Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans

Alexandre de Cabanyes

Barcelona (Barcelonès), 4-3-1877 - Vilanova i la Geltrú (Garraf), 23-3-1972

Modernisme Pintura del segle XIX Pintura del segle XX

Alexandre de Cabanyes i Marquès va ser un pintor català amb una llarga trajectòria artística que encarnà l’esperit del Modernisme, tot i que, per cronologia, només va coincidir parcialment amb l’època plenament modernista. Per aquest motiu, probablement encaixaria més bé en el que Francesc Fontbona va anomenar postmodernisme. La seva obra va ser efectuada en diverses ciutats, com ara París (França), Múnic (Alemanya) i Vilanova i la Geltrú, ciutat on morí ben entrat el segle XX. El paisatge fou la temàtica que Cabanyes va conrear amb més assiduïtat i pel qual fou majoritàriament considerat per la crítica, tot i que també va dedicar-se a representar altres temes, com ara la figura i el retrat. La seva obra és abundant, atès que Cabanyes visqué més de noranta anys i va pintar fins als seus darrers dies, fins i tot quan estava malalt.

Cabanyes va néixer en el si d’una família arrelada a la ciutat marinera de Vilanova i la Geltrú des del segle XVIII. En efecte, des del 1919 i fins al 1972 va viure i va pintar a la Masia d’en Cabanyes, la vil·la neoclàssica familiar que, des del 2014, té el distintiu de Bé Cultural d’Interès Nacional i que és un espai públic a la memòria del seu besoncle, el poeta romàntic Manuel de Cabanyes (1808-1833). Alexandre de Cabanyes va ser el gran pintor vilanoví de la primera meitat del segle XX i va participar activament en la vida cultural de Vilanova, on establí amistat amb una sèrie d’artistes locals, com ara Martí Torrents (1887-1977), Damià Torrents (1883-1965), Rafael Sala (1891-1927) i Enric C. Ricart (1893-1960). Aquest darrer es va acabar convertint en el seu cunyat, ja que el 1918 Cabanyes es va casar amb la germana del gravador, Pilar Ricart Nin.

La formació acadèmica d’Alexandre de Cabanyes, que tenia predisposició per la pintura des de ben jove, s’inicià amb el seu professor de dibuix, el pintor vilanoví Josep Sugranyes i Florit (1842-1910). Així mateix, assistí a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, que havia estat fundada el 1886 i en la qual exercia docència el pintor Gaspar Miró i Lleó (1859-1930), entre altes artistes. Entre el 1895 i el 1903, Cabanyes va residir habitualment a Barcelona i freqüentà les sessions de dibuix que s’organitzaven al Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual va ser soci des del 1896. El 1898, quan els socis fundadors de Sant Lluc i altres artistes van crear un àlbum dedicat al seu consiliari, el bisbe Josep Torras i Bages, Cabanyes hi participà.

L’ambient artístic i la sensibilitat vers la pintura ja es respirava Can Cabanyes: Joaquim de Cabanyes va ser un artista destacat en el camp de la pintura, alhora que desenvolupà carrera militar; el seu germà Josep Antoni, avi d’Alexandre de Cabanyes, conreà la pintura, la música, la poesia i el col·leccionisme d’art, i el seu pare, Llorenç, es va dedicar a la poesia, el teatre i la pintura. A més, Alexandre de Cabanyes va viure en una casa al carrer del Comerç de Vilanova envoltat d’una sèrie de decoracions murals realitzades pel pintor Pau Rigalt (1778-1845).

La pintura de Cabanyes de les darreries del segle XIX ens deixa un llegat d’obres en les quals predomina la figura, en aquarel·la i oli, per després seguir la tendència impressionista feta a l’aire lliure, preocupats pels canvis atmosfèrics i de llum. El viatge a París, a primers del segle XX, aportaria unes pintures que descriuen l’ambient mundà de la capital francesa, amb una sèrie de figures femenines en interiors sorollosos i festius (figura 1) i, a partir d’aleshores, la seva obra entraria en la plenitud de la seva carrera, moment en el qual va atorgar tot el protagonisme pictòric al color i a la llum.

