iec  mnac

Diccionari d'artistes

catalans, valencians i balears

Diccionari d'artistes

Presentació Crèdits Matèries Institucions adherides



A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Maties Palau Ferré

Montblanc (Conca de Barberà), 24-8-1921 - Montblanc (Conca de Barberà), 1-1-2000

Art del segle XX  Avantguardes  Pintura del segle XX 

Maties Palau Ferré al seu estudi, a Montblanc (dècada del 1960).
Font: Arxiu Marco-Palau, Montblanc. Fotografia: autor desconegut.


Obra - Obres destacades - Exposicions - Bibliografia


Nascut a Montblanc el 1921, Maties Palau Ferré prové d’una família vinculada al comerç i l’artesania de la vila emmurallada. Palau Ferré se sent atret per l’art ja des d’infant i obté diversos reconeixements escolars en premis de dibuix. 

A la dècada del 1940, Palau Ferré es trasllada a la capital catalana, on estudia a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i coneix els cercles culturals i artístics de la Barcelona de postguerra. A la dècada del 1950, Palau Ferré participa en mostres col·lectives que tenen lloc a la Ciutat Comtal, com ara les exposicions municipals de belles arts (tardor del 1951 i primavera del 1953). D’altra banda, les seves obres també són presents a la setena, vuitena, novena i desena edició dels Salons d’Octubre (1954-1957), un dels principals aparadors artístics de l’època. Així mateix, l’any 1956 Palau Ferré presenta la seva primera exposició individual en una de les galeries més prestigioses de Barcelona: la Sala Gaspar. El seu és un dels noms emergents de l’art català de la represa cultural.

El 1957 és un any clau per a la seva carrera: exposa a l’Ateneo de Madrid, participa en una exposició col·lectiva a la National Book de Londres (Regne Unit) i és becat per l’Institut Francès de Barcelona per continuar la seva formació a París (França). D’aquesta manera, des del 1957 i fins als primers anys de la dècada dels seixanta, Palau Ferré amplia els seus horitzons a la capital cultural europea. Viu a la Ciutat Internacional Universitària de París, estudia a l’École des Beaux-Arts, connecta amb Casa Castelucho, forma part de la Société des Artistes Indépendants i exposa en mostres individuals i col·lectives al Grand Palais, la galeria Tedesco, la galeria Paul Cézanne i el Salon Terres Latines del Museu d’Art Modern. Durant aquells anys, Palau Ferré també s’interessa per l’escultura a través de László Szabó, escultor hongarès amb taller a París.

A partir dels primers anys seixanta, Palau Ferré s’instal·la de nou a Catalunya i desenvolupa el seu art figuratiu des de l’estudi edificat a Montblanc, la seva població natal. És allà, a la Conca de Barberà, on el visiten periodistes, admiradors i col·leccionistes d’art. La seva presència a la premsa periòdica és molt habitual, amb entrevistes i reportatges a Destino, El Noticiero Universal, La Vanguardia i Diario de Barcelona, així com a El Correo Catalán, capçalera en la qual il·lustrarà portades especials en dates assenyalades.

En uns anys en què l’informalisme i el camí cap a l’abstracció es feien molt presents a l’art català, Palau Ferré es mantindrà fidel al figurativisme d’inspiració cubista. El Via Crucis ceràmic al balneari de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà); les pintures de la capella de la casa fortificada de Can Coll, a Lliçà de Vall (Vallès Oriental); el paisatge singular d’Igualada (Anoia) per a l’Hotel Amèrica, i l’escultura de la Sagrada Família per a la façana del noviciat de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) són alguns dels projectes més rellevants d’aquest període.

El 1970 té lloc una gran exposició de l’artista a la Biblioteca Nacional, a Madrid. L’any següent, la Universitat de Syracuse i el Museu d’Art Everson demanen a Palau Ferré que creï un quadre per a la commemoració nord-americana del norantè aniversari de Pablo Picasso. Palau Ferré serà l’únic pintor a qui convidaran.

