Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans

Ignacio Pinazo Camarlench

València 11-1-1849 - Godella (Horta del Nord), 18-10-1916

Dibuix Pintura del segle XIX Pintura del segle XX

Ignacio Pinazo Camarlench és una de les figures artístiques més destacades de l’art valencià de finals del segle XIX i inicis del XX. Coneixem aspectes importants de la seva vida gràcies a una biografia publicada per Constantí Llombart el 1883. També ofereixen informació uns esborranys autobiogràfics escrits el 1906, conservats a l’arxiu familiar, i una sèrie important de quaderns on va anar deixant impressions personals al llarg de la seva vida.

Basant-nos en tota aquesta informació, podem afirmar que sembla que la vida d’Ignacio Pinazo va ser molt dura però poc accidentada. La seva existència es movia entre l’escepticisme i la ingenuïtat, entre la voluntat apassionada i l’abúlia paralitzant, entre la tendresa i la rudesa. Sembla que els conflictes més importants els va tindre amb si mateix. Sobre un marc definit per la quotidianitat es van produir moments revolucionaris, grans lluites i profundes crisis, sobretot a l’interior de la seva pròpia ment.

Va néixer al carrer de Morvedre de València l’11 de gener de 1849. Era el segon fill d’una nombrosa família de menestrals i els seus primers anys van ser difícils. La seva infància i adolescència van estar marcades per la mort prematura dels pares, la penúria econòmica, la necessitat d’introduir-se en el món laboral als vuit anys i la consegüent falta d’escolarització. Va treballar com a argenter, daurador, decorador de taulells i barreter, a més de pastar pa, a casa, per vendre’l als veïns.

El 1868, quan Manuel Ruiz Zorrilla era ministre de Foment, es va decretar la llibertat d’ensenyament. Aquest decret li va permetre assistir, de forma gratuïta, a les classes de colorit i composició que impartia José Fernández Olmos a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Posteriorment es va matricular a les classes nocturnes de dibuix de l’antic i del natural, que simultaniejava amb l’ofici de barreter durant el dia.

A la fi del 1870 va tenir el seu primer encàrrec: una imatge de santa Mònica per a l’església d’aquesta advocació. El rector no va acceptar el quadre per considerar-lo inapropiat. Pinazo en va canviar el títol pel de La caritat i el va presentar a l’Exposició Regional de Barcelona del 1873 (es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona). El 1871 va pintar diversos retrats familiars i va fer un altre encàrrec: Santa Rosa de Lima per a l’església de Bétera. En totes aquestes obres s’acusa la influència de Francesc Domingo Marqués, que, en aquell moment, triomfava a París i era ídol dels joves pintors valencians.

El 1872 es va presentar a la plaça de pensionat de la Diputació de València. No la va obtenir, però va viatjar igualment a Roma, acompanyat del seu amic el pintor Josep Miralles. A Roma va conèixer Fortuny i les diferents tendències en pintura de gènere que es desenvolupaven en aquell moment a escala internacional. En tornar a València, aconsellat pel pintor Bernardo Ferrándiz, va començar a comercialitzar petites tauletes a Londres, mentre localment pintava aquarel·les que presentava a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de València.

El 1876 va guanyar, finalment, la pensió de la Diputació de València. Es va traslladar a Itàlia amb la seva dona i fins al 1881 va romandre a Roma, des d’on va viatjar a diferents ciutats italianes. Allà va néixer el seu fill Josep, que també fou pintor.

A Roma, va fer els treballs de caràcter acadèmic que havia de presentar a la Diputació. En molts d’aquests treballs preceptius, com El guardavía, Jocs icaris o Les filles del Cid, va tenir l’habilitat de fusionar criteris de nu acadèmic amb la pintura d’història i el quadre de gènere. De tota manera, Pinazo s’estava guanyant una bona fama de pintor colorista i a l’aire lliure entre la colònia de pintors residents a Roma. Sens dubte, va tenir l’habilitat d’introduir als seus treballs reglamentaris aquesta facilitat per a la pintura atmosfèrica i colorista. Possiblement, això explica el gran èxit que va aconseguir amb la seva entrega final de pensió: Últims moments del rei Jaume I, una composició que sembla inspirada en El testament d’Isabel la Catòlica, d’Eduardo Rosales. En aquest treball, Pinazo havia aplicat una sàvia factura aconseguida mitjançant vibracions cromàtiques i matisos de paleta clara que li permetien expressar-se lliurement fora de les vies acadèmiques convencionals.

