la Pera (Baix Empordà), 30-10-1897 - Girona (Gironès), 9-1-1996

Emili Blanch i Roig fou un arquitecte racionalista i un destacat representant del moviment modern a les comarques gironines durant la Segona República espanyola. Es formà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1917-1925) després de gairebé una dècada treballant com a delineant al despatx de Manuel Raspall. Influït per l’obra de Le Corbusier, a qui conegué en unes conferències a Barcelona, s’identificà plenament amb els principis del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i impulsà la introducció de l’arquitectura racionalista a Girona.

L’any 1927 fou nomenat arquitecte director de l’Oficina Provincial de Construccions Civils i membre de la Comissió Provincial de Monuments i, posteriorment, arquitecte provincial de la Diputació de Girona. Alhora, des del seu despatx privat, projectà algunes de les seves obres més conegudes: la Casa Junquera (1931), la Casa Blanch (1932; figura 1) i la Casa Teixidor (1934) —totes tres al carrer de Bernat Boades de Girona—, així com la Casa Reig (1934) i la Casa Guillamet (1935) —totes dues a Figueres (Alt Empordà). Exercí també d’arquitecte municipal a diverses poblacions, com Caldes de Malavella (Selva), Palafrugell (Baix Empordà) i Portbou (Alt Empordà).

Com a arquitecte de la Generalitat a Girona (1936-1939), dissenyà escoles, hospitals i altres equipaments públics arreu de la demarcació. Durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, i en un context de forta violència anticlerical, participà activament en la protecció del patrimoni com a membre de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic i, amb la seva tasca, contribuí al salvament de nombroses obres d’art i edificis.

Acabada la guerra, la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya i el seu treball per al govern republicà li comportaren una condemna del Tribunal de Responsabilidades Políticas, que suposà la confiscació total dels béns, la inhabilitació absoluta i la relegació a les possessions africanes espanyoles durant quinze anys. En paral·lel, la Junta Superior de Depuració del Col·legi d’Arquitectes el suspengué també de l’exercici públic i privat de la professió.

El gener del 1939, Blanch i la seva esposa, la figuerenca Maria Batlle i March, iniciaren l’exili: primer a Perpinyà (Rosselló), després a Montpeller (França) i, finalment, el 1942, travessaren l’Atlàntic fins a Mèxic. A Ciutat de Mèxic treballà inicialment per a la constructora CON-TE, obrí despatx propi i, el 1946, s’associà amb els germans José i Juan Rivaud per fundar Rivaud y Blanch, Arquitectos. En sis anys projectà més de quaranta obres, majoritàriament d’estil racionalista, encara que en algunes adoptà fórmules tradicionals. Entre les més destacades hi ha: la casa per a Emilia García a Chapultepec (1943), la fàbrica de calçat per a José María Fernández (1944; figura 2), el concessionari Durkin Motors (1945), les cases per a la Cooperativa del P. de H. (1946), el pavelló català a la Fira del Llibre de Mèxic (1946; figura 3), el bloc de pisos per a Alfredo B. Cuéllar (1947), l’edifici comercial i d’habitatges Productos (1947), el monument funerari per al poeta Pere Matalonga (1947), el bloc Laguillo-García i el magatzem Sears Roebuck and Co.

El febrer del 1948, via Nova York (Estats Units) i Bilbao (País Basc), tornà a Catalunya, on trobà una situació adversa: sense béns i amb la professió encara vetada. Un cop li fou aixecada la suspensió, es dedicà a projectes de menor envergadura —habitatges de renda limitada, magatzems, garatges i alguns equipaments turístics, com els xalets de la cala Rovellada, a Colera (Alt Empordà), o el de Pierre Sitjà a l’Escala (Alt Empordà; figura 4). No va recuperar el prestigi d’abans de la guerra.

En els darrers anys, donà la seva residència i estudi de Girona (Casa Blanch) a la Creu Roja i impulsà la reforma de la casa familiar de Púbol (la Pera) per convertir-la en residència geriàtrica, que llegà al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Emili Blanch morí a Girona el 9 de gener de 1996.

Obra

Obra a Catalunya (1926-1937)

