iec  mnac

Diccionari d'artistes

catalans, valencians i balears

Diccionari d'artistes

Presentació Crèdits Matèries



A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Josep Pagés i Ortiz

Girona (Girončs), 6-6-1868 - Buenos Aires (Argentina), 2-1902

Ilˇlustració  Pintura del segle XIX 


Obra - Exposicions - Bibliografia


Josep Pagés i Ortiz fou un pintor i il·lustrador malaguanyat. Va ser un dels darrers representants del paisatgisme academicista de l’escola de Roma de finals del segle XIX. La seva primerenca partida cap a l’Amèrica del Sud i la seva mort precoç en terres llunyanes determinarien en gran manera el seu posterior desconeixement i oblit.

Josep Ramon Narcís Pagés i Ortiz va ser el fill primogènit de Maria Dolores Ortiz Bohigas i del conegut perruquer Silvio Pagés. Va rebre els primers ensenyaments de dibuix a l’Escola Municipal de Girona, sota la direcció d’Alfons Gelabert, i, posteriorment, els va perfeccionar a la Llotja barcelonina.

En vista de les seves bones aptituds, la Diputació de Girona li atorgaria el 1886 una pensió de quadrienni perquè ampliés la seva instrucció a Madrid i Roma. Durant el seu aprenentatge a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, executaria el Retrat de la reina regent destinat al saló de sessions de la Diputació de Girona i una còpia del quadre Els borratxos, de Diego Velázquez, per ser examinada com a treball de pensionat.

Abans de partir cap a la Ciutat Eterna, va romandre una temporada a Girona (1888) per decorar els salons de balls de la societat El Olimpo. A Roma confraternitzaria amb Enric Serra fins a convertir-se en un dels seus deixebles predilectes. Des d’aleshores, els seus paisatges reflectirien l’esperit bucòlic deutor de les creacions de l’anomenat pintor de les llacunes pontines. A causa de la fragilitat del seu caràcter, va ser incapaç d’adaptar-se als estratagemes de l’urbs transalpina, per la qual cosa va decidir tornar a la seva Girona natal el 4 de juny de 1890, sis mesos abans de veure finalitzada la seva pensió.

A la tornada, va viatjar a Llagostera (Gironès) per materialitzar uns encàrrecs del diputat Jaume Roure i del propietari Joan Ferrer i Boada, alhora que va anar concloent la seva última obra de pensionat: un quadre sobre la Guerra del Francès.

L’any 1891 va ser prolífic per al pintor. Va inaugurar una important exposició de les seves creacions italianes a l’Hotel de Ventas de Barcelona, ​​entre les quals destacaven Campiña romana, Tívoli, Genzano i Verona. També va participar en la barcelonina Exposició General de Belles Arts, amb els quadres Tíber i Interior d’una casa de Tívoli, que fou adquirida per la comissió per ingressar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. El mes de novembre, va exposar a Girona l’obra Les llacunes del naixement del Tíber a l’hora baixa de la tarda quan el búfal sortit de l’aigua és assetjat per a la caça.

Durant aquest període, les seves obres i dibuixos obtenen una gran divulgació en publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Ilustración Artística, La Ilustración Ibérica, La Campana de Gràcia i La Ilustración Española y Americana (figures 1 i 2). Però si bé les seves obres produïdes a Itàlia reben el beneplàcit de la premsa, no passarà el mateix quan presenti les seves creacions següents al comerç de Tito Corominas de Girona. Aleshores va rebre crítiques poc afalagadores dels diaris locals (1892-1893), ja que la seva pintura s’allunyava dels ideals modernitzants que propugnaven Ramon Casas i Santiago Rusiñol. És possible que aquesta circumstància afectés la debilitada psique de l’artista, ja que un any després decideix buscar nous horitzons i provar fortuna a Buenos Aires (Argentina).

En arribar a l’Argentina, troba el seu suport treballant com a dibuixant al setmanari Caras y Caretas (figura 3) i exposant una col·lecció de targetes adornades amb paisatges al Salón Iriarte (1894). Establert a Montevideo (Uruguai), mostra de nou les seves vistes bucòliques als salons del casino italià. Des d’aquesta capital, inicia al costat de l’explorador francès Eugène Robuchon (1872-1906) una ambiciosa expedició exploratòria i artística que pretenia travessar els països hispanoamericans fins als Estats Units. Però, al cap d’un mes i mig, renuncia a aquesta empresa, ja que en arribar a Valparaíso (Xile) està exhaust després de creuar la serralada dels Andes.

És aleshores quan reprèn la seva activitat com a il·lustrador i caricaturista als setmanaris uruguaians El Negro Timoteo i La Carcajada, mentre que mostra les seves obres amb certa assiduïtat al Basar Maveroff de Montevideo (figura 4). Tanmateix, la seva naturalesa taciturna s’afebliria de mica en mica fins a l’extrem de lliurar-se a una vida solitària i captivada per la beguda. A l’Uruguai es referien a aquest pintor malaguanyat amb l’apel·latiu el pintor bohemi.

Josep Pagés va ser un hàbil pintor i dibuixant que assoliria els seus moments de reconeixement abans que es consolidés el moviment modernista a Catalunya. La seva obra pictòrica posterior, marcada en excés pel rigor academicista, destacaria per l’ús de fórmules convencionals i d’un cert involucionisme.

