Exposicions «Arte catalana nel Nord Sardegna» (Palazzo Ducale, Sàsser, 13 d’agost - 30 de setembre de 1983); «Cultura quattro-cinquecentesca in Sardegna. Retabli restaurati e documenti» (Chiostro di S. Domenico, Càller, 26 de novembre - 20 de desembre de 1983); «Cultura quattro-cinquecentesca in Sardegna. Retabli restaurati e documenti» (Cittadella dei Musei, Càller, 26 de desembre de 1983 - 20 de gener de 1984); «La Corona d’Aragona: un patrimonio comune per Italia e Spagna. Sec. XIV-XV» (Cittadella dei Musei, Càller, 27 de gener - 31 de març de 1989); «Retabli: Sardinias sacred art of the fifteen and sixteen centuries» (IBM Gallery of Science and Art, Nova York, 14 de desembre de 1993 - 29 de gener de 1994); «Devozione e restauro. Mostre di opere d’arte religiose del Nord Sardegna restaurate» (Galleria Comunale d’Arte, Càller, 30 de març - 13 d’abril de 1988); «Devozione e restauro. Mostre di opere d’arte religiose del Nord Sardegna restaurate» (Museo Sanna, Sàsser, 19 d’abril - 2 de maig de 1998); «L’ Arte di Francesco. Capolavori d’Arte italiana e Terre d’Asia dal XIII al XV secolo» (Galleria dell’Accademia, Florència, 31 de març - 11 d’octubre de 2015); «Restituzioni. Tesori d’arte restaurati» (Reggia di Venaria, Torí, 28 de març - 16 de setembre de 2018); «Rinascimento visto da Sud. Matera, l’Italia meridionale e il Mediterraneo tra ‘400 e ‘500» (Palazzo Lanfranchi, Matera, 19 d’abril - 19 d’agost de 2019).
Bibliografia Enrico Brunelli, «Appunti sulla storia della pittura in Sardegna. Pittori spagnoli del Quattrocento in Sardegna» (L’Arte, núm. X, 1907, p. 370); Carlo Aru, «Storia della pittura in Sardegna nel secolo XV», a Anuari MCMXI-XII (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1912, p. 508-529); Enrico Brunelli, «Un quadro sardo nella Galleria di Birmingham» (L’Arte, núm. XXI-XXII, 1919, p. 232-242); Enrico Brunelli, «L’Ancona di Tuili» (L’Arte, núm. XXIII, 1920, p. 114-119); Carlo Aru, «La pittura sarda nei secoli XV e XVI», a Atti del X Congresso internazionale di Storia dell’Arte in Roma (Roma, 1912), actes del congés (Roma, Maglione & Strini, 1922, p. 263-269); Georgiana Goddard King, Sardinian Painting. The painting of the gold backgrounds (Nova York et al., Green Longmans and Co. et al., 1923, p. 89-118); Carlo Aru, «La pittura sarda nel Rinascimento» (Archivio Storico Sardo, núm. XV, 1924, p. 3-25); Carlo Aru, «La pittura sarda nel Rinascimento. I documenti d’Archivio» (Archivio Storico Sardo, núm. XVI, 1926, p. 161-223); Carlo Aru, «Il Maestro di Castelsardo» (Annali della facoltà di Lettere e Filosofia dell’Università di Cagliari, núm. I-II, 1927, p. 27-54); Solomon Charles Kaines Smith, «Spanish painting», a E. Allison Peers (dir.), Spain a companion to Spanish studies (Londres, 1929, p. 186-209); Maties Muntada i Rovira, La Colección Muntadas: pinturas, esculturas en piedra y madera policromada y otros objetos de alto interés correspondientes a los siglos XII al XIV, pinturas, retablos, altares, trípticos de los siglos XV y XVI (Barcelona, 1931, p. 37); Chandler Rathfon Post, A history of Spanish painting, 14 vol. (Cambridge, Harvard University Press, 1930-1966, vol. VI, p. 84; vol. VII, p. 442-448; vol. VIII, p. 489-496; vol. XII, I, p. 461-496 i 539-542); Dionigi Scano, «Avanzi e ricordi in Cagliari di un insigne monumento francescano» (Palladio, núm. XVI, 1938, p. 126); Carlo Aru, «L’arte italiana in Corsica» (Mediterranea, Càller, núm. únic, 1939, p. 101); Raffaello Delogu, «Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari» (Le Vie d’Italia, núm. XLVIII, 1941, p. 1237-1241); Josep Maria Madurell Marimón, «Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos (Notas para la historia de la pintura catalana de la primera mitad del siglo XVI)» (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, núm. 4, 1944. p. 70-89); Joan Ainaud de Lasarte, «La pintura dels segles XVI i XVII», a Joaquim Folch i Torres, L’art català (Barcelona, 1958, vol. II, p. 73-94); Joan Ainaud de Lasarte, «Les