Josep Costa Ferrer va néixer el 7 de juny de 1876 a la casa familiar situada al carrer de Sant Telm d’Eivissa, al centre històric de la capital. Era fill de Lluc Costa i Navarro, patró d’embarcació, i de Maria Ferrer Prats. Era el segon de quatre germans: Bartomeu, Josep, Lluc i Matilde. L’any 1888, la família Costa es va traslladar a Mallorca; aleshores, Josep Costa tenia dotze anys i va començar els estudis de batxillerat al Pont d’Inca (Mallorca). Allí va conèixer Juan March, persona amb qui mantindria una relació especial durant tota la vida. En acabar aquests estudis, va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Palma, on va seguir reforçant la seva habilitat per al dibuix.
En arribar a l’edat de fer el servei militar, el van voler reclutar com a soldat per anar a Cuba, però pagant 1.500 pessetes va poder fugir d’aquest destí, i l’any 1896 va anar a viure a Barcelona per poder estudiar arquitectura. Ràpidament, va abandonar aquests estudis per dedicar-se a dibuixar.
Costa va publicar el seu primer dibuix a la revista La Tomasa el 30 de setembre de 1897. Aquell mateix any publicà també dibuixos al setmanari festiu titulat Juventud i il·lustrà la portada de la comèdia La cigala y las formigas, de J. Blanch i Romaní, publicada per Lo Teatro Regional. Aquests primers dibuixos els firmava com a Costa, signatura que va reprendre en la seva darrera etapa com a il·lustrador. Aquestes primeres il·lustracions li van servir per anar cultivant l’art de la caricatura. Segons Miquel Utrillo, Costa —juntament amb Lluís Bagaria— va aconseguir elevar la caricatura a un art de selecció. Utrillo definia Costa com un home amb corbata de llaç i amb una rialla d’antic caricaturista combatiu i com un dels artistes i antiquaris més decents que va conèixer.
L’any 1899, Josep Costa Ferrer, Lluís Bagaria, Rafael Martínez Padilla i Joan Vidal Ventosa van llogar un local al carrer de Valldonzella de Barcelona i hi obriren La Cova Artística, un taller i zona de trobada d’artistes joves que era un local alternatiu a la cerveseria Els Quatre Gats, inaugurada a Barcelona el 1897. El local La Cova Artística el freqüentaren també els artistes Eugeni d’Ors, Ismael Smith, Joan Borrell Nicolau i el jove Pablo Picasso, qui retratà els propietaris de La Cova Artística. La majoria d’aquests artistes entre el 12 de juny de 1897 i el 3 de juliol de 1903 també van visitar la cerveseria d’Els Quatre Gats, on coneixerien artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Eliseu Meifrèn, alguns dels quals anys més tard viatjarien a les Balears per pintar i reforçarien, així, l’amistat amb Costa.
L’any 1900, Costa va fer el disseny d’un segell per a la ciutat d’Eivissa amb motiu de la recaptació de diners per a la construcció d’un monument dedicat al general Joaquim Vara de Rey. Aquests segells es podien adquirir per cinc cèntims de pesseta. Costa seguí realitzant il·lustracions per a la revista La Tomasa fins al 17 d’abril de 1902. Entre el 2 de gener de 1902 i el 29 de desembre del mateix any publicà diverses caricatures a la revista ¡Cu-cut! L’any 1902 il·lustrà també la revista El Rector de Vallfogona, en la qual apareixerien il·lustracions també dels altres membres de La Cova Artística. Aquesta revista tingué una durada inferior a un any i, en tots els números, Costa feia la major part de les il·lustracions.
Costa prengué com a font d’inspiració per a les seves il·lustracions l’artista rus Emmanuel Poiré (1858-1909), que treballà a París i que signava les seves il·lustracions amb el pseudònim Caran d’Ache, extret a partir del so de la paraula russa karandash, que significa ‘llapis’. Al llegat de Josep Costa es conserven grans retalls de revistes franceses plenes d’il·lustracions d’aquest autor, que li serviren per anar creant un estil propi dins del món de la caricatura.
