Prat de Comte (Terra Alta), 4-11-1902 - Barcelona (Barcelonès), 5-10-1981

Joan Lahosa Valimaña va ser considerat per González Cirerer com un gran retratista. Soler i Poch el definia com un pintor de paisatge i el relacionava amb el gran pintor tortosí Francesc Gimeno. Altrament, Artur Bladé i Joan Cortés van valorar-lo com un dels artistes més rellevants de la seva època.

Joan Lahosa Valimaña va néixer el 14 de novembre de 1902 a Prat de Comte, a la Terra Alta. Va anar a l’escola rural, on va estudiar l’educació bàsica. Els seus pares eren agricultors. Lahosa va ser pastor i recollia restes de carbó de les fogueres per pintar a la paret del cementiri del poble. El 1920, Prat de Comte celebrava la festa major quan Lahosa va veure un retratista vingut del Pinell de Brai (Terra Alta). Segons Francesc González Cirerer, Lahosa digué: «Això també ho sé fer jo.» Davant d’aquesta situació, el pare de Lahosa va mostrar els dibuixos del seu fill a mossèn Querol, secretari del bisbe de Tortosa (Baix Ebre). De seguida, li va contestar que l’havia d’enviar a estudiar a Barcelona. Però Joan Lahosa era el fill primogènit i no va ser fàcil convèncer els pares. Tot i això, després del servei militar (1924) va aconseguir matricular-se a l’Escola de Llotja de Barcelona. Artur Bladé i Desumvila considera essencials les ensenyances de Feliu Mestres i Borrell per al desenvolupament de la carrera de Lahosa com a pintor. A més, també anava a classes de dibuix impartides a l’Acadèmia Baixas, al número 1 del carrer del Pi.

El 1929, Lahosa va finalitzar els estudis de belles arts amb unes notes excel·lents. A l’expedient, consten diverses beques d’estudi atorgades per la Fundació Privada Amigó Cuyàs. Aquesta institució va becar-lo el 1931 per estudiar les obres del Museu Nacional del Prado i de la Real Academia de Belles Arts de San Fernando. Al llarg de la seva trajectòria professional, Lahosa va tenir dos estudis. El primer era al número 2 del carrer de la Riereta, i el segon, al carrer de Ponent (oficialment, carrer de Joaquín Costa). Entre els amics de professió, es relacionava amb Josep Barrenechea Tubilla (1908-1991) i Ramon Calsina i Baró (1901-1992). Amb aquest últim, formava part de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

El 28 d’abril de 1933, la Fundació Privada Amigó Cuyàs va tornar a becar el pintor. En aquesta ocasió, va visitar el Museu del Louvre, a París (França), on va realitzar una còpia de l’obra Susanna al bany (1550-1575), de Tintoretto. Això li va permetre rebre una pròrroga de la beca, que es va allargar sis mesos més. Durant aquest període, va pintar diverses obres (figura 1) mentre recorria Bèlgica i Itàlia (concretament, Milà, Venècia, Bolonya, Florència, Siena, Roma, Nàpols, Pisa i Gènova).

La major part de les exposicions de l’artista són individuals i se’n conserven els fulletons. La primera exposició té lloc el 1934 a les Galeries Syra, de Barcelona. El 1936 va exposar a les Galeries Laietanes. En aquesta mostra, l’obra triomfadora és Retrat del meu pare (figura 2), ja que la seva gran qualitat artística va despertar l’admiració de crítics d’art com Bladé i Cortés.

Malauradament, la carrera artística de Lahosa va quedar afectada per l’inici de la Guerra Civil. Va ser cridat a files i va participar en la batalla de l’Ebre. Tal com explicava Àngel Vidal i Gurb, amic i company del camp de concentració d’Orduña (Biscaia), consideraven que Lahosa era un boig, perquè no duia fusell, sinó una capsa de pintures. Al camp de concentració, Vidal es va fixar en l’existència d’un pis i, en saber que hi havia un gravador que feia medalles per al comandant del camp, va demanar de veure el capellà i li va ensenyar els dibuixos de Lahosa. Eleuterio Prado Villarroel, conegut amb el nom de Max Prado (figura 3), va ser el protector d’aquest grup reduït i privilegiat. Vidal va anomenar-lo El Cuarto de la Bohemia (figura 4). Entre els seus membres, hi havia: Joan Lahosa; Lluís Rossell Pesant, joier, gravador a burí i pintor; Ramon Roca Riu; Àngel Vidal Gurb; Garangou, actor de teatre amateur, i Emili Olivé, creador de maquetes.

