Exposicions Totes les exposicions que s’han fet amb obres del Mestre de Sixena han estat col·lectives. N’hem d’agrair la informació als diferents museus que custodien les peces: el Museu Provincial d’Osca, el Museu de Santa Cruz de Toledo, el Museu Nacional del Prado, el Museu de Belles Arts de Saragossa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.
A continuació, recollim les exposicions documentades agrupant-les en funció de les obres que s’hi van poder veure.
‘Abraçada a la Porta Daurada’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
«400 años de pintura española» (Museu de Belles Arts de Veneçuela, Caracas, 1981); «Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000); «El esplendor del Renacimiento en Aragón» (Museu de Belles Arts de Saragossa, 2010); «Intacta Maria. Política i religiositat en l’Espanya barroca» (Museu de Belles Arts de València, 2017).
‘Naixement de la Verge’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Exposición Histórico-Europea (Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales de Madrid, 1892); Exposición Retrospectiva de Arte (Saragossa, 1908); «Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000).
‘Anunciació’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Exposición Histórico-Europea (Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales de Madrid, 1892); Exposición Retrospectiva de Arte (Saragossa, 1908); «La Virgen en el arte y la tradición popular de los Pirineos» (Museu Pirinenc de Lourdes, 1958); «Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000); «Panteones reales de Aragón» (Sala de la Corona del edificio Pignatelli, Saragossa, 2018).
‘Visitació’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Exposición Histórico-Europea (Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales de Madrid, 1892); Exposición Retrospectiva de Arte (Saragossa, 1908); «La Virgen en el arte y la tradición popular de los Pirineos» (Museu Pirinenc de Lourdes, 1958); «Reyes y mecenas» (Museu de Santa Cruz de Toledo, 1992); «Signos: arte y cultura en el Alto Aragón Medieval» (Osca, 1993); «Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000).
‘Presentació de la Verge al temple’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
«Reyes y mecenas» (Museu de Santa Cruz de Toledo, 1992); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000); «Carolus: quinto centenario del nacimiento de Carlos V» (Museu de Santa Cruz de Toledo, 2000-2001); «Renacimiento, el auge de Europa» (Museu Nacional Suís, Zúric, 2016).
‘Ascensió’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
«Reyes y mecenas» (Museu de Santa Cruz de Toledo, 1992); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000).
‘Naixement de Crist’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Provinent d’una col·lecció privada londinenca es va exposar a «Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994). Des del 2003 és Museu Nacional del Prado i no n’ha sortit per a cap exposició temporal.
‘Crist davant Caifàs’ i ‘Crist amb la creu a coll’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
«Signos: arte y cultura en Huesca» (Osca, 1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000); «La Corona de Aragón: el poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII-XVIII)» (Museu de Belles Arts de València, Centre del Carme, 2006); «El esplendor del Renacimiento en Aragón» (Museu de Belles Arts de Bilbao, 2009; Museu de Belles Arts de València, 2009-2010; Museu de Saragossa, 2010); exposició permanent del Museu Diocesà de Barbastre-Monzó (Barbastre, 2010-2011).
‘Crist entre els doctors’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Quan era propietat de Matías Muntadas, es va poder veure a l’Exposición de Arte Antiguo (Barcelona, 1902). Un cop la col·lecció de Muntadas va ser adquirida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (1956), es va exposar a: «Colección Matías Muntadas» (Barcelona, 1957); «Prefiguració del Museu Nacioanl d’Art de Catalunya» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000).
‘Sant Agustí’ i ‘Sant Ambròs’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Les dues taules van ser exposades a «Pulchra» (Lleida, 1993-1994); «Prooemium» (església de Sant Martí i Palau Episcopal, Lleida, 1997-2007); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000). La de Sant Agustí també va ser exposada a «Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya» (Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 2007).
‘Sant Pere’ i ‘Sant Pau’ del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena
Les dues taules van ser exposades a «Pulchra» (Lleida, 1993-1994); «Aragón, reino y corona» (Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2000); «Monegros. Arte y artistas II» (església parroquial de Perdiguera, Saragossa, 2002). La de Sant Pere també va ser exposada a «Signos: arte y cultura en el Alto Aragón Medieval» (Osca, 1993).
Retaule de la Pietat
«Llums i ombres. Memòria d’un retaule» (Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2001-2002); «Dual. Trànsits i encreuaments per la història de l’art» (s’hi va poder veure la taula Jesús amb la creu al coll; Centre d’Art la Panera i església romànica de Sant Martí, Lleida, 2005).