Cabanyes exposà per primera vegada l’any 1900 al saló de la botiga Muebles Bertrán de Vilanova i la Geltrú, on s’organitzà un acte amb parlaments d’alguns intel·lectuals locals i un concert de música. S’hi mostrà un grup de vint-i-cinc o trenta obres del pintor, entre paisatges i figures, que van fer afirmar a Josep Francesc Ràfols, quan ho recordà anys després, que Cabanyes era qui més bé encarnava el Modernisme a Vilanova. Al mateix moment, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’exposaren notes de Vilanova, Barcelona i Madrid realitzades per Cabanyes, així com algunes còpies de Velázquez i Ticià efectuades en el Museu Nacional del Prado, que exposaria de nou al magatzem de Muebles Bertrán. En aquella època, Cabanyes compartia taller a Barcelona amb el pintor i gravador noucentista Xavier Nogués (1873-1941).

Per a Cabanyes, el segle XX començaria amb un viatge a París que duraria un parell d’anys, seguint els passos de Gaspar Miró. A la capital francesa compartí taller en una mansarda del número 60 del bulevard Saint Germain amb Xavier Nogués i va completar la seva formació assistint a l’Acadèmia Colarossi del barri de Montparnasse, amb els companys Francesc Sardà i Làdico (1876-1912) i Nogués. D’aquesta època tenim exemples tan interessants com una composició simbolista basada en el cartell que l’escultor Leonardo Bistolfi (1859-1933) va dissenyar amb motiu de l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives Modernes de Torí (Itàlia) del 1902, que fou la primera mostra del segle XX consagrada a les arts decoratives. L’obra s’emmarca en el període parisenc de Cabanyes, durant el qual l’artista explorà de forma més palesa la factura modernista.

A la Ciutat Comtal, Cabanyes va freqüentar la cerveseria modernista Els Quatre Gats, on es reunien els artistes i intel·lectuals de l’època, i també va participar en l’efímera Societat d’Artistes Catalans, va ser soci del Reial Cercle Artístic, de l’esmentat Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Societat Artística i Literària de Catalunya. Aquest fet evidencia una pràctica habitual per part dels artistes en aquella època: formar part de diversos cenacles i entitats artístiques alhora, fet que els facilitava contactes, espais de trobada i, al mateix temps, multiplicava les ocasions per exposar públicament. El 1904, Alexandre de Cabanyes va exposar una vintena de quadres a la galeria d’art Sala Parés de Barcelona, on assolí un èxit destacat i provocà que alguns crítics, com Alfred Opisso i Francesc Casanovas, coincidissin a afirmar que el pintor era impressionista.

El 1908, Cabanyes tornà a París, on feu una estada breu, i va viatjar fins a Múnic (o München, com ell sempre deia), on va viure alguns mesos en un estudi que li servia d’habitatge. En aquesta ciutat participava en una tertúlia que es feia un dia a la setmana al palau de Nymphenburg, on els artistes eren rebuts per la infanta Maria de la Pau de Borbó (1862-1946), filla d’Isabel II i germana d’Alfons XII, casada amb el príncep metge Lluís Ferran, cosí del rei de Baviera. És probable que durant l’estada a Múnic, Cabanyes assistís a les classes de l’escola de pintura que Lovis Corinth (1858-1925) havia obert el 1902 i que tingués contacte amb el pintor de gran fama Franz von Stuck (1863-1928), el professor més important de l’acadèmia d’art de la ciutat. De la seva estada a Múnic, que Cabanyes recordaria intensament tota la vida, trobem alguns entorns pintats i documentats, com ara algunes composicions protagonitzades per monòpters (figura 2). A Múnic el va acompanyar l’esmentat pintor Rafael Sala i, des d’allà, envià alguns quadres amb motiu d’una mostra que celebrà a la Sala Parés el 1908 conjuntament amb el paisatgista vilanoví Iu Pascual (1883-1949). Tornà a Catalunya i s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, sense perdre els contactes i amistats que tenia a Barcelona, com ara la seva participació en el grup d’artistes de la Penya Plandiura. El 1909, l’Ajuntament de Vilanova li encarregà pintar el retrat del polític, poeta i escriptor Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), qui en el segle XIX havia inaugurat la biblioteca museu que duu el seu nom, emplaçada ben a prop de l’estació ferroviària vilanovina.

El juliol del 1909, la Societat Artística i Literària de Catalunya, entitat fundada a les acaballes del segle XIX pels pintors Modest Urgell, Joan Brull i Enric Galwey, va adreçar una carta a Cabanyes en què l’informava que havia estat admès com a soci numerari de l’entitat. Aquell any ja hi exposà per primera vegada i ho faria amb el col·lectiu en disset exposicions, fins a la darrera de l’entitat (1930). El 1913, la Junta Directiva del Cercle Artístic de Barcelona va aprovar la proposta de soci de número de Cabanyes, qui al cap d’un parell d’anys formà part d’una mostra col·lectiva important de l’entitat. A partir del 1951, en va ser soci de mèrit.

