals i reeixides, així com les miniatures. Són molts els retrats d’aquest tipus conservats en col·leccions públiques i privades, encara que, malauradament, en molts casos s’ha perdut la referència de la identitat del retratat. No obstant això, gràcies a les identitats que sí que coneixem, podem fer-nos una idea de la dimensió del pintor i de la relació que tingué amb influents personatges de la burgesia industrial i de l’entorn polític i militar, tant a València com a Barcelona. D’aquesta època valenciana són les obres: Retrat de la duquessa de Frías (miniatura), Retrat de l’escultor Francisco Alberola i Retrat del matrimoni Montserrat. De la seva vida en aquest període no se’n coneixen gaire més dades, exceptuant el matrimoni amb Dolors Larroza (1816) i el naixement del seu fill, Vicent, l’any 1817, del qual sabem que va estudiar a Barcelona a dues de les escoles establertes per la Junta de Comerç, la de Nobles Arts (1835-1839) i la de Física Experimental (1840-1843), i que va morir a Puerto Rico el 1865.

El 1819 es produí el primer contacte conegut de Rodes amb Barcelona, quan el pintor hi fou cridat per fer el Retrat de Francisca de Asís Gutiérrez de los Ríos y Solís, duquessa de Fernán Núñez i comtessa de Cervelló, del qual lamentablement desconeixem la localització. Si bé hauria estat més lògic que aquest encàrrec fos d’un retrat a l’oli, al catàleg de l’Exposición de Dibujos Originales 1750-1860, organitzada a Madrid el 1922 per la Sociedad Española de Amigos del Arte, es fa una descripció d’un dibuix de l’autor, probablement un pastel, el retrat de la duquessa pertanyent al marquès de la Mina. És probable que aquest dibuix fos l’apunt que li va permetre fer després una pintura. Un any després, el pintor tornà a la capital catalana per retratar Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, comte de Santa Clara, capità general del Principat entre el 1802 i el 1808, i s’hi instal·là definitivament. A partir de l’èxit assolit amb aquest retrat, els encàrrecs no van deixar ja de succeir-se; de fet, poc després pintà el magnífic Retrat del general Francisco Javier Castaños y Aragorri, I duc de Bailèn (figura 3).

El 1821 va sol·licitar a la Junta de Comerç de Barcelona la plaça de director de l’Escola de Nobles Arts, que acabava de quedar vacant per la mort de l’escultor Jaume Folch i Costa, sol·licitud que arribà a la Junta amb la recomanació del cap polític superior de Catalunya José María Gutiérrez de Terán. Malgrat tot, la Junta denegà la petició, ja que la plaça, a la qual havien optat diversos professors de l’escola, havia estat adjudicada a Francesc Rodríguez en la Junta del 8 de febrer, de tal manera que, quan Rodes presentà la petició, el dia 14 del mateix mes, el procés ja estava tancat.

El primer domicili que se li coneix a Barcelona és de l’any 1822, al carrer de Canuda, número 41, tercer segona. Posteriorment, als anys quaranta aparegué vivint al carrer dels Còdols, número 3, fins que l’any 1849 el trobem establert al carrer dels Escudellers, número 22, quart, com a veí dels pintors Rigalt, domicili en el qual se’n registrà la defunció l’any 1858.