En tornar a València, la seva vida personal es va anar enriquint. El 1883 va néixer el seu segon fill, Ignasi, que fou escultor; d’altra banda, la seva reputació com a pintor creixia en la societat local. Va ser nomenat soci d’honor de l’influent Ateneu Científic, Literari i Artístic; tres anys després, se li va concedir la presidència de la secció de belles arts del mateix Ateneu. Malgrat aquests èxits, no tenia estabilitat econòmica.

Va optar a una plaça de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, que no va obtenir. Tampoc no li van donar la d’ajudant de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Finalment, el seu antic professor José Fernández Olmos li va aconseguir un contracte com a auxiliar de dibuix, a l’Escola de Sant Carles, però Pinazo no estava dotat per a la docència; li resultava difícil mantenir un nivell mínim de disciplina a les classes. Bé per iniciativa pròpia o bé per suggeriment de la mateixa escola, va deixar l’ensenyament i mai no va tornar a impartir docència.

Com molts pintors de la època, Pinazo va destacar per la seva universalitat. Fins al 1890 la seva pràctica professional es va caracteritzar per un moviment constant entre diferents gèneres, tendències i procediments. Va fer pintures religioses, pintures d’història, retrats i quadres de gènere. També es va dedicar a la decoració d’interiors. Podia passar de temes radicalment dramàtics, com el Crist jacent del Col·legi del Patriarca, a pintures alegres i costumistes, com Carnaval a l’Albereda de València, feta, juntament amb altres pintures, per decorar el cafè Lion d’Or.

Va decorar el palau de la Baylia, que en aquell moment era la residència privada de l’empresari i banquer català Josep Jaumandreu, i el palau de la marquesa de Fontanals. La relació amb Jaumandreu es va mantenir durant anys. Fugint de la pesta, es va instal·lar a vil·la Maria, la residència de Jaumandreu al terme de Godella, on va retratar tots els membres de la família i el seu soci. També va pintar un gran nombre de paisatges de jardins i la rodalia, que van romandre propietat de l’empresari. L’estada a vil·la Maria va produir un gir notable en la seva orientació artística.

Viure i pintar fora de la ciutat li havia fet recuperar l’interès per la naturalesa que havia descobert a Itàlia. Decidit a seguir per aquest camí retrobat, va comprar una casa al poble de Godella, on va establir l’estudi i, després, el domicili permanent. A partir de llavors, el paisatge es va convertir en el tema prioritari de les seves pintures, generalment fetes en petites tauletes de fusta. La seva vida va quedar estretament vinculada a aquest poble de l’Horta Nord, en aquell moment ja comunicat amb la ciutat per la línia de trens elèctrics, que, amb el temps, esdevingué lloc de reunió de diferents artistes.

Encara va fer importants retrats d’encàrrec, que l’ajudaven a mantenir l’economia familiar. El 1895 va guanyar una medalla de segona classe amb el Retrat del coronel de cavalleria Nicanor Picó i el 1897 se li va concedir la medalla d’or pel Retrat de José Mellado, una medalla que fins aleshores havia estat reservada per a la pintura d’història. Encara el 1899 va aconseguir una altra medalla d’or amb un retrat, en aquest cas el del seu propi fill Ignasi; l’obra, titulada Lliçó de memòria, va ser comprada per l’Estat.

Aquests èxits oficials van promoure importants encàrrecs de retrats. A partir del 1900 pintà els retrats de l’esposa de Francisco Trénor, de Romero Robledo, del comte Guaki i d’Alfons XIII. Se li va concedir una plaça d’auxiliar de dibuix a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid. Malgrat tot, mai no es va decidir a abandonar València. Va optar per instal·lar-se definitivament a Godella, encara que mantenia un habitatge a València i un altre de llogat a Madrid.

El seu prestigi s’havia consolidat en l’àmbit local i també en l’estatal, gràcies als importants retrats pintats i a les dues medalles d’or guanyades. Però el seu caràcter solitari i la seva tendència a expressar lliurement les seves opinions sobre el món de l’art n’havien accentuat l’aïllament. El 1896 va ser elegit acadèmic de número de Sant Carles. El discurs d’ingrés es titulava De la ignorància a l’art. Hi detallava, amb cruesa, la realitat de la pràctica d’art en el seu moment. Molts acadèmics es van sentir al·ludits i molestos. El discurs va trigar vuit anys a ser publicat i la fama de Pinazo com a persona poc sociable i ressentida s’accentuava.

Des que es va instal·lar a Godella, Pinazo va començar a desenvolupar la seva autèntica personalitat artística. Durant vint-i-cinc anys, es va dedicar a pintar la rodalia del poble en petites tauletes de fusta. Havia abandonat el costumisme i pintava el paisatge de l’Horta des d’un punt de vista social i topogràfic. Però no només seleccionava el que volia pinta; també va decidir seleccionar a qui venia les seves obres i a qui no, i això malgrat la precarietat econòmica en què sempre va viure. La correspondència familiar girava sempre al voltant de dos temes: la salut i els diners. Tots dos aspectes estaven força deteriorats en la vida de l’artista.

