Varsòvia (Polònia), 26-4-1876 - París (França), 16-5-1967

Mela Mutermilch va créixer en una família plenament integrada en la vida cultural de la seva ciutat. De ben jove va inscriure’s a l’Escola de Dibuix i Pintura de Varsòvia (Polònia), dirigida per Miłosz Kotarbiński. Als vint-i-tres anys es casà amb l’escriptor i crític d’art Michel Mutermilch, que procedia també d’una família d’intel·lectuals jueus. Un any després naixia el seu únic fill, Andrzej, i el matrimoni es traslladà a París (França).

A la capital francesa, la formació de Mela Muter —nom amb el qual sempre signaria— va transcorre a l’Académie de la Grande Chaumière i a l’Académie Colarossi. La seva primera exposició individual tingué lloc a Varsòvia el 1902. Fou el preàmbul de tot un seguit de participacions en diferents salons parisencs. Que fos una dona, que fixés l’atenció en la misèria i que usés una paleta de colors contundents van sorprendre la crítica des dels inicis. El retrat que va realitzar del poeta polonès Leopold Staff (Retrat d’un jove poeta) fou especialment aplaudit en el Salon de la Société Nationale, celebrat el 1903, i fou una de les obres que escolliria el 1911 per presentar-se a Barcelona. Membre de la Société Nationale des Beaux-Arts, Mela Muter començà a exposar de forma regular tant al Salon de la Société Nationale com al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants, però també a Polònia (Varsòvia i Cracòvia), Alemanya (Múnic), Estats Units (Pittsburgh), el Regne Unit (Liverpool, Edimburg i Londres) i França (Bordeus, Rouen i Nantes), entre d’altres. El 1908 s’integrà en el grup de dones artistes Les Quelques, presidit per Marie Cazin i Geneviève Granger. Les obres que Mela Muter va exhibir el 1910 a la Galerie des Artistes Modernes van ser especialment aplaudides per la seva modernitat. El 1911 fou acceptada com a membre associada del Salon d’Automne, fet que culminà una trajectòria prolífica en exposicions.

Fou en aquest context que el galerista Josep Dalmau fixà l’atenció en la seva obra —Hermen Anglada-Camarasa podria haver-hi jugat un paper destacat— i la invità a inaugurar els nous locals de la seva galeria del número 18 del carrer de la Portaferrissa, de Barcelona. Entre el 3 i el 14 de juny de 1911 i, amb màxima expectació, s’hi pogueren veure trenta-tres obres seves. El 2 de juny, Eugeni d’Ors publicava a La Veu de Catalunya una carta de l’artista en què demanava que es corregís la nacionalitat amb què la premsa catalana havia difós la seva imminent exposició a les Galeries Dalmau, «Jo soch polonesa, nada a Varsòvia, antiga capital de la Polonya, y mos pares eren polonesos també. Hi ha entre mon país y la Rússia, al menys, la diferència que separa la Itàlia del Portugal». Joaquim Folch i Torres ressaltaria, també, el 15 d’aquell mes a La Veu de Catalunya les complicitats entre Polònia i Catalunya, mentre agraïa «l’art moderníssim» de la pintora. Una de les obres presentades a l’exposició, Fecunditat, venia precedida pel gran ressò que havia obtingut a la Société Nationale des Beaux-Arts. La Junta de Museus va adquirir Retrat del pintor Leopold Gottlieb (figura 1) i El cec, després que alguns diaris demanessin públicament la compra d’algunes de les obres exhibides. El 1912, la mateixa Junta les bescanviaria per Santa Família (figura 2), de dimensions molt més grans, una obra realitzada durant la seva estada a la població bretona de Concarneau. Avui, aquesta tela i el retrat que Mela Muter feu de Josep Dalmau (figura 3) són algunes de les pintures més rellevants del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La crítica fixà la seva atenció en el deix melancòlic de moltes de les seves pintures i aiguaforts, una tècnica en la qual destacà de manera especial: la misèria, la vellesa i el món dels desheretats tenien com a protagonistes unes figures de pàtina expressionista fortament deutora de l’admiració que sentia per Paul Gauguin i Vincent van Gogh. Manuel Rodríguez Codolà li dedicà divuit planes profusament il·lustrades en el número 11 de la revista Museum, del novembre del 1911. La força expressiva dels retratats, els efectes lluminosos dels paisatges, el sòlid coneixement del dibuix, la simfonia de colors i les lectures en clau de gènere focalitzaren una bona part dels comentaris, com ho feu també la simpatia pel seu origen polonès, en uns moments de gran debat nacional a Catalunya.