La trajectòria de l’artista s’estronca pel contracte que l’artista signa amb un marxant. Les dues parts no es posen d’acord i el cas acaba als tribunals. El 1974, el Tribunal Suprem sentencia que l’artista ha de pintar i entregar encara quaranta metres quadrats de pintura a l’oli. Després de complir la sentència, i com a mesura de protesta, Palau Ferré decideix deixar d’exposar i convertir els seus quadres en cendres. És la seva manera de reivindicar els drets dels artistes en un món de galeries, subhastes i especulació. D’aleshores serà conegut com «el pintor que cremava els seus quadres».

Al llarg de les dècades del 1980 i 1990, Palau Ferré col·labora amb diversos projectes socials i culturals a favor de la pau, la llibertat, la solidaritat, la cooperació i la defensa dels drets humans. Així, il·lustra cartells per a diverses organitzacions no governamentals (ONG), com Amnistia Internacional, Mans Unides, Mundo Vivo, Ayuda en Acción, Memorial per la Pau Josep Vidal Llecha o Federació Catalana de Voluntariat Social.

Després d’un crucial dinar d’homenatge de les Aules d’Art Iberoamericanes, el 1989 Maties Palau Ferré trenca el silenci artístic i torna a exposar. Així, l’artista començarà una nova etapa plena d’intensos colors, a patir de les seves temàtiques predilectes: els arlequins, les figures femenines d’ulls ametllats, els paisatges primaverals, les natures estàtiques i les composicions mitològiques i simbòliques.

D’aquesta manera, als anys noranta, Palau Ferré és un artista amb reconeixement internacional que exposa als Estats Units: al Mechanicsburg Art Center de Pensilvània o a la seu central de l’Organization of American States, a Washington. A Catalunya, també en aquells anys, se celebren diverses exposicions dedicades a la seva figura: del Centre d’Art Contemporani Can Sisteré al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès. La seva darrera mostra serà al castell monestir d’Escornalbou. A més, un homenatge al Museu d’Història de Catalunya posa en relleu la figura d’un artista que se sentia molt vinculat al monestir de Poblet. Palau Ferré mor l’1 de gener de 2000 i l’Ajuntament de Montblanc el nomena fill predilecte de la vila i li dedica un carrer.

Aquests darrers anys, Palau Ferré torna a estar plenament d’actualitat. Així, l’any 2021 va ser declarat Any Palau Ferré pel govern català, una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya per homenatjar el centenari del seu naixement. En aquest marc, nombroses exposicions i diversos llibres van recordar arreu del país l’art i els valors de Palau Ferré.

Obra

Natura estàtica amb peixos (c. 1946, Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni —dipòsit—); Dona amb anyell (c. 1950, VINSEUM - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya); Home i dona sota les estrelles (1953, Museu d’Història de Girona); Sagrada Família (1959, la Seu d’Urgell, noviciat de la Sagrada Família d’Urgell); Via Crucis (1959, balneari de Vallfogona de Riucorb); Sant Vicenç i Santa Clara (1963, Lliçà de Vall, Can Coll); Sant Jordi (1970, Montblanc); Guer-Blanc (1971, Montblanc); Noia amb colom i fons vermell (c. 1973, Museu Comarcal de la Conca de Barberà —dipòsit—); Noia amb síndria (1974, Museu de Reus); Noia (1974, Museu de Reus); Noia amb barret de palla (1974, Museu de Reus); Noia amb vestit vermell i fons blau (1974, Museu d’Alcover); Noia asseguda i fons verd (1974, Salou, Torre Vella); Gira-sols (1974, Salou, Torre Vella); Unitat (c. 1977, Museu d’Art de Girona); Llibertat (1982, Barcelona, seu d’Amnistia Internacional); Memorial Josep Vidal Llecha (1985, Centre de Lectura de Reus); Sant Crist (1999, monestir de Poblet).