Igualment i a banda de les col·lectives, el pintor va tornar a exposar de manera individual a la Sala Parés (1909, 1913 i 1927), a les Galeries Laietanes (1922, 1923 i 1926), a les Galeries Areñas (1928), a la Sala Barcino (1930), a La Pinacoteca (1934, 1935, 1936) i al Centre de Lectura de Reus (1936), entre d’altres. A escala internacional, va participar en l’Exposició Universal de Brussel·les del 1910 amb una Marina i, tres anys més tard, a l’Exposición de Artistas Catalanes que se celebrà a Montevideo (Uruguai).

La seva pintura va ser sempre jove i enèrgica, tal com declararia el pintor vilanoví Salvador Masana, que fou deixeble de Joaquim Mir. Les seves composicions es caracteritzaren per les marines (figura 3) i les vistes dels boscos de Vilanova, tot i que també es dedicà al retrat (figura 4). El 1925, tres anys després que el pintor Joaquim Mir fixés la residència a la capital del Garraf, Cabanyes va participar en la decoració de la sala del Cafè Foment de Vilanova, tasca en la qual també participaren Martí Torrents, Enric C. Ricart i l’esmentat Mir. Cadascun d’ells efectuà diversos plafons, en el seu estil, que recreaven paisatges i temàtiques vilanovines. Cabanyes feu quatre pintures, conservades a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la mateixa ciutat, en les quals executà les figures d’uns personatges en plena natura amb reminiscències noucentistes, així com les imatges d’un veler i d’una marina i, finalment, un paisatge, que realitzà inspirant-se en la Masia d’en Cabanyes. Cabanyes rebia figures destacades de l’art, la cultura i la política, i la Masia d’en Cabanyes esdevingué un lloc de reunió i tertúlies, que fou visitat per prohoms com l’escultor Manolo Hugué, Eugeni d’Ors i Josep Maria de Sagarra, entre molts d’altres. Així mateix, també acudien a casa seva intel·lectuals de la comarca i joves artistes locals que buscaven el consell del pintor.

En aquella mateixa època i durant el règim de Primo de Rivera, Alexandre de Cabanyes va ser autor d’una de les grans pintures destinades al Saló Sant Jordi del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona. Es tractava, concretament, de la tela intitulada Primera missa després del desembarcament de Jaume I a Mallorca (1926-1927). És una obra de tendència academicista i historicista, com la resta de plafons que es van encarregar a altres artistes contemporanis de Cabanyes. La decoració es revestí de polèmica, car suposà la substitució d’una decoració d’estil noucentista que havia efectuat el pintor uruguaià Joaquín Torres-García a principis del segle XX, per encàrrec d’Enric Prat de la Riba quan aquest era president de la Mancomunitat de Catalunya.

Malgrat que Alexandre de Cabanyes va ser reconegut com a pintor paisatgista, va fer retrats amb una gran tècnica pictòrica, com per exemple els dels seus amics i familiars. Destaquen, per exemple, un gran quadre inacabat dedicat a la seva filla Núria (figura 5), que morí massa jove malalta de tuberculosi el 1942, així com algunes escenes familiars amb una gran càrrega sentimental.

El 1932, Cabanyes va obtenir una medalla de tercera classe en l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Més endavant, cap a mitjans dels anys cinquanta, decorà al fresc l’absis de la parròquia de la Immaculada Concepció de Vilanova i la Geltrú, amb les escenes d’Adam i Eva expulsats del Paradís i l’Anunciació de Maria amb la visita de l’arcàngel. A banda de l’activitat pictòrica, el 1948 Cabanyes va ser nomenat membre de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i, quan el gran col·leccionista i amic Lluís Plandiura traspassà l’any 1956, Cabanyes va rebre l’encàrrec de gestionar l’arribada al Museu d’un valuós conjunt artístic aglutinat primer pel col·leccionista esmentat i atresorat després per Victoria González. El conjunt fou conegut, a partir d’aleshores, com a «Llegat 1956» i contenia, a més, obra de Cabanyes. Fins al seu darrer sospir, l’artista es va definir com a l’últim dels modernistes, ja que entenia l’art com una actitud vital i s’aferrava, així, a la línia afirmada per les teories del Modernisme.