Bibliografia Monografies
Jesús Moreno, Hierusalem religiosa, tercera part (Osca, Archivo Diocesano, Mss., h. 1623); Mariano de Pano y Ruata, El Real Monasterio de Sijena. Su historia y descripción (Lleida, Tipografía Mariana, 1883); Javier Fuentes Ponte, Memoria histórico descriptiva del santuario de Santa María de Sijena (Lleida, Academia Bibliográfico-Mariana, 1890); Exposición Histórico-Europea. 1892 á 1893. Catálogo General (1893) (Madrid, Establecimiento Tipográfico de Fortanet, 1893); Carles de Bofarull i Sans i Junta Municipal de Museos y Bellas Artes (ed.), Catálogo de la Exposición de Arte Antiguo (Barcelona, Reproducciones Artísticas Thomas, 1902); Émile Bertaux et al., Exposición retrospectiva de Arte de Zaragoza 1908 (Saragossa, Madrid i París, Tip. La Editorial, Librería de Fernando Fe i Librairie Central des Beaux-Arts, 1910); Manuel Abizanda Broto, Documentos para la historia artística y literaria de Aragón. Siglo XVI, vol. I-III (Saragossa, Patronato Villahermosa-Guaqui i Tip. La Editorial, 1915-1932); Juan de Contreras y López de Ayala (marquès de Lozoya), Historia del arte hispánico, vol. III (Barcelona, Salvat, 1940); Ricardo del Arco, Catálogo monumental de España. Huesca (Madrid, CSIC, 1942); Diego Angulo Íñiguez, Ars Hispaniae, vol. XII: Pintura del Renacimiento (Madrid, Plus Ultra, 1954); Juan Manuel Palacios Sánchez, Real Monasterio de Sijena. Memoria históricodescriptiva de los acontecimientos acaecidos desde 1936 a 1954 (Calahorra, Gráficos Gracia, 1955); E. Vidal, Diocesis de Lérida. Materiales para colaborar con la B.A.C. en la Historia del Martirio de la Iglesia en España (inèdit; Lleida, agost 1955); Colección Matías Muntadas. Catálogo-guía (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1957); Chandler-Rafton Post, A history of Spanish painting (Cambridge, Harvard University Press, 1966); Antonio Ubieto Arteta, El Real Monasterio de Sigena (1188-1300) (València, Anubar, 1966); Antonio Beltrán Martínez, Catálogo del Museo Provincial de Bellas Artes de Zaragoza (Saragossa, Museo Provincial de Zaragoza, 1967); Rosa Donoso, Guía del Museo Provincial de Huesca (Madrid, Dirección General de Bellas Artes, 1968); José Camón Aznar, Summa Artis, vol. XXIV: La pintura española del siglo XVI (Madrid, Espasa-Calpe, 1970); Antonio Ubieto Arteta, Documentos de Sigena (València, Anubar, 1972); Julio P. Arribas Salaberri, Historia de Sijena (Lleida, Gráfica Larrosa, 1975); Julio P. Arribas Salaberri, Sijena durante el reinado de José I (Vilanova de Sixena, Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, 1978); Juan Manuel Palacios Sánchez, El Real Monasterio de Sijena. Introducción a la historia del monasterio (Saragossa, Octavio y Félez, 1980); Antonio Naval Mas i Joaquín Naval Mas, Inventario artístico de Huesca y su provincia (Madrid, Ministerio de Cultura, 1980-1992); Matías Díaz Padrón, 400 años de pintura española (Museu de Belles Arts de Veneçuela, 19 febrer - 19 març 1981), catàleg de l’exposició (Caracas, Museo de Bellas Artes, 1981); Ximo Company i Climent (dir.), El món dels Osona (ca. 1460 - ca. 1540) (València, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Museu Sant Pius V, Fundación Argentaria, 1994); María Carmen Lacarra Ducay i Carmen Morte García, Catálogo del Museo Episcopal y Capitular de Huesca (Saragossa, Guara, 1984); Antonio Ubieto Arteta, El monasterio dúplice de Sigena (Osca, Instituto de Estudios Altoaragoneses i Diputación Provincial de Huesca, 1986); Susana Cortés Hernández, Ana María Gómez Basco i Matilde Revuelta Tubino, Museo de Santa Cruz de Toledo, 2 vol. (Toledo, Consejería de Educación y Cultura de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, 1987); Carmen Morte García, Aragón y la pintura del Renacimiento (Saragossa, Museo e Instituto Camón Aznar, 1990); Carmen Morte García et al., Museo de Zaragoza. Sección de Bellas Artes (Saragossa, Ibercaja, 1990, col. «Musea Nostra»); Ministeri de Cultura (ed.), Reyes y mecenas. Los reyes católicos Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España (Madrid, Electa, 1992); Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Exposició celebrada al Palau Nacional de Montjuïc del 27 de juliol al 30 de setembre de 1992 (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Lunwerg, 1992); Ximo Company i Climent