Joaquim Planella i Parera, identificat fins fa poc temps com a Planella Conxello, va ser fill d’un segon matrimoni del pintor Gabriel Planella Bonfill (1735-1828), iniciador d’una important nissaga d’artistes, amb Raimunda Parera Porcell, germana del també pintor Ignasi, amb la qual ja devia estar casat cap al 1780. Fou, doncs, germanastre dels mestres de pintura Bonaventura (1772-1844) i Gabriel Planella Conxello (1777-1851) i germà dels pintors Ramon (1783-1819) i Joan Planella i Parera (mort el 1845), i de dues dones, Rosa i Mercedes, tal com consta a l’arbre genealògic familiar conservat per un dels descendents de la branca de Gabriel Planella i Conxello.
Com la resta dels membres pintors de la família, va estudiar a l’Escola Llotja, de la qual posteriorment fou professor. No coneixem la data exacta de matriculació del pintor, però podem fixar-la cap al 1814, tenint en compte que el seu nom apareix regularment en les llistes d’alumnes presentades als premis de l’escola a partir del 1816 —una mena d’esborranys de les actes dels concursos conservats a l’Arxiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ)— i que del maig del 1802 a l’octubre del 1814 no hi ha registres d’alumnes, suposem que per la quasi paralització total de l’activitat escolar durant la Guerra del Francès. El trobem als premis dels anys 1816, 1817, 1821 (tercer premi de model natural en disseny al trimestre de febrer, març i abril), 1822 (presentat al premi model natural en disseny) i 1823 (primer premi extraordinari en flors copiades del natural). Aquestes dades ens porten a establir la data de naixement del pintor cap a l’any 1800 i a considerar errònia la data que consta a l’arbre genealògic (1810), ja que aleshores hauria participat en els premis mencionats amb sis anys, cosa totalment fora del comú.
És cert que hi ha un Joaquim Planella inscrit al llibre de matrícula de Llotja el 5 d’octubre de 1798, que hauria nascut, llavors, a l’entorn de l’any 1785 —era habitual matricular-se entre els tretze i els setze anys—, però descartem que sigui el nostre pintor per la discordança entre aquestes dades i les que aporten les recerques dutes a terme; entre altres coses, seria massa gran per haver participat en els concursos escolars esmentats. Per això i per les dades consignades a l’arbre genealògic considerem que el Joaquim Planella matriculat el 1798 devia ser un altre artista.
La diferència d’edat entre Joaquim i els seus germanastres va fer que a Llotja tingués com a companys els seus nebots Joan Francesc i Josep Planella i Coromina (1805-1890) (fills de Bonaventura), i Joan, Nicolau (1803-1880) —que obrí la botiga de material artístic de Barcelona Casa Planella el 1833, comerç que regentaren després els seus fills Alexandre (1830-1900) i Macari Planella i Roura (1838-1899)— i Teodor Planella i Travé (fills de Gabriel), quan tant Bonaventura com Gabriel formaven part del claustre escolar. Així mateix, a les llistes de premis oficials consta com a alumne de Llotja Ignasi Parera —probablement nebot de la seva mare—, amb gratificacions i premis el curs 1824-1825 i, per tant, també com a company de Joaquim. Mentre estudiava, el seu germà gran, Ramon, es trobava a Roma pensionat per la Junta de Comerç des del 1816. Si tenim en compte que Ramon havia nascut el 1783 i que va morir a Roma sobtadament i prematura el 30 d’agost de 1819, entenem que els germans no van tenir gaire relació ni l’oportunitat de conviure gaire temps.
Al concurs general de premis del 1825, Joaquim va guanyar una medalla de segona classe per la pintura de flors i el 28 de juliol d’aquell any va regalar a la Junta de Comerç el quadre premiat. Encara que aquesta obra no consta com a tal al fons pictòric de procedència escolar conservat a la RACBASJ, a la col·lecció hi ha un Gerro amb flors (inv. 106, 118 × 84 cm), catalogat el 1999 com a anònim (figura 1), que bé podria ser el Florero. Original de J. Planella que ja consta al catàleg d’obres de la col·lecció del 1833 (sala 1a, núm. 49), i també als dels anys 1837 (galeria núm. 116, com de Juan Planella), 1847 (núm. 276) i 1851 (núm. 276), que avui identifiquem amb molta probabilitat com l’obra que l’autor regalà a la institució el 1825. A l’arxiu acadèmic hi ha, a més, una documentació del segle XIX relativa a inventaris i catàlegs —en format de fitxes i on consten les mides de les obres— que registra una florera de l’autor amb unes mides similars a les d’aquesta peça. A la RACBASJ s’hi conserven també tres petits quadres de flors, pintats sobre taula, signats i datats per l’autor el 1816 i 1817 (figura 2), que són proves premiades als concursos trimestrals esmentats, i que, donada la categorització com a treballs escolars, no es van incloure als primers catàlegs d’obres del museu.
