Exposicions «Exposició antològica» (Caixa d’Estalvis de Mataró, Mataró, 1963); «Escultura catalana del segle XIX: del Neoclassicisme al Realisme» (Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Barcelona, 1988); «La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992); «La taula de l’ambaixador. El triomf de taula de Damià Campeny» (Museu Marès, Barcelona, 1999); «Maestà di Roma. Da Napoleone all’unità d’Itàlia» (Scuderie del Quirinale, Roma, 2003); «Grans mestres de l’art català» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2009); «Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX» (Museu d’Art de Girona, Girona, 2009); «La imatge de l’heroi a l’escultura catalana 1800-1850» (diverses seus, 2013); «Reflexos. L’obra de Damià Campeny» (Museu de Mataró, Mataró, 2019).
Bibliografia G. A. Guattani, Memorie enciclopediche romane sulle belle arti, antichità…. (vol. I, Roma, 1806, p. 44-50); J. Arrau i Barba, «Necrología de Damià Campeny» (1857), a Real Academia de Ciencias y Artes. Año Académico de 1910 a 1911. Nómina del personal académico (1911, p. 57-125); J. Balari i Jovany, «En Damià Campeny y Estrany», a La Renaixença (any VIII, tom II, 1878, p. 338-348); J. Bellalta Collet, Notas biográficas sobre la personalidad del insigne Campeny (Barcelona, 1906); J. Folch i Torres, «Una obra de Damià Campeny, l’escultor neoclàssic, per al Gremi de Revenedors de Barcelona», a Gaseta de les arts (núm. 56, 1 de setembre de 1926, p. 1-4); E. Batlle, «Bocets escultòrics de Damià Campeny i de Ramon Padró i Pijoan», a Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (vol. I, núm. 4, 1931, p. 108-117); F. Elias, Mestres catalans d’ahir i d’avui. La vida de Damià Campeny (Barcelona, 1938); C. Cid, «Dos servicios de mesa neoclásicos de Damián Campeny», a Arte Español (vol. XX, 1945, p. 85-102); J. Arenas Clavell, «Damià Campeny i les seves obres existents a Mataró», a Museum. Circular pels socis de la secció d'Història i Arqueologia (maig i juny-juliol 1948, p. 26-28); C. Cid, «La decoración de la Casa Lonja de Barcelona», a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (vol. VI, núm. 3-4, 1948, p.432 i ss); E. Pardo Canalís, «Damian Campeny, Escultor de Cámara», a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones (núm. 54, 1950, p.237-246); C. Pirozzini, Campeny, su vida y sus obras (Barcelona, 1951); C. Cid, «Una obra maestra del clasicismo español, la Lucrecia muerta de Damián Campeny», a Arte Español (vol. XIX, 1952, p. 15-25); C. Cid, «El paso del Santo Sepulcro del gremio de los Revendedores de Barcelona», a Archivo Español de Arte (tom XXVI, núm. 102, 1953, p. 99-117); J. Castellví Toda, El escultor mataronés Damián Campeny y Estrany (Mataró, 1955); J. M. Garrut, «El escultor Damián Campeny», a Suplemento de la Gaceta Municipal (any II, núm. 14, 1956, p. 60-64); F. Marès, «El escultor Damián Campeny en el primer centenario de su muerte», a Ensayo (núm. 5, 1956, p. 7-51); C. Cid, «Damián Campeny, artista mitológico», a Goya (núm. 16, 1957, p. 221-224); F. Marès, Dos siglos de enseñanza artística en el Principado (Barcelona, 1964); G. Hubert, La sculpture dans l’Italie napoléonienne (París, 1964); S. Moreno, La escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y romanticismo académico (Barcelona, 1983); C. Cid, «Damián Campeny, escultor religioso del período neoclásico», a Liaño (núm. 8, 1989, p. 79-108). S. Alcolea (ed.), Escultura catalana del segle XIX. Del Neoclassicisme al Realisme (Barcelona, 1989); C. Cid, «Damià Campeny, un modelo de la carrera y del arte de escultor neoclásico español», a Experiencia y presencia neoclásicas (1991, p. 25-50); A. Riera Mora, «Damià Campeny: una revisió biogràfica i bibliogràfica de l’escultor mataroní», a Revista de Catalunya (núm. 51, abril 1991, p. 91-107); A. Riera Mora, «Los albores del siglo XIX: escultores catalanes pensionados en Roma», a VIII Congreso del Comité Español de Historia del Arte: El problema del arte en las zonas periféricas (Mérida, 1992); C. Cid, «El escultor neoclásico Damià Campeny y la “Iconología” de Cesare Ripa, a Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (núm. 6, 1992, p. 31-59); A. Riera Mora, La formació dels escultors catalans: l’ensenyament de l’Escola Gratuïta de Dibuix i els pensionats a Madrid i Roma (1775-1815) (Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 1994); J. Subirachs Burgaya, L’escultura del segle XIX a Catalunya (Montserrat, 1994); F. Fontbona i A. Riera Mora, «L’art: de la norma neoclàssica a l'estímul del natural», a Romanticisme i Renaixença 1800-1860, Història de la cultura catalana, (vol. IV, Barcelona, 1995, p. 133-160); C. Cid, «Precisiones sobre tres esculturas de Damià Campeny mediante el método iconológico», a Homenaje al profesor Martín González (Valladolid, 1995, p. 585-590); J. Jordán de Urríes, «La galería de estatuas de la casa del Labrador y Aranjuez: Antonio Canova y los escultores españoles pensionados en Roma», a Archivo español de arte (tom LXVIII, núm, 269, gener-març 1995, p. 31-44) C. Cid, «La Escuela de Nobles Artes, Academia de Sant Jordi a través de uno de sus miembros más destacados, Damià Campeny», a Las artes plásticas en Aragón durante el siglo XVIII (Saragossa, 1995, p. 47-78); C. Cid i A. Riera Mora, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany (Barcelona, 1998); R. M. Subirana Rebull, «Füssli i l’obra romana de Damià Campeny», a Pedralbes (vol. 18-I, 1998, p. 401-430). C. Brook, «Storia di una presenza: gli artisti spagnoli a Roma nella prima metà dell’Ottocento», a Ricerche di Storia dell’Arte (núm. 68, 1999, p. 17-30); C. Cid, A. Riera Mora i P. Vélez, La taula de l’ambaixador. El triomf de taula de Damià Campeny (Barcelona, 1999); P. Vélez, Catàleg del Museu de Llotja. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Vol II: Escultura i medalles (Barcelona, 2001); C. Heras Casas, «Nuevas noticias sobre Damián Campeny en los fondos de la Academia», a Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (núm. 98-99, 2004, p. 93-106); M. ROSICH, «La Lucrècia de Campeny o la fortalesa de l'Heroïna», a La imatge de l’heroi a l’escultura catalana (1800-1850) (Barcelona, 2013, p. 95-97); L. Azcue Brea, «Modelli di ritratto aulico a confronto nella tipologia della figura sedente nella scultura neoclassica spagnola: Campeny, Barba, e Álvarez Cubero», a Studi Neoclassici (núm. 4, 2016, p. 109-122).
Anna Riera Mora
Informació sobre l'autor
|