i Jesús Tarragona i Muray (ed.), Museu Diocesà de Lleida (1893-1993). Catàleg Exposició Pulchra (Lleida, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993); María Carmen Lacarra Ducay i Carmen Morte García (coord.), Signos. Arte y cultura en Huesca. De Forment a Lastanosa. Siglos XVI-XVII (Osca, Gobierno de Aragón i Diputación de Huesca, 1994); Regina Sáinz de la Maza, El Monasterio de Sijena. Catálogo de Documentos del Archivo de la Corona de Aragón II (1348-1451) (Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Institució Milà i Fontanals, 1998); Antonio Naval Mas, El patrimonio emigrado (Osca, Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, 1999); Aragón, reino y corona (Madrid i Saragossa, Centro Cultural de la Villa de Madrid, Gobierno de Aragón i Ibercaja, 2000); Miguel Beltrán Lloris (coord.), Museo de Zaragoza. 150 años de historia (1848-1998) (Saragossa, Diputación General de Aragón i Ibercaja, 2000); Fernando Checa Cremades, Carolus (Toledo, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V i Museo de Santa Cruz de Toledo, 2000); L’art a Catalunya i els regnes hispans en temps de Carles I (Saló del Tinell, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, 19 desembre 2000 - 4 març 2001), catàleg de l’exposició (Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2000); María Carmen Lacarra Ducay, El retablo mayor de San Salvador de Zaragoza (Saragossa, Librería General i Departamento de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, 2000); Montserrat Macià, Isidre Puig i Núria Gilart (ed.), Llums i ombres: memòria d’un retaule (Lleida, 29 novembre 2001 - 3 febrer 2002), catàleg de l’exposició (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2001); Andrés San Martín Medina, Iglesia parroquial de San Mateo de Gállego (San Mateo de Gállego, Patrimonio de la Humanidad, Parroquia de San Mateo de Gállego, Ayuntamiento de San Mateo de Gállego i Caja de Aragón, 2003); Seu Vella. L’esplendor retrobada (Lleida, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fundació La Caixa, 2003); Elena Toló López, El Mestre de Sixena: un pintor entre el darrer gòtic i el primer Renaixement de la Corona d’Aragó, 3 vol. (treball inèdit per a l’obtenció del diploma d’estudis avançats; Lleida, Universitat de Lleida, 2003); Los Reyes Católicos y la monarquía de España (Museu del Segle XIX, València, setembre-novembre 2004), catàleg de l’exposició (Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2004); Glòria Picazo (ed.), Dual: trànsits i encreuaments per la història de l’art (Lleida, Ajuntament de Lleida i Centre d’Art la Panera, 2005); La Corona de Aragón: el poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII-XVIII) (Museu de Belles Arts de València, 16 gener - 17 abril 2006), catàleg de l’exposició (Madrid i Barcelona, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior i Lunwerg, 2006); Joan Vicens i Tarré (ed.), Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya (Barcelona, Museu d’Història de Catalunya i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007); Carmen Morte García (dir.), El esplendor del Renacimiento en Aragón (Museu de Belles Arts de Bilbao, juny-setembre 2009); Museu de Belles Arts de València, octubre 2009 - gener 2010; Museu de Saragossa, febrer-abril de 2010), catàleg de l’exposició (Saragossa, Bilbao i València, Gobierno de Aragón, Museo de Bellas Artes de Bilbao i Generalitat Valenciana, 2009); Elena Toló López, El Mestre de Sixena i el Mestre d’Alzira: dos enigmes de la pintura del Renaixement (tesi doctoral; Lleida, Universitat de Lleida, 2015); Intacta María, política y religiosidad en la España Barroca (Museu de Belles Arts de València, 30 novembre 2017 - 8 abril 2018), catàleg de l’exposició (València, Generalitat Valenciana, 2017); Carme Berlabé Saura, Del Museu Diocesà al Museu de Lleida: formació i legitimitat del seu patrimoni artístic (Lleida, Pagès, 2018); Marisancho Menjón Ruiz (dir.), Panteones reales de Aragón (edifici Pignatelli, Saragossa, 20 desembre 2018 - 17 març 2019), catàleg de l’exposició (Saragossa, Gobierno de Aragón, 2018); Carmen Morte García i Fernando Sarría Ramírez (coord.), Las pinturas del retablo mayor de Sijena. Un proyecto del Renacimiento para un monasterio femenino (Osca, Museo de Huesca i Gobierno de Aragón, 2024).