Situem Alexandre de Cabanyes en el postmodernisme, corrent que té com a màxim representant el pintor Joaquim Mir, que era vilanoví d’adopció. L’estil pictòric de Cabanyes era de caràcter impressionista, amb una clara preferència pel paisatge, sobretot de tema mariner, que executava amb pinzellada fluida, alguns cops esbossada. Alguns crítics de l’època, quan definien la seva obra a principis del segle XX, ho feien apropant-lo als postulats estètics del Modernisme pictòric, i algunes figures de grisettes o cocottes presenten una relació artística amb les coetànies d’Hermen Anglada-Camarasa, les quals dugueren el primer ressò directe del postimpressionisme que s’estava fent a París. Cabanyes conrearia el tema mariner al llarg de tota la seva carrera, amb algunes incursions simbolistes com la que trobem en una obra en què representà tres nimfes dansant, titulada Les tres gràcies (c. 1902; figura 6). La seva obra revela un gran colorista, observador dels canvis atmosfèrics en el paisatge, tal com demostra la sèrie d’una mateixa vista plasmada des de la Masia en les quatre estacions de l’any. Les barques, inspirades en escenes de la platja vilanovina, ens ofereixen unes obres plenes de llum i de colors brillants, en què les veles s’inflen en les pinzellades abreujades i vigoroses d’un artista amb una llarga i fructífera trajectòria.

Obra

Autoretrat (1897), oli sobre fusta (col·lecció particular); Bassa dels Josepets de Gràcia (c. 1899), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes); Cafè de París (1900), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat d’Artur Galceran i Borrell (c. 1900), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat femení de París (c. 1901-1903), oli sobre tela (col·lecció particular); Any dels negats (c. 1886 o posterior), grafit i llapis de colors sobre cartró (col·lecció particular); Les tres Gràcies (c. 1902), oli sobre tela (col·lecció particular); La finestra [París] (1903), oli sobre tela (col·lecció particular); Marina (1906), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC]); Retrat de Víctor Balaguer (1909), oli sobre tela (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú); Nens al jardí de la Masia d’en Cabanyes (1911), oli sobre tela d’arpillera (col·lecció particular); Veles a la platja de Peníscola (c. 1911-1912), oli sobre tela (Col·lecció Banc de Sabadell); Arbreda (1912), oli sobre tela d’arpillera (MNAC); Templet monòpter [Múnic] (1914), oli sobre tela (col·lecció particular); El Jardí de les Hespèrides (c. 1915), oli sobre tela (col·lecció particular); Jardí de la Masia d’en Cabanyes (1915), oli sobre tela (Col·lecció Banc de Sabadell); Retrat del pintor Rafael Sala (1916), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat d’Enric C. Ricart (c. 1920), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer [BMVB]); Mercat del peix a Vilanova (1921), oli sobre tela (MNAC); Retrat de l’esposa, Pilar Ricart i Nin, i els tres primers fills: Núria, Marta i Joaquim (1923), oli sobre tela (col·lecció particular); Jardí del poeta Cabanyes (1925), oli sobre tela (abadia de Montserrat); El veler (1925-1926), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, sala del Cafè Foment de la BMVB); Dues noies amb arbres i ocells (1925-1926), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, sala del Cafè Foment de la BMVB); Paisatge amb la Masia d’en Cabanyes de fons (1925-1926), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, sala del Cafè Foment de la BMVB); Primera missa després del desembarcament de Jaume I a Mallorca (1926-1927), oli sobre tela (Barcelona, Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya —fins al 2024—); decoració de la sala del Cafè Foment (1926), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, BMVB); Montserrat (1931), oli sobre tela (col·lecció particular); Claustre del monestir de Pedralbes (1934), oli sobre tela (col·lecció particular); Port de Barcelona (1936), oli sobre tela (col·lecció particular); El Brull. Sanatori del Montseny (1937), oli sobre cartró (col·lecció particular); Retrat de Joaquim de Cabanyes [fill del pintor] (1937), llapis i carbó sobre paper (col·lecció particular); El Brull (1938), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat de Núria de Cabanyes [filla del pintor] (1938), llapis i carbó sobre paper (col·lecció particular); Ascensió al cel de Núria de Cabanyes (c. 1942), oli sobre tela (Vilanova i la Geltrú, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes); Retrat del pintor Martí Torrents (1944), oli sobre tela (col·lecció del Restaurant Marejol); Retrat de Leonora Milà nena tocant el piano (1948-1950), oli sobre tela (col·lecció particular); Sant Pere de Ribes (1949), oli sobre tela (Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza); Retrat familiar a la Masia d’en Cabanyes (1951), oli sobre tela (col·lecció particular); Crist en la Glòria Celestial, Adam i Eva expulsats del Paradís i L’Anunciació de Maria (1952), pintures murals (parròquia de la Immaculada Concepció o església de Mar de Vilanova i la Geltrú); Retrat de Blanca Alemany (1956), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat de l’abat de Poblet, Edmond M. Garreta (1958), oli sobre tela (monestir de Poblet); sèrie de quatre pintures de les quatre estacions Vista des del taller de la Masia d’en Cabanyes, primavera, estiu, tardor i hivern (c. 1964), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat del poeta Manuel de Cabanyes (s. d.), oli sobre tela (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú); Masia d’en Sardet pintada des de la Masia d’en Cabanyes (s. d.), oli sobre tela (col·lecció particular); Retrat del poeta Manuel de Cabanyes (s. d.), oli sobre tela (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú); Subhasta de peix (s. d.), oli sobre tela (col·lecció particular).

