Antoni Comerma i Mallol fou un dibuixant i pintor natural de Sant Joan d’Horta —quan aquesta població encara no estava annexada a Barcelona— que es va formar a l’Escola de Llotja de Barcelona (entre el 1893 i el 1896). Fou un professor de dibuix molt actiu al Centre Moral de Gràcia (1905-1908), al teatre del qual també havia exercit l’escenografia (1907). Al principi, es dedicà al disseny de brodats, cosa que feu que, cap al 1911-1912, s’instal·lés a França cridat per un oncle seu (figura 1). Durant la Primera Guerra Mundial, tornà a Barcelona i també s’estigué a València. Després, de nou a París, es dedicà al disseny de llenceria per a Maison Noël, camp en el qual creà obres tan notables com unes estovalles per al futur rei Faruk I d’Egipte. Sempre alternava, tanmateix, aquestes tasques ben remunerades amb les purament artístiques, més vocacionals.
A partir del 1931-1932, però, se centrà cada cop més en la pintura i, sobretot, en el dibuix, ja que era daltònic i sovint preferia no emprar els colors. Estèticament, va ser sempre un realista total i posà el seu art al servei de realitzacions al carbonet, amb tintes sèpia i al guaix monocromàtic. Pintà, principalment, visions molt detallades de monuments, carrers de poblacions de l’Estat francès (a part de París —figura 2—, Avinyó i Perpinyà, entre d’altres). Tenia una especial inclinació pels àmbits medievals i també pels paisatges rurals, en un concepte que es pot considerar derivat dels antics vedutisti venecians i proper al dibuixant vuitcentista Jaume Pahissa, cosa que, dins el context català, l’apropa molt al que feia coetàniament Alexandre Cardunets.
El cop d’estat franquista, que derivà en la cruenta Guerra Civil, el va sorprendre en una estada a Barcelona, però Comerma tornà a França via Gènova. Establert el 1936 a Saint Pourçain-sur-Sioule, a l’Alvèrnia, prop de Vichy —ciutat on tingué una notable activitat artística—, la venda dels seus dibuixos augmentà. Des del 1945, s’instal·là definitivament a Sermaises de Loiret, prop d’Orleans.
No trencà, però, els lligams amb Catalunya, on tenia parents propers. Això alimentà sovint la temàtica de les seves obres amb vistes de Rupit (Osona) —hi estiuejava i li van col·locar una placa d’homenatge l’estiu del 1965—, Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Cadaqués (Alt Empordà), molts indrets de la Costa Brava, Girona (Gironès), Coborriu de la Llosa (Cerdanya), el Vallès i molts llocs més, inclosa Barcelona (la catedral, Pedralbes…). Durant la postguerra, va fer diverses exposicions individuals a la Ciutat Comtal, activitat que, abans de la guerra, no havia dut a terme.