Parts de monografies
José Soldevila Faro, «El arte del Maestro de Sigena», a Aragón, IX (Saragossa, Sindicato de Iniciativa y Propaganda, 1933, p. 211-214); Carmen Morte García, «La pintura aragonesa del Renacimiento en el contexto hispánico y europeo», a El arte aragonés y sus relaciones con el hispánico e internacional (III Coloquio de Arte Aragonés, Osca, 19-21 desembre 1983), actes del congrés (Osca, Diputación Provincial de Huesca, 1985); Carmen Morte García, «Fernando el Católico y las artes», a María del Carmen Lacarra Ducay (coord.), Las artes en Aragón durante el reinado de Fernando el Católico (1479-1516) (Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1993, p. 155-198); Camen Morte García, «Reflexiones sobre unos siglos conflictivos: XVI-XVII», a Carmen Morte García (dir.), Signos. Arte y cultura en Huesca. De Forment a Lastanosa. Siglos XVI-XVII (Osca, Gobierno de Aragón i Diputación de Huesca, 1994, p. 27-34); Joan Aliaga Morell, «Retaule major de l’església parroquial de Sant Pere de Xàtiva», a Xàtiva. Els Borja, una projecció europea, vol. II (Xàtiva, Ajuntament, 1995, p. 7- 9); Elena Toló López, «El Maestro de Sijena y los pintores valencianos de su tiempo (el Maestro de Alcira, Fernando Yáñez y Fernando Llanos)», a Lorenzo Hernández Guardiola (coord.), De pintura valenciana (1400-1600). Estudios y documentación (Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2006, p. 101-132); Josep Lluís Cebrián i Molina, «Las tablas… 100 anys després», a Elías Tormo, Las tablas de las iglesias de Játiva (Xàtiva, Ulleye, 2007 [1a ed., 1912]); Vicente Samper Embiz, «Dormición de la Virgen», a Ximo Company Climent, Vicente Pons Alòs i Joan Aliaga Morell (coord.), La llum de les imatges. La faç de l’eternitat (València, Generalitat Valenciana, 2007, p. 208-209); Elena Toló López, «Apunts sobre el Mestre de Sixena: un pintor entre el darrer gòtic i el primer Renaixement», a Ximo Company, Maria José Vilalta i Isidre Puig (ed.), El rol de lo hispano en la pintura mediterránea de los siglos XV y XVI (Lleida, Garsineu, Centre d’Art d’Època Moderna i Universitat de Lleida, 2009, p. 326-352); Josep Lluís Cebrián i Molina, «La primera etapa del Mestre d’Alzira: les taules xativines», a Beatriu Navarro i Buenaventura (ed.), Entre el Compromís de Casp i la constitució de Cadis (IV Jornades d’Art i Història, Xàtiva, 2-4 agost 2012), actes de la jornada (Xàtiva, Ulleye, 2013, p. 117-160); Enric Olivares Torres, «La pintura renaixentista i barroca a València. El retaule de Sant Silvestre i el Mestre d’Alzira», a Ester Alba Pagán i Aureliano Lairón (coord.), Història d’Alzira, volum II: Geografia, art i patrimoni cultural (València, Universitat de València, 2020, p. 304-312); Luis Arciniega García, «La alegoría del Maestro de Alcira, una obra de concordia marital y connotaciones políticas», a Luis Arciniega García i Amadeo Serra Desfilis (coord.), Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento (València, Tirant, 2021, p. 189-246); Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, «A vueltas con Gaspar Godos (1480-1547). Una posible respuesta al maestro de Alzira», a Albert Ferrer Orts (coord.), La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos. El impacto de las Germanías (Madrid, Sílex, 2021, p. 187-220); Fernando Sarría Ramírez, «La huella documental de las tablas renacentistas del retablo en las colecciones del Museo de Huesca», a Carmen Morte García i Fernando Sarría Ramírez (coord.), Las pinturas del retablo mayor de Sijena. Un proyecto del Renacimiento para un monasterio femenino (Osca, Museo de Huesca i Gobierno de Aragón, 2024).
