Lluís Maria Aragó Cabañas va ser un arquitecte i pintor format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Interrompé els estudis per dedicar-se a la pintura, fou deixeble de Ramon Rogent i es considerava també deixeble de Josep Maria de Sucre. Freqüentà el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona i, el març del 1952, guanyà una beca d’aquest institut per ampliar estudis a París. Viatjà després per Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia, Egipte, Turquia i Grècia.
Practicà una pintura simple, d’un figurativisme esquematitzat, molt equilibrada. Alexandre Cirici el situà dins el que ell anomenava «pintura de la represa» i el qualificà de constructivista líric, ordenat i geomètric. Fou un bon representant del tipus de renovació plàstica que representaren en la postguerra els Salons de Maig, als quals concorregué sovint. Temàticament, se centrà en el paisatge (figura 1) de localitats com Camprodon (Ripollès) o Lloret de Mar (Selva); la vila urbana (París, 1952, Barcelona, antiga col·lecció de Luis de Caralt), la natura morta i la figura (Retrat de monjo, 1959, col·lecció de la família). Posteriorment, cap al 1958, evolucionà cap a una abstracció geomètrica gens rígida i, en canvi, d’un gran contingut líric (figura 2). Joan Perucho digué d’ell que no li interessava la matemàtica de la forma, no la practicava com si fos un puzle originat en les seves meditacions plàstiques: aquestes no naixien en la ment, sinó que sorgien lliures.
Fou un dels pintors integrats en l’efímer però substancial Museu d’Art Contemporani de Barcelona, impulsat per l’Agrupació d’Artistes Actuals (1960-1963). Bona part dels fons d’aquesta entitat s’incorporaren al castell de la Geltrú i, posteriorment, passaren a formar part de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
També destacà en el camp de l’art sacre. Deixeble d’Angelina Alòs, col·laborà esporàdicament en la ceràmica. El novembre del 1956, realitzà els grans plafons naïfs de l’antiga residència de les Germanetes dels Pobres de Reus (Baix Camp). Dissenyà vitralls per al casal de Sant Josep Oriol de Rubí (Vallès Occidental), per a l’església parroquial de Santa Coloma de Farners o per a la parroquial de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) i, també, dissenyà joies, com el bàcul del bisbe Narcís Jubany (1955), realitzat per Ramon Sunyer. En el camp de la joieria, guanyà una medalla de plata en un concurs de la Diputació de Girona per un collaret fet en col·laboració amb Manuel Capdevila (1964).
Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Treballà en l’àmbit de la decoració comercial i, entre el 1958 i el 1962, acabà la carrera d’arquitectura i es titulà el 1963. La seva activitat com a arquitecte provocà que abandonés la pintura. Si bé dissenyà edificis (Xalet Blanc, molt simple, a Lloret de Mar; pavelló escolar a Rubí; ajuntament de Callús; etc.), s’especialitzà en urbanisme —es diplomà a París el 1965— i és autor dels plans generals d’ordenació de municipis com Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) i Taradell (Osona). Fou professor ajudant d’anàlisi de formes arquitectòniques a l’ETSAB (1965-1976). Recopilà dades de gran part d’edificis de l’Eixample de Barcelona i les aplegà en el volum utilíssim: El creixement de l’Eixample. Registre administratiu d’edificis: 1860-1928 (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998), que es publicà pòstumament.
Home d’inquietuds culturals diverses, va traduir al català els Quatre quartets de T. S. Eliot (Palma, 1965; Barcelona, 1984) i Teatre del mateix autor (Barcelona, 1992).
Les seves obres pictòriques són difícilment singularitzables, si exceptuem la Pintura que hi ha a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Quant als seus vitralls, fets en col·laboració amb els vitrallers Bonet, consta que foren els que es troben en els edificis següents: parròquia de Móra la Nova (1954); parròquia de Móra d’Ebre (1957); Casa de la Caritat de Reus (1958); monestir de Sant Daniel de Girona (1959); parròquia de Santa Coloma de Farners (1960, 1961, 1962 i 1965); casal de Sant Josep Oriol de Rubí (1960); església dels Àngels del Cabanyal, a València (1961); monestir benedictí de Santa Teresa de Jesús a Lazcano (1963); parròquia dels Àngels de Tortosa (1963); edificis de la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (1977).