relacions econòmiques de Barcelona amb Sardenya i la seva projecció artística», a VI Congreso de Historia de la Corona d’Aragón (Sardenya, 1957), actes del congrés (Madrid, 1959, p. 637-645); Renata Serra, Retabli pittorici in Sardegna nel Quattrocento e nel Cinquecento (Roma, 1980, p. 28-60); Rossella Sfogliano, «Il retablo di Castelsardo» (Archivio Storico Sardo di Sassari, núm. VII, 1981, p. 284-295); Foiso Fois, «Marti Torner pittore dai molti nomi» (Anuario de Estudios Medievales, 1983, p. 423-552); Joan Ainaud de Lasarte, «La pittura sardo-catalana», a I Catalani in Sardegna (Cinisello Balsamo, 1984, p. 111-122); Joan Ainaud de Lasarte, «La pittura sardo-catalana», a Cultura quattro-cinquecentesca in Sardegna, retabli restaurati e documenti, catàleg de l’exposició (Càller, 1985, p. 25-29); Daniele Pescarmona, «Considerazioni in margine ad alcuni problemi offerti in discussione dalla mostra», a Cultura quattro-cinquecentesca in Sardegna, retabli restaurati e documenti, catàleg de l’exposició (Càller, 1985, p. 41-50); Marcella Serreli, «Maestro di Castelsardo. Retablo della Porziuncola», a Cultura quattro-cinquecentesca in Sardegna, retabli restaurati e documenti, catàleg de l’exposició (Càller, 1985, p. 125-127); Joaquim Garriga i Riera, Història de l’art català, vol. IV: L’època del Renaixement. S. XVI (Barcelona, Edicions 62, 1986, p. 63, n. 84); Daniele Pescarmona «La pittura in Sardegna nel Quattrocento», a Federico Zeri (dir.), La pittura in Italia, vol. 2: Il Quattrocento (Milà, 1987, p. 488-496 i 688-689); Gabriella Olla Repetto (dir.), La Corona d’Aragona: un patrimonio comune per Italia e Spagna. Sec. XIV-XV (Càller, 1989); Caterina Limentani Virdis, «Sardegna, Spagna, Fiandre e dintorni più o meno immediati fra Quattro e Cinquecento» (Archivio Storico Sardo, núm. XXXVI, 1989, p. 129-152); Joaquim Garriga i Riera, «Imatges amb punt: el primer ressò de la perspectiva lineal en la pintura catalana vers 1490-1500» (D’Art, núm. 16, 1990, p. 59-79); Renata Serra, Pittura e scultura dall’età romanica alla fine del ‘500 (Nuoro, Ilisso, 1990, p. 108-141 i 278, targetes editades per Roberto Coroneo núm. 50-57, 59-60 i 66); Joan Bosch i Ballbona, «Autor desconegut anomenat Mestre de Castelsardo», a Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona, 1992, p. 328-333); Rosa Alcoy, «Retaule de Sant Vicenç de Sarrià», a Jaume Huguet, 500 anys (Barcelona, 1993, p. 154-159); Retabli. Arte in Sardegna nei secoli XV e XVI (Càller, 1993, p. 99); Marie José Forconi, «Courants artistiques de la Ligurie à la Catalogne entre la fin du XVe et le dèbut du XVIe siècle: l’exemple de la Corse», a Arts et culture: une vision méridionale (IV Congrés de l’APAHAU, Montpeller, 1996), actes del congrés (París, 2001, p. 147-154); Francesc Ruiz i Quesada, «Els Vergós i el retaule de Sant Esteve de Granollers. Un nou apropament a la seva complexitat», a Entra a l’església gòtica de Granollers (Granollers, 1997, p. 74-81); Luigi Agus, Gioachino Cavaro, il Maestro di Castelsardo (Càller, 2000); Simone Mereu, «Osservazioni sull’opera del Maestro di Castelsardo» (Studi Sardi, núm. XXXII, 2000, p. 367-384); Caterina Limentani Virdis i Maria Pietrogiovanna, Polittici. Pale d’Altare dal Gotico al Rinascimento (Verona, 2001, p. 370-379); Fernanda Poli, «La prospettiva nelle opere del Maestro di Castelsardo» (Archivio Storico Sardo, núm. XLI, 2001, p. 387-483); Rosa Alcoy, «Los santos franciscanos de Filadelfia. Culto hagiográfico en Cerdeña y revisión de estilos en algunas tablas góticas vinculadas a los Vergós», a Giampaolo Mele (cur.), Chiesa, potere politico e cultura in Sardegna dall’età giudicale al Settecento (2° Convegno Internazionale di Studi, Oristany, 7-10 desembre 2000), actes del congrés (Oristany, 2005, p. 13-68); Miquel Mirambell i Abancó, «El Mestre de Castelsardo», a L’art gòtic a Catalunya, vol. VI: Pintura III. Darreres manifestacions (Barcelona, 2006, p. 267-270); Aldo Pillittu, «Maître de Castelsardo», a A. L. Serpentini (dir.), Dictionnaire