Parts de publicacions periòdiques
Ximo Company i Climent, «Tablas gandienses» (Archivo de Arte Valenciano, València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, any LXIV, 1983, p. 41-45); Felip Gabriel Perles Martí, «Cinco tablas en Gandía del Maestro de Alcira» (Archivo de Arte Valenciano, València, Academia de Bellas Artes de San Carlos, any LXIV, 1983, p. 46); Isabel Mateo Gómez, «Unas tablas del Museo de Dublín atribuibles al Maestro de Alcira» (Archivo Español de Arte, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Instituto Diego Velázquez, tom 57, núm. 228, 1984, p. 367-375); Alfonso Emilio Pérez Sánchez, «Sobre una Piedad del Maestro de Alzira» (Archivo de Arte Valenciano, València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, any LXVII, 1986, p. 8-11); Antonio Naval Mas, «El retablo mayor del real monasterio de Sigena» (Goya, Madrid, núm. 229-230, 1992, p. 39-49); Isabel Mateo Gómez, «Algo más sobre La alegoría de las Pasiones Humanas del Museo de Budapest» (Ars Longa, València, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, núm. 5, 1994, p. 21-23); Carme Berlabé Saura i Isidre Puig Sanchis, «Retaules de Sixena al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Una proposta de reconstrucció del retaule major del monestir» (Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, Lleida, núm. 2, 2000, p. 245-263); Josep Lluís Cebrián i Molina, «Setze taules del Mestre d’Alzira (Barrera lo pintor?) a Xàtiva» (L’Informador de la Costera, Xàtiva, núm. 307, 2007, p. 20); Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, «Pintores aragoneses y navarros en Valencia (ca. 1490-1550)» (Artigrama, Saragossa, Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, núm. 25, 2010, p. 345-361); Isabel Ruiz Garnelo, «La personalidad artística del Maestro de Alcira. Necesidad de una revisión» (Archivo de Arte Valenciano, València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, any XCVII, 2016, p. 67-84); Vicente Samper Embiz, «Una inédita Oración en el huerto del Maestro de Alzira y algunas consideraciones más» (Archivo de Arte Valenciano, València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, any XCVII, 2016, p. 85-95); Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, «Discutiendo la identidad del “Maestro de Alzira”. Gaspar Godos, pintor del retablo de Santiago (Valencia, 1538)» (Ars Longa, València, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, núm. 31, 2022, p. 37-54); «Alcira Master», a Sotheby’s (en línia; Londres, Sotheby’s [consulta: 17 novembre 2024]); «Maestro De Alzira (Gaspar Godos, 1480-1547). Retablo de los Principados Angélicos», a Drouot (en línia; París, Drouot [consulta: 17 novembre 2024]); «Maestro de Alzira (Gaspar Godos?). Virgen con el Niño, Santa Isabel y San Juanito», a Drouot (en línia; París, Drouot [consulta: 17 novembre 2024]).
Referències de materials d’arxiu
Cartes de la priora Matilde Ferrer dirigides al bisbe de Lleida (manuscrits; Arxiu Diocesà i Comarcal de Lleida. Lligall Sigena, 1899-1903); cartes de la priora Mª Ignacia Perella dirigides al bisbe de Lleida (manuscrits; Arxiu Diocesà i Comarcal de Lleida. Lligall Sigena, 1909-1910); cartes de les religioses del monestir al Museo de Zaragoza (manuscrits de Sixena; Museu de Saragossa, 1921); Certificado de D. Salvador Roca Lletjós, director del Museo del “Poble de Lleida”, de los objetos ingresados en dicho Museo procedentes de diversos lugares de Catalunya y Aragón. Lérida desde el 19 de julio de 1936 al 19 de enero de 1937 (document mecanografiat; Lleida, Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Servicio del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), capsa 31, núm. 1282, C 31/10, juliol 1936 - gener 1937); Relació dels objectes procedents del monestir de Sixena que en data 23 d’agost de 1948 són retornats al cenobi (document mecanografiat; Arxiu del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, Ingressos / Dipòsit, Fons artístic Museu Diocesà, Dipòsit Sigena, 23 agost 1948); Acta de entrega de la colección Muntadas al Ayuntamiento C-I-12. 1956- 19-4 (document mecanografiat; Barcelona, Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, expedient «Ayuntamiento de Barcelona. Sección Gobernación. Subsección Cultura. Expediente n.º 5889», 21-22 gener 1957); carta de la priora Angelita Opi al bisbe de Lleida (document mecanografiat; Lleida, Arxiu del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, Ingressos / Dipòsit, Fons artístic Museu Diocesà, Dipòsit Sigena, 1970); resposta del bisbe de Lleida, Ramon Malla, a la priora de Sixena, Angelita Opi (document mecanografiat; Lleida, Arxiu del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, Ingressos / Dipòsit, Fons artístic Museu Diocesà, Dipòsit Sigena, 31 maig 1974).
Jornada científica
El Mestre de Sixena: el pintor i el seu context (Museu de Lleida, 2 de juliol de 2018; textos inèdits). Elena Toló López
Informació sobre l'autor
|