Barcelona (Barcelonès), 11-2-1870 - Barcelona (Barcelonès), 2-4-1929

Arts decoratives  Arts gràfiques  Cartellisme  Exlibrisme  Gravat  Pintura del segle XX 

Josep Triadó i Mayol entrà de molt jove a l’Escola Superior d’Arts, Indústries i Belles Arts de Barcelona, on es va graduar en pintura i va guanyar una borsa de viatge finançada per la Diputació de Barcelona el curs 1889-1890. En lloc d’anar-se’n a París com la majoria dels artistes renovadors, Triadó preferí Madrid, d’on tornà l’any 1891 després d’estudiar a fons les obres del Museu del Prado. Aquell any entrà en contacte amb l’artista Alexandre de Riquer, amb el qual aprengué la tècnica de l’aiguafort, que aleshores quedava fora dels plans acadèmics. En aquells anys, però, es forjà com a pintor, feu la seva primera exposició individual l’any 1892 i es presentà a moltes exposicions col·lectives, en les quals guanyà diversos premis: tercera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tercera medalla a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 amb l’obra La mort, etc. Amb aquesta obra i altres, Triadó entrà en el moviment simbolista català amb ple dret.

Sense abandonar-la mai, a partir del 1901 la pintura passà a un segon pla dins la seva activitat artística i professional. És com a dibuixant que va assolir un dels papers més destacats a finals del segle XIX fins a la seva mort, dedicant-se de ple al disseny de mosaic aplicat a l’arquitectura, l’exlibrisme, la il·lustració de llibres, el cartellisme, la il·lustració professional de productes, etc. En tots aquests àmbits, el dibuix va primar sempre per sobre del color i va ser la seva gran aportació a tots ells, la majoria de les vegades amb un mateix estil, prou personal perquè sigui reconegut. Triadó solucionava els encàrrecs, ja fossin anuncis, il·lustracions o exlibris, quasi sempre amb un estil que barrejava una mirada cap al passat català, amb el gòtic com a referència, i una mirada cap a l’art germànic que llavors es feia en el si d’algunes revistes de gran tiratge, com Ver Sacrum o Jugend, amb formes arrodonides i idealitzades.

Col·laborà com a il·lustrador en algunes de les revistes més importants: El Gato Negro, Álbum Salón, La Ilustración Artística (figura 2), Hispania, Joventut, La Ilustració Catalana, Hojas Selectas, etc. A més, fou director artístic de la Revista Gráfica (òrgan de l’Institut Català de les Arts del Llibre) i de la Revista Ibérica de Ex Libris, així com director i propietari de l’Anuari del Foment de les Arts Decoratives, institució de la qual fou vicepresident, secretari i conservador del museu fins a l’any 1922. L’any 1902 entrà com a professor a l’escola en la qual va estudiar, la Llotja, on fou titular de diverses matèries, com dibuix artístic i també colorit i composició, i nomenat secretari de l’escola, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Amb més de trenta llibres il·lustrats i uns dos-cents exlibris dissenyats, Triadó es convertí en un dels il·lustradors més importants de les dues primeres dècades del segle XX. En pintura, la seva última obra va ser la representació del capítol «Les Corts de Montsó», en castellà, durant la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1926, al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En aquesta obra de grans dimensions, el dibuix torna a ser la base de la composició i l’estil és el mateix que feu servir Triadó, per exemple, per a la representació de les tres mil verges de la decoració en mosaic venecià de la cripta sepulcral del castell de Santa Florentina.

Abans de la seva mort, l’obra de Triadó va ser silenciada per algunes persones del nucli dur del Noucentisme, com ara Alexandre Galí, i reivindicada només per Feliu Elias.

Obra

Arts decoratives aplicades (ceràmica i mosaic)

Decoració de la cripta sepulcral del castell de Santa Florentina (1905-1910, Canet de Mar); decoració de la façana de l’Institut Pere Mata (1906, Reus); campana de llar de foc amb sant Jordi (1911, Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC]) (figura 5); Sant Jordi (1911, frontal de la Casa Barbey, la Garriga); panteó de la família Clapers-Berenguer (1925, cementiri de Montjuïc).

Pintura

Pati de la Casa de Caritat (1893, MNAC) (figura 1); La mort (1896, MNAC); Lo Llonch de la calavera (localització desconeguda, 1898); Primer aniversari (1898, Museu Víctor Balaguer); El Gòlgota (1899, Museu de la Pesca de Palamós).

Gravat

Exlibris Jorge Montsalvatje (1904, MNAC); Visiones de España (1927, MNAC).

Llibres il·lustrats

Josep Pin i Soler, Sonets d’uns i altres (1904) (figura 4); Josep Triadó, Primer llibre d’exlibris d’en Triadó (1906); Longus, Dafnis y Cloe (1906); Raymond Foulché Delbosc i Jaume Massó i Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants (1912); Charles Nodier, Franciscus Colonna (1924); Ramon Miquel i Planas, Els cent aforismes del bibliòfil (1924); Ricardo de Bury, El Philobiblion (1927).

Enquadernacions industrials i en rústica

Sor María de Jesús de Ágreda, Vida de la Virgen María (1899); August T. Arcimis, Astronomía popular (1901); revista Joventut (1901); revista Mercurio (1902); revista Hojas Selectas (1902); Revista Ibérica de Exlibris (1903); revista L’Esquella de la Torratxa (1905); Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero, Fiestas de amor y poesía (1911).

Exlibris

Exlibris Víctor Català (1903); Exlibris Victori Bisbal (1903); Exlibris Josep Fabregat (c. 1916); Exlibris Jorge Montsalvatje (1916); Exlibris Antoni Dalmau (1917); Exlibris Hugo Sanner (1917).

Cartells

Papel Jaramago (1899); M. C. Butsems & Fradera (1899); Álbum Salón (1899); Fiestas de la Merced (1902); Papeles Roca para fumar (1902); Atracción de forasteros (1909); Chocolate Amatller. Casa Luna (1914); Unión Nacional de Exportadores Agrícolas (1914); Fiestas de Nuestra Señora de la Merced (1919, 1920, 1921 i 1924) (figura 3).

Petits impresos

Anunci Clichés tipográficos de Furnells (1906); programa del I Congreso Nacional de las Artes del Libro (1911); guia programa del Turó-Park (1913); Vindiquem Catalunya (1914); anunci de l’estudi de fotografia Pere Català (1921).

Obres destacades