historique de la Corse (Albiana, 2006, p. 587-588); Maria Grazia Scano, «Presències catalanes a la pintura de Sardenya», a L’art gòtic a Catalunya, vol. VI: Pintura III. Darreres manifestacions (Barcelona, 2006, p. 245-255); Joaquim Garriga i Riera, «L’impianto spaziale di dipinti catalani e sardi del Quattrocento», a Caterina Limentani Virdis (dir.), Nord/Sud. Presenze e ricezioni fiamminghe in Liguria, veneto e Sardegna (Pàdua, 2007, p. 61-71); Aldo Pillittu, «Nuovi scenari per il Maestro di castelsardo e per la pittura in Sardegna fra Quattrocento e Cinquecento», a Antonello Mattone i Alessandro Soddu (dir.), Castelsardo. Novecento anni di storia (Roma, 2007, p. 695-738); Luigi Agus, «Le botteghe pittoriche della prima metà del Cinquecento nel Capo di Sopra» (Martis, l’Anglona e la Sardegna nella Storia. Cronache di Archeologia, Sàsser, núm. 7, 2008, p. 115-127); Montserrat Jardí Anguera, «Juan de la Abadía y la pintura aragonesa del siglo XV. La “Virgen de la Leche” del Museu Nacional d’Art de Catalunya» (Goya, núm. 330, 2010, p. 3-15); Aldo Pillittu, «Una crocefissione di provenienza sarda della cerchia del Maestro di Castelsardo» (Archivio Storico Sardo, núm. XLVI, 2011, p. 795-831); Lucia Siddi, La predella di San Gavino Monreale. Riscoperta e restauro (Càller, 2011); Luigi Agus, «Il Maestro di Castelsardo, la genesi della scuola di Stampace e i rapporti con il ponente ligure» (Parola, núm. 24, juliol-desembre 2013, p. 315-345); Alessandra Pasolini (dir.), I retabli sardo-catalani dalla fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo (Càller, Cittadella dei Musei, 13-14 desembre 2012), actes del congrés (Càller, 2013); Enrico Pusceddu, Joan Barceló II (già Maestro di Castelsardo): questioni di pittura in Sardegna intorno al 1500, 2 vol. (tesi doctoral dirigida per Rosa Alcoy; Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013); Marco Antonio Scanu, «Il Retablo della Porziuncola del Maestro di Castelsardo nella Pinacoteca Nazionale di Cagliari. Rilettura delle vicende e dell’iconografia» (Biblioteca Francescana Sarda, núm. XV, 2013, p. 113-182); Laura Donati i Ombretta Cocco, Leggere l’invisibile. Storia, diagnostica e restauro del retablo di Castelsardo (Roma, 2015); Enrico Pusceddu, «Il collezionista inglese William Middleditch Scott (1835-1916) e la tavola della Madonna in trono col Bambino, angeli e committenti del Maestro di Castelsardo», a Rossana Martorelli (dir.), Itinerando. Senza confini dalla preistoria ad oggi. Studi in onore di Roberto Coroneo (Perusa, 2015, vol. 1.3, p. 1407-1429); Mauro Salis, Rotte mediterranee della pittura. Artisti e committenti tra Sardegna e Catalogna nella prima età moderna (Perpinyà, 2015); Giovanni Zanzu, «Dipinti scomparsi», a Rossana Martorelli (dir.), Itinerando. Senza confini dalla preistoria ad oggi. Studi in onore di Roberto Coroneo (Perusa, 2015, vol.1.3, p. 1275-1285); Enrico Pusceddu, «Un Re di fiori per Nerone: modelli desunti dalle stampe nelle botteghe sardo-catalane (1488-1518)» (Locus Amoenus, Bellaterra, núm. 14, 2016, p. 49-61); Mauro Salis, «Un’aggiunta al Maestro di Castelsardo: il frammento di predella con San Francesco rinuncia ai beni terreni. Lettura preliminare e restauro» (Locus Amoenus, Bellaterra, núm. 14, 2016, p. 49-61); Marco Antonio Scanu, Il retablo di Tuili. Depingi Solempniter. Uomini, viaggi e vicende attorno al Maestro di Castelsardo (Ghilarza, Iskra, 2017); Caterina Limentani Virdis i Maria Vittoria Spissu, La via dei retabli. Le frontiere europee degli altari dipinti nella Sardegna del Quattro e Cinquecento (Sàsser, Carlo Delfino Editore, 2018, p. 193-210); Francesco Tamponi, Il retablo perduto. Cronografia di un’ipotesi (Carbonia, Susil Edizioni, 2019); Enrico Pusceddu, «La mort al Calvari, La flagel·lació de sants, El martiri a les graelles», a Rosa Alcoy (dir.), Iconografies de la justícia en l’art català medieval i modern (Barcelona, Grup d’investigació Emac, 2022, p. 312-313, 340-341 i 372-373).
Enrico Pusceddu
Informació sobre l'autor
|