Tot i la seva automarginació dels canals artístics i la poca simpatia que despertava en alguns sectors de l’academicisme més conservador, encara va tenir reconeixements públics. El 1901 la Junta Directiva del Cercle de Belles Arts de València el va nomenar soci numerari. El 1912, un grup de familiars, amics i admiradors es van mobilitzar perquè li fos concedida la cobejada Medalla d’Honor, davant la passivitat del mateix artista. Pinazo va acceptar la medalla sense il·lusió; «la medalla és un trasto més per guardar, jo no l’he demanat i no pense posar-me-la», va deixar escrit en un paper al seu estudi. A partir de llavors, es va retraure, encara més, per no enfosquir la incipient carrera dels seus dos fills, segons va reconèixer ell mateix en un escrit trobat al seu taller.

L’actitud de Pinazo era difícil de comprendre en un ambient cultural en què la capacitat artística es mesurava en funció de la submissió als gustos dominants i de l’èxit social i econòmic de l’artista. Crítics i col·leccionistes, inclinats a valorar les obres a partir del llenguatge temàtic i l’habilitat de l’artista per aplicar procediments acadèmics, eren incapaços d’apreciar el pas que feia Pinazo cap a una objectivació de la realitat profunda sobre el quadre.

La salut se li havia deteriorat després d’una pulmonia contreta durant un viatge a Madrid. El pintor morí discretament a Godella el 18 d’octubre de 1916, envoltat del respecte de la seva família i d’uns quants amics fidels.