Costa signà les seves il·lustracions amb diversos pseudònims. El més usat fou Picarol. En honor al seu mestre de referència en el món de la caricatura, també firmà alguns dibuixos com a Caray d’H (figura 1), una altra versió del mot rus. Es conserven poques caricatures firmades amb aquest pseudònim. A més, signà altres il·lustracions com a Sancho, Caray o Cascabel. Algunes de les caricatures més atrevides, com les que publicà al llibre Kultur, les publicà sense cap signatura per evitar haver de passar per la censura i rebre represàlies per la seva feina com a il·lustrador. Costa es referia a la censura i persecució que rebien els artistes de l’època pels censors de la manera següent: «Teníamos nuestra batalla con el gobernador de turno, con los políticos de distintos colores, en la censura de unos y otros. Como yo simultaneaba los dibujos en una u otra revista empleaba distintos seudónimos.» L’any 1902, com a il·lustrador, Costa elaborà unes felicitacions comercials que comptaven amb unes il·lustracions amb els seus personatges i, en relació amb la seva professió, s’hi descrivia com a «fabricant de ninots».
L’any 1903 inicià la col·laboració amb l’editorial d’Antonio López, que publicà dues de les revistes satíriques més importants de l’època a Barcelona. Va començar a col·laborar a la revista L’Esquella de la Torratxa el 26 de juny de 1903. En aquesta publicació va signar per primer cop com a Picarol. Aquest pseudònim nasqué quan Costa ensenyà alguns dels seus dibuixos humorístics a un editor de la revista i, en veure’ls, aquest va exclamar: «¡Ay, pícaro …!» En aquesta publicació firmava molts dels dibuixos senzillament dibuixant un cascavell.
Uns pocs mesos més tard, les seves il·lustracions començaren a aparèixer a l’altra revista important de l’editorial, La Campana de Gràcia. Va ser, concretament, el 15 d’agost de 1903. L’editor Antonio López va veure en Costa quelcom diferent de la resta d’artistes i il·lustradors i va esdevenir l’artista que més caricatures publicà en aquestes dues revistes de la seva editorial durant una bona època. Li va fer publicar també caricatures a la revista El Año en la Mano i als almanacs de totes les publicacions esmentades de l’editorial de López.
La família de Costa decidí traslladar-se a Centelles (Osona), lloc on el seu germà Bartomeu va obrir una farmàcia. Allí conegué la que seria la seva muller, Modesta Gispert i Vilardebó. Modesta era filla dels metges de Centelles. Des de ben aviat, Costa i Modesta s’enamoraren, però els pares de Modesta van posar a Costa com a condició per casar-se amb la seva filla tenir un sou assegurat cada dia. El casament tingué lloc a l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles el 4 de novembre de 1904. Del festeig que tingueren Josep Costa i Modesta Gispert es conserva una caricatura feta per Lluís Bagaria, en la qual es veu Costa enfilat en una reixa del jardí de la família de Modesta, que es troba en una finestra del seu domicili, i l’avi Gispert, que s’ha adonat del festeig, surt sense fer soroll del domicili i dona uns cops al cap de Costa amb una escombra, ja que aquest volia entrar a la seva propietat. La parella va anar a viure a Barcelona, en un pis del número 46 (3r 1a) del carrer d’Avinyó. Allí tingueren els seus tres fills: Margarida, Josep Maria i Antoni.
