Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans

Frank Alpresa

Sevilla (Andalusia), 4-11-1900 - Barcelona (Barcelonès), 27-12-1970

Arts de la pell Arts gràfiques Cartellisme Còmic Esmalt Estampació Exlibrisme Gravat Il·lustració

Francisco Alpresa del Rio, més conegut com a Frank Alpresa, va ser un dibuixant, il·lustrador, gravador i pintor de formació autodidàctica. Autor multidisciplinari i polifacètic, el seu art es va escampar per una multitud de mitjans gràfics, però va tenir un protagonisme especial en el sector dels exlibris. La seva obra, fins avui desconeguda per a molts, és un reflex de la seva singularitat personal, que anteposava el seu esperit lliure als convencionalismes de la seva època i, segurament, per això no va tenir el reconeixement que mereixia.

Nascut a Sevilla el 1900, durant el seu primer any de vida, la família es traslladà a Madrid, on va anar al parvulari i després al col·legi. Quan tenia onze anys, tornaren a traslladar-se i aquesta vegada s’establiren definitivament a Barcelona. Aquí prosseguí els seus estudis, al Col·legi Sant Miquel dels Pares Missioners del Sagrat Cor. Posteriorment, cursà estudis a l’Acadèmia Mongrell i s’inscriví a l’Acadèmia de Belles Arts de Llotja, que abandonà al cap de pocs anys per convertir-se en autodidacte. Durant aquest període conegué Xavier Nogués, pel qual professà una gran admiració i sempre el considerarà el seu veritable mestre. El 1919 continuà lliurement els seus ensenyaments al Reial Cercle Artístic de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc, alternant l’assistència a les classes de les dues institucions.

El 1920, als dinou anys, insatisfet del que veia al seu voltant, decidí eixamplar el seu horitzó i embarcà en un vaixell en direcció a Nova York (Estats Units). En aquesta ciutat, començà fent una mica de tot, fins que se li va reconèixer l’esforç. Començà a utilitzar el seu nom traduït a l’anglès, Frank, per il·lustrar portades de llibres i revistes d’art i també signà amb el pseudònim Ángel Méndez, que es va fer molt popular a Nova York, ja que el seu dibuix i estil agradava molt. Inicià un estret contacte amb els habitants del barri conegut com a Little Russia i es deixà captivar pels seus pantocràtors, que seran un fidel reflex en tota la seva obra posterior. D’aquesta època (1923) tenim el magnífic dibuix a llapis de colors dels carrers de Nova York (figura 1), que es conserva en la col·lecció de Francesc Fontbona.

El 1924 tornà a l’Estat espanyol per motius familiars i, fins al 1926, col·laborà en la revista satírica Pakitu, nom que havia pres Papitu en ser clausurat per la dictadura de Primo de Rivera, i que després continuà de nou com a Papitu. En aquesta publicació, signà sempre com a Frank.

A partir del 1927 són uns anys una mica incerts i l’únic que sabem és que va viure a Saragossa, Barcelona i Palma. S’ha localitzat un cartell de cinema que va fer el 1930 per a l’empresa cinematogràfica alemanya UFA —per a la pel·lícula El diablo blanco—, que mostra una força i estètica poc habituals. Durant aquest període de la seva vida, concretament el 1929, contreu matrimoni amb Rita Oda Mandrés, amb qui té dues filles: Celia, nascuda el 1930, i M. Victoria, que neix el 1931. De la seva època mallorquina es conserven dos magnífics dibuixos a carbó d’uns nens pastors de l’illa.

Quan torna de Palma i s’instal·la a la Barcelona del 1933-1936, comença el període republicà d’Alpresa. Cal destacar la seva tasca com a vicesecretari del Sindicat de Professions Liberals (SPL) a l’anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT). El juliol del 1936 il·lustra la coberta del número extraordinari de la revista Higia, editada pel Sindicat de Dibuixants Professionals (1936-1938), amb la figura d’una miliciana amb l’escopeta enlaire, ja que el número està dedicat a aquestes dones. Arran dels sagnants successos ocorreguts el maig del 1937 a Barcelona, decideix abandonar la CNT i recuperar la seva afiliació a la Unió General de Treballadors (UGT), encara que en algun moment durant la Guerra Civil també la deixa per ingressar a la Cèl·lula de Dibuixants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 dibuixa un cartell de la UGT, titulat Treballem per fortificacions, que es conserva al Museu Salvador Vilaseca de Reus (Baix Camp), i el setembre del 1937 guanya el II Premi del Segell Pro-Infància de la V Campanya amb el cartell Puntaire, dibuix d’una nena fent puntes de coixí. Signa com a membre del DAG, que es pot interpretar com a Dibuixants d’Arts Gràfiques. Entre el 1937 i el 1938 publica assíduament en diversos setmanaris, com Criticón, Amic, Trincheras. Semanario del Soldado, Meridià, Moments, Mi Revista… La més important, però, és, sens dubte, la seva col·laboració amb L’Esquella de la Torratxa (figura 2), amb la qual va col·laborar fins al desembre del 1938.

Finalitzada la guerra, segueix en contacte amb antics membres del PSUC i assisteix a reunions clandestines, però el febrer del 1940 és detingut i ingressa a la presó, on roman fins al juny del 1943. D’aquest període tràgic de la seva vida queda una magnífica aquarel·la d’un esquelet vestit de pallasso i una altra d’una ballarina de rostre poc agraciat i cames llargues (totes dues amb data 1942). És probable que dibuixés força si tenim en compte la seva afició i les condicions de vida imposades.

Un cop té la llibertat condicional, no li és gens fàcil trobar feina, ja que està marcat per haver-se oposat al nou règim. Acudeix a Joan Bruguera, republicà i antic capità de l’exèrcit de la República, que el 1939 havia fundat l’editorial Bruguera i que hi acull molts represaliats republicans que no estaven autoritzats a publicar i fer-ho amb un pseudònim era la solució per no tenir problemes. Alpresa deixa de signar amb el seu cognom i recupera el nom de Frank, que utilitzava a Nova York, raó per la qual fins fa poc es desconeixia la seva autoria de tota l’obra feta com a il·lustrador infantil durant aquest període. El desembre del 1943, sis mesos després de ser alliberat, s’editen els seus primers dibuixos com a il·lustrador de contes infantils en dos llibres de tapa dura: Diario de Laura. El libro de las niñas y de las mamás (1943), que continua amb Las aventuras de Laura (1944), tots dos escrits per Elsa Boccardi. Els dibuixos interessantíssims de Frank creen una línia d’il·lustració que recorre a l’estilització humorística i dona lloc a una empatia enginyosa, que estableix relacions en una certa clau d’humor i intenta ressaltar la diferència entre la visió infantil i l’adulta.