Obra

Olis

Antonio Pinazo (1870), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Santa Mònica (La caritat) (1870), oli sobre llenç (Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC]); María Martínez Monfort (1871), oli sobre llenç (col·lecció privada); Retrato del suegro del pintor (1871), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Autorretrato (1871), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Teresa Martínez (1871), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Autorretrato (1872), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Desnudo masculino de medio cuerpo con ropajes (c. 1872), oli sobre llenç (Diputació de València); Desnudo de hombre (c. 1872), oli sobre llenç (Diputació de València); Cabeza de cabra (1874), oli sobre taula (Casa Pinazo, Godella); Cabeza de niña (1874), oli sobre cartó (Casa Pinazo, Godella); Figura con casacón (c. 1874), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Calle romana (1874), oli sobre taula (Institut Valencià d’Art Modern [IVAM]); Desembarco de Francisco I, rey de Francia en el muelle de Valencia hecho prisionero en la Batalla de Pavía (c. 1874), oli sobre llenç (Diputació de València); Cazando mariposas (c. 1874), oli sobre taula (IVAM); Mujeres romanas (c. 1874), oli sobre taula (IVAM); Cementerio (1874), oli sobre taula (IVAM); Pintando (1874), oli sobre taula (Casa Pinazo, Godella); El guardavía (1877), oli sobre llenç (Diputació de València, dipositat al Museu de Belles Arts de València); Jocs icaris (1877), oli sobre llenç (Diputació de València, dipositat al Museu de Belles Arts de València); Las hijas del Cid abandonadas en el bosque por los condes de Carrión (1879), oli sobre llenç (Diputació de València, dipositat al Museu de Belles Arts de València); El infante don Pedro, arrodillado (Estudio para últimos momentos del rey don Jaime) (1879), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Jardín de vela (1879), oli sobre taula (IVAM); Troncs (1879), oli sobre taula (IVAM); Barca en la playa del Cabañal (Valencia) (1880), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Del alto Aragón (1880), oli sobre taula (Casa Pinazo, Godella); Retrato de Pepito (1880), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Jardín romano con arquitectura (1880), oli sobre llenç (col·lecció Pinazo); Napolitana (1880), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Campesino romano (1880), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Mujer italiana tendiendo la ropa (1880), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Rincón de jardín romano (1880), oli sobre taula (col·lecció Pinazo); Merienda en el campo (1880), oli sobre taula (IVAM); Barca en la playa del Cabañal (València) (1880), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); El acto de entregar el rey don Jaime su espada a su hijo don Pedro (1881), oli sobre llenç (Diputació de València); Estudio de la mano del rey don Jaime de Aragón (c. 1881), oli sobre llenç (Diputació de València); Estudio del rey don Jaime de Aragón (c. 1881), oli sobre llenç (Diputació de València); Estudio de pie con espuela (c. 1881), oli sobre llenç (Diputació de València); Torero (1881), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); Monje (1881), oli sobre taula (col·lecció Pinazo); Últimos momentos del rey don Jaime el Conquistador en el acto de entregar su espada a su hijo don Pedro (1881), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Paisaje con barcas. Venecia (1881), oli sobre taula (Casa Pinazo, Godella); Niño muerto (1882), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Puente del Real (1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Paisaje con masia (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Villa María (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Villa María (2) (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Paisaje de montaña con masia (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Paisaje con figura y silla (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Paisatge (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Figures en paisatge (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Paisatge amb pluja (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Arbre (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Tarongers a terra (c. 1883), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Niño (el pintorcito) (1884), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Paisaje con casa (1884), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); La masia (1884), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); La primavera (1884), oli sobre llenç (antiga col·lecció Jaumandreu); Masía Follá (1884), oli sobre taula (antiga col·lecció Jaumandreu); Retrato del jardinero mayor, don Simón Peris Giner (1884), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Geranios (1885), oli sobre llenç (antiga col·lecció Jaumandreu); Racó amb pagesa (1885), oli sobre llenç (IVAM); Ignacio, hijo del artista (1885), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Rincón con labradora (1885), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Manola con mantilla blanca (c. 1885), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); El voto (1886), oli sobre llenç (antiga col·lecció Jaumandreu); Ignacio, hijo del artista, sentado (1887), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Labradora (1887), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Ignacio (1887), oli sobre llenç (col·lecció Casar Pinazo); Fauno (desnudo infantil) (1888), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); Desnudo (1888), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); Ignacito pintando (1888), oli sobre taula (col·lecció Casar Pinazo); Autorretrato (1889), oli sobre llenç (Ajuntament de Godella); Paisatge (1889), oli sobre taula (IVAM); Tarde de carnaval en la Alameda de Valencia (1889), oli sobre llenç (Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí); Ángeles Palanca Martínez (1890), oli sobre llenç (col·lecció de la vídua de Ripoll); Playa del Grao de Valencia (1890), oli sobre llenç (col·lecció Casar Pinazo); L’enramada (1890), oli sobre llenç (IVAM); La fiesta (1890), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Chicos dibujando (1890), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Ignacio, hijo del artista, semidesnudo (1890), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Ignacio, hijo del artista, de perfil (1890), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Niña con una muñeca (c. 1890), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Niña (1890-1895), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Ignacio, hijo del artista (c. 1891), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Un monaguillo solfeando (1891), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Ignacio, hijo del artista (1892), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Retrato del poeta Richart (1892), oli sobre llenç (Círculo de Bellas Artes de Valencia); Desnudo femenino (1894), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); Desnudo de mujer (1895), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); Mascletà (1895), oli sobre taula (IVAM); Autorretrato (1895), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Cristo yacente (1896), oli sobre llenç (Real Colegio y Seminario del Corpus Christi, València); Don José María Mellado Chapa (1896), oli sobre llenç (col·lecció particular, València); Doña Francisca Hormaechea de Mellado (1897), oli sobre llenç (col·lecció particular, València); Don Vicente Palanca (1898), oli sobre llenç (col·lecció de la vídua de Ripoll, València); Ofrenda de flores (1898), oli sobre taula (Museu Nacional del Prado); La lección de memoria (1898), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Autorretrato (1899), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Teresa (1900), oli sobre llenç (col·lecció Casar Pinazo, Madrid); Autorretrato (1900), oli sobre llenç (MNAC); Carreró del jardí (1900), oli sobre llenç (IVAM); Autorretrato con sombrero (1901), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Alfonso XIII, cadete (1901), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Retrato de Romero Robledo (1901), oli sobre llenç (Palau de les Corts, Madrid); Retrato de Alfonso XIII (1901), oli sobre llenç (Capitania General, Valladolid); Desnudo de mujer (1902), oli sobre llenç (Museu Nacional del Prado); Retrato del Conde Guaky (boceto definitivo) (1903), oli sobre llenç (Casa Pinazo, Godella); Retrato de Juan Francisco Camacho (1903), oli sobre llenç (Ministeri d’Hisenda, Madrid); Pareja en la playa (1907), oli sobre taula (IVAM); Federico Vañó (1907), oli sobre llenç (col·lecció Vañó, València); Retrato de señora (1911), oli sobre llenç (Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí); Mi nieta María Teresa (1911), oli sobre llenç (col·lecció Pinazo de Fernández Longoria, Madrid); Retrato del padre político de Don Emilio Álvarez (1911), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Don Emilio Álvarez (1912), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Retrato de la Señora de Don Emilio Álvarez (1912), oli sobre llenç (Museu de Belles Arts de València); Flors blaves (1912), oli sobre taula (IVAM).