El gran èxit de la mostra portà Josep Dalmau a organitzar-ne una altra l’any següent dedicada a l’art polonès. L’exposició tingué lloc entre el 18 de maig i finals de juny del 1912. Mela Muter, a més d’exposar-hi el Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel i Santa Família, hi va portar un conjunt destacat d’olis i pastels. En aquesta ocasió, la pintora va viatjar a la capital catalana i ho feu acompanyada pel seu marit i crític d’art Michel Mutermilch, que signaria el text del catàleg, i pels artistes Witold Gordon, Elie Nadelman i Leopold Gottlieb. La importància que Dalmau atorgà a l’exposició col·lectiva d’art polonès quedà reflectida en el nombre d’obres escollides (135) de quinze artistes diferents i en la conferència que impartiria Michel Mutermilch, a la Sala Viladomat del Museu d’Arts Decoratives i Reproduccions. A més d’obres dels artistes que viatjaren per a l’ocasió a Barcelona, s’exposaren treballs d’Olga Boznańska, Antoine Buszek, Stanisława Centnerszwer, Mieczysław Jakimovicz, Roman Kramsztyk, Józef Makowski, Józef Pankiewicz, Stanisław Rzecki, Jean Rubzak, Félicja Szerer i Eugene Zak. En aquesta estada a Barcelona, Muter visità l’exposició de labors artístiques que s’organitzà a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, com recolliria la revista Feminal, en el número 63, del 23 de juny. Dies després, Mela Muter viatjà a Madrid i Toledo, una ciutat per la qual sempre va sentir una admiració especial i que pintà en més d’una ocasió. Aquests records, així com els de la seva descoberta de Girona, el 1914, els recolliria els darrers anys de la seva vida en uns escrits titulats Souvenirs.

A Girona hi feu estada, hi pintà i hi exposà. La fascinació que l’artista polonesa despertà en el món artístic i cultural local fou immensa, com reflectirien Xavier Monsalvatje, Miquel de Palol o Josep Tharrats. Mela Muter hi pintà, entre d’altres, dues teles que avui es poden veure en el Museu d’Art de Girona i el Museu d’Història de Girona: L’Onyar a Girona (figura 4), on signà que era polonesa, i Carrer Cúndaro, Girona (figura 5), respectivament. També es coneixen vistes de la vall de Sant Daniel, Montjuïc i la pujada de Sant Martí, així com escenes de mercats com el d’Amer (Selva), que possiblement conegué de la mà de l’amic Pere Farró. També va fer retrats, com el d’en Nando, un personatge popular de la ciutat, que exposaria el 1920 al Salon d’Automne de París. El cec, Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel i Retrat del pintor Leopold Gottlieb foren també unes de les vint obres que escollí per exposar a la sala Athenea, entre el 21 i el 30 de maig de 1914.