Com a professor de l’Escola Llotja, Joaquim fou nomenat ajudant interí de la classe de dibuix de figura dels estudis menors el 28 d’abril de 1851, encara que ja estava vinculat a aquesta classe des del 1845 com a tinent supernumerari sense sou. De fet, malgrat els intents d’aconseguir altres places de professor, quan morí el 1875 continuava com a ajudant de la classe de dibuix de figura. Sabem que el 1850 substituí eventualment Lluís Rigalt com a professor de la classe de perspectiva i paisatge durant el viatge que va fer Rigalt a Madrid. També sabem que el 1852 participà en l’oposició per a la plaça de professor de la classe de flors, vacant per la mort de Gabriel Planella, juntament amb Francesc Jubany, Josep Deparés i Josep Serra Porson, al qual s’adjudicà la plaça després de la sobtada mort de Jubany, que en fou el guanyador. Tot i que a la col·lecció de la RACBASJ s’hi conserven les obres presentades per la resta dels participants, el quadre de Joaquim, que el 1932 fou dipositat a la Comissió Provincial de Monuments, es troba en una localització desconeguda, si bé el coneixem a través d’una imatge conservada a l’Arxiu Mas de Barcelona, publicada per Alcolea Blanch el 1979.
No sabem si el nostre pintor és el Joaquim Planella cap de maquinària del Teatre Principal que menciona la premsa en nombroses ocasions entre els anys cinquanta i setanta (El Áncora, 11 de setembre de 1853; La Corona, 5 de setembre de 1858, o Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1871, 1 de gener de 1871, entre d’altres), però, com que apareix el seu nom juntament amb el de Josep Planella com a pintor i director de la maquinària, de qui sí que és coneguda la relació amb l’escenografia, pensem que podria ser que hagués col·laborat amb el seu nebot i company en aquests treballs escenogràfics més tècnics.
Joaquim es va casar amb Josefa Rodríguez i Canalda, i va tenir-hi dos fills, Trifon i el també pintor Joan Planella i Rodríguez (1849-1910), un dels artistes més estudiats i coneguts de la nissaga. Sabem que va viure a Barcelona, almenys al carrer dels Escudellers (1848-1850), al de la Boqueria (1851-1857) i al de la Fenosa (1866). Al Diario de Barcelona (6 de març de 1851), a la secció «Avisos», el pintor informa el públic del seu trasllat del carrer dels Escudellers al de la Boqueria, anunci encapçalat amb el títol «Joaquín Planella, retratista», la qual cosa ens indica que probablement ja tenia una clientela assentada entorn de la pintura de retrats.
A través dels catàlegs de les exposicions organitzades a Barcelona, fonamentalment de les mostres anuals de l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes, podem saber que, a més del retrat, va treballar la pintura de paisatges i marines, la de temàtica religiosa i costumista i la pintura de flors. El seu nom apareix pràcticament en totes les convocatòries d’aquesta associació (1847-1859), en les quals exposava un nombre elevat d’obres en cada edició —entre tres i deu pintures—, la major part de les quals són quadres de flors i de fruites: el 1848 presentà un Paisatge, una Marina i quatre floreres; el 1849, una Americana, una Verònica, una Pagesa, dues floreres, Corona de flors i quatre paisatges; el 1850, quatre floreres; el 1851, vuit floreres i de nou una Verònica i una Pagesa; el 1852, tres floreres, quatre paisatges i tres retrats; el 1853, quatre floreres, quatre fruiteres, un retrat i, una altra vegada, una Verònica; el 1855, tres floreres, i el 1857, de nou, tres floreres. D’altra banda, per documentació que es troba a l’Acadèmia, sabem que l’any 1866 va inscriure una obra per participar en l’Exposició Universal de París del 1867, però suposem que no va ser seleccionat, ja que el seu nom no consta en la llista d’autors i obres d’expositors del catàleg de la secció espanyola d’aquesta mostra.
Malgrat tot, són escasses les obres de l’autor conservades avui dia. Entre elles, un Retrat de dona (88 × 74 cm), signat «Joaq.n Planella/fecit.» i datat al bastidor l’any 1839, que va aparèixer al mercat de l’art el 2018; un magnífic Retrat de jove (85 × 76 cm), signat «Fecit Joaquín Planella» (figura 3), que es va subhastar el juliol del 2021, i dos retrats de dona (88 × 79 cm i 82,5 × 64 cm), del fons de la Diputació de Girona, conservats al Museu d’Art de Girona, que van ser restaurats l’any 2016 (figura 4).
Finalment, cal afegir que, com hem dit, sembla que va existir un Joaquim Planella, inscrit al llibre de matrícula de Llotja el 1798, que potser morí jove i que no sabem si va tenir relació amb aquesta família, ja que no apareix a l’arbre genealògic familiar. De fet, en la seva obra sobre Llotja, l’escultor i col·leccionista Frederic Marès parla del personatge com si haguessin existit dos Joaquim Planella: un Joaquim Planella i Conxello —que anomena Cortiello de segon cognom—, professor de la classe de flors i ornament entre el 1845 i el 1875, informació que no es correspon amb cap fet real, ja que Joaquim mai no va ser mestre d’aquesta classe, i un Planella i Parera, professor de la classe de figura entre el 1852 i el 1875, dada que encaixa més amb la realitat, encara que la data oficial d’inici de la seva col·laboració professional a l’Escola fou el 1851. En el seu diccionari, Josep Francesc Ràfols només hi inclou un Joaquim Planella i Conxello, nascut el 1779, que donà classe a Llotja fins a la seva mort el 1875, per la qual cosa diu que es tracta d’un pintor amb una «dilatada vida».
No obstant això, avui considerem que Joaquim Planella i Parera va ser l’únic professor actiu a Llotja i l’autor de les obres que sempre s’han catalogat com de Joaquim Planella i Conxello.