Dibuixos

Interior con Teresa / Tres gatos (1873), llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); Academia del natural (desnudo de mujer) (1877), llapis sobre paper (Diputació de València); Academia del natural (desnudo femenino) (1877), llapis sobre paper (Diputació de València); Academia del antiguo (1879), aigualida sobre paper (Diputació de València); Academia del natural (1879), carbonet sobre paper (Diputació de València); Academia del natural (2) (1879), carbonet sobre paper (Diputació de València); Últimos momentos del rey don Jaime I (?) (1881), llapis sobre paper verjurat (Museu Nacional del Prado); José junto a un cortinaje (c. 1883), carbonet sobre paper (Museu Nacional del Prado); Niño recostado y niño con pelota (José e Ignacio) (c. 1883), carbonet sobre paper (Museu Nacional del Prado); Madre jugando con niño (c. 1883), llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); Ignacito (1883), carbonet i llapis sobre paper, signat (Museu Nacional del Prado); José haciendo pompas de jabón (c. 1883), carbonet, tinta marró sobre paper (Museu Nacional del Prado); Hombre con carreta a las afueras de una ciudad / Paisaje: dos retratos de Teresa de perfil (c. 1883), llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); Madre con niño y sonajero (Teresa y Ignacito) / Torso de José (c. 1883), llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); José sentado de espaldas junto al piano (c. 1883), carbonet, llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); José haciendo pompas de jabón / niño recostado de espaldas (c. 1883), carbonet, llapis sobre paper (Museu Nacional del Prado); quadern de dibuixos amb 65 dibuixos a llapis, 5 aiguades i 3 pàgines de text (c. 1889, Museu Nacional del Prado); quadern de dibuixos amb 44 dibuixos (8 d’ells a doble pàgina) a llapis i 4 pàgines de text (c. 1889, Museu Nacional del Prado); quaderns de dibuixos a llapis i carbonet (1862-1916, Casa Pinazo, Godella).

Exposicions

Exposición Regional de Valencia (València, 1909); Exposición de Retratos y Dibujos Antiguos y Modernos (Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1910); Exposición Regional de Valencia (València, 1910); Exposición de Dibujo, Acuarela y Grabado Mediterráneo (1839-1939) (Museu d’Art Modern, Madrid, 1940); Exposición Pinazo (Diputació Provincial de València, València, 1949); «Primer centenario de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes» (Madrid, 1956); «Ignacio Pinazo (1849-1916)» (Palau de Biblioteques i Museus, Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas i Comisaría General de Exposiciones, Madrid, 1981); «50 Anos de Pintura Espanhola, 1880-1930» (Fundaçao C. Gulbenkian, Lisboa, 1989); «Los Pinazo: cien años de expresión artística» (edifici del Rellotge, port de València, València, 1991); «Ignacio Pinazo» (Ajuntament de Múrcia, Museu Ramón Gaya, 1992); «Ignacio Pinazo en la colección del IVAM» (Aldeasa, Madrid, 2001); «Momentos (1864-1916). Valencia en la época de Ignacio Pinazo» (Fundación Bancaja, València, 2001); «El esplendor de la pintura valenciana (1868-1930). Preciosismo y simbolismo» (edifici del Rellotge, port de València i Autoritat Portuària de València, València, 2001); «La imatge del pensament: el paisatge en Ignacio Pinazo» (Fundació Bancaixa, Centro Cultural Bancaixa, València, 2001); «Ignacio Pinazo: los inicios de la pintura moderna» (Fundación Cultural MAPFRE Vida, Madrid, 2005); «Ignacio Pinazo: paisaje marítimo» (Institut Valencià d’Art Modern, València, 2006); «València: col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles» (Generalitat de València, 2006); «Ignacio Pinazo: el retrato infantil» (IVAM, València, 2007); «Pinazo en Italia» (IVAM, Museu Hendrik Christian Andersen, Roma, 2008); «Pinazo y la acuarela» (IVAM, València, 2010); «Ignacio Pinazo. El humo del amor» (IVAM, València, 2011); «Ignacio Pinazo. Maestro del dibujo. Cuadernos de Italia» (IVAM, València, 2014).

