El reconegut metge uròleg Josep M. Bartrina i Thomàs, catedràtic de cirurgia de la Universitat de Barcelona (1911), era també pintor i dibuixant. Format a Mataró (Maresme), s’inicià en aquest camí artístic quan ja estudiava medicina i assistí a l’acadèmia d’art de Pere Borrell del Caso, a Barcelona, on fou condeixeble dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio (1896-1899), en la qual, si bé hi era sovint esmentat, ell no col·laborà. Això no obstant, abans de començar la carrera de medicina i cirurgia, en la qual es llicencià el 1900, ja havia iniciat la d’arquitectura, que no acabà.
El 1896 exposà el dibuix a llapis Echando un pitillo, i el 1898, l’oli Cabeza de estudio a les respectives edicions de l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona. Més tard i de manera ocasional, compaginà les seves dues grans aficions il·lustrant part del capítol dedicat a la pròstata (figura 1) del llibre Médecine opératoire des voies urinaires, del doctor Joaquín Albarrán (París, 1909).
Assolí un prestigi màxim en la medicina, que l’ocupà gairebé per complet; tot i això, arribà a presidir l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de Salut de Catalunya i de Balears entre els anys 1913 i 1915 (per a més informació, vegeu M. B. C., «Josep Maria Bartrina i Thomàs», a Galeria de metges catalans, Barcelona, Col·legi de Metges de Barcelona, s. d.). Paral·lelament, va fer amb una certa constància exposicions individuals d’art, tant als anys trenta (figura 2) com durant la postguerra. En aquestes mostres, presentà nombrosos paisatges —Argentona (Maresme), el Cros (Maresme), Agell (Maresme), Llançà (Alt Empordà), Sant Hilari Sacalm (Selva), el Montseny, Cardedeu (Vallès Oriental), s’Agaró (Baix Empordà), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Camprodon (Ripollès), Cadaqués (Alt Empordà) i Castellterçol (Moianès)—, escasses figures, natures mortes i flors, així com alguns dibuixos.