Frank Alpresa necessita més ingressos i recorre a un vell conegut de la seva col·laboració en la revista Amic, l’editor Josep Janés (1913-1959), també empresonat pel règim franquista i que ajuda persones sense feina i desafectes al règim. En l’editorial de Janés, Alpresa comença a il·lustrar llibres de contingut humorístic. Cal destacar els dibuixos a color en cobertes i interiors de la col·lecció «La Hostería del Buen Humor», com Don Clorato de Potasa, d’Edgar Neville, i també alguna coberta per a la col·lecció «Al Monigote de Papel». Continua buscant-se la vida com pot, amb tota mena de feines, tocant registres tan dispars com les construccions en cartró de les «Bibliotecas Infantiles» de l’editorial Vilcar o la il·lustració amb dibuixets de la Radio Enciclopedia per a Bruguera. Per a la mateixa editorial, el 1944 també il·lustrà els quaderns d’humor Buen Humor. Optimismo y Alegría para Veinte Años y Un Día (figura 3), així com els retallables per a nenes de les col·leccions «Recortables para Ti» i «Los Juguetes de Celia».

Crea els llibres joguina Blancanieves i Alí Babá y los 40 ladrones en vuit escenes per a muntar de la col·lecció «Recortes y Color» (1945), imprès per Tallers Gràfics Antonio J. Rovira. El maig del 1948 col·labora, juntament amb 110 dibuixants espanyols més, en l’empresa col·lectiva per a l’exposició commemorativa del IV Centenari del Naixement de Miguel de Cervantes, organitzada pel Ministeri d’Educació Nacional, a través de l’Instituto Nacional del Libro Español (INLE), il·lustrant el capítol XXV d’El Quixot. Des de mitjan 1950 i durant tota la dècada dels seixanta, van ser molt populars els seus dibuixos dels contes encunyats Patufet (o Garbancito, en la versió en castellà), de l’editorial Artigas (figures 4 i 5), que alguns anys més tard Palobal va editar en discos —amb llibret i sense— i en cassets. La col·laboració amb l’editorial Artigas fou fructífera: també il·lustrà contes d’escriptors infantils, com ara El rey negro, d’Aurora Díaz-Plaja; Aventuras de Pancho Bronca, d’Elvira Fontanet, i El hostal de las tres doncellas, un dels contes que escrigué Fabiola de Mora y Aragón quan esdevingué reina de Bèlgica. Cal destacar que molts d’aquests contes es van reeditar després de la mort d’Alpresa —concretament, durant les dècades dels anys setanta i vuitanta—, alguns en tapa dura dins de les col·leccions «Los Peques», de l’editorial Artigas (castellà), i «La Quitxalla», de l’editorial Raylu (català), en què també il·lustra guardes i portada.

Alpresa era un treballador incansable, ja que calia mantenir la família. Per això, també il·lustrà missals. El més conegut és Horas místicas. Devocionario que contiene la misa y principales prácticas del fiel cristiano, del pare Bernardo de la Cruz, per a l’editorial Vallés (1945, reeditat el 1950 i 1957). A més, la mateixa editorial li encarregà també les il·lustracions de quatre llibrets d’oracions infantils, per als quals feu uns preciosos dibuixos en miniatura.

Es dedica amb profusió a fer petites il·lustracions amb motius religiosos, per a les quals empra múltiples tècniques: aiguafort, termogravat, gravat a l’acer, dibuix aquarel·lat…, per decorar recordatoris de la primera comunió per a diferents editorials (a Barcelona, per a Molina-Bassols, CyZ, Sabadell i Subirana, i a Madrid, per a Ortiz). Feu una sèrie d’estampes per a ordenació sacerdotal amb lletres en tipografia medieval per l’estamperia religiosa Molina-Bassols (MB), de les quals es conserven nou dibuixos originals. També s’ocupà de fer dibuixos per a participacions de bateig, recordatoris de confirmació i de defunció i felicitacions de Nadal (figura 6).

El 1951 obtingué l’accèssit en un concurs de dibuix del Certamen Montserratí Regina Martyrium, celebrat en homenatge als monjos assassinats a Montserrat durant la Guerra Civil. Il·lustrà un llibre per a bibliòfils sobre els sants de Catalunya titulat Les imatges de la Verge i dels sants a Catalunya, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, amb un aiguafort de sant Ramon Nonat, publicat en el fascicle 8 de l’editorial Montaner & Simón (1955).

Paral·lelament, també es dedica a l’estampació d’estovalles i mocadors; a la confecció de medalles, marcs, talles en fusta (cofres i aguantallibres) i joguines per als seus nets; al treball de pell per a cobertes i marca-pàgines, i al dibuix de figurins de banyadors per a la prestigiosa casa de moda barcelonina Santa Eulàlia, etc.

Pel que fa a les seves pintures, hi ha localitzades diverses aquarel·les de temàtiques diveres, alguns perfils una mica picassians, dibuixos amb un toc humorístic que recorden els de «La Hostería del Buen Humor» (com un sereno que conversa amb un veí davant d’un fanal o la visita mèdica d’una mare amb la filla embarassada), així com d’altres de molt diferents, amb dibuixos de personatges més seriosos amb un toc aventurer. També algun dibuix a llapis, com el del català ebri i el d’un magnífic ocellet aquarel·lat a mà que es conserven a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB). En resum, Alpresa és un artista polifacètic.

El 1945 comença la seva etapa com a creador d’exlibris amb el primer per a la seva filla Celia. Es tracta d’un dibuix a dues tintes reproduït per fotogravat (P1/2) que evoca el port mallorquí d’Andratx des d’una finestra. El 1946 fa el que serà el primer exlibris de l’extensa col·lecció del doctor Joan Catasús Torralbas (1911-1971), metge estomatòleg, que rememora els temps que el titular passà a les Filipines. L’any 1954 guanya el primer Premi Sedó Peris-Mencheta, que convoca l’Associació d’Exlibristes de Barcelona (AEB) amb el dibuix Ego. Gràcies a aquest premi, l’any següent pot entrar com a soci a l’AEB, de manera que aconsegueix com a clients els bibliòfils de l’associació.