El reconeixement i prestigi que ja tenia el pintor a la Ciutat Comtal, gràcies a la seva habilitat i qualitat com a retratista, així com el fet de ser acadèmic de mèrit per la pintura de la important acadèmia valenciana, va facilitar que Rodes entrés finalment a l’Escola de Nobles Arts el 1834, per mitjà d’una simple sol·licitud i no una oposició, procediment habitual per aconseguir una plaça al claustre escolar. S’hi incorporà com a director d’una de les classes principals, la de pintura a oli, després que la Junta de Comerç acceptés la sol·licitud feta pel pintor el 2 de novembre de 1834 arran de la vacant per la mort del pintor Salvador Mayol. L’únic requeriment de la Junta fou la presentació d’una obra perquè formés part de la galeria de pintures de l’escola, el tema de la qual determinà poc després l’entitat i que havia de ser entregada en un termini de tres mesos. En aquell moment, Rodes passava una situació molt difícil per la llarga malaltia i mort de la seva dona, quan la seva filla petita, Julia, nascuda l’any 1829, a penes tenia cinc anys, la qual cosa li havia impedit atendre nombrosos encàrrecs; aleshores va demanar a la Junta l’ampliació del termini a sis o vuit mesos, sol·licitud que l’entitat va acceptar. La pintura, amb l’assumpte Sara presentant al seu marit Abraham per dona Hagar l’egípcia (figura 4), fou lliurada per Rodes el 1835 i forma part del fons pictòric de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (RACBASJ). Sabem també que el desembre del 1835 la Junta li encarregà litografiar els exemplars que hi havia a la classe de principis, treball pel qual la institució li abonà 1200 reals i que malauradament no s’ha localitzat.

Com a cap de la classe de pintura a l’oli, Rodes s’encarregava, a més, de la correcció de la classe de model del natural i de la direcció de la classe de principis, tal com estava establert al reglament intern de l’escola. D’alguna manera, els professors que formaven el claustre —Francesc Rodríguez Pusat, Damià Campeny, Joan Masferrer, Josep Bover, Bonaventura Planella, Gaietà Pont, Jacint Corominas, Antoni Ferran, Salvador Molet, Gabriel Planella, Josep Arrau, Pau Rigalt i Antoni Celles— van haver de sentir una certa incomoditat amb l’entrada del nou mestre, ja que la major part tenia una antiguitat notable i, a més, aquest nomenament els havia impedit optar a l’ascens que una vacant d’aquestes característiques podria haver-los proporcionat. No obstant això, sembla que hi va haver una bona sintonia general i que va mantenir una relació d’amistat estreta almenys amb Damià Campeny, Josep Arrau Barba —fonamentalment per l’interès d’ambdós en la pràctica del daguerreotip— i amb Pau Rigalt, amistat que mantingué posteriorment amb el seu fill, Lluís Rigalt.

El març del 1837, davant la deteriorada salut del director, Francesc Rodríguez, fou nomenat tinent de director de l’escola per substituir Rodríguez durant les seves absències, després que Damià Campeny rebutgés el càrrec. Durant anys compaginà aquesta funció amb l’exercici de professor, sense cap augment de sou, atenent, a més, els diferents assumptes que li encarregava la Junta. En aquest sentit, des del 1835 la Junta de Comerç va comptar amb ell de manera destacada i el va nomenar, juntament amb els professors Rodríguez, Arrau i Campeny, membre d’una comissió sol·licitada per l’Ajuntament de Barcelona per visitar amb urgència els convents de Barcelona i salvar les obres d’art que es trobaven en perill pels greus incidents que s’estaven produint i que amenaçaven la destrucció de molts d’aquests establiments. Havia d’inspeccionar i dipositar les obres a la Casa Llotja, seu de la Junta i de l’Escola, així com dur a terme un inventari. D’aquest tema, se n’ocupà després en nombroses ocasions, almenys fins a l’any 1842, arran de les diferents desamortitzacions eclesiàstiques, seguint les directrius de la Junta de Enajenación de Conventos Suprimidos; hem de tenir en compte que el lloc idoni per traslladar-hi les obres era la galeria de pintures i escultures de l’escola, que ja aleshores funcionava com a únic museu d’art de la ciutat. Sabem també que s’ocupava de la inspecció d’obres que arribaven a la ciutat i que quedaven retingudes a la duana a l’espera d’un informe, així com de la restauració d’obres de la col·lecció, com succeí el 1840 quan se li encarregà la restauració del quadre de Viladomat La vinguda de l’Esperit Sant, que estava exposat a la galeria de l’escola.

El 26 de març de 1839 es dispensà Rodríguez d’assistir a l’escola i Rodes passà a ocupar oficialment i interina el càrrec de director general. Ara sí que se’l va rellevar de la tasca de professor, encara que va intentar, sense èxit, no desvincular-se del magisteri, que considerava una part fonamental de la seva professió. El 20 d’abril de 1840, la Junta va comunicar oficialment la mort de Francesc Rodríguez i el nomenament de Rodes com a director general de l’escola, aquesta vegada amb el sou corresponent.