Exposicions

Exposicions individuals

Vilanova i la Geltrú, magatzem de Muebles Bertrán (1900 i 1901); Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1900, 1922, 1957, 1967 i 1973); Barcelona, Sala Parés (1904, 1908 —amb Iu Pascual—, 1909, 1913, 1927 i 1930 —amb Joan Commeleran—); Vilanova i la Geltrú, Círculo Villanovés (1906); Vilanova i la Geltrú, Salons del Foment (1908 i 1909); Barcelona, Galeries Laietanes (1922, 1923, 1924 i 1925); Barcelona, Galeries Dalmau (1923); Barcelona, Galeries Areñas (1928); Reus, Centre de Lectura (1929 i 1936); Barcelona, Sala Barcino (1930); Terrassa, Amics de les Arts (1933); Barcelona, La Pinacoteca (1934, 1934-1935, 1935-1936, 1940, 1941, 1942, 1944, 1945, 1946, 1948, 1950, 1952, 1954, 1959, 1962, 1965 i 1967); Madrid, Salones Macarrón (1946); Barcelona, Sala Rovira (1947); Madrid, Galerías Altamira (1953); Madrid, Toisón (1955); Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví (1957 i 1967).

Exposicions col·lectives

Barcelona, Sala Parés, III Exposició dels Membres del Cercle Artístic de Sant Lluc (1897); Barcelona, Sala Parés, IV Exposició de Belles Arts del Cercle Artístic de Sant Lluc (1899); Barcelona, Sala Parés, I Exposició d’Art Íntim del Cercle Artístic de Sant Lluc (1900); Barcelona, Sala Parés, XVIII Exposició Extraordinària de Belles Arts (1901); Barcelona, Palau de Belles Arts, Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques (1907); Barcelona, Sala Parés, Societat d’Artistes Catalans i IX Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1908); Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes, «Manifestación de obras de pintores y escultores catalanes» (1908); Barcelona, Sala Parés, X Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1909); Brussel·les, Exposició Universal (1910); Barcelona, Faianç Català, I Exposició de Pintura i Escultura (Saló de les Arts i els Artistes, 1910); Barcelona, Sala Parés, XI Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1911); Barcelona, Palau Municipal de Belles Arts, VI Exposició Internacional d’Art (1911); Barcelona, Sala Parés, Exposició Extraordinària de Belles Arts (1911); Barcelona, Galeries Dalmau, Exposició amb Motiu de l’Armada Anglesa a Barcelona (1911 i 1923); Barcelona, Sala Parés, XII Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1912); Madrid, Palau d’El Retiro, Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura (1912); Montevideo, Exposición de Artistas Catalanes (1913); Barcelona, Galeries Dalmau, «Manifestation of Catalan art» (1914); Barcelona, Reial Cercle Artístic, Exposición General de Arte (1915); Barcelona, Sala Parés, XVIII Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1917); Barcelona, Palau de Belles Arts, Exposició d’Art (1918); Barcelona, Sala Parés, XIX Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1919); París, Grand Palais, XIII Salon d’Automne (1920); Barcelona, Palau de Belles Arts, Exposició d’Art (1921); Lisboa, Societat Nacional de Belles Arts, Exposició d’Art Català de la Societat Nacional de Belles Arts (1921); Barcelona, Sala