Durant la dècada dels cinquanta, continua desenvolupant la seva faceta com a gravador d’exlibris (figura 7), cosa que fa francament bé i n’elabora molts per a la ben aposentada societat barcelonina de l’època. Comença a tenir un cert nom i exposa els seus gravats i dibuixos a diferents congressos i exposicions internacionals dedicades a l’exlibrisme, cosa que fa que els seus exlibris comencin a ser molt sol·licitats en els intercanvis entre col·leccionistes.

Convé recordar que el contacte entre el col·leccionista català Joan Catasús i el llibreter madrileny Luis Bardón va fer possible el binomi editorial Catasús-Bardón. El 1954 creen La Biblioteca del Exlibrista, publicació que reuneix tots els amants del llibre, ja siguin bibliòfils o exlibristes, i de la qual apareixen dues sèries. El volum I de la primera sèrie, que Catasús dedica al seu amic Alpresa, es titula Los exlibris de Frank Alpresa (1954). És una edició confeccionada en paper de fil, en format 25 × 18 cm, de la qual es fan cent exemplars numerats. Conté una biografia i onze exlibris representatius de la seva obra.

L’any 1958 se celebra a Barcelona el VI Congrés Europeu d’Exlibris. Alpresa hi té un paper important, ja que en dibuixa el cartell i la portada d’una carpeta d’exlibris, que és un obsequi per als participants al congrés. El 1965 guanya una altra vegada el Premi Sedó Peris-Mencheta, convocat per l’AEB. Rep el primer accèssit per a l’obra Psykee (exlibris no localitzat). Paral·lelament, Bardón edita el volum IX de La Biblioteca de l’Exlibrista, titulat Gianni Mantero. El exlibris - Su colección, d’A. Collart. Es tracta d’un homenatge a l’extensa col·lecció d’exlibris de l’arquitecte G. Mantero. Alpresa, a més de participar-hi amb un aiguafort —L’architetto (1958)—, il·lustra la portada del volum amb un remer dins una barcassa al llac de Como (Itàlia), lloc natal de Mantero.

L’abril del 1966, Oda, la muller i l’equilibri d’Alpresa, mor sobtadament. Alpresa continua dibuixant i fent augmentar la seva obra exlibrística (el 2023 en tenim localitzats uns dos-cents), que comença a ser coneguda entre bibliòfils i col·leccionistes, així com reproduïda en diferents revistes i llibres (figura 8), encara que és més valorada fora que dins d’Espanya. Així mateix, Alpresa també il·lustra contes encunyats, però ja no signa amb el monograma «FA», sinó que ho fa com a «ALP».

Frank Alpresa morí el 1970, als setanta anys.

Obra

Com s’ha comentat, Frank Alpresa va fer il·lustracions per a obres de tipologia molt diversa. A continuació, recollim algunes de les seves obres més rellevants, així com algunes de les publicacions per a les quals va fer il·lustracions agrupades segons la tasca que va dur-hi a terme.

Il·lustrador satíric: a les revistes Pakitu i Papitu.

Cartellista: coberta d’un número de la revista Higia, cartells Treballem per fortificacions i Puntaire (guardonat amb el Premi Segell Pro-Infància), cartell de la pel·lícula El diablo blanco (UFA) i cartell del VI Congrés Europeu d’Exlibris de Barcelona.

Ninotaire: a les revistes Criticón, Meridiá, Amic, Trincheras, Mi Revista, Moments i L’Esquella de la Torratxa.

Il·lustrador de contes infantils: contes de la col·lecció «Bibliotecas Infantiles» (Vilcar); contes encunyats Patufet (o Garbancito) i altres contes d’escriptors de fama de les col·leccions «Contes i Rondalles» i «Fábulas y Leyendas» (Artigas i, posteriorment, Raylu); La familia Dos Dientes (Sociedad Anónima de Ediciones); quadern Recortes, El diario de Laura i Las aventuras de Laura amb tapa dura (Bruguera, 1943 i 1944); contes de la col·lecció «Gacela» amb tapa dura (Vilcar); col·leccions de nines retallables «Recortables para Ti» i «Los Juguetes de Celia» (Bruguera); contes per a il·luminar i retallar (Triunfo i, posteriorment, Vilcar); contes de la col·lecció «Ondina» amb tapa dura (Artigas); contes de les col·leccions «La Quitxalla» i «Los Peques», ambdues amb tapa dura (Artigas i Raylu).

Il·lustrador de llibres humorístics: obres de la col·lecció «La Hostería del Buen Humor» i «Al Monigote de Papel», totes dues de l’editor J. Janés.

Il·lustrador de publicacions setmanals humorístiques: quaderns Buen Humor (dibuixos a les cobertes i a l’interior) i Cinco Millones de Chistes (dibuixos interiors), ambdues de l’editorial Bruguera (1944).

Il·lustrador de tebeos: Cuentos populares infantiles (Bruguera, 1994 i 1946).

Il·lustrador de llibres tècnics: obres de la col·lecció «Síntesis» (Bruguera, 1944) i de Radio Enciclopedia (Bruguera, 1944).

Il·lustrador de llibres religiosos: missals i llibres d’oracions (per a les editorials Vallés i Claretiana).

Dissenyador de petits impresos: felicitacions de Nadal; recordatoris de primera comunió; estampes de bateig, defunció, confirmació i ordenacions sacerdotals; postals infantils, religioses i taurines, i fullets publicitaris.

Dibuixant i gravador: dibuixos i retrats, aquarel·les i gravats (burí, aiguafort, punta seca).

Estampador i artesà: estampacions en cotó i seda, treballs en cartró, talles en fusta, artesania en cuir, treballs en esmalt…

Gravador d’exlibris: més de dos-cents exlibris localitzats (vegeu Consuelo Angulo i M.ª Luisa Molina, Catálogo de exlibris de bibliotecas españolas en la BNE, Madrid, Dirección General de Libros y Bibliotecas, 1989, i Carme Illa, Catáleg raonat dels exlibris catalans de la RABLB, Barcelona, RABLB, 2007).

Col·laborador en revistes d’exlibris: Asociación de Exlibristas de Barcelona (AEB) i A Arte Do Exlibris (revista d’exlibris portuguesa).

Exposicions

Congressos de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona

V Congrés Internacional d’Exlibris (Amsterdam, 1957); VI Congrés Europeu d’Exlibris (Barcelona, 1958); VII Congrés Europeu d’Exlibris (Viena, 1960); X Congrés Europeu d’Exlibris (Cracòvia, 1964); XII Congrés Internacional d’Exlibris (Como, 1968).