Finalitzada la guerra, Lahosa es va casar amb Regina Puigferrat. El matrimoni va tenir un únic fill, Joan-Enric Lahosa Puigferrat, que esdevindria un important crític de cinema. El 1941, Joan Lahosa va tornar a exposar a les Galeries Laietanes. L’obra més comentada va ser Maternitat (figura 5), descrita pel crític d’art Ernesto Foyé com una «pequeña gran obra» i, per Pedro Arnó Maristany, com una «maternidad poetiza». El 1943 exposava a la Galeria Pictoria; els anys 1945 i 1947, a les Galerías Pons Llobet i també va participar a «Filcan», a Manresa. El 1948, exposava a la Galería Argos de Barcelona i la inauguració de la mostra va ser gravada per al noticiari NO-DO. En les imatges, es veu Lahosa pintant el seu fill. Del 1948 al 1975, és professor de l’Escola Industrial de Barcelona, però aquesta feina no li impedeix continuar exposant: el 1952, per exemple, mostra la seva obra a la Galeria Grifé Escoda i al Cercle Artístic de Tortosa.

Com a pintor, Lahosa té un gran reconeixement en el gènere religiós. La primera obra que se li coneix és el retaule de la Crucifixió i Resurrecció de la germandat del Sant Crist de Sant Francesc de Paula (1947), de Valls. Aquesta obra va substituir el retaule barroc original, que havia fet l’escultor vallenc Lluís Bonifaç i que havia estat destruït durant la Guerra Civil. Lahosa va començar a realitzar el nou retaule el 1944 i va treballar-hi al llarg de dos anys. Era un desafiament per les seves dimensions: quaranta metres quadrats en superfície (més de nou metres d’alçada i sis metres d’amplada). D’altra banda, Lahosa va pintar el tríptic per a l’altar major de l’església de Sant Miquel dels Sants de Barcelona (1951-1952). La Vanguardia Española se’n fa ressò: «El nuevo retablo […] realizado por el prestigioso pincel de Juan Lahosa, nos evoca los lienzos clásicos del Greco, Ribera y Zurbarán.» També va pintar la Sagrada Família de Natzaret per a la capella del seminari menor de Tortosa (1952-1953). Tot i això, l’obra més rellevant de l’autor és a Gandesa (Terra Alta) i es tracta de la pintura de l’altar del santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda i del cambril de la Verge (c. 1954). Aquesta obra havia de suplir la pèrdua del retaule barroc de Josep Salvany. Mossèn Manyà va escollir Lahosa i només va cobrar els materials necessaris per fer la pintura al fresc. Tant per al santuari de la Fontcalda com en la pintura La Resurrecció de Crist (1954) de l’església parroquial de Sant Blai de Bot, Lahosa utilitza com a models per fer els caps d’àngels els fills de Lluís Rossell i Pesant.

A escala internacional, el 1960 Lahosa pinta el Conjunt iconogràfic del Via Crucis per a l’església de San Martín de Porres (figura 6), ubicada a Weslaco (Texas, Estats Units). Aquest encàrrec l’obté gràcies a Max Prado.

L’any 1975, Lahosa rep una beca vitalícia a canvi de la cessió de trenta-sis obres al Museu d’Art Modern de Tarragona. Gràcies a la concessió de la beca d’estudis Lluís Saumells de la Diputació de Tarragona, es va realitzar la primera biografia del pintor Lahosa. El maig del 2016, el fill del pintor va donar quatre obres per a la col·lecció. Per acabar, cal esmentar que Joan Lahosa és un pintor prolífic: a banda, de les obres conservades a les esglésies, comptem amb més de 730 obres només en la col·lecció del fill del pintor. Lahosa és un pintor al nivell de Francesc Gimeno, que ens recorda a l’artista vocacional. El pintor va morir el 5 d’octubre de 1981 a Barcelona. L’Ajuntament de Prat de Comte va reconèixer la vàlua del seu conciutadà el 22 d’agost de 1982, data en la qual va col·locar una placa commemorativa a la seva casa natal.