Bibliografia

Luis Alfonso, «Los pintores valencianos de la exposición de 1871» (Boletín del Ateneo de Valencia, València, 1872); Nicolás Serret, «Exposición en el Ateneo de Valencia. Segunda Exposición» (Boletín-Revista del Ateneo de Valencia, València, 1874); Federico Mojar y Bolivar, «La pintura española en Roma» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1879); Eusebio Martínez de Velasco, «Exposición de Bellas Artes de 1891» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1881); Constantí Llombart, «A un artista» (soneto) (El Panorama, València, 1882); Aurelio Querol, «Pinazo» (Revista de Valencia, València, 1882); «Los hijos de Valencia: D. Ignacio Pinazo Camarlench» (La Ilustración Valenciana, València, 1883); «En Ignaci Pinazo Camarlench (apunts biografichs)» (Lo Rat Penat, València, 1883); «Els nostres artistes: Ignacio Pinazo» (La Moma, València, 1886); Ramón Andrés Cabrelles, «Ignacio Pinazo» (Las Bellas Artes, Madrid, 1894); Pascual Montagut, «Pidiendo un cuadro al notable paisajista X» (Las Bellas Artes, Madrid, 1894); Baron de Alcahalí, Diccionario biográfico de artistas valencianos (València, Imprenta de Federico Domenech, 1897); Francisco Alcantara, La Exposición Nacional de Bellas Artes (Madrid, Centro Editorial Artístico, 1897); Luis María Cabello Lapiedra, El arte, los artistas y la exposición de Bellas Artes de 1897 (Madrid, Hijos de M.G. Hernández, 1897); Manuel González Martí, «Ignacio Pinazo» (El Correo de Valencia, València, 1899); Alfred George Temple, Modern Spanish painting (Londres, A. Fairbairns & Company, 1908); «Pinazo» (Gaceta Administrativa. Revista de Administración Provincial y Municipal, 1908); Exposición Regional Valenciana, catàleg de l’exposició (València, Comité Ejecutivo de la Secretaría General de Propaganda, 1909); Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos, catàleg de l’exposició (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1910); Exposición Regional de Valencia, catàleg de l’exposició (València, 1910); Antonio García Llanos, «Ignacio Pinazo» (La Ilustración Artística, Madrid, 1912); Federico García Sanchiz, «Los postergados» (La Noche, Madrid, 1912); Tomás Trenor Palavicino, Memoria de las Exposiciones Regional Valenciana de 1909 y Nacional de 1910 (València, Tipografía Moderna, 1912); Ignacio Pinazo Camarlench (Caja Granada, 1912); «Un siglo de arte español» (Clavileño, Madrid, 1957); Silvio Lago, «Ignacio Pinazo Camarlench» (La Esfera, Madrid, 1912); Rodolfo Gil, «Ignacio Pinazo Camarlench. Nuestros grandes artistas contemporáneos» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1913); Ignacio Pinazo Camarlench, «De la ignorancia en el arte. Discurso del académico Ignacio Pinazo Camarlench» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1915); Conrado A. Cardona, «Pinazo» (Rosas y Espinas, València, 1916); Rafael Domenech, «Ignacio Pinazo» (Pequeñas Monografías de Arte, Madrid, 1916); «Ignacio Pinazo» (Atenea, Madrid, 1916); José Francés, «El maestro d. Ignacio Pinazo» (La Esfera, Madrid, 1916); Luis Gil Fillol, «Un pintor ilustre. Ignacio Pinazo» (La Tribuna, Madrid, 1916); Fausto Hernández Casajuana, «Ignacio Pinazo el Magno» (La Correspondencia Valenciana, València, 1916); José Mellado, «Ignacio Pinazo» (El Mercantil Valenciano, València, 1916); Gil Roger Vázquez, «Ignacio Pinazo. Necrología» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1916); «Ignacio Pinazo» (El Año Artístico: 1916, Madrid, 1917); fray Domingo Butles, «El arte de Pinazo» (Rosas y Espinas, València, 1918); «Ignacio Pinazo Camarlench» (La Fénix Troyana, València, 1918); «Ignacio Pinazo Camarlench» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1918); «Valencia y Pinazo» (El Año Artístico: 1918, Madrid, 1919); Pinazo su vida y su obra, 1849-1916, 2a ed. (València, Instituto General y Técnico i Ajuntament de València, 1971, 1a ed. 1920); Lámina espasa 23251: Obras de Ignacio Pinazo (Madrid, Espasa Calpe, 1921); Benito Pérez Galdós, Obras inéditas, vol. II: Arte y crítica (seccions «Las bellas artes en España» i «La pintura»; Madrid, Renacimiento, 1923); Manuel Abril, La pintura española del siglo XIX (Madrid, 1926); Aureliano Beruete, Historia de la pintura española en el siglo XIX (Madrid, 1926); Francisco Guasch i Esteban Batlle, Catálogo