L’any 1905, Costa il·lustrà el llibre La resurrección de Don Quijote, escrit per P. Valbuena i editat a l’editorial d’Antonio López. Publicà obres en les dues revistes d’aquesta editorial durant trenta anys i, des d’un principi, les il·lustracions que hi aparegueren foren de tipus polític. Els artistes de l’època que publicaven aquest tipus de caricatures acostumaven a tenir problemes de llibertat d’expressió. De fet, en diverses ocasions, Lluís Bagaria va entrar a presó per les seves caricatures. Picarol va ser perseguit per una caricatura que li encarregà Antonio López sobre uns fets que tingueren lloc a Barcelona i que giraven al voltant del fill d’un capità general que s’anomenava general Barrera. No li va agradar el personatge de la il·lustració i, quan va venir a Barcelona, volgué matar-lo, per la qual cosa Costa hagué de marxar a França. L’advocat de Costa va poder resoldre l’assumpte i Costa va poder tornar a Barcelona.
L’artista Jaume Passarell feu aquesta descripció sobre com Costa realitzava els seus dibuixos: «Normalment vivia a Palma de Mallorca. Els diumenges a la tarda els dedicava a dibuixar els ninots per als setmanaris. Si era a l’estiu, primerament se n’anava a les curses de braus, que hi era molt aficionat. En tornar-ne “fabricava” els dibuixos. Abans de sopar ja els havia acabat. En disposar-se a fer-los, col·locava el paper damunt la taula de dibuixar. Uns quants fulls, els que calculava que ompliria, grans i de paper setinat, per tal que la canya amb la qual dibuixava, que era de saltador de gàbia d’ocell, ben refilada de la punta, hi llisqués. Preferia la canya a la ploma, perquè li permetia anar més de pressa. Un gran tinter ple de tinta xinesa a un costat, a l’abast de la mà. Un llapis blau, de barra, una planxa de metall farcida de granets, d’un pam quadrat i goma d’esborrar a prop. Era tot el que li calia per a començar i acabar, en el terme de dues o tres hores, els quinze o setze dibuixos que feia cada setmana amb destí als setmanaris del senyor López.»
L’any 1912, Santiago Rusiñol i Josep Costa viatgen junts a Eivissa per dur-hi a terme diverses excavacions arqueològiques, que es perllongaren en el temps. Les excavacions més importants que feren van ser les de la necròpolis de Puig des Molins. A partir d’aquestes excavacions es formaren dues col·leccions de peces arqueològiques excepcionals. Les col·leccions de Costa van ser exposades el juny del 1914 al Palau de Belles Arts de Barcelona. Posteriorment, aquestes troballes arqueològiques de Costa es van repartir entre diversos museus i es poden veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera i al Museu de Valldemossa (Mallorca). Les peces arqueològiques de Santiago Rusiñol es conserven al Museu del Cau Ferrat, a Sitges (Garraf).
Josep Costa va crear un personatge de gran transcendència a Catalunya, el Senyor Esteve, que servia per ridiculitzar la burgesia catalana. El Senyor Esteve és un home de mitjana edat, menut i gras, que duu un enorme barret de copa alta (cal no confondre’l amb el personatge de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol). Aparegué per primera vegada publicat a L’Esquella de la Torratxa el 21 de març de 1913.
A partir de l’any 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Costa comença a publicar tant a La Campana de Gràcia com a L’Esquella de la Torratxa caricatures en què dona suport a la causa aliada. L’any 1915, Costa i Santiago Rusiñol publiquen una obra de caràcter antigermànic titulada Kultur. Antología bárbara de los tiempos modernos. Les caricatures que Costa dibuixà i els textos que hi afegí Rusiñol van ser publicats arreu d’Europa. Alguns exemples d’aquestes publicacions foren L’Europe Anti-Prussienne o La Grande Guerre par les artistes. Un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, Costa va renunciar a la Creu de la Legió d’Honor francesa que li volien atorgar com a agraïment per la seva tasca com a il·lustrador en favor de la causa aliada. Això no obstant, el mariscal francès Joseph Joffre va anar a Barcelona i, en aquesta visita, va regalar a Costa una pipa amb una dedicatòria i la signatura del mariscal mateix. Costa no era fumador, però en aquell acte digué que fumaria tota la vida amb aquella pipa. L’obra Sense pèl (figura 2), una caricatura realitzada per Josep Costa Ferrer per a la revista L’Esquella de la Torratxa, esdevé un exemple d’aquestes caricatures antigermàniques que realitzà i que firmava dissimuladament. En aquest exemple, en l’espasa que duu el general alemany hi ha un cascavell penjat, símbol identificatiu de Costa.