El País Basc, Itàlia, la Bretanya, la Provença i el sud de França foren altres paisatges pintats per Mela Muter. Per escrit, plasmà la seva passió pels arbres i la seva relació amb l’home, i confessà que va ser a Girona on pintà els seus millors paisatges. Tot i els anys durs de la guerra, el 1918 va poder inaugurar una gran exposició a la Galerie Chéron de París. En aquest moment, el trencament del seu matrimoni era ja una realitat. Fou de la mà del seu company i amor de la vida, Raymond Lefebvre (1891-1920), historiador amb estudis de dret i de ciències polítiques, i arran de la malaltia d’ell i el procés de curació de la seva tuberculosi a Vernet (Conflent), que descobrí el paisatge del Rosselló, que pintaria sovint. El 1920, en estranyes circumstàncies, en un naufragi quan tornava d’un viatge a Rússia per assistir al II Congrés de la Internacional Comunista, després d’una vida abocada a l’activisme polític d’esquerres, moria Lefebvre. Amb ell, i amb Henri Barbusse i Paul Vaillant-Couturier, Mela Muter havia començat a implicar-se políticament, col·laborant amb dibuixos a Clarté i Monde. El 1921, es traslladaria a Cotlliure (Rosselló) per viure el seu dol i, segurament des d’aquí, arribà a Tossa de Mar (Selva), on pintà algunes aquarel·les i algun oli de la platja d’es Codolar. Instal·lada a Cotlliure aquests anys, feia classes de pintura per subsistir i s’implicà en la creació, el 1924, de la cèl·lula comunista de Cotlliure. Aquest mateix any morí el seu únic fill i el 1926 morí, també, l’amic Rainer Maria Rilke, amb qui mantingué una intensa relació epistolar durant els darrers temps de la seva vida. Entretant, es va convertir al catolicisme.

Tot i el dolor d’aquests anys, no deixà d’exposar a les galeries Drouet (1926), Billiet (1927) i Bernheim-Jeune (1928), així com a les diverses mostres organitzades al seu país natal, al Carnegie Institute de Pittsburgh i a Baltimore o al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París. A banda de paisatges, de les escenes de mercat que tant li plaïen pel seu batec humà, de naturaleses mortes plenes de color i esteses sovint damunt de diaris vells, de mostrar la seva empatia per les mares afligides amb els seus infants, pels vells i pels més desvalguts, amb rostres que reflecteixen patiment i malenconia, foren moltes les personalitats del món de la cultura que sol·licitaren ser retratades per ella per la capacitat que tenia, a ulls de la crítica, de plasmar l’ànima del retratat. Tot i els seus continus viatges, mantingué el seu taller a París, al número 114 de la rue de Vaugirard, construït per un dels arquitectes més renovadors del moment, Auguste Perret. El 1937 va rebre la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París. Tres anys abans, però, tot i el moment dolç que semblava viure, es va veure obligada per motius econòmics, a llogar la seva casa taller. No hi pogué tornar mai més i hagué d’anar de taller en taller, tots modestos, fins al final de la seva vida. Avinyó (França) es convertí també en la seva ciutat d’adopció, després d’haver-s’hi hagut de refugiar durant la guerra a causa del seu origen jueu. La coneixença i estima de Bolesław Nawrocki, fill d’un pintor que havia estat amic de joventut de Mela Muter, fou determinant en la promoció i conservació del seu llegat artístic, gran part del qual es troba dipositat avui a l’Archiwum Meli Muter / Archiwum Emigracji del Museu de la Universitat Nicolau Copèrnic de Toruń (Polònia). Mela Muter morí als noranta-un anys a París. Poc abans, havia llegat tots els seus béns a l’associació SOS Villages d’Enfants de França.

Obra

Retrat d’un jove poeta (1903), oli sobre tela (col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki); Retrat del pintor Leopold Gottlieb (1908-1911), oli sobre tela (col·lecció particular); Santa Família (1909), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC]); Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel (1911), oli sobre tela (MNAC); L’Onyar a Girona o Vora el riu (1914), oli sobre tela (Museu d’Art de Girona, Fons d’Art de la Diputació de Girona); Carrer Cúndaro, Girona o Racó típic (1914), oli sobre tela (Museu d’Història de Girona); Català o En Catalogne, oli sobre tela (col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki); El cec o L’aveugle de Gérone (c. 1914), oli sobre tela (Castres, Museu Goya); Les Soudanais (c. 1919), oli sobre tela (Museu d’Art Modern de París); Nature morte aux poissons (c. 1920), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art Modern del Centre Pompidou); Paysage méditeranéen, oli sobre tela (Centre Nacional de les Arts Plàstiques, FNAC 19715, dipòsit del Museu d’Art Modern de Cotlliure); Tossa de Mar (c. 1927), aquarel·la (col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki).

Obres destacades