Obra

Un convent de monges (còpia del 1885, desapareguda); Retrat de la reina regent (1887, Diputació de Girona); Els borratxos (còpia de Velázquez; 1888, Museu d’Art de Girona); Enterrament de Crist (còpia de Torres Armengol; 1888, Museu d’Art de Girona); La Guerra d’Independència (1890, desapareguda); Interior d’una casa de Tívoli (c. 1891, Museu Nacional d’Art de Catalunya); Tevere (1891, desapareguda); Les llacunes del naixement del Tíber a l’hora baixa de la tarda quan el búfal sortit de l’aigua és assetjat per a la caça (1891, desapareguda); La barca del Ter, tocant a la Devesa de Girona (1891, desapareguda); Campiña romana (1891, desapareguda); Parella de pagesos (1894, Montevideo, Subastas Castells; figura 5); Retrat de Martín Perez (1895, desapareguda).

Exposicions

Primera Exposició General de Belles Arts (Barcelona, 1891); Salón de Ventas (Barcelona, 1891); exposició (Tito Corominas, Girona, 1892); Exposició de Belles Arts (Sant Feliu de Guíxols, 1892); exposició (Tito Corominas, Girona, març del 1893); exposició (Salón Iriarte, Buenos Aires, 1895); exposició (Bazar Maveroff, Montevideo, 1901).

Bibliografia

«Junta General de Socorros para Cuba y Filipinas» (Gaceta de Madrid, 20 agost 1883, p. 1); «Crónica provincial» (El Demócrata, 2 maig 1885, p. 3); «Revista de la semana» (El Constitucional, 28 novembre 1886, p. 3); Nueva Lucha (23 juliol 1887, p. 3); «Noticias» (Revista de Gerona, 1 setembre 1887, p. 31); Horreda, «Una visita al taller de un artista» (El Constitucional, 18 setembre 1887, p. 1-2); «Noticias» (La Provincia, 12 gener 1888, p. 3); «Gacetilla general» (Nueva Lucha, 8 setembre 1888, p. 2); «Noticias locales y generales» (La Lucha, 6 octubre 1888, p. 2); Nueva Lucha (3 gener 1889, p. 3); «Crónica general» (La Publicidad, 8 desembre 1889, p. 2); «Caps de brot. J. Pagés i Ortiz» (La Esquella de la Torratxa, 19 abril 1890, p. 246-249); «Noticias locales y generales» (La Lucha, 5 juny 1890, p. 2); «Un retrato» (Almanach de La Esquella de la Torratxa, 1891, p. 151); F. J. Godo, «Carta de Barcelona. Exposición general de Bellas Artes» (El Estandarte, 8 juny 1891, p. 2); F. J. Godo, «Carta de Barcelona. Exposición general de Bellas Artes» (El Estandarte, 15 juny 1891, p. 2); Diario de Gerona (1 novembre 1891, p. 4); «Noticias» (La Provincia, 5 febrer 1891, p. 3); «Gacetilla» (El Independiente, 6 febrer 1891, p. 2); Diario de Gerona (1 juny 1892, p. 3); Caras y Caretas (25 novembre 1894, p. 307); «Menudencias» (Caras y Caretas, 29 desembre 1895, p. 415); «Don José Pagés y Ortiz» (El Negro Timoteo, 7 juny 1896, p. 183); «Ecos Montevideanos» (dades proporcionades per la investigadora María Isabel Baldasarre; Revue Illustrée du Río de la Plata, gener 1896); «Comptes rendus des séances de la Société de géographie et de la Commission Centrale» (Revue de Géographie, Société de Géographie, 1896); «Un projet de voyage de Montevideo a New York» (Le Temps, 26 gener 1896); «Confesión» (La Carcajada, 4 gener 1897, p. 10); «Notas de arte» (Rojo y Blanco, 1 gener 1902, p. 14-15); «Necrológicas. Bohemio y soñador» (La Alborada, 2 març 1902, p. 4); Julio Piferrer, «José Pagés Ortiz» (El Autonomista. Suplement Literari, núm. 4, 1 abril 1902, p. 7); Juan Alberto Echeverri, «La suerte de Robuchon», a Eugène Robuchon, En el Putumayo y sus afluentes (Lima, 1907); Baron Hulot, «L’explorateur Robuchon» (L’Ópinion, 6 juny 1908); Joan Vinyas, «Josep Pagés Ortiz» (L’Autonomiste, 15 desembre 1931); José Pedro Argui, Pintura y escultura del Uruguay (Montevideo, 1958); Pere Freixas i Camps, «L’art a Girona. 1876-1895» (Revista de Girona, 1976, p. 89-98); Mariano Barbasan, «Día del Sello Uruguayo - Pintura de Mario Barbazán - 1999» (en línia; Philatelic Store, s. d.); Joan Sala i Plana, «Melcior Domenge i una pensió de pintura polèmica» (Revista de Girona, núm. 177, 1996, p. 47-53); Fernando Alcolea Albero, «De Girona a Valparaíso. La huidiza vida del pintor Josep Pagés i Ortiz (c. 1870-1902)» (en línia; AcademiaEdu, 2013).

Fernando Alcolea Albero
Informació sobre l'autor

Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya

IEC

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. diccionari.artistes@correu.iec.cat - Informació legal

MNAC

Palau Nacional, Parc de Montjuďc, s/n, 08038 Barcelona. Telèfon +34 936 22 03 60. Contacte - Informació legal

Amb el suport de

Diputació de Barcelona

Amb la col·laboració de

Museu de Montserrat

Museu de Montserrat