Obres destacades

Exposicions

Exposicions en vida

Barcelona, Exposición Municipal de Bellas Artes - Otoño 1951 (1951); Barcelona, Palau de la Virreina, Exposición Municipal de Bellas Artes de Barcelona - Primavera 1953 (1953); Barcelona, Galeries Laietanes, VII Salón de Octubre (1954); Barcelona, Palau d’Exposicions del parc de la Ciutadella, VIII Salón de Octubre - Tercera bienal Hispanoamericana de Arte (1955); Barcelona, Sala Gaspar, «Palau Ferré» (1956); Barcelona, Galeries Laietanes, IX Salón de Octubre (1956); Barcelona, Palau d’Exposicions del parc de la Ciutadella, X Salón de Octubre (1957); Madrid, Ateneo, «Palau Ferré» (1957); Londres, National Book (1957); París, galeria Paul Cézanne (1959); París, Museu d’Art Modern, Salon Terres Latines (1961); París, Galerie Tedesco (1961); París, Grand Palais, 72e Exposition de la Société des Artistes Indépendants (1961); Madrid, Biblioteca Nacional, «Palau Ferré» (1970); Syracuse, Museu d’Art Everson (1971); Tarragona, Fundació Caixa de Barcelona, «Palau Ferré» (1989); Santa Coloma de Gramenet, Centre d’Art Contemporani Can Cisteré, «Palau Ferré» (1992); Washington, Organization of American States, «Palau Ferré» (1993); Pensilvània, Mechanicsburg Art Center, «Palau Ferré» (1993); Solsona, pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès, «Palau Ferré» (1994); Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, «Palau Ferré» (1998); Riudecanyes, castell monestir d’Escornalbou, «Palau Ferré» (1998).

Exposicions pòstumes

Montblanc, antic convent de Sant Francesc, «Homenatge a Maties Palau Ferré» (2000); Tarragona, Museu d’Art Modern, «Maties Palau Ferré i el seu paradís» (2011); París, Ciutat Internacional Universitària, «Palau Ferré retorne à Paris: un voyage par les avant-gardes» (2013); Reus, Museu de Reus, «Els últims olis de Palau Ferré» (2020); Reus, Centre de Lectura, «Art i valors de Palau Ferré» (2020); Cervera, Museu de Cervera, «Jaume Ferran i Palau Ferré. Un vincle intel·lectual» (2021); Igualada, sala municipal d’exposicions, «Josep Vilanova i Palau Ferré. Entre la decoració i l’art» (2021); Tarragona, moll de Costa del port de Tarragona, «Palau Ferré. Retrospectiva biogràfica» (2021); Tàrrega, Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, «Palau Ferré. Arquetips pictòrics» (2021); Lliçà de Vall, Can Coll, «Palau Ferré a Lliçà de Vall. Les pintures de la capella de Can Coll» (2021); l’Escala, Ajuntament, «Palau Ferré. Inspiració sardanista» (2021); Girona, Museu d’Art, «Palau Ferré d’un sol traç» (2021); Cambrils, Museu d’Història, «Estius d’art i literatura. Palau Ferré i Jaume Ferran» (2021); Barcelona, Institut Francès, «Palau Ferré à Paris. La modernitat de l’art» (2021); Santa Coloma de Farners, Casa de la Paraula, «Palau Ferré i Martí-Sabé. Diàleg escultòric» (2021); Montblanc, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, «Palau Ferré. Inspiració montblanquina» (2021); l’Espluga de Francolí, Museu de la Vida Rural, «Palau Ferré. Essència vitalista» (2021); Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, «Palau Ferré. Compromís social» (2021); Sarral, Ajuntament, «Palau Ferré i Puig Torné. Art i arquitectura a Sarral» (2021); Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, «Palau Ferré. Vincles essencials» (2022); Artesa de Segre, Ajuntament, «Records de París. Francesca Solé i Palau Ferré» (2022); Montblanc, antic convent de Sant Francesc, «Palau Ferré. Artista centenari» (2022).

Bibliografia

Monografies

Miquel Pons Bonet, Conversacions a Montblanc amb Palau Ferré (Felanitx, Ramon Llull, 1977); Josep Vallès Rovira, Maties Palau Ferré. L’esguard guaita l’infinit (Barcelona, Diccionari Ràfols, 1997); Rosa de les Neus Palau Palau, Palau Ferré: el discurs artístic de la sardana (Valls, La Torratxa, 2004); Rosa de les Neus Palau Palau, Palau Ferré: la rosa de l’amor (Valls, La Torratxa, 2006); Antoni Salcedo, Maties Palau Ferré i el seu paradís (Tarragona, Viena, 2011); Rosa de les Neus Marco-Palau, Palau Ferré retourné à Paris (París, Cité Universitaire, 2013); Francesc Marco-Palau, El pintor que cremava els seus quadres (Barcelona, Base, 2020); Rosa de les Neus Marco-Palau i Pilarín Bayés, Petita història de Maties Palau Ferré (Barcelona, Mediterrània, 2021); Francesc Marco-Palau, Palau Ferré d’un sol traç (Girona, Museu d’Art de Girona, 2021); Màrius Serra, La dona més pintada (Barcelona, Proa, 2023).