del Museo de Arte Contemporáneo (Barcelona, Junta de Museos, 1926); Marqués de Lozoya, Historia del arte hispánico (Barcelona, Salvat, 1931-1949); Elisabeth du Gué Trapier, Catalogue of paintings (19th and 20th centuries) in the collection of The Hispanic Society of America (Nova York, The Trustees, 1932); Exposición de dibujo, acuarela y grabado mediterráneo (1839-1939), catàleg de l’exposició (Madrid, Museu d’Art Modern, 1940); Notas para el catálogo de la Exposición Pinazo (Madrid, Salón Cano, 1941); Arturo Zabala, Historia de los pensionados de pintura de la Excma. Diputación Provincial de Valencia (Memoria de Secretaría) (València, Diputació de València, 1942); Francisco Pompey, Catálogo del Museo de Arte Moderno (Madrid, 1946); «Vuelve a Valencia un cuadro de Pinazo: Sancho leyendo el Quijote» (Valencia Atracción, València, 1947); Bernardino de Pantorba, Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España (Madrid, Alcor, 1948); Exposición Pinazo, catàleg de l’exposició (València, Diputació Provincial de València, 1949); «Centenario de Pinazo Camarlench» (Valencia Atracción, Madrid, 1949); Antonio Igual Úbeda, «En el primer centenario del nacimiento de Pinazo» (Valencia Atracción, València, 1949); Teodoro Llorente, «En torno a un centenario. El valencianismo de don Ignacio Pinazo» (Feriario. Revista de la Feria Muestrario Internacional de Valencia, València, 1949); Ramón Robres Lluch i Vicente Castell Maiques, Catálogo artístico ilustrado del Real Colegio y Seminario del Corpus Christi de Valencia (València, 1951); Guía del Museo de Arte Moderno (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1953); Enrique Lafuente Ferrari, Breve historia de la pintura española, 3a ed. (Madrid, Tecnos, 1953); Felipe María Garín Ortíz de Taranco, Catálogo-Guía del Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1955); José Prados López, Artistas levantinos de ayer y de hoy (Madrid, Cosano, 1955); José Camón Aznar, «Ignacio Pinazo Camarlench» (Revista Goya, Madrid, 1956); Joaquín de la Puente, Un siglo de arte español (1856-1956) (Madrid, Dirección General de Bellas Artes, 1956); Un siglo de arte español (1856-1956). Primer centenario de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes (Madrid, Dirección General de Bellas Artes, 1956); Ricardo García de Vargas, Godella y los Pinazo (València, Centro de Cultura Valenciana, 1959); Eduardo L. Chavarri, «El arte personal de Ignacio Pinazo Camarlench», a Exposición homenaje en el Círculo de Bellas Artes de Valencia, catàleg de l’exposició (València, 1962); Jorge Larco, La pintura española moderna y contemporánea (Madrid, Castilla, 1964); Un siglo de arte valenciano. Exposiciones conmemorativas de las pensiones de Bellas Artes de la Diputación Provincial de Valencia (València, Diputación Provincial de Valencia, 1965); Juan Antonio Gaya Nuño, Ars Hispaniae. Historia del arte hispánico, vol. XIX: Arte del siglo XIX (Madrid, Plus Ultra, 1966); Felipe V. Garín Llombart, «Los Pinazo en el Museo de Bellas Artes de Valencia» (Feriario, València, 1968); «Museo Español de Arte Contemporáneo» (Reales Sitios. Revista del Patrimonio Nacional, Madrid, 1969); «El retrato español del siglo XIV al XIX» (Revista Goya, Madrid, 1970); «El instantismo valenciano» (Revista Goya, Madrid, 1971); «La casa de los Pinazo en Godella» (Valencia Atracción, València, 1972); «Los dibujos de Pinazo en el Museo de Bellas Artes de Valencia» (Revista Goya, Madrid, 1973); «Los Pinazo en el Museo» (Médicos. Boletín del Colegio Oficial de Médicos de Valencia, València, 1973); «La Exposición de los Impresionistas Españoles» (Blanco y Negro, Madrid, 1974); El Impresionismo en España (Madrid, Patronato Nacional de Museos, 1974); Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (Madrid, 1974); Miguel Alonso Baquer, La época de la Restauración (Madrid, Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural, 1975); Miguel Ángel Catalá, «Iconografía de Jaime I el Conquistador» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1976); Manuel Muñoz Ibáñez, La pintura contemporánea del País Valenciano, 1900-1977 (València, Prometeo, 1977); Vicente Aguilera Cerni, «Ignacio Pinazo», a Diez pintores valencianos (València, Banco de Santander, 1978); Miguel Angel Catalá Gorgues, 100 años