Altres exposicions

En aquest apartat es recull una llista d’exposicions —majoritàriament, d’exlibris— en les quals es va poder veure obra de Frank Alpresa. En alguns casos, a l’inici del parèntesi, s’indica el número de les pàgines o les il·lustracions de la publicació homònima en què es tracta específicament l’obra d’Alpresa, així com l’autor/a o responsable de la publicació.

Exposición de Ex-libris (Círculo Artístico de Tortosa, s. d.); «Maîtres dessinateurs et graveurs ex-libristes de Barcelone de 1906 a 1959» (quatre dibuixos i vuit coures; Mònaco, abril-maig del 1959); «La grafica italiana d’arte» (mostra nacional i internacional; Cremona, novembre-desembre del 1959); Primera Mostra Nazionale degli Exlibristi d’Italia (Arezzo, juny del 1961); Exposición Internacional de Exlibris (AEB, Palau de la Virreina, Barcelona, maig del 1961); «L’Exlibris contemporaneo nel mondo» (p. 463 i 464; Pàdua, 1963); XIV Salón de Grabado (amb una selecció de peces de la col·lecció de D. A. Rupérez; Madrid, desembre del 1964); «El Exlibris Europeo Contemporáneo» (Bolonya, 1968); «De la marca manuscrita al actual exlibris» (Enric Bellveser, p. 94; Ajuntament de València, 1990); 450 Muestra Internacional de Exlibris cervantinos (M. Vicente Sánchez de Moltó, p. 12, 59 i 91; Alcalá de Henares, 1997); «Cervantes und sein Don Quixote im Exlibris» (Paul G. Becker, p. 17; Frederikshavn, 1997); «Ex-libristes catalans. Una selecció d’obra original dels més significatius ex-libristes catalans» (sala municipal d’exposicions de l’Antic Hospital de la Santa Creu, Barcelona, juny del 1980); «Ex-llibristes catalans» (Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, octubre-novembre del 1981); Homenaje a Antoni Ollé Pinell (p. 1 i 10; Lleida, maig del 1982); «Don Chisciotte nell’Exlibris» (p. 134 i 147; Ligúria, juny-juliol del 2001); «El nu femení en l’exlibris» (F. Orenes, p. 91; itinerant, 2001); «Eros intime» (Laurent Golay, p. 77; Fondation Finale Lausanne, 2002); «Os exlibris e o mar» (p. 46 i il. 72; Cascais, 2004); «Cinquantè aniversari del Congrés Internacional d’Ex-libris de Barcelona» (amb una il·lustració a la coberta; Barcelona, juliol del 2008); «Tesoros escondidos. El exlibris como puente entre culturas» (GADEL - Gente Amiga del Ex Libris, Buenos Aires, 2010); XXXV Congrés Internacional d’Exlibristes de Catalunya (Tarragona, 2014); Fira del Còmic (Barcelona, maig del 2014); exposició (Memorial Democràtic de Catalunya, Barcelona, setembre del 2015); «20 exlibris de Frank Alpresa» (Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Barcelona, desembre del 2018); «20 exlibris de Frank Alpresa» (Club Suizo de Barcelona, juny-octubre del 2019); «20 exlibris de Frank Alpresa» (Centre Cívic Sarrià, Barcelona novembre del 2019); «20 exlibris de Frank Alpresa» (Casa Orlandai, Barcelona, febrer del 2020); «Cara al tablero, afilando el lápiz. Una vida de dibujo y humor» (Museu de la Imprenta i les Arts del Llibre, Madrid, 26 d’abril - 1 de setembre de 2024).

Bibliografia

Bibliografia general

Catàlegs, anuaris i enciclopèdies

Bibliografía hispánica, tom IV, part 2 (Madrid, INLE, 1944, «Libros para niños», p. 54 [623] i «Escaparate de librería: Novedades Ed Bruguera», p. 227 [2.557]); Bibliotheca hispana (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Instituto Nicolás Antonio, 1944, vol. V, secció 3, p. 58); Archivo bibliográfico hispano-americano (Madrid, Librería General de Victoriano Suárez, núm. 5-10, maig-octubre 1944); Catálogo crítico de libros para niños (Madrid, Consejo Superior de Mujeres de Acción Católica, 1945, p. 101 [613]); Anuario del libro y de las artes gráficas, tom I (Madrid, Católica, 1945, p. 10 [109-110]); catàlegs de l’editorial Vilcar (Barcelona, 1948, s. d. i 1964); Catálogo de la Feria Nacional del Libro (Madrid, INLE, 1949, p. 118 [2.314-2.317]; 1953, p. 108 [2.288] i 109 [2.293]; 1956, «Libros para niños», p. 122 [2.022-2.026]); Bibliotheca hispana (Madrid, Univ, 1950, tom VIII, p. 223-224 [44.069 i 44.077]; 1955, tom XIII-1, p. 63 [62.606]); Catálogo crítico de libros para niños (Madrid, Servicio Nacional de Lectura, 1957-1960, p. 18 [216], 30 [363] i 31 [377], i «Trabajos manuales», p. 41 [497-499]; 1963, p. 74 [477], 112 [742], 129 [862], 209 i 243; 1966-1969, p. 31 [230] i 199 [1543-1545]); Catálogo de libros españoles, 1952-1961 (Madrid, INLE, 1953, tom I, p. 2 [vegeu la part corresponent a l’editorial Vallés]; 1958, p. 9 [vegeu la part corresponent a l’editorial Vallés]; 1961; 1964); Catálogo general de la librería española, 1931-1950, tom I: A-Ch (Madrid, INLE, 1957, p. 316 [8.765-66]); Boletín del Depósito Legal de Obra Impresa (Madrid, Dirección Nacional de Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Educación Nacional, 1958, núm. 5, p. 13 [171], i núm. 9, p. 117 [2.027], 122 [2.107]; 1961, núm. 40-45, p. 75 [458]; 1964, núm. 79, p. 13 [86]); Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas (Madrid, Dirección Nacional de Archivos y Bibliotecas, 1966, «Análisis de libros», núm. 88, p. 41 [3.195-3.198] i 42 [3.219]; núm. 89, p. 35 [3.399-3.401, 3.404-3.405]); Aurora Díaz-Plaja, La biblioteca a l’escola (Barcelona, Nova Terra, 1970, p. 60 —contes de fantasia—, 62 —contes populars—, 76 —llenguatge— i 157, 177 i 183 —índex de fitxes—); Summa Artis, vol. XXXII: El grabado en España (siglos XIX-XX) (Madrid, Espasa Calpe, 1988, p. 571 i 574); Guía de autores. Libro infantil y juvenil (Madrid, Asociación Española de Amigos del Libro Infantil, 1998 [vegeu A. Díaz-Plaja, El rey negro]; núm. 90-91, p. 59 [3.555]).