Parés, XX Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1922); Barcelona, Galeries Laietanes, Tercer Saló de Tardor (Associació d’Amics de les Arts, 1922); Barcelona, Palau de Belles Arts, Exposició d’Art (1922); Madrid, Palau d’El Retiro, Exposición Nacional de Bellas Artes (1922); Barcelona, Galeries Laietanes, Exposició de Pintura del Concurs Plandiura (1922-1923); Madrid, Círculo de Bellas Artes, XXII Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1923); Barcelona, Palau de la Indústria, Exposició d’Art (1923); Barcelona, Galeries Dalmau, exposició inaugural (1923); Barcelona, Sala Parés, XXIV Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1925); Barcelona, Sala Parés, exposició inaugural (1925); Canes, Exposició d’Art (1926); Barcelona, Sala Parés, XXV Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1926); Terrassa, Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, Exposició d’Art Català (1926); Vilafranca del Penedès, Col·legi de Sant Ramon, I Exposició d’Art del Penedès (1926); Barcelona, Galeries Areñas, Exposició de Paisatges (1926); Barcelona, Sala Parés, I Saló de Tardor (1926); el Vendrell, Centre Industrial, II Exposició d’Art del Penedès (1927); Barcelona, Sala Parés, II Saló de Tardor (1927); Barcelona, Sala Parés, III Saló de Tardor (1928); Barcelona, Galeries Costa, Exposició de Pintura Catalanobalear (1929); Vilanova i la Geltrú, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, III Exposició d’Art del Penedès (1929); Barcelona, Palau de Congressos, Exposició Internacional de Barcelona (1929); Barcelona, Sala Barcino, XXVI Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya (1930); Barcelona, Sala Barcino, Exposició de Pintura Moderna (1930); Barcelona, Palau de les Arts Decoratives, «Barcelona vista pels seus artistes» (1930); Oslo, Kunstforeningen, Exposición de Arte Español (1931); Barcelona, Sala Barcino, Exposición de Pintura Moderna (1931); Barcelona, Galeries Laietanes, Exposició Retrospectiva del Gran Teatre del Liceu (1931); Barcelona, Palau de les Arts Decoratives, «Barcelona vista pels seus artistes» (1931); Barcelona, Palau de les Arts Decoratives, «Concurs de pintura. Montserrat vist pels pintors catalans» (1931-1932); Barcelona, Sala Parés, Fira d’Art (1931); Venècia, Biennal de Venècia (1932); Barcelona, Sala Parés, «Subhasta d’art català, col·lecció J. Sàbat» (1932); Barcelona, Sala Avinyó, exposició inaugural (1932); Madrid, Palau d’Exposicions d’El Retiro, Exposición Nacional de Bellas Artes (1932); Barcelona, Sala Busquets (1933); Vilanova i la Geltrú, Foment del Treball (1934); Barcelona, Sala Parés, «Venda de pintures, dibuixos i ceràmiques de la col·lecció Miquel Utrillo» (1934); Barcelona, vestíbul superior de l’estació de Ferrocarrils de Catalunya, Exposició de Primavera (1937); València, I Exposición Nacional de Pintura y Escultura (1939); Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, «La pintura de Vilanova i Sitges» (1965); Barcelona, Reial Cercle Artístic, II Exposició de la Pinacoteca del Cercle Artístic (1969); Barcelona, Galeria Mundi-Art, Primer Salón del Desnudo en Pintura (1971).

