Exposicions Individuals
Barcelona, Sala Parés (juliol i agost del 1901 i octubre del 1903); Barcelona, Galeries Dalmau (juliol del 1917 i octubre i novembre del 1925); París, Galerie Marigny (novembre del 1917); París, Galerie Henri Manuel (1923 i desembre del 1926); París, Galerie Balzac (amb Joaquim Mir, Martí Garcés i Agapit Casas; maig i juny del 1925); Barcelona, La Pinacoteca (octubre del 1927 i juny del 1930); Barcelona, Joieria Joan Valentí (març del 1929?); Barcelona, Taller de l’Artista (1935); Barcelona, Sala Parés (març i abril del 1982); Barcelona, Fundació Caixa de Barcelona (1987); Madrid, Fundación Caja de Barcelona, Sala Velázquez (1988); Barcelona, Galeria A. Cortina (maig del 1993); Barcelona, Galeria d’Art Anna Ruiz (maig i juny del 1995); Manresa, Símbol Galeria d’Art (desembre del 1998); Barcelona, Sala Parés (abril del 2000); Barcelona, Arnau Galeria d’Art (abril i maig del 2000).
Col·lectives
Barcelona, Exposició General de Belles Arts (1894, 1898 i 1911); París, Salon des Artistes Français (1900, 1910 i 1914); París, Exposició d’Artistes Espanyols Establerts a França (1903); París, Salon des Indépendants (1904, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913 i 1914); Barcelona, Sala Parés (abril del 1905); Barcelona, Faianç Català, Saló de les Arts i els Artistes (1910); Barcelona, exposició extraordinària de la Sala Parés (1911); Barcelona, Galeries Dalmau, exposició en obsequi al ministre de Belles Arts de França (1917); Barcelona, Galeries Laietanes, Primer Saló de Tardor (1918); Barcelona, Exposició d’Art (1919, 1920, 1921, 1922 i 1923); París, Salon d’Automne (1920); Amsterdam, «Arti et Amicitiae» (1922); París, Exposition Internationale des Arts Décoratifs (1925); Barcelona, Sala Parés (Sociedad Artística y Literaria, 1925 i 1926); Barcelona, Sala Parés, Saló de Tardor (1928); Barcelona, Exposició Internacional de Barcelona (1929); Barcelona, Sala Barcino (Sociedad Artística y Literaria, 1930); Barcelona, Palau de les Arts Decoratives, «Barcelona vista pels seus artistes» (1930-1931); Barcelona, Exposició de Primavera (1932, 1933, 1934, 1935 i 1936); Barcelona, Sala Parés, «Cinquantenari de la Sala Parés» (1933); Barcelona, Nuevas Galerías (1938); Barcelona, Palau de la Virreina, «París visto por los pintores barceloneses» (1943); Fukuoka, Kobe, Osaka i Tòquio, sales Daimaru de cada ciutat, «Mestres de la pintura catalana» (Asahi Shimbun, Generalitat de Catalunya, 1990); Palma, Girona, Oviedo i Lleida, «Pintors espanyols a París (1880-1910)» (Fundació “la Caixa”, 1999-2000); Brescia, Palau Martinengo, «Catalani a Parigi» (2002); Moscou, Museu de l’Impressionisme Rus, «Impressionisme i art espanyol» (2019).
Bibliografia Diversos manuscrits conservats a la Biblioteca del MNAC (Barcelona); Georges Turpin, Quelques peintres du temps présent (París, Revue Littéraire et Artístique, 1922); Georges Turpin, Pierre Ysern y Alié. Peintre de danseuses (París, Edition de la Revue Littéraire et Artistique, 1924); Josep Francesc Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (Barcelona, Millà, 1953); Francesc Fontbona, La crisi del Modernisme artístic (Barcelona, Curial, 1975); Francesc Fontbona (dir.), Sílvia Flaquer i M. Teresa Pagès, Inventari d’artistes catalans que participaren als Salons de París fins l’any 1914 (Barcelona, Diputació de Barcelona i Biblioteca de Catalunya, 1986); Pere Ysern Alié, 1875-1946, catàleg de l’exposició (Barcelona, Fundació Caixa de Barcelona, 1987); Carlos González i Montse Martí, Pintores españoles en Roma (1850-1900) (Barcelona, Tusquets, 1987); Pere Ysern Alié, 1875-1946, catàleg de l’exposició (Madrid, Fundación Caja de Barcelona, 1988); Carlos González i Montse Martí, Pintores españoles en París (1850-1900) (Barcelona, Tusquets, 1989); José M. Vilarrasa, «El pintor Pere Ysern Alié (1875-1946)» (Goya: Revista de Arte, Madrid, núm. 219, 1990, p. 162-166); Rafael Manzano, Pere Ysern Alié, 1875-1946 (Barcelona, Edicions Catalanes, 1990); Josep M. Vilarrasa i Pilarín Bayés, Petita història de Pere Ysern i Alié i el grup «El Rovell de l’Ou» (Barcelona, Mediterrània, 1993); Josep M. Vilarrasa, «El grupo “El Rovell de l’Ou” y la revista “Il Tiberio”» (Goya: Revista de Arte, Madrid, núm. 259-260, 1997, p. 416-422); Francesc Fontbona (dir.), Antònia Montmany, Montserrat Navarro i Marta Tort, Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya (fins a l’any 1938) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1999); Pintors espanyols a París, 1880-1910, catalèg de l’exposició (Barcelona, Fundació “la Caixa”, 1999); Francesc Fontbona, «La rue St.-André-des-Arts vista por Pidelaserra e Ysern» (Descubrir el Arte, Madrid, núm. 14, abril 2000, p. 98-99); Francesc Fontbona (dir.), Antònia Montmany, Teresa Coso i Cristina López, Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya (fins a l’any 1938) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002); Francesc Fontbona, Manuel Vázquez Montalbán i Josep Miquel Garcia, Catalani a Parigi (Brescia, Mostre Grandi Eventi, 2002); Ramon Royo, Caracteres que determinan el valor en la obra de Pere Ysern i Alié: cotizaciones en el período 2001-2005 (tesi de màster; València, Universitat Politècnica de València, 2007); Esther Alsina, La societat artística i literària de Catalunya, 1897-1935 (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021, «Memòria Artium»).
Francesc Fontbona
Informació sobre l'autor
|