Llibres

Luis Montañés Fontela, Semblanza de los ilustradores del Quijote que figuran en la exposición conmemorativa al IV centenario del nacimiento de Cervantes (Madrid, Círculo de Bellas Artes, 1948, p. 8); Enric Jardí, L’art català contemporani (Barcelona, Proa, 1972, p. 359); Antonio Martín, Historia del cómic español, 1875-1939 (Barcelona, Gustavo Gili, 1978, p. 200); Carlos Fontseré et al., Carteles de la República y de la Guerra Civil (Madrid, La Gaia Ciencia, 1978, p. 292); Francesc Fontbona, El paisatgisme a Catalunya (Barcelona, Destino, 1979, p. 258-260 i 361); Miguel A. Gamonal, Arte y política en la GCE: El caso republicano (Granada, Diputación Provincial de Granada, 1987, p. 52); Ramón Bassa, Literatura infantil catalana 1939-1985 (Palma, Govern Balear, 1994, p. 300, 364 i 366); M.ª Luisa Burguera, Edgar Neville. Entre el humorismo y la poesía (Màlaga, Diputación Provincial de Málaga, 1994, p. 171); Paco Baena, El cartel de cine en España (Barcelona, Paco Baena, 1996, p. 83 i il. 55); Javier Carbonero, Recuerdos de un olvido. Los libros en que aprendimos (Valladolid, Junta de Castilla y León i Consejería de Educación y Cultura, 1997, p. 147); Jesús Cuadrado, De la historieta y su uso. 1873-2000 (Madrid, Fundación Germán Sánchez Rupérez i Sinsentido, 2000, p. 37); José L. Martín Ramos, Rojos contra Franco (Barcelona, Edhasa, 2002 [Alpresa s’esmenta a «Apéndice I»]); Rosario Ramos, Ephemera (Madrid, Biblioteca Nacional de España, 2003, p. 338 [«634-Col. de Recortables de muñecas 1940-1950»] i 397); A. Lardín Oliver, Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme 1939-1947 (Tarragona, Cossetània, 2007, p. 30); Ana Díaz-Plaja, Escrito y leído en femenino (Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2011, p. 380 i il. 21); R. Martí Ortega, Las revistas de la guerra (Barcelona, Salvatella, 2011, p. 135); Jorge L. Catalá Carrasco, Vanguardia y humorismo gráfico en crisis (Woodbridge [Regne Unit], Tamesis, 2015, p. 134); G. Medina i N. Simón, Nuestros ilustradores favoritos (Madrid, Diábolo, 2017, p. 94-95); Víctor Zarza, Lorenzo Goñi. La línea inagotable (Madrid, Museo ABC, 2018, p. 60-61); Antoni Guiral, 100 años de Pulgarcito (Barcelona, Penguin Random House, 2021, p. 10); J. Riera i J. Capdevila, Historia gráfica de la Guerra Civil (Barcelona, RBA, 2022, p. 60 i 106-107).

Treballs acadèmics

Aurora Díaz-Plaja, Índice de dibujantes infantiles. Ilustradores de libros de imaginación (1967 [fitxes extretes del Catálogo de libros infantiles y juveniles publicat per l’INLE l’any 1965 i en el suplement del 1966, i també en la secció infantil del Catálogo de libros catalanes del 1967, concretament a les pàgines 6-7 —«Cuentos modernos españoles»—, 107 —«Libros en catalán»— i 114 —«Obras traducidas»—]); Núria Ventura, Libros infantiles en catalán. Bibliografía, 1939-1970 (treball de final de carrera; Barcelona, Universitat de Barcelona, 1970, p. 105-117, 120-121, 149-150, 259, 312-313, 338, 610 i 614-616); Mónica Domínguez, Las traducciones de la literatura infantil y juvenil en el interior de la comunidad interliteraria específica española 1940-1980 (tesi doctoral; Santiago de Compostel·la, Universidade de Santiago de Compostela, 2008, p. 634-635, 646 i 675).

Internet

Jorge López Teulón, «Los monjes mártires de Montserrat» (en línia; Religión y Libertad, Madrid, Fundación Nueva Evangelización para el Siglo XXI, 30 juliol 2012 [consulta: 20 juny 2024]); Santi Barjau, «Els cartellistes del Sindicat de Professions Liberals (Dibuixants CNT) – 1», a Els meus cartellistes (en línia; 12 novembre 2012 [consulta: 20 juny 2024]); Santi Barjau, «Els cartellistes del Sindicat de Professions Liberals (Dibuixants CNT) – i 2», a Els meus cartellistes (en línia; 20 novembre 2012 [consulta: 20 juny 2024]); J. Artigas, «Frank Alpresa», a La memòria dels dibuixants (en línia; 2014 [consulta: 20 juny 2024]); «Carme Millà Tersol», a Nord-Est Libertari (en línia; 3 febrer 2019 [consulta: 20 juny 2024]); Francesc Fontbona, «Nova York pintada per catalans» (en línia; Mirador de les Arts, Barcelona, Mirador de les Arts, 13 novembre 2020 [consulta: 20 juny 2024]); Marga Lozano Crespo, «Muñecas de Frank Alpresa “Para Ti”», a Muñecas recortables (en línia; s. l., 20 novembre 2023 [consulta: 20 juny 2024]); ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (en línia; Barcelona, Biblioteca de Catalunya, s. d. [busqueu «Alpresa» en el cercador]); «Frank Alpresa», a Fundación GIN, Humoristán (en línia; s. l., s. d. [consulta: 20 juny 2024]); Tebeosfera (en línia; Sevilla, Tebeoesfera, s. d. [consulta: 20 juny 2024]); «Frank Alpresa», a Todocolección (en línia; s. l., s. d. [consulta: 15 juliol 2024]).