Bibliografia

J. F. Ràfols, «L’exposició d’Alexandre de Cabanyes a Can Parés» (El Calasancio, 27 febrer 1909); J. Ciervo, «La vida artística en Barcelona. Alejandro de Cabanyes» (La Esfera, núm. 522, 5 febrer 1924, p. 23); R. Vives, «Alexandre de Cabanyes» (Butlletí de l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial de Vilanova i Geltrú, febrer 1925, p. 4-6); J. F. Ràfols, «Alexandre de Cabanyes» (Gaseta de les Arts, núm. 43, 15 febrer 1926, p. 2-3); R. Benet, «Cròniques d’art. El lirisme de Cabanyes» (La Veu de Catalunya, núm. 9590, 24 febrer 1927, ed. matí, p. 5); J. Folch i Torres, «El pintor Alexandre de Cabanyes» (Gaseta de les Arts, núm. 68, 1 març 1927, p. 2); P. Bohigas Tarragó, El Palacio de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona (Barcelona, Sociedad de Atracción de Forasteros, 1929); M. Utrillo, «El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. III, núm. 30, novembre 1933, p. 341-348); «Arte y artistas. Crónica semanal de exposiciones. Pintura y escultura. La Pinacoteca: Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 22096, 4 gener 1935, p. 2 i 11); R. Benet, «Actualitat artística. Homenatge a Apel·les Mestres - Alexandre de Cabanyes - Joan Lahosa - Vidal Palmada - Juli Soler» (La Veu de Catalunya, núm. 12028, 5 gener 1935, p. 6); J. F. Ràfols, «Alejandro de Cabanyes» (Villanueva y Geltrú, 22 agost 1945, p. 9); E. [de] Abizanda, Pintores contemporáneos. Cataluña (Barcelona, Fomento del Intercambio Artístico y Cultural FIAC i Castells-Bonet, 1945); J. Francés, «Cabanyes, marinista romántico y paisajista realista» (La Vanguardia, núm. 24808, 12 març 1946, p. 3); J. F. Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (Barcelona, Millà, 1951-1954); C., «Villanueva y Geltrú. Ante el homenaje a Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 28298, 30 maig 1957, p. 20); J. Moragas, «Alejandro de Cabanyes, villanovés predilecto» (La Vanguardia, núm. 28302, 4 juny 1957, p. 26); J. Rius i Vila, «La casa de Cabanyes en Vilanova y la Geltrú» (Destino, núm. 1036, 15 juny 1957, p. 19-22); J. Cortés, «Exposiciones. Alejandro de Cabanyes en La Pinacoteca» (La Vanguardia, núm. 28860, 20 març 1959, p. 7); R. Manzano, «Alejandro de Cabanyes a los 88 años pinta juvenilmente» (Solidaridad Nacional, 7 maig 1965); J. Cortés, «Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 30769, 9 maig 1965, p. 51); J. M. Milagro, «La Masia Cabanyes, cuna de artistas» (La Vanguardia, núm. 31120, 25 juny 1966, p. 45); «Noticiario de arte. Alejandro de Cabanyes, nonagenario» (La Vanguardia, núm. 31279, 29 desembre 1966, p. 33); «Noticiario de arte. Homenaje al pintor Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31327, 23 febrer 1967, p. 32); «Ante el homenaje al pintor Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31332, 1 març 1967, p. 20); M. Anson, «Villanueva y Geltrú: Homenaje al pintor nonagenario Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31342, 12 març 1967, p. 37); M. Anson, «Villanueva y Geltrú: Actos de homenaje al pintor Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31346, 17 març 1967, p. 25); J. Cortés, «Arte y artistas. Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31359, 2 abril 1967, p. 49); M. del Arco, «Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31362, 6 abril 1967, p. 27); «Medalla al mérito artístico al pintor Cabanyes y a la cantante Mercedes Plantada» (La Vanguardia, núm. 31406, 27 maig 1967, p. 24); E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967); Cercle Artístic de Sant Lluc, «Recordant Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 7); J. Cruset, «Alejandro de Cabanyes. Ensoñada expresión de la realidad», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 8); O. Saltor, «Cabanyes en el seu 90 aniversari», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 9); R. Durancamps, «Evocación», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 10); L. Font, «Alejandro de Cabanyes, el hombre», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 11-12); G. Schröder Quijano, «En casa del artista», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 13-21); S. Barberà, «Perfil espiritual de un gran artista», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 22-23); E. Molero i Pujós, «Carta oberta a Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 24-25); M. Benach, «Alexandre de Cabanyes i Vilafranca», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 26-27); F. Marès, «Alejandro de Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 28-29); J. de Camps i Arboix, «Ofrena», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 30); Reial Cercle Artístic, «Homenaje a Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 31-32); M. Torrents, «Una pintura jove», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 33); J. Cortés, «Alexandre de Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 34-35); O. Puig i Almirall, «Una anècdota de Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 36-37); Andreu-Avel·lí Artís (Sempronio), «Cabanyes i Vilanova», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 38-39); J. Rius i Vila, «A quina escola pertany Alexandre de Cabanyes», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 