de pintura, escultura y grabado valencianos (1878-1978) (València, Caja de Ahorros, 1978); Carmen Gracia Beneyto, «Dieciséis dibujos de Ignacio Pinazo Camarlench», actes del II Congreso Español de Historia del Arte (CEHA) (Valladolid, 1978); Leopoldo Rodríguez Alcalde, Maestros del impresionismo español (Madrid, Ibérica Europea de Ediciones, 1978); Ricard Blasco, Arte y cultura del País Valenciano (València, Santillana, 1979); «El cuadro de historia en el último tercio del siglo XIX» (Saitabi, València, 1979); Carmen Gracia, «Pinazo entre la vanguardia y la tradición. Reflexiones ante la autobiografía inédita», actes del III Congreso Español de Historia del Arte (CEHA) (Sevilla, 1980); Vicente Aguilera Cerni, Seis maestros de nuestra pintura: Joaquín Agrassot, José Benlliure, Benjamín Palencia, Ignacio Pinazo, Juan Bautista Porcar, Joaquín Sorolla (València, Vicente García, 1981); Carmen Gracia, «Originalidad visual y eclecticismo en la obra de Pinazo», a Ignacio Pinazo (1849-1916) (Madrid, Dirección General de Bellas Artes, 1981); José María Iglesias, «Ignacio Pinazo» (Guadalimar, Madrid, 1981); Vicente Aguilera Cerni, I. Pinazo (València, Vicent García, 1982); María del Carmen Pena, Pintura de paisaje e ideología. La generación del 98 (Madrid, Taurus, 1982, reed. 1988); Consolación Pastor, «Ignacio Pinazo en la colección Jaumandreu de Valencia» (Reales Sitios. Revista del Patrimonio Nacional, Madrid, 1984); Carmen Gracia, Las pensiones de pintura de la Diputación de Valencia (València, Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 1987); María Jesús Piqueras, «El mar y los pintores valencianos del siglo XIX», a El mar en la pintura valenciana, catàleg de l’exposició (València, 1988); Juan Manuel i Juan Martorell, «Pinazo y la problemática del paisaje impresionista valenciano» (Goya. Revista de Arte, núm. 217-218, 1990, p. 78-86); Francesc Fontbona, «Pinazo el viejo en su tiempo», a Los Pinazo: 100 años de expresión artística (Puerto Autónomo de Valencia, desembre 1990 - gener 1991; després reproduït al catàleg de la mateixa exposició a Alacant i al periòdic Información de la mateixa ciutat, 1991); Lola Giménez et al., Ignacio Pinazo: una aproximación (València, IVAM Centre Julio González, 1990); Mirando una época (València, Diputació de València, 1991); Cristóbal Hall, Ignacio Pinazo, catàleg de l’exposició (Múrcia, Ajuntament de Múrcia i Museu Ramón Gaya, 1992); Carmen Gracia, «Pintores valencianos del mar», a Imágenes de un coloso. El mar en la pintura española (Madrid, Centro Nacional de Exposiciones y Promoción Artística, 1993); Francisco Javier Pérez Rojas, «Un periodo de esplendor: la pintura valenciana entre 1880 y 1918», a Centro y periferia en la modernización de la pintura española, 1880-1918 (Madrid, Dirección General de Bellas Artes y Archivos i Centro Nacional de Exposiciones y Promoción Artística, 1993-1994); Lily Litvak, A la playa. El mar como tema de la modernidad en la pintura española, 1870-1936 (Madrid, Fundación Cultural MAPFRE Vida, 2000-2001); Carmen Gracia, La imatge del pensament: el paisatge en Ignacio Pinazo (València, Fundació Bancaixa, 2001); Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide Delgado, Ignacio Pinazo en la colección del IVAM (València, IVAM, 2001); Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide, Ignacio Pinazo (Saragossa, Aneto, 2001); Javier Pérez Rojas, Ignacio Pinazo: los inicios de la pintura moderna (Madrid, Fundación Cultural MAPFRE Vida, 2005); Javier Pérez Rojas, Ignacio Pinazo Camarlench: historia, estudios e impresiones (València, IVAM, 2006); Javier Pérez Rojas, Ignacio Pinazo en Italia (València, IVAM, 2008); Esther Ferrer Montoliu, La pintura del mar: conceptos generales, sensación de infinitud y relaciones con la pintura valenciana de la segunda mitad del siglo XIX (València, Universitat de València i Servei de Publicacions, 2009); José Luis Alcaide Delgado i Francisco Javier Pérez Rojas, Impresionismo valenciano 1872-1925 (València, Ajuntament de València, 2014); María López Fernández, «Fortuny, la peinture espagnole et les macchiaioli», a Les Macchiaioli, des impressionnistes italiens? (París i Madrid, Museu Nacional de l’Orangerie, Galerie Mapfre, Skira i Flammarion, 2014).

Carmen Gracia Beneyto
Informació sobre l'autor