Publicacions periòdiques

«Anuncio dibujante» (La Vanguardia, 13 setembre 1924 [també es va publicar els dies 14, 16, 18 i 20 de setembre]); «Fira del Dibuix. Participante en stand casa Badrinas» (La Publicitat, 6 juny 1932, p. 3 [es va publicar el mateix text a La Veu de Catalunya —núm. 11229, 8 juny 1932, p. 5—, a La Humanitat —7 juny 1932, p. 10— i a Junta Nova —31 agost 1936, p. 4—]); «Junta directiva SPL» (El Diluvio, 20 agost 1936, p. 3); «Una exposició de cartells» (Diario de Barcelona, núm. 24, 28 gener 1937, p. 7); «Exposición de carteles» (El Diluvio, núm. 208-233, 1 setembre 1937, p. 5); «Cartell Segell Pro-Infancia» (La Humanitat, núm. 1741, 25 setembre 1937, p. 4); «Fallo de un concurso de carteles» (La Vanguardia, 25 setembre 1937, p. 3); «Concurs de cartells» (La Publicitat, 25 setembre 1937, p. 2); «Lista de procedimientos judiciales militares. Ley 11/2017 de reparación jurídica de las víctimas del franquismo» (Boletín Oficial del Estado, 19 juny 1943, p. 7075); «Capítulos del Quijote» (Destino, núm. 566, 12 juny 1948, p. 15); «El certamen montserratino Regina Martyrium» (La Vanguardia, 25 febrer 1951, p. 11); «III Exposición de dibujos para Christmas» (Destino, núm. 848, 7 novembre 1953, p. 22); «El rey negro» (El Noticiero Universal, núm. 21989, 8 gener 1957, p. 3); «Patufet i els cargols» (La Vanguardia, 5 gener 1958, p. 18); «Cuentos de Fabiola. El hostal de las tres doncellas» (Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona, núm. 1.140, 2 gener 1961, p. 31); «Bibliografía catalana mensual» (La Vanguardia, 3 abril 1963, p. 15); «Bibliografía catalana mensual: El Hostal de les tres donzelles y En Patufet a Montserrat» (Destino, núm. 1340, 6 abril 1963, p. 55); «Novedades de marzo» (Diario de Barcelona, núm. 83, 6 abril 1963, p. 37); «Novedades de marzo» (La Vanguardia, 6 abril 1963); «En Patufet a Montserrat i L’hostal de les tres donzelles» (Raixa. Cap d’any, Palma, Moll, 1964, p. 118 i 124-125); «Bibliografia catalana recent-llibres per a infants» (Serra d’Or, març 1965, p. 231 i febrer 1966, p. 80); José M.ª Cadena, «Gentes de pluma y lápiz» (Diario de Barcelona, 8 juliol 1973, p. 12).

Bibliografia d'exlibris

La bibliografia sobre l’obra exlibrística de Frank Alpresa és molt extensa, tant en llibres com en revistes, en l’àmbit estatal i també en l’internacional. Tot seguit fem un recull del material que hem considerat més rellevant.

Obra pròpia

20 exlibris de Frank Alpresa (esmentada a «Arte y letras de exlibrismo», Destino, núm. 1103, 27 setembre 1958, p. 28).

Publicacions monogràfiques

Ramón A. Miquel Solá, «Frank Alpresa del Río» (Asociación de Exlibristas de Barcelona. Circular para Nuestros Asociados, Barcelona, Talleres Gráficos Minerva, núm. 12, juny 1956, p. 36-40); «Dibujantes y grabadores de exlibris en España. Frank Alpresa del Rio» (suplement d’Asociación de Exlibristas de Barcelona. Circular para Nuestros Asociados, Barcelona, Talleres Gráficos Minerva, núm. 35-36, juny-desembre 1968, p. 5-8); Juan Catasús, «Frank Alpresa. Artista representativo español» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, núm. 1, 1968, p. 1-5 [il·lustracions i encartaments]); Juan Estiarte, «Frank Alpresa» (Asociación de Exlibristas de Barcelona. Circular para Nuestros Asociados, Barcelona, Talleres Gráficos Minerva, núm. 39-40, juny-desembre 1970, p. 39-40); Silvia Grossmann Alpresa, «Frank Alpresa» (Associació Catalana d’Exlibristes, Vila-seca, Novagráfic, núm. 40, 2009); Silvia Alpresa, «Frank Alpresa 1900-1970» (Extampa. Revista de la Asociación Andaluza de Exlibristas, Sevilla, Alpres, núm. 11, 2011, p. 8-18).

Catàlegs, enciclopèdies i índexs

«Exposición internacional de Exlibris en palacio de la Virreina» (Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Madrid, Dirección Nacional de Archivos y Bibliotecas, núm. 60-61, juliol-octubre 1961, p. 105-106); Gebrauchsgraphik, vol. 37 (Berlín, 1966, p. 68); «Ediciones de bibliófilo» (Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Madrid, Dirección Nacional de Archivos y Bibliotecas, núm. 93, gener-febrer 1967, p. 75); M. Severin i A. Reid, Engraved bookplates: European ex libris 1950-70 (Pinner, Private Libraries Ass., 1972, p. 14, il. 481-483, p. 130 i 157); Year book of the American Society of Bookplates (Califòrnia, The Society of Bookplates, 1973, p. 5); Jens H. Bauer, Exlibris Katalog 23 (Hannover, J. H. Bauer Galerie, 1983, p. 9, 83 [il. 991-994a], 85 [il. 993], 279 [il. 6060, 6064-6065], 281 [6069-6065] i 502); Elke Schutt-Kehm, Exlibris-Katalog des Gutenberg-Museums (Wiesbaden, Claus Wittal, 1985, part I, p. 18 [184], 20 [231], 159 [4482]; part II: A-K, 1998, p. 31; part III: L-Z, 2003, p. 104 [32.981-32.987], 106 [il. 32.985]); Gran enciclopèdia catalana, vol. X (Barcelona, Grup Enciclopèdia, 1987, p. 414); Consuelo Angulo i M.ª Luisa Molina, Catálogo de exlibris de bibliotecas españolas en la BNE (Madrid, Dirección General de Libros y Bibliotecas, 1989, p. 26-27 [64.-65.-66.], 41 [143.-1], 55 [217.1], 126-127 [563.-7-14, 16, 18-19], 144 [639-1], 270 [1217.-2], 278 [1261.], 316 [1471-1], 369 [1676.-2-4], 377 [1710.-1], 406 [1878.], 466 [2118-3], 477 [2162.], 494 [2294.]; «Colecciones», p. 585 [1-3]; «Índice de artistas», p. 549 i 569; «Ilustraciones», p. L [563-14], CXXIII [1676-2 i 1676-3] i CLXII [2249]); Klaus Witte, Exlibris Monogrammlexikon europäische Künstler (Frederikshavn, Exlibristen, 1991, vol. 1, p. 216; vol. 2, p. 47 i 245; vol. 4, p. 206 i 249); Klaus Witte, Exlibris Bibliographie europäische Künstler (Frederikshavn, Exlibristen, 1996, vol. 1: A-G, p. 14; vol. 2: H-M, p. 215); Manfred Neureiter, Lexikon der Exlibriskünstler (Konstanz, M. Neureiter, 1998, p. 9, 77, 224 i 225; 2018, 27); Jahrbuch 2000, part I (Frankfurt, Deutsche Exlibris-Gesellschaft, 2000, p. 34); A. García de Arrieta, Gran enciclopedia cervantina, vol. V (Barcelona, Castalia, 2005, p. 4476); Carme Illa, Catàleg raonat dels exlibris catalans de la RABLB (Barcelona, RABLB, 2007, p. 4-11, 205, 215-216, 222, 229, 364, 367, 425, 466, 536, 547-548, 552, 562-563, 596-597, 637 i 660); Karl F. Stock, Internationales Verzeichnis der Exlibriskünstler (Graz, 2017, «Lletra A», p. s/n [441], i «Lletra M», p. 155 [15132]).