40-43); S. Masana, «El Cabanyes que jo he conegut», a E. Molero i Pujós, Homenatge a Alexandre de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Foment Vilanoví, 1967, p. 49); «Los 92 años de Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 31957, 4 març 1969, p. 25); F. Gutiérrez, «Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 32901, 17 març 1972); «Ha muerto Alejandro de Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 32907, 24 març 1972, p. 1); M. Anson, «Póstumo homenaje al pintor Alejandro de Cabanyes en Villanueva y Geltrú. Sepelio de los restos mortales» (La Vanguardia, núm. 32908, 25 març 1972, p. 34); T. Basora, «Nota biográfica», a Homenaje de la Biblioteca-Museo Balaguer a Alejandro de Cabanyes (1877-1972) (Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1973); «Nueva colección del Museo Balaguer. Dieciséis cuadros de Mir, Cabanyes, Ricart y Torrents, restaurados» (Revista San Jorge, núm. 95, juny 1975); M. Amat, «Alexandre de Cabanyes» (Setmanari de Vilanova i la Geltrú, any 1, núm. 6, 4 març 1977); J. Callejón i Cabrera, «Alexandre de Cabanyes: entre l’expressió romàntica i els continguts clàssics» (Setmanari de Vilanova i la Geltrú, any 1, núm. 6, 4 març 1977); O. Pi de Cabanyes, «Record del meu avi» (Setmanari de Vilanova i la Geltrú, any 1, núm. 6, 4 març 1977); J. Socias Palau, Pintura catalana en el Castell de la Geltrú (Barcelona, Selecta, 1977); F. Fontbona, El paisatgisme a Catalunya (fotografies de R. Manent; Barcelona, Destino, 1979); F. X. Puig Rovira, «Alexandre de Cabanyes, pintor (1877-1972)» (Miscel·lània Penedesenca, vol. 3, 1980, p. 159-176); J. F. Ràfols (dir.), Diccionario «Ràfols» de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, vol. I (Barcelona i Bilbao, Edicions Catalanes i Gran Enciclopedia Vasca, 1980); F. Fontbona, «L’època del Modernisme (1889-1905)», a F. Fontbona i F. Miralles, Història de l’art català, vol. VII: Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1917 (Barcelona, Edicions 62, 1983, p. 13-160); C. Oliver, «Alexandre de Cabanyes», a Mestres del realisme català. Col·lecció Caixa de Catalunya (Barcelona, Caixa de Catalunya, 1993); J. Alemany, «La musicalitat en la pintura d’Alexandre de Cabanyes» (L’Hora del Garraf, 21 març 1997); O. Pi de Cabanyes, «El pintor Cabanyes» (La Vanguardia, núm. 41434, 27 i 28 març 1997, p. 15); O. Pi de Cabanyes, Alexandre de Cabanyes. Retrat n. 14 (Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2000); O. Pi de Cabanyes, «El pintor Cabanyes», a El sol de Vilanova i el Garraf misteriós (Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2000); H. Batlle, «Exposicions i galeries d’art», a F. Fontbona (dir.), El Modernisme, vol. IV: Les arts tridimensionals, la crítica del Modernisme (Barcelona, Isard, 2003, p. 233-252); F. X. Puig Rovira, «Cabanyes Marquès, Alexandre de», a Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003); «Una obra d’Alexandre de Cabanyes» (El Propileu, núm. 9, novembre 2011, p. 18); F. Fontbona (dir.), Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011); F. X. Puig Rovira, «Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes. La seva empremta a Vilanova i la Geltrú i en l’art català», a Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes. Visites temàtiques al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Consell Comarcal del Garraf, 2014); E. Alsina Galofré, La Societat Artística i Literària de Catalunya (1897-1935). Exposicions, crítica i col·leccionisme d’art (tesi doctoral dirigida per Immaculada Socias; Barcelona, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, 2015); E. Alsina Galofré, «Primera missa de Jaume I a Mallorca. Alexandre de Cabanyes», a F. Fontbona (dir.), Pintura històrica catalana (Barcelona, Base, 2015, p. 70); F. Fontbona (dir.), Pintura històrica catalana (Barcelona, Base, 2015); E. Alsina Galofré, «Alexandre de Cabanyes: Cafè de París; Alexandre de Cabanyes: Les tres gràcies», a F. Fontbona (dir.), Pintura catalana. El Modernisme (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2016, p. 354-356); E. Alsina Galofré i O. Pi de Cabanyes (ed.), Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018); F. X. Puig Rovira, «La trajectòria personal i crítica de l’artista: una aproximació», a E. Alsina Galofré i O. Pi de Cabanyes (ed.), Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018, p. 23-48); F. Fontbona, «Alexandre de Cabanyes i el Modernisme», a E. Alsina Galofré i O. Pi de Cabanyes (ed.), Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018, p. 49-58); E. Alsina Galofré, «Cabanyes i les societats d’artistes», a E. Alsina Galofré i O. Pi de Cabanyes (ed.), Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018, p. 59-70); O. Pi de Cabanyes, «El pintor Cabanyes: l’homenot i el (seu) temps», a E. Alsina Galofré i O. Pi de Cabanyes (ed.), Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018, p. 71-85); E. Alsina Galofré, La Societat Artística i Literària de Catalunya (1897-1935) (Bellaterra et al., Universitat Autònoma de Barcelona et al., 2021, col·l. «Memoria Artium»); O. Pi de Cabanyes, «Cabanyes Marqués, Alejandro de», a Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, s. d.).

Esther Alsina Galofré
Informació sobre l'autor