Articles de recerca (selecció)

Francesc Marco Palau, «Literatura i arts plàstiques: Jaume Ferran i Palau Ferré. Una primera aproximació» (Miscel·lània Cerverina, núm. 21, 2011); Francesc Marco Palau, «Un quadre de Palau Ferré a Alcover: trajectòria convulsa d’una pintura (1964-1975)» (Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, núm. 118, 2011); Francesc Marco Palau, «Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré» (Butlletí Informatiu de Ceràmica, núm. 104, 2011); Francesc Marco Palau, «Palau Ferré en Tudela. Unos dibujos iniciales del artista en Navarra» (Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, núm. 20, 2012); Francesc Marco Palau, «Les pintures de Palau Ferré a la capella de Can Coll (Lliçà de Vall)» (Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 17, 2012); Eudald Carbonell i Policarp Hortolà, «Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Palau Ferré» (Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències, núm. 2, 2013); Francesc Marco Palau, «Montblanc i la Conca en la pintura de Maties Palau Ferré: imaginari, obra, referència» (Aplec de Treballs, núm. 31, 2013); Francesc Marco Palau, «El Via Crucis ceràmic de Palau Ferré al balneari de Vallfogona de Riucorb» (Recull, Associació Cultural Baixa Segarra, núm. 13, 2014); Francesc Marco Palau, «Maties Palau Ferré vist per la premsa montblanquina (1950-1962)» (Aplec de Treballs, núm. 32, 2014); Francesc Marco Palau, «Un quadre de Palau Ferré per al monestir de Vallbona de les Monges: l’artista i la Ruta del Cister» (Urtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell, núm. 29, 2015); Francesc Marco Palau, «El pintor Maties Palau Ferré vist per la revista Espitllera de Montblanc (1982-1997)» (Aplec de Treballs, núm. 33, 2015); Rosa de les Neus Marco-Palau, «La comunicació de l’art. L’artista Maties Palau Ferré vist pel poeta Josep M. Amorós Bayer» (Aplec de Treballs, núm. 34, 2016); Rosa de les Neus Marco-Palau, «Palau Ferré homenatja Picasso amb Guer-Blanc» (Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències, núm. 8, 2019); Gemma Farré Rofes, «Indumentària en l’obra del pintor Maties Palau Ferré» (Aplec de Treballs, núm. 37, 2019); Francesc Marco-Palau, «Una pintura de Palau Ferré per a Amnistia Internacional» (Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències, núm. 8, 2019); Francesc Marco-Palau, «Les natures estàtiques del pintor Maties Palau Ferré: flors, fruites i colors» (Aplec de Treballs, núm. 38, 2020); Francesc Marco Palau, «Mitologia grecollatina a les obres del pintor Maties Palau Ferré» (Aplec de Treballs, núm. 39, 2021); Francesc Marco Palau, «Art i valors. La vigència del pintor cubista Palau Ferré» (Revista de Catalunya, núm. 316, 2021); Francesc Marco Palau, «Palau Ferré a Igualada. Història d’un quadre paisatgista del pintor cubista» (Miscellanea Aqualatensia, núm. 20, 2022); Francesc Marco Palau, «Palau Ferré a la Seu d’Urgell. Història convulsa d’una escultura» (Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis de l’Alt Urgell, núm. 7, 2022); Francesc Marco Palau, «L’Any Palau Ferré: panoràmica de les actuacions commemoratives del centenari de l’artista» (Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències, núm. 11, 2022); Francesc Marco Palau, «Maties Palau Ferré a París: història d’una fotografia icònica a Notre Dame» (Aplec de Treballs, núm. 41, 2023).

Francesc Marco-Palau
Informació sobre l'autor

Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya

IEC

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. diccionari.artistes@correu.iec.cat - Informació legal

MNAC

Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. Telèfon +34 936 22 03 60. Contacte - Informació legal

Amb el suport de

Diputació de Barcelona