Llibres

J. Catasús, Los exlibris de Frank Alpresa (Barcelona, Luis Bardon López, 1954); R. Kristen Rasmussen, Ex-Erotica II (Copenhaguen, Arete, 1954, p. 33 —il. 10— i 75 —il. 387—); J. Schwencke, Het Exlibris in Spanje en Portugal (Amsterdam, Wereld-Bibliotheek, 1955, p. 32 —il. 42— i 37); Bibliotheca hispana, tom XIII, núm. 1 (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Instituto Nicolás Antonio, 1955, p. 127 [63.120]); Escuela de Bibliotecarios de la Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteconomía, núm. 43, gener-juny 1956 (Barcelona, Instituto Nicolás Antonio, p. 106); Comisión Ejecutiva para el Comercio Exterior del Libro, Novedades editoriales españolas, núm. 11, hivern 1956 (Madrid, Montaña, p. 27); Bibliografía hispánica (Madrid, INLE, desembre 1957, núm. 12, p. 281 [4.019-097 Alpresa]); Anuario español e hispanoamericano del libro y de las artes gráficas 1956-1957, vol. X (Madrid, Gráficas Clavileño, SA, 1958, p. 19 [367-097 Alpresa]); Library of Congress, Library of Congress Catalog, vol. III (Estats Units, J. W. Edwards, 1960, p. 311); Cruz Malpique, Filosofía amena do ex-libris (Braga, Pax, 1960, p. 15); Olinta Ariosa, «El exlibris y su historia» (Revista Universitaria de La Habana, núm. 148-150, gener-juny 1961, p. 123 —il. 4— i 127); Cruz Malpique, Don Quixote no mundo dos exlibris (Porto, Innova, 1964, p. 12); A. Collart, Gianni Mantero. Mi colección (Madrid i Barcelona, Luis Bardon Mesa i Talleres de Artes Gráficas Simó, 1965, il·lustració de la portada i p. 70 i 139 [vegeu «Ediciones de bibliófilo», Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Madrid, Dirección Nacional de Archivos y Bibliotecas, núm. 93, gener-febrer 1967, p. 75]); General catalogue of printed books, vol. I (Londres, British Museum, 1968, p. 817); E. Kronhausen i P. Kronhausen, Erotic Book-plates (Nova York, Bell Publisher Company, 1970, il. 38); E. Kronhausen i P. Kronhausen, Exlibris Eroticis (París, Truong, 1971, p. 37); E. Kronhausen i P. Kronhausen, Exlibris Eroticos (Queluz da Baixo, LisGráfica, 1976, il. 38 [esmentat per E. C. Burt a Dictionary of erotic artists, 2010, p. 21]); Elena Paéz, Repertorio de grabadores españoles en la BNE, tom I: A-G (Madrid, Ministerio de Cultura, 1981, p. 35); J. M.ª de Retana, Elogio del libro (Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1985 [il·lustracions a: coberta anterior, portada i pàgines 14, 16, 22, 26-27, 32, 78-79, 81, 91, 97, 189, 197, 205, 208, 211, 220, 227, 230, 239, 241, 251, 257, 273-274, 276, 289, 313, 318, 329 i 335]); Norbert Nechwatal, Das Exlibris des Zahnartztes (Berlín, Quintessenz, 1986, p. 32, 88 i 91-93); F. Huarte Moron, El exlibris (Madrid, CEGAL, 1987, il. 88); Elke Schutt-Kehm. Das Exlibris (Dortmund, Harenberg, 1990, p. 346-347 —il. 47— i 568); A. L. Bouza, El exlibris: tratado general y su historia en la corona española (Madrid, Patrimonio Nacional, 1990, p. 82, 84 i 88 —il. 85-86—); P. Ferrand, Signo personal en los libros (Sevilla, El Monte, 1990, p. 29, 30 —il. 39— i 85); Erik Skovenborg, Vinexlibris (Frederikshavn, Nordtryk Graphik, 1991, p. 11 i 15 —il. 13—); F. Fontbona, La xilografía a Catalunya entre 1800 i 1923 (Barcelona, BC, 1992, p. 350); J. Blas Benito, Bibliografía del arte gráfico (Madrid, RABASF, 1994, p. 242 i 387); G. C. Torre, Presenze Angeliche (Torí, MAF, 1996, p. 23-24); F. Orenes Navarro, Exlibris de la propietat dels llibres (Tarragona, Arola Editors, 2000, p. 304); G. C. Torre, La aventura de Don Quijote en los Exlibris (Braga, Sousa & Braga, 2003, p. 104 i 162); C. Alvar, La imagen del Quijote en el mundo (Barcelona, Lunwerg, 2004, p. 249); M.ª del Carmen Soler, Imágenes de belleza (Setcases, GraDeFajol, 2006, coberta); Alejandro Ysasi Alonso, La obra gráfica de Pedro Quetglas «Xam» (1915-2001): la riqueza de un patrimonio (tesi doctoral; Palma, Universitat de les Illes Balears, 2014, p. 169 —nota 399—).