Obra

Selecció

Mercat del Born (c. 1930), oli sobre tela (col·lecció particular); còpia de l’obra de Velázquez Retrato del escultor Juan Martínez Montañés (c. 1931), oli sobre tela (col·lecció particular); Estudi del pintor (c. 1931), oli sobre tela (col·lecció particular); Via San Leonardo, Florència (1931), oli sobre tela (col·lecció particular); Nu masculí (1932), llapis conté i carbonet (Col·lecció Feli Prado i Antonio Vega); Retrat de dona parisenca (c. 1933), oli sobre tela (col·lecció particular); Bateau al Sena, París (1933), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat del meu pare (1936), oli sobre tela (col·lecció particular); La meva mare (c. 1936), oli sobre tela (col·lecció privada); Retrat de Max Pater (1938), oli sobre tela (Col·lecció Feli Prado i Antonio Vega); La família del pintor al taller del carrer Joaquín Costa de Barcelona (1938-1940), oli sobre tela (col·lecció particular); Pregària (1940-1941), oli sobre tela (col·lecció privada); Maternitat (1940-1941), oli sobre tela (col·lecció particular); Nena amb llaç (1941), oli sobre tela (col·lecció privada); La dona i el fill a la plaça Goya de Barcelona (1947), oli sobre tela (col·lecció privada); Pietat (1950), oli sobre tela (Museu d’Art Modern de Tarragona [MAMT]); Retrat de Regina Puigferrat (1950), oli sobre tela (col·lecció particular); estudi preparatori dels caps de cabra per al santuari de la Fontcalda (1954), dibuix a llapis conté (col·lecció particular); Oliveta (1956), oli sobre tela (col·lecció privada); Esquiadora (1960), oli sobre tela (MAMT); Granadina (1960), oli sobre tela (MAMT); Pregària (1960), oli sobre tela (MAMT); Flors en un gerro de coure (1960), oli sobre tela (MAMT); Retrat de la meva dona (1960), oli sobre tela (MAMT); Dona de Móra d’Ebre (1960), oli sobre tela (MAMT); Maries (1960), oli sobre tela (MAMT); Dona amb el seu cafè (1960), oli sobre tela (MAMT); Nena (1960), oli sobre tela (MAMT); Noia al jardí (1960), oli sobre tela (MAMT); Noia amb mantellina blanca (1960), oli sobre tela (MAMT); Meditació (1960), oli sobre tela (MAMT); Rambla de les flors (1960), oli sobre tela (MAMT); Crist, estudi (1960), oli sobre tela (MAMT); Natura morta amb cebes (1960), oli sobre tela (MAMT); Natura morta amb codonys (1960), oli sobre tela (MAMT); Natura morta, fruites i gerro vermell (1960), oli sobre tela (MAMT); Mercat Garduña (1960), oli sobre tela (MAMT); Pobla de Segur (1960), oli sobre tela (MAMT); Clavells rosa i blanc (1960), oli sobre tela (MAMT); Natura morta, fruites (1960), oli sobre tela (MAMT); Flors liles (1960), oli sobre tela (MAMT); Miravet-Tarragona (1960), oli sobre tela (MAMT); Racó de Sa Tuna, Begur (1960), oli sobre tela (MAMT); Santa Maria de Cervelló (1960), oli sobre tela (MAMT); Vell llegint (1973), oli sobre tela (MAMT); Sant Sopar (s. d.), oli sobre tela (MAMT); El meu pare (s. d.), oli sobre tela (MAMT); La meva mare (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Noia amb mocador groc (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Tipus rural (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Venedora de cupons (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Hivern (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Nena dormint (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Marina, Blanes (s. d.), oli sobre tela (MAMT); Autoretrat, pastel sobre paper (MAMT); Sense títol (s. d.), llapis sobre paper (MAMT); Paisatge rural (s. d.), oli sobre tela (MAMT).