Barcelona (Barcelonès), 9-5-1890 - Barcelona (Barcelonès), 14-4-1961

Joaquim Asensio i Mariné fou un pintor autodidàctic. Se li desvetllà l’interès per la pintura en les seves excursions dominicals, de jove, per Montjuïc, on veia pintar altres artistes. Hagué de dedicar-se a oficis al marge de l’art —com la confecció de camises i corbates— i, tot i que el 1929 ja havia exposat individualment a Reus (Baix Camp), no va tenir pràcticament transcendència pública fins a la postguerra. Abans, gairebé tota la seva projecció s’havia fet a través de l’agrupació Art Vivent, que amb el pas dels anys s’ha anat oblidant, en la qual també figuraven pintors com Agustí Antiga o Vicente Rincón.

Malgrat ser un pintor al marge de la vida artística més rellevant, fou autor prolífic de formats mitjans i petits. Pintà amb facilitat, rapidesa i espontaneïtat natures mortes —algunes de molt acadèmiques, del 1938—, interiors i figures —algunes d’un cert Expressionisme—, però fou eminentment un paisatgista i marinista que confessava admiració eclèctica per Francesc Gimeno, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Hermengild Anglada-Camarasa i Ramon Calsina. Un dels seus temes més convincents fou el suburbial, cosa que el relacionava amb els pintors de la seva generació, la del 1917, sense pertànyer formalment, però, a cap dels seus grups constituïts; ell mateix acusà certes influències de Joan B. Porcar. Això no obstant, cal classificar-lo més aviat com un epígon de la nombrosa línia realista Meifrèn-Matilla-Terruella, en la qual també podria cabre, fins i tot, l’obra tardana de Mir.

Representà diversos indrets de Catalunya: a part de Barcelona (el port, Montjuïc, el Paral·lel, el barri de Sant Pere, etc.), el Baix Llobregat, el Vallès, el Baix Penedès, el Baix Camp, el Maresme, el Bages, la Costa Brava, el Gironès, l’Alt Urgell, etc. A més, també pintà llocs de Mallorca —especialment la cala Sant Vicenç, en una sèrie d’obres que presentà el 1948—, Alacant i Almeria. Paral·lelament, feu classes de pintura al seu taller i, entre els seus alumnes, hi va haver Francesc Artigau.

Obra

Les característiques de l’obra d’Asensio, generalment de format manejable, i el fet que molts cops no les acostumava a datar fa que no hi hagi peces gaire singulars que es puguin destacar per sobre de les altres. Un oli seu amb el títol Barraques de Montjuïc és, des del 1955, al Museu de Badalona.