Hemeroteca

Diaris: «Primer Premio Sedó Peris-Mencheta de Exlibris 1954» (El Noticiero Universal, núm. 21398, 15 febrer 1955, p. 7 [es va publicar també a La Vanguardia —16 febrer 1955, p. 17— i a Diario de Barcelona —15 febrer 1955, p. 24—]); «Los exlibristas trabajan» (Destino, 17 febrer 1957); «El VI Congreso Europeo de Exlibris» (La Vanguardia, 4 juliol 1958, p. 16); «Arte y letras de exlibrismo (Destino, núm. 1103, 27 setembre 1958, p. 28); «Los exlibristas barceloneses en el Principado de Mónaco» (Destino, núm. 1137, 23 maig 1959, p. 37 [es va publicar també a Diario de Barcelona —24 abril 1959, p. 2—]); J. M.ª Garrut, «Brújula de las Artes. Grabadores españoles en la Virreina» (La Vanguardia, maig 1961); «La Exposición Internacional de Exlibris en el palacio de la Virreina» (La Vanguardia, 1 juny 1961, p. 6); «Los concursos de la AEB» (La Vanguardia, 13 abril 1965, p. 27 [accèssit]); «XII Congreso Internacional de Exlibris en Como» (El Noticiero Universal, núm. 25549, 18 juliol 1968, p. 19 [es va publicar també a Diario de Barcelona —19 juliol 1968, p. 18—]); José M.ª Cadena, «Alpresa y el latir humano de sus exlibris» (Diario de Barcelona, 24 juny 1973, p. 12 [es va publicar també a La Vanguardia]); «José Mª Cadena Frank Alpresa y el latir humano de sus Exlibris» (La Vanguardia, 24 juny 1973, p. 12 [es va publicar també a Diario de Barcelona —24 juny 1973—]); «Ex-libristes catalans. Exposició Antic Hospital de la Sta. Creu» (La Vanguardia, 18 juny 1980, p. 33, i 26 juny 1980, p. 49 [es va publicar també a Diari Avui —6 juny 1980, p. 27—]).

Revistes d’àmbit nacional: Castillo de Luca, «La sirena en los exlibris» (Ex-Libris. Publicación de la Asociación de Exlibristas Ibéricos, Madrid, núm. 11-12, 1957, p. 50); Manuel Bassa Armengol, «Cómo ordenar una colección de exlibris» (Asociación de Exlibristas Barceloneses, Barcelona, Talleres Gráfica Minerva, núm. 20, desembre 1960, p. 45); Rafael Amigó Riutort, «El exlibris marítimo» (Asociación de Exlibristas Barceloneses, Barcelona, Talleres Gráfica Minerva, núm. 33-34, juny-desembre 1967, p.155-157); «XII Congreso Internacional de Exlibris en Como» (Goya. Revista de Arte, Madrid, Fundación Lázaro Galdiano, núm. 87, 1968, p. 195); «Principales grabadores españoles» (Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid, Montepio del Cuerpo Facultativo del Ramo, 1973, p. 214 i 217); «Cien años de ex-libris catalanes» (Serra d’Or, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, núm. 453, setembre 1997, p. 59); Carmina Illa, «Artistes catalans d’Ex-Libris. Llistat» (Asociación Catalana de Exlibristas, Vila-seca, Novagráfic, núm. 21, juny-desembre 1999, p.17 i 19); Carmina Illa, «El Congrés Internacional d’Ex-Libris i les sigles Barcelona» (Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. LI, 2007-2008, p. 403); «Justificació» (Asociación Catalana de Exlibristas, Vila-seca, Novagráfic, núm. 37, 2008, p. 1); «Carta oberta de Frank Alpresa al Dr. Catasús» (Asociación Catalana de Exlibristas, Vila-seca, Novagráfic, núm. 55-56, 2015, p. 24 i 45).

Revistes d’àmbit internacional: Pepita Pallé, «Exlibris in Spanien» (Deutsche Exlibrisgesellschaft, Berlín, Maximilian-Druck und Verlag, núm. 105, 1958, p. 31-35); Salvatore Bono, «Frank Alpresa. Exlibris» (Notiziario bimestrale dell ADEL, Trieste, Tip. Villagio del Franciollo, núm. 1, gener-febrer 1958, p. 5); «Frank Alpresa. Exlibris» (Notiziario bimestrale dell ADEL, Trieste, Tip. Villagio del Franciollo, núm. 3, maig-juny 1959, p. 7); André Henry, «Le Concours International d’Ex-Libris de Barcelone» (Bulletin de l’Association Française des Collectionneurs et des Amis des Ex-libris, Nancy, ACFEL, núm. 55, segon trimestre 1959, p. 680); Joao Rosa, «O gato, como tema artístico do ex-libris» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, vol. 4, núm. 2, 1959, p. 37); P. Pallé, «Synthèse historique de l’ex-libris en Espagne» (Bulletin de l’Association Française des Collectionneurs et des Amis des Ex-libris, Nancy, ACFEL, núm. 60, tercer trimestre 1960, p. 745-746); Daniel Meyer, «Le monogramme d’artistes» (Bulletin de l’Association Française des Collectionneurs et des Amis des Ex-libris, Nancy, ACFEL, núm. 70-71, segon trimestre 1963, p. 894-895); Juan Catasús, «Clases de exlibris» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, vol. 11, núm. 1, 1966, p. 32-33); «Ex-Libris» (Beira Alta, Viseu, Junta Distrital de Viseu, núm. 4, 1966, p. 594 i il. 73); Francisco Alpresa, «Carta abierta de Frank Alpresa» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, vol. 14, núm. 1, 1969, p. 110-111); Helmer Fogedgaard, «Fire Kunstner-Dødsfald» (Nordisk Exlibris Tidsskrift, Copenhaguen, núm. 104, 1971, p. 129); Pepita Pallé, «Exposición exlibristes catalans» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, vol. 26, núm. 5, 1981, p. 136); José Herrero Angelats, «Juan Catasús Torralbas» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, vol. 27, núm. 101, 1983); «Pepita Pallé o la pragmática de una divisa» (A Arte do Ex-Libris. Boletim da Associaçao Portuense de Ex-Libris, Braga, Gráficas Pax, núm. 113, 1989, p. 93-94); Peter Youatt, «Question 178. Frank Alpresa» (Bookplate Journal, Londres, The Bookplate Society, núm. 2, tardor 2015, p. 140-141).

Silvia Grossmann Alpresa
Informació sobre l'autor