Joan Oliva Milà va ser impressor i bibliotecari. De molt petit començà a treballar amb el seu oncle Josep-Anton Milà, responsable del taller on s’imprimia el Diario de Villanueva y Geltrú. La formació tècnica de Joan Oliva es va completar en unes llargues estades a l’estranger, a París (on va treballar amb l’impressor Claude Motteroz) i a Londres (a l’establiment Harrison & Sons), en diversos moments en els anys anteriors i posteriors al 1880. Aquest període d’estudis devia estar afavorit pel polític Víctor Balaguer, que ja projectava la creació a Vilanova de la biblioteca museu que porta el seu nom i que s’havia fixat en el jove impressor com a candidat a organitzar i gestionar la futura institució. Així, doncs, Joan Oliva també va aprofitar aquells anys per conèixer el funcionament de la Biblioteca Nacional de França i la Biblioteca Britànica, d’on va portar els sistemes més avançats de catalogació de llibres.
De tornada a Vilanova, aprofitant els coneixements adquirits en aquells anys, Joan Oliva va tenir una dedicació esporàdica a l’ensenyament: va donar classes de llengua francesa i anglesa, i també de literatura, a l’Ateneu Vilanoví, entitat centrada en la formació dels treballadors; també va ser professor de francès al col·legi vilanoví dels Escolapis, entre d’altres.
Amb la construcció de l’edifici de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, obra del mestre d’obres Jeroni Granell, entre el 1882 i el 1884, Joan Oliva inicià la seva etapa al capdavant d’aquesta institució. Víctor Balaguer hi va dipositar la seva biblioteca de dotze mil llibres (en morir el fundador, ja n’eren uns trenta-sis mil) en un conjunt de documents que es va xifrar en seixanta mil exemplars (també hi havia revistes i una col·lecció d’exlibris i petits impresos). Joan Oliva va classificar i instal·lar totes aquestes publicacions i en va redactar el catàleg, sempre en contacte estret amb el fundador, amb qui va mantenir una correspondència fluida, que es conserva a la mateixa institució. Com ha relatat Montserrat Comas, Joan Oliva va fer una aportació essencial a la biblioteconomia catalana amb la redacció d’un projecte de catàleg sistemàtic (1884), que es va plasmar en un sistema de paperetes ordenades per matèries, per títols i per autors, que van representar una novetat a la Catalunya de finals del segle XIX. També va intervenir en el muntatge de les sales i vitrines del museu.
La tasca de Joan Oliva com a bibliotecari va ser també el germen de la fundació de la seva impremta, ja que Joan Oliva disposava d’una petita premsa i unes caixes de tipografia amb les quals imprimia les fitxes, les butlletes i els altres documents necessaris per a la catalogació i consulta dels llibres. A poc a poc, l’activitat va anar creixent i, finalment, des del 1899, sense deixar la feina anterior, es va establir en un local de la rambla de Ventosa (el 1903 passà a un nou local, a la mateixa via), no gaire lluny de la biblioteca museu.
L’establiment va esdevenir una de les impremtes més destacades de la Catalunya del moment. Les primeres obres executades a les seves màquines van ser el Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer i altres impresos per a la institució, així com diversos treballs per a peticionaris locals i per al carnaval vilanoví. Des del començament, el seu taller va voler destacar per la cura en els detalls, tant en la composició dels textos (per a la qual disposava d’un repertori de tipografies reduït i selecte) com en l’estampació acurada, sovint en papers de qualitat, en la qual va introduir algunes delicadeses tècniques, com la impressió en blanc sobre papers de colors o un procediment secret de difuminació de les tintes que recordava les estampes japoneses. Els treballs sortits del taller portaven el peu d’impremta «Oliva, impressor» o «Oliva, tipògraf», en una marca dissenyada per Bonaventura Casas de Valls, substituïda aviat per una altra obrada per Eudald Canibell, que duia el lema de la casa: «Treballa amb pulcritud i en l’art confia».
La fama de Joan Oliva com a impressor, que fa que avui se’l consideri un nom capdavanter de les arts gràfiques del Modernisme, deu molt a un dels seus primers llibres, el poema simbolista Boires baixes, amb text de Josep M. Roviralta, il·lustracions de Lluís Bonnín i música d’Enric Granados, publicat el 1902, en un conjunt delicat que plasma l’ideal de l’obra d’art total. Altres treballs destacats de Joan Oliva van ser les impressions de clàssics de la literatura catalana medieval editats per a la Societat Catalana de Bibliòfils, amb el tipus Gòtic Incunable dissenyat per l’esmentat Canibell (el llançament comercial d’aquesta tipografia Oliva va anar acompanyat per dues publicacions que apliquen les regles compositives dels tipus gòtics); també l’estudi de Josep Font i Gumà sobre les Rajolas valencianas y catalanas, del 1905. L’any 1907 va imprimir Anuari Oliva. Ensaig de materialisació d’un moment intelectual, en què aplegà textos i obra gràfica (inclosa la fotografia) de diversos autors catalans de diverses generacions, en una mostra de vitalitat cultural i, alhora, com a canal de propaganda dels recursos tècnics de la seva impremta (com a apèndix, s’hi incloïa una catalogació dels llibres impresos per la casa des de la seva fundació). Aquesta reflexió sobre la pròpia obra es va dur més enllà el 1911, poc abans de la mort de Joan Oliva, amb la presentació de la seva producció en una exposició organitzada a la Sala Reig de Barcelona, acompanyada per un llibret amb un títol definidor: La imprenta considerada como una de las bellas artes.
Entre el 1908 i el 1910 la impremta va prendre la forma de societat en comandita amb l’entrada dels fills de Joan Oliva, Víctor (1884-1948) i Demetri (1886-1966), que a la seva mort en van esdevenir els propietaris. La producció dels darrers anys de Joan Oliva, ja amb la participació dels fills, va tenir també fites destacades, com l’edició del poema Liliana, d’Apel·les Mestres, del 1907, i l’àlbum de dibuixos de Pere Torné Esquius, Els dolços indrets de Catalunya 1910), sense oblidar la impressió de diverses publicacions periòdiques, com la Revista Ibérica de Exlibris i Los Deportes, els anuaris, altres treballs de l’Institut d’Estudis Catalans i tota una infinita varietat de petits impresos circumstancials (paper de carta, fulls volanders, publicitat…), entre els quals destaquen els programes de l’Associació Wagneriana, un diploma de la Unió Catalanista en homenatge a Àngel Guimerà (1909) i el cartell d’Ismael Smith per a un campionat d’esgrima (1910). La cura de Joan Oliva pel detall tipogràfic es posa de manifest fins en els impresos més petits i aparentment poc importants.
Joan Oliva, que també va ser autor del llibre Breu compendi d’història de Catalunya (1901) i de diversos articles a la premsa, va ser soci de l’Institut Català de les Arts del Llibre, per al qual va imprimir la Revista Gràfica entre el 1903 i el 1904.
Monografies
Josep M. Roviralta, Lluis Bonnín i Enric Granados, Boires baixes (1902); Josep Pin, Sonets d’uns i altres (1904); Ramon Llull, Libre de Santa Maria (Societat Catalana de Bibliòfils, 1905); Istoria de Jacob Xalabin (Societat Catalana de Bibliòfils, 1906); Cançoner dels comtes d’Urgell (Societat Catalana de Bibliòfils, 1906); Josep Font, Rajolas valencianas y catalanas (1905); Justo Sierra, Juárez, su obra y su tiempo (Mèxic, J. Ballescá i Compañía, 1906); Miquel Costa, Poesies (Gustau Gili, 1907); Anuari Oliva. Ensaig de materialisació d’un moment intelectual (1907); Víctor Oliva, Els exlibris Renart (1907); Apel·les Mestres, Liliana (1907); Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (1907); Joaquim Botet i Sisó, Les monedes catalanes, 3 vol. (1908-1911); Felip Pedrell, Catálech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909); Ricardo Agrasot, Historia, teoría y técnica ornamental y decorativa de Egipto (1909); Rafael Doménech, Sorolla: su vida y su arte (1909); Pere Torné Esquius, Els dolços indrets de Catalunya (1910); Francesc de Bofarull, Los animales en las marcas del papel (1910); La imprenta considerada como una de las bellas artes (1911).
Revistes
Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer (Vilanova i la Geltrú, 1900-1904); Revista Ibérica de Exlibris (Barcelona, 1903 i 1905); Revista Gràfica (Barcelona, 1903-1904); Fomento del Trabajo (Vilanova i la Geltrú, 1906-1907); Costa de Ponent (Vilanova i la Geltrú, 1906-1908); Revista Musical Catalana (Barcelona, 1909); Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona (Barcelona, 1910-1921); Los Deportes (Barcelona, 1909-1910); Pequeñas Monografías de Arte (Madrid, alguns fascicles, 1910-1911).