Un fet important a la vida i activitat del pintor durant aquest període fou la seva elecció com a membre de número de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on va ingressar l’agost del 1837 i on tingué l’oportunitat d’ocupar diversos càrrecs dins de la institució al llarg dels anys: director de la secció d’arts (1839), bibliotecari (1846), secretari de la secció d’arts (1849) i encarregat de gabinet (1854). També sabem que el 1845 obtingué el grau d’acadèmic de mèrit per la pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis de Saragossa i que el 1848 ingressà com a soci a la Societat Filharmònica i Literària de Barcelona, fundada l’any anterior. Alguns biògrafs destaquen que va pertànyer també a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la del Foment de la Il·lustració de Barcelona.

Quan el 1849 es creà l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i l’escola passà a dependre de la nova entitat, els professors directors de les classes dels que, a partir d’aleshores, s’anomenaven estudis superiors passaren a integrar-se en la institució com a acadèmics. Vicent Rodes conservà el càrrec de director general de l’escola i va poder tornar a impartir classes en ser nomenat professor de colorit i composició —antiga classe de pintura a l’oli—, on exercí una influència important —com succeí a la primera etapa del seu magisteri amb el grup d’artistes que conformaren el natzarenisme català— en alumnes com Josep Mirabent, Bartolomé Ribó, Josep Tapiró, Antoni Caba, Jaume Serra, Tomas Padró, Tomas Moragas i Agustí Rigalt.

Com a acadèmic i professor participà en les Juntes Generals de l’Acadèmia, i com a director de l’escola ocupà també un lloc a les Juntes de Govern, en les quals un grup reduït de cinc acadèmics decidien en última instància els assumptes de l’escola, tant els econòmics com els organitzatius. Com a director i intermediari principal entre les diferents comissions de l’escola i l’Acadèmia, s’ocupà dels passis de classe, de les qüestions de disciplina, dels premis i exàmens, dels pensionats, dels nomenaments del professorat i del personal adjunt, de les obres i la remodelació dels espais, de la compra de material, dels canvis de reglament i de la col·lecció artística. Així mateix, continuà intervenint en les comissions nomenades per examinar els nous projectes artístics i les restauracions que tenien lloc a la província i les obres d’art que arribaven a la duana.

La Junta General del 10 de gener de 1858 fou una de les úniques cinc sessions acadèmiques —de les cent setanta-tres, entre Juntes Generals i de Govern, que va haver-hi des del 1850 fins al gener del 1858— a les quals Rodes no assistí. Pocs dies després, el 23 de gener, el pintor morí d’una lesió cardíaca. Al febrer, l’Acadèmia dirigí una carta a la seva filla, Julia Rodes de Moragas, perquè els facilités un retrat del seu pare per fer-ne una còpia tan exacta com fos possible perquè quedés exposada als salons de l’Acadèmia com a homenatge i mostra d’afecte a qui va ser durant tants anys director de l’escola. Julia va enviar un retrat al daguerreotip (figura 5), a partir del qual el pintor i professor Jaume Batlle es va oferir a fer la pintura. Aquest retrat a l’oli, que efectivament mostra una gran similitud amb el daguerreotip, es conserva a la col·lecció acadèmica.

D’entre les obres del pintor que es conserven al fons de la RACBASJ, destaquen el magnífic Retrat de Damià Campeny i un àlbum de dibuixos (figura 6) que va donar la seva filla a l’Acadèmia el mes de juny del mateix any de la seva mort. Conté seixanta-tres composicions de temes bíblics, històrics i mitològics, molts d’ells habituals en la iconografia pictòrica del segle XVIII i principis del XIX, i d’altres de difícil identificació, fets amb llapis, tinta negra i aiguades grises. Aquests exercicis probablement serviren al pintor com a models per a l’ensenyament i com a idees per a les pròpies composicions pictòriques. Són nombroses també les col·leccions privades —sobretot relacionades amb els descendents del pintor— i públiques —com és el cas del MNAC— que conserven dibuixos del mateix tipus.

Finalment, cal comentar que la curiositat intel·lectual de Rodes feu que s’interessés pel daguerreotip, procediment fotogràfic al qual s’aficionà quan la tècnica s’introduí al nostre país, probablement a través del contacte amb l’Escola de Física Experimental de la Junta de Comerç, l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l’Escola de Nobles Arts, centres entre els quals es va moure el pintor a Barcelona. Hem de tenir en compte que l’any 1839 Ramon Alabern havia fet el primer daguerreotip, amb la Llotja com a protagonista, i que, poc abans, aquest exalumne de nobles arts havia ofert a l’Escola de Nobles Arts una càmera de daguerreotip i el procediment necessari per utilitzar-la, encara que finalment fos l’Acadèmia de Ciències i Arts la que acceptà la proposta d’Alabern. També cal dir que el 1842 el metge Pere Vieta i Gibert havia introduït la daguerreotípia a l’Escola de Física, que Joan Agell i Torrents (membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts) va continuar la labor de Vieta i que Josep Roura (director de l’Escola de Química Aplicada a les Arts) va tenir un paper fonamental en la recepció i divulgació de la daguerreotípia a Barcelona. Pressuposem que el seu fill Vicent, que havia estudiat a l’Escola de Física Experimental, col·laborà amb ell en aquesta pràctica fotogràfica. I és probable també que el seu gendre, l’advocat originari de Valls Josep de Moragas i Tavern, casat el 1857 amb la seva filla Julia, compartís amb ells l’interès pel daguerreotip. Així i tot, és difícil establir l’autoria de les imatges que es van conservar a la col·lecció familiar, probablement una de les millors col·leccions de daguerreotips d’Espanya, gràcies a l’interès dels dos primers fills del matrimoni Moragas-Rodes, Fidel i Vicenç. Avui aquests daguerreotips es conserven entre la col·lecció familiar, el Museu d’Art Modern de Tarragona i l’Arxiu Municipal de Valls. Els Moragas i Rodes van ser, a més, els impulsors de la primera exposició monogràfica del pintor, duta a terme a la Biblioteca Popular de Valls el 1926. Els descendents encara atresoren importants col·leccions d’obres de l’artista.

Obra

Pintures

Espanya col·loca en el tron a Ferran VII (1814-1818, Museu de Belles Arts de València, col·lecció de la Real Academia de San Carlos); Peter Carey Tupper, cònsol anglès a València, rep el títol de baró del Socors de mans del ministre de les potències aliades el 1815 (1815, col·lecció privada de la Gran Bretanya); Retrat de la duquessa de Frías, miniatura (c. 1817, col·lecció Albert Dasca); Retrat de l’escultor Francisco Alberola (c. 1817, Museu de Belles Arts de València, col·lecció de la Real Academia de San Carlos); Retrat de Vicente López Puchalt, miniatura (1819, col·lecció Martínez Lanzas de las Heras); Retrat de Francisca de Asís Gutiérrez de los Ríos y Solís (1819, localització desconeguda); Retrat de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, comte de Santa Clara (1820, localització desconeguda); Retrat del general Francisco Javier Castaños y Aragorri, I duc de Bailèn (c. 1820, dues versions: Museu de l’Exèrcit de Toledo i Real Academia de la Historia de Madrid); Retrat de Juan López de Vinuesa (c. 1820, Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, col·lecció de la Diputació d’Alacant); Retrat de Ramón de la Rocha Duji (1820-1840, MNAC); Retrat del matrimoni Montserrat (1822, Museu de Belles Arts de València, col·lecció de la Real Academia de San Carlos); Retrat de Charles d’Espagne de Cousserans de Cominges, comte d’Espanya (c. 1827-1832, localització desconeguda); Retrat de Ferran VII (1834, RACBASJ); Retrat de l’intendent Antonio de Barata (1834, RACBASJ); Retrat de l’intendent Manuel de Fidalgo (c. 1834, RACBASJ); Sara presentant al seu marit Abraham per dona Hagar l’egípcia (1835, RACBASJ); Retrat de Damià Campeny (c. 1838, RACBASJ); Retrat de Pau Vilaregut i Albafull (1846, RACBASJ); Retrat de Joaquima Duran i Manella (1846, RACBASJ); Retrat de Joan Pascual i Inglada (c. 1850, col·lecció particular).

Pastels

Retrat de Dolors Larroza, dona del pintor (c. 1819, col·lecció particular); Retrat de Francisca de Asís Gutiérrez de los Ríos y Solís (1819, col·lecció particular); Estudi de cap de Juan López de Vinuesa, regent de l’Audiència Territorial de Catalunya (c. 1820, MNAC); Retrat de jove amb levita blava (c. 1820, MNAC); Retrat de dama (c. 1820, MNAC); Retrat de dama (1820-1830, RACBASJ); Retrat de senyor (1820-1830, RACBASJ); Retrat de cavaller (1820-1830, Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, col·lecció de la Diputació d’Alacant); Retrat de Pere Gil Babot (1820-1830, col·lecció particular); Retrat de Josepa Serra Cabanyes (1820-1830, col·lecció particular); Retrat de nen (1827-1829, col·lecció particular); Retrat de Gertrudis de Compte i Brugat, vídua de Sardà Molins (c. 1829, Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, col·lecció de la Diputació d’Alacant); Retrat de dama (c. 1830, Museu Nacional del Romanticisme); Retrat de Charles d’Espagne de Cousserans de Cominges, comte d’Espanya (c. 1830, col·lecció particular); Retrat femení (c. 1830, Museu de Valls, Tarragona); Retrat de Ramon Bonaplata i Roig (c. 1830, col·lecció particular); Retrat de Damià Campeny (c. 1830, MNAC); Retrat de Julia Rodes Larrosa, filla del pintor (c. 1835, col·lecció particular); Retrat de Pedro Gil i Serra (1835-1840, col·lecció particular); Retrat de dama (c. 1840, MNAC); Retrat de Teodora Gil i Serra (c. 1840, col·lecció particular); Retrat de Luis Gil i Serra (1840-1847, col·lecció particular); Retrat de Claudio Gil i Serra (1844-1847, col·lecció particular); Retrat de Sebastià-Anton Pascual i Inglada (1844, col·lecció particular); Retrat de Maria Assumpció de Bofarull i Plandolit (1844, col·lecció particular); Retrat del navilier Manuel de Compte Ferran (c. 1845, col·lecció particular).

Dibuixos

Dibuixos de mans, peus, caps, figures i acadèmies (1799-1809, tres versions: IES Jorge Juan d’Alacant, MNAC i col·lecció particular); Espanya col·loca en el tron a Ferran VII, dibuix preparatori (1814-1818, MNAC); Peter Carey Tupper, cònsol anglès a València, rep el títol de baró del Socors de mans del ministre de les potències aliades el 1815, esbós de la pintura (1815, MNAC); Retrat de Ferran VII (c. 1834, MNAC); àlbum de dibuix (c. 1834-1840, RACBASJ); L’arcàngel sant Miquel expulsa del cel els àngels rebels (c. 1834-1840, RACBASJ); El rei Agènor envia Cadme a buscar Europa, segrestada per Zeus (1834-1840, MNAC); Cleòpatra (1834-1840, MNAC); Medusa davant Minerva (1834-1840, MNAC); Juli Cèsar davant l’estàtua d’Alexandre al temple d’Hèrcules (1834-1840, dues versions: MNAC i RACBASJ); Jesús i la samaritana (1834-1840, MNAC); Samsó derroca les columnes del temple (1834-1840, tres versions: MNAC, RACBASJ i col·lecció particular); Absalón enganxant-se els cabells en un arbre mentre fuig de Joab (1834-1840, dues versions: RACBASJ i col·lecció particular); Dona asseguda i recolzada sobre un vetllador, miniatura (1841, col·lecció Martínez Lanzas de las Heras).

Obres destacades