A Barcelona, Costa s’aficionà al col·leccionisme i ràpidament va esdevenir un col·leccionista de referència arreu. Va obrir a Barcelona diversos comerços d’antiguitats: Antigüedades Costa, amb una seu al número 2 del carrer d’Escudellers Blancs, a Barcelona, i amb una altra al número 41 del passeig del Born de Palma. A Barcelona també tingué un local als números 4 i 6 del carrer de Furas. Obrí també un comerç que s’anomenà La Vicaria, situat al número 22 del carrer dels Banys Nous, i el seu amic Carvajal obrí botiga just al davant, al número 19 del mateix carrer. Tots dos s’associaren i obriren un local que s’anomenà Antigüedades Artísticas COSTACARVAJAL. Aquest local se situà al número 28 del carrer del Call.
L’any 1927, Costa juntament amb el seu amic Agustí Urgellès, viatjà a Chicago (Estats Units), on instal·laren un negoci que s’anomenà Spanish Shop. Urgelles & Costa. Situaren el comerç al número 157 del carrer Ontario. Allí Costa realitza il·lustracions pel Chicago Tribune, entitat que li proposà firmar un contracte fix, cosa que ell refusà per la seva voluntat de tornar a l’Estat espanyol per crear un negoci estable per oferir-li al seu fill Josep Maria. Al voltant de l’any 1927, Costa feu un autoretrat (figura 3) en el qual se’l veu viatjant amb una carpeta plena de dibuixos a través del mar amb diverses embarcacions al darrere, les que el portaven de Barcelona a Mallorca i el vaixell que el portà a Chicago l’any 1927. L’1 de desembre de 1928, ja retornat de Chicago i instal·lat definitivament a Palma (figura 4), Costa va obrir en aquesta darrera ciutat el que foren les galeries d’art de referència durant anys a les Balears, les Galeries Costa. A les Illes col·laborà amb els mitjans de comunicació i les revistes principals com a il·lustrador: el diari quinzenal Santanyí, el Diari de Mallorca, la revista Baleares, el diari Baleares, el diari El Día, la revista Última Hora, El Resumen d’Eivissa, l’Heraldo de Ibiza o el Diario de Ibiza, entre d’altres.
L’any 1929 decideix retirar-se del món de la il·lustració gràfica, però per exigències de l’editor Antonio López continua enviant dibuixos fins a la seva mort l’any 1931. Es conserva un autoretrat de Costa (figura 5) que data d’aquesta època, aproximadament, i que esdevingué el projecte del dibuix a ploma que es recollí al llarg de tants anys en totes les publicacions que es realitzaren per retre homenatges a Costa. Les caricatures que l’acompanyaren durant gairebé una trentena d’anys han esdevingut un element gràfic d’un gran valor per conèixer i il·lustrar els fets històrics que es produïren durant aquells anys. La figura 6 és un exemple d’aquestes caricatures que publicava diàriament, marcades pel to polític. L’any 1933, Costa dissenyà el plànol d’una urbanització, que anomenaria Cala d’Or, de la qual va ser el promotor. L’any 1929 va començar a publicar les Guies Costa, unes publicacions gràfiques de difusió turística a Mallorca que foren tot un èxit (es publicaren en molts idiomes i se’n feren moltes edicions). Costa va continuar vivint a Palma fins que va morir, el 9 de desembre de 1971. Fins pocs dies abans d’aquesta data, feu il·lustracions que encara es conserven.