Farmàcia Dr. Martín (1926, la Rambla, 11, Figueres, parcialment desapareguda); remodelació i ampliació de la fàbrica de botons Molist Anell (1927, carrer del Nord, 48, Figueres); reforma de la Casa Falgarona (1927, cantonada dels carrers de Sant Pere, 4 i Portella, 6, Figueres); escola de Boadella d’Empordà (posteriorment, CEIP Santa Cecília; 1928, carrer Nou, 1, Boadella d’Empordà); Casa Gou (1928, cantonada dels carrers de Peralada, 28 i Primfilat, 1, Figueres); Casa Pericot (1930-1931, carrer de Joan Maragall, 22, Girona); Casa Junquera (1931, carrer de Bernat Boades, 4, Girona, enderrocada); Casa Roshl (1931, carrer de la Barca, 30, Girona); escoles de Vilafant (1931-1932, Vilafant, enderrocades); escoles de Fortià (posteriorment, CEIP Teresa de Pallejà; 1931-1933, plaça de l’Empordà, s/n, Fortià); Escola d’Arts i Indústries i d’Idiomes i Biblioteca Pública (des del 1987 acull el Museu del Suro; 1931-1935, cantonada dels carrers de la Tarongeta i de la Garriga, Palafrugell); Casa Blanch (acull la seu de la Creu Roja a Girona; 1932, cantonada dels carrers de Bernat Boades, 6 i de Ramon Turró, Girona, ha estat reformada el 1984 i el 1994 —Miquel Ferrer—); Patronat de la Catequística (1932, ronda del Parc, 4, Figueres); reforma i ampliació de l’Antic Royal Cafè (1932-1933, cantonada dels carrers de Cervantes i de Garrell Tauler, Palamós); escoles de Sant Jordi Desvalls (posteriorment, CEIP Sant Jordi; 1932-1934, travessera del Dr. Masseguer, Sant Jordi Desvalls); obres d’acabament de la casa d’assistència Asil Gomis (1932-1937, carrer de Dolors Gomis, Agullana); projecte no realitzat per a les escoles de Sant Jaume de Llierca (1933); ampliació de la Casa Polí-Deseia (1933, la Rambla, 15, Figueres); ampliació de la Casa Ruhí (1933, avinguda de Jaume I, 13, Girona); pavelló dels Tranquils del Sanatori Martí Julià (amb Francesc Folguera Grassi; 1933-1935, passeig de Josep M. Folch i Torres, Salt, enderrocat); Casa Teixidor (1934, cantonada dels carrers de Ramon Turró, 4, i de Bernat Boades, Girona); Casa Reig (1934, plaça del Gra, 3, Figueres); projecte no realitzat per a les Cases Guilayn, de l’avinguda Sant Maurici, a Caldes de Malavella (1934); Casa Trilla Pelegrí (1934, ronda del Parc, 12, Figueres); escoles de Flaçà (posteriorment, CEIP Les Moreres; 1934, carrer del Comerç, 1, Flaçà); projecte no realitzat per a les escoles de les Olives, al veïnat de les Olives, de Garrigoles (1934); ampliació de l’Hospital de les Comarques Gironines (1933 i 1935-1936, Gran Via de Jaume I, Girona, enderrocat); Casa Guillamet (1935, cantonada dels carrers Ample i de Santa Llúcia, Figueres); projecte no realitzat per a les escoles de Parlavà, al carrer Salvetat, 3, de Parlavà (1935); projecte no realitzat per a les escoles de Vila-sacra, a la plaça de les Escoles, s/n, de Vila-sacra (1935); sabateria Palau del Calçat (1935-1936, carrer de l’Argenteria, 6, Girona, desapareguda); Escola Graduada Francesc Macià (1936, cantonada de la plaça de la Font, 11 i el carrer del Firal, Sarrià de Ter, projecte realitzat parcialment); projecte no realitzat de reforma de la Biblioteca Popular de Girona (1937); projecte no realitzat per a una granja agrícola per a la Col·lectivitat Agrícola d’Ermedàs, al veïnat d’Ermedàs, a Palafrugell (1937).

Obra a Mèxic (1942-198)

Magatzem, botiga i taller per a la Compañía Mexicana de Automóviles (1942-1943, carretera de Mèxic a Laredo); casa per a Emilia García (amb Carmen Navarro com a delineant; 1943, colònia Chapultepec Morales, Ciutat de Mèxic); fàbrica de calçat per a José María Fernández (amb el despatx Arquitectos Asociados, SC; 1944, Ciutat de Mèxic); Durkin Motors (1945, Ciutat de Mèxic); pavelló català per a la Fira del Llibre de Mèxic de 1946 (amb l’arquitecte Jaume Ros i Poch i el pintor Francesc Camps Ribera; 1946 —projecte del 1945—); edifici d’oficines (1946, cantonada dels carrers Santa Veracruz i Aquiles Serdán, Ciutat de Mèxic); casa per a José García Borras (1946, avinguda Beisbol, 156, Ciutat de Mèxic); cases per a la Cooperativa del P. de H. (des de Rivaud y Blanch, Arquitectos; 1946, Ciutat de Mèxic); ampliació del Rancho La Joya (1946, Ciutat de Mèxic); ampliació de la casa per a Elsa Sandoval - Casa Cau Ferrat (1946, Cuernavaca); bloc de pisos per a Alfredo B. Cuéllar (des de Rivaud y Blanch, Arquitectos; 1947, Ciutat de Mèxic); casa per a Leonor Fernández de Fuentes (des de Rivaud y Blanch, Arquitectos; 1947, carrer Halley, 12, colònia Nueva Anzures, Ciutat de Mèxic); tomba de Pere Matalonga (1947, Ciutat de Mèxic); edifici Productos (1947, cantonada dels carrers Romer de Terrenos i Pitágoras, Ciutat de Mèxic); nou edifici de l’Orfeó Català a Mèxic (1947, carrer Rosales, Ciutat de Mèxic); bloc d’apartaments (s. d., carrer Dr. Vértiz, 17, Ciutat de Mèxic); sala de juntes per a Squibb’s (s. d., Ciutat de Mèxic); edifici México (s. d., Ciutat de Mèxic); edifici Sears Roebuck and Co. (s. d., cantonada de l’avinguda Insurgentes Sur i els carrers San Luis Potosí i Manzanillos, Ciutat de Mèxic); Liceo de las Américas (s. d., Ciutat de Mèxic).

Obra a Catalunya (1949-1984)

Restauració del castell de Campdorà (1949, Girona); pavelló industrial del Col·legi Bonanova (1949-1951, cantonada dels carrers de Sant Joan de la Salle i de la Ribagorça, Barcelona); projecte presentat al concurs per a la nova Delegació d’Hisenda a la Gran Via de Jaume I, 47, de Girona (1954); xalets a la cala Rovellada (1954-1967, Colera); Hotel Coral (1964, carrer del Pintor Mascort, l’Estartit); casa per a Trini Blanch (1960, Vilassar); projecte inacabat per a una residència geriàtrica a la Pera (1983-1996); apartaments